Article de Dolors Vique, al blog Dones de CCOO de Catalunya

Aquest inici de curs ve marcat sobretot per la continuïtat de la precarietat en el sistema educatiu català. El Govern de Catalunya no prioritza l’educació.

Si ens atenem al que diu la Llei d’educació de Catalunya (LEC), el pressupost en educació hauria de ser el 6% del PIB. Actualment es pot dir que no arriba ni al 3%. La despesa per alumne s’ha reduït en un 34% en sis anys.⁽¹⁾

Un símptoma d’aquest despropòsit és clarament la manca de polítiques educatives públiques per part del Govern de Catalunya, és a dir, la no-aposta per l’educació com a eix vertebrador del nostre país.

Estem assistint a hores d’ara a un desmantellament de l’educació pública. No és casual. Sabem des de fa molt de temps que es vol mercantilitzar l’educació al nostre país; la LOMCE és un clar exemple de cap a on caminem. Existeix una pressió i un condicionament important per estaments  internacionals que marquen les directrius i les regles del joc.

Catalunya no s’escapa d’aquesta deriva mercantilista: la LEC també obre la porta a la privatització de l’educació. Aquest element  fa que molts dels serveis que s’han de donar des del Departament d’Ensenyament es vulguin satisfer a partir d’iniciatives privades (un exemple és l’externalització de gairebé la totalitat del personal de suport i atenció eductiva). En paral·lel se segueixen finançant escoles que segreguen per sexe i cada cop més van augmentant els centres de màxima complexitat alhora que creix la pobresa infantil. La formació professional es manté a “cures intensives” amb un abandonament prematur injustificable i, seguint la tradició, perpetuant els estereotips de gènere. Les universitats públiques estan sent precaritzades, buidades cada cop més de les seves funcions d’elaboració  de pensament i coneixement i menys accessibles a les classes treballadores, essent  de les més cares de l’Estat espanyol, per anomenar “a grosso modo” algunes de les dificultats més sagnants.

Aquest curs escolar serà els curs de la massificació a secundària, de la manca de planificació i descontrol, de l’augment d’alumnat, de la manca de beques menjador, una altra vegada més, i , sobretot, de la manca de diàleg  amb el Departament d’Ensenyament  a qui, tot i els nous canvis polítics, no vol ni li interessa dialogar.

En definitiva, un curs on “caminem sí, però cap enrere”. Per aquestes raons el nostre sindicat ha participat aquests dies en una acampada davant la Conselleria per exigir un inici de curs amb garanties per atendre correctament l’alumnat i proveir les escoles dels professionals necessaris per aconseguir-ho. De la mateixa manera, la Federació d’Educació, el dia 8 de setembre, va convocar una roda de premsa on es van explicar detalladament les “xifres i les lletres” amb què començarem el curs alumnat, professorat i famílies.

En relació amb el calendari escolar, aquest curs hem aconseguit  que es tingués present una de les propostes que CCOO vam fer al Consell Escolar de Catalunya, concretament la de millorar l’acollida del nostre alumnat d’infantil a P-3. Vam aconseguir que els horaris d’adaptació als centres es poguessin adequar més a les seves necessitats i no al contrari i que constés a la normativa.

Continuarem demanant que no es tanquin línies de P-3 com es va fer el curs passat i també que les ràtios siguin més  adequades per tot l’alumnat en general, en funció de les seves necessites eductives  i en tots els centres educatius de Catalunya.

Des de la responsabilitat de Política Educativa s’està treballant juntament amb la Federació d’Educació en un procés de reflexió i de pensament en vies d’articular la política educativa a l’acció sindical.  En aquest procés anomenat «L’educació que volem», el nostre sindicat està abordant debats que no només són d’actualitat educativa o sindical, sinó que són debats socials i polítics que hauran d’incidir necessàriament i directament al cor de les polítiques més retrògrades i neoliberals que dominen el panorama mundial i que abasten totes les fases de la vida de les persones i el seu benestar.

Dolors Vique, responsable de Política Educativa de CCOO de Catalunya

^{(1) Fonts internes de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya. No tenim prou dades oficials i hem elaborat dades pròpies que són una aproximació a les dades reals.}

L’article ‘Quines polítiques educatives volem?’ s’ha publicat originàriament al blog Dones de CCOO de Catalunya

Servei d’Informació i Documentació Jurídica

Ja teniu disponible el Butlletí d’Actualitat Jurídica i Sindical, de setembre del 2016 (núm. 27). Et convidem a consultar-lo i compartir-lo:

Butlletí (format pdf)

En aquest número, presentem informes i documents, entre altres matèries, sobre:

– Debat sobre una Carta de drets socials i laborals a Catalunya, 14a Jornada del Seminari Salvador Seguí: ponències i intervencions (Juan Manuel Tapia, Eduardo Rojo, Carolina Gala i Joan Carles Gallego)
– Sentencia del TJUE: los trabajadores/as temporales tienen derecho a una indemnización de 20 días por año trabajado

– La temporalidad en el empleo público español, cuestionada por sentencias europeas: artículo, sentencias del TJUE y comentarios
– Declarades nul·les les Comissions de Serveis del PAS funcionari de la Universitat de Barcelona: sentència i comentari
– Modificación sustancial de condiciones de trabajo. Sobre el descubrimiento del auténtico empleador: sentencia del TS y comentario de Eduardo Rojo
– Despido objetivo: requisitos y puesta a disposición de la indemnización: sentencia y comentario
– El acoso moral, laboral o mobbing
– Periodo de prueba en contrato indefinido de apoyo a emprendedores y la jurisprudencia del Comité Europeo de Derechos Sociales, por Ignasi Beltran
– “Afrontando una nueva ola de descentralización de la negociación colectiva en Europa”: ponencias del seminario organizado por la Fundación 1º de Mayo y la Secretaría Confederal de Acción Sindical
– Reseña de libro: La externalización y sus límites: reflexiones sobre la doctrina judicial y el marco normativo. Propuestas de regulación (Miquel Falguera Baró, Editorial Bomarzo)

El Butlletí és una publicació periòdica de distribució electrònica que presenta, valora i dóna accés a una selecció d’informacions d’interès jurídic i sindical. El Butlletí de setembre té els apartats següents: Estudis Jurídics, Estudis d’Interès Jurídic i Sindical, Jurisprudència i Enllaços.

Ens podeu enviar suggeriments i comentaris, així com sol·licitar altes per rebre el Butlletí a l’adreça de correu electrònic: [email protected]

Seguiu-nos a les Xarxes Socials

Twitter: @FundCipriGarcia

Facebook: www.facebook.com/fundacio.ciprianogarcia

Números Anteriors

Butlletí de juny del 2016
Butlletí de maig del 2016
Butlletí d’abril del 2016
Butlletí de març del 2016
Butlletí de febrer del 2016
Butlletí de gener del 2016

Butlletí de desembre del 2015
Butlletí de novembre del 2015
Butlletí d’octubre del 2015
Butlletí de setembre del 2015
Butlletí de juliol del 2015
Butlletí de juny del 2015
Butlletí de maig del 2015
Butlletí d’abril del 2015
Butlletí de març del 2015
Butlletí de febrer del 2015
Butlletí de gener del 2015

Butlletí de desembre del 2014
Butlletí de novembre del 2014
Butlletí d’octubre del 2014
Butlletí de setembre del 2014
Butlletí de juliol del 2014
Butlletí de juny del 2014
Butlletí de maig del 2014
Butlletí d’abril del 2014
Butlletí de març del 2014

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, valora les conseqüències negatives dels tractats TTIP i CETA.

Feu clic per veure l’article «Persones o multinacionals».

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número parlem de l’inici del curs 2016-2017, un acord per contractar més de 3.500 aturats, la Diada Nacional i l’Escola de Joves Sindicalistes, entre d’altres temes.

Fes clic per veure el número 251 del Lluita Digital. 

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital.    

El análisis de presupuestos sanitarios de 2016 realizado por la Federación de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de CCOO (FSS-CCOO) recoge que, según el Sistema de Cuentas de Salud 2014 (SCS), el gasto sanitario de los hogares pasó de 18.907 millones de euros en 2009 a 23.323 en 2014 (último dato publicado), lo que supone un incremento del 23%. Mayor aún es el porcentaje de crecimiento de uno de esos gastos, el destinado a productos farmacéuticos y productos médicos no perecederos, que creció en 2014 en un alarmante 53% respecto a 2009. Este estudio, además, revisa las cifras presupuestarias del último septenio (2010-2016) y analiza la evolución de otros indicadores: empleo, número de camas, lista de espera, gasto sanitario.

En 2014, el gasto sanitario de los hogares en productos farmacéuticos bajó respecto a 2013 en un 5%. A pesar de ello, al compararlo con el que se realizaba en 2011 (recordamos que en 2012 se aprobó el RD Ley 16/2012 y un nuevo sistema de aportación farmacéutica), se observa que el gasto se ha incrementado en 1.500 millones  de euros. Desde la aprobación del RD Ley 16/2012, la ciudadanía se ha gastado 4.281 millones de euros más de los que se hubiera gastado de haberse mantenido el gasto de 2011 en este concepto. Así, el gasto sanitario de los hogares por habitante en 2014 ha aumentado en 93 euros respecto a 2009, mientras que el de las Administraciones Públicas ha bajado en 195. Unos datos que confirman la máxima de que un descenso en el gasto público en salud acarrea un aumento en el gasto privado de las familias.

 

La encuesta de presupuestos familiares del Instituto Nacional de Estadística (INE) facilita datos sobre el gasto en salud de las familias por Comunidades. Así, Catalunya, Euskadi y Navarra serían las comunidades en las que las familias realizan un mayor gasto medio por persona en el año 2015, mientras que en Murcia, Andalucía, Extremadura y Canarias, el gasto es menor.

 

PRESUPUESTO SANITARIO CONJUNTO DE LAS COMUNIDADES

Por segundo año consecutivo, se produce un incremento respecto al año anterior del presupuesto sanitario conjunto de las Comunidades, fundamentalmente para hacer frente a los gastos derivados del tratamiento de la Hepatitis C, el abono de parte de la paga extra detraída en 2012, la reactivación de la carrera profesional en algunas Comunidades y el incremento de plantillas. Ese crecimiento es de 1.984 millones de euros, un 3,64%, algo superior al que se produjo en 2015, que fue del 2,67%. La suma del capítulo I (gastos de personal) es la segunda más alta del septenio 2010-2016, incrementándose respecto a 2015 en 778 millones euros (un 3,22%).



Unos datos que no resultan tan positivos si se comparan con los de 2010:

 – El presupuesto conjunto está a 3.300 millones de euros del de 2010, siendo un 5,5 % inferior al de ese año.

– De haberse mantenido el presupuesto sanitario conjunto de las Comunidades en las cifras de 2010, estaríamos hablando de una reducción acumulada en el periodo 2011-2016 de 27.400 millones de euros.

– El capítulo de gastos de personal es un 2,8% menor (- 712 millones euros).

– La pérdida acumulada en el periodo 2011-2016, de haberse mantenido el presupuesto del capítulo VI en cifras de 2010, es de más de 6.180 millones de euros.

 

EMPLEO

Las Comunidades, según cifras a 1 de enero de 2016 del Boletín Estadístico de Personal (BEPSAP),  tienen un incremento de 5.161efectivos en Instituciones Sanitarias del SNS respecto a 1 de enero de 2015.

A pesar de ello, respecto a 2012 (primer año con posibilidad de comparar las cifras de todas las Comunidades), tienen 15.326 efectivos menos trabajando, lo que supone una reducción del 3%.

La comparación de las cifras de efectivos en enero 2016 con las de enero de 2012 muestra 2 tipos de Comunidades:

– Aquellas cuya mayor cifra de efectivos se da en 2012 (Castilla la Mancha, Canarias, La Rioja, Madrid, Andalucía, Murcia, País Valencià, Navarra, Castilla-León y Catalunya (aquí también podría incluirse a Euskadi cuya mayor cifra de efectivos se da en 2013). Éstas suman una pérdida de 17.856 empleos, el 57% de los cuales se eliminan en Andalucía (-5.556) y Madrid (-4.682). 

-Las que tienen las cifras más altas en 2016 (Illes Balears, Galicia, Asturias, Extremadura, Aragón y Cantabria). Éstas incrementan sus efectivos en 2.529 personas, concentrando en 3 de ellas el 80% de ese aumento: Aragón (+826), Extremadura (+679) y Cantabria (+529). 



Analizando los datos por categorías o agrupaciones de las mismas (utilizando las denominaciones que utiliza el SIAE) observamos que en 2014:



-Las cifras de empleo en algunas categorías son las más altas de la serie 2010-2014: Técnicos sanitarios de grado superior, Fisioterapeutas, Matronas, Terapeutas ocupacionales y Logopedas.

-Hay un incremento respecto a los datos de 2013 en la mayoría de las categorías y agrupaciones, estando por encima de las 1.000 personas en DUES (+3.579), Técnicos sanitarios de grado superior (+1.475), Técnicos sanitarios de grado medio (+1.431) y otro personal no sanitario (+1.269).



A pesar de esos datos, al comparar las cifras de 2014 con el mejor dato de empleo de su serie para cada categoría o agrupación, observamos que las cifras de pérdidas en algunas son muy importantes: Personal de oficio (-5.055), Técnicos sanitarios de grado medio (-4.902), Administrativos (-1.685), otro personal no sanitario (-1.385) y resto de personal sanitario no facultativo (-1.026). 



Por su parte, según datos del Sistema de Información de Atención Primaria (SIAP), las cifras de empleo de 2015 (último dato publicado) son las peores de la serie 2010-2015. Habiéndose perdido 1.398 profesionales respecto al año 2011 (el año de la serie con mayor cifra de empleos). De ellos el 18% corresponden a personal sanitario y el 82% a no sanitario.



CAMAS EN CENTROS SANITARIOS PÚBLICOS

Según datos del SIAE, en 2014 (último dato publicado) se vuelve a reducir el número de camas en funcionamiento en centros sanitarios públicos-SNS respecto al año anterior. Esta vez la reducción en bastante menor que en años anteriores: 49 camas. A 31 de diciembre de 2014, España tuvo 6.000 camas en funcionamiento menos que a la misma fecha de 2010. Por Comunidades, destacan negativamente las cifras de Castilla y León (-445), Andalucía (-519), Galicia (-537), Madrid (-600), País Valencià (-638), Castilla-La Mancha (-677) y Catalunya (-2.000). Por contra, 3 Comunidades incrementan sus cifras respecto a 2010: Murcia (+16), Navarra (+112) y La Rioja (+139).

 

LISTAS DE ESPERA

Según el Sistema de Información sobre listas de espera en el Sistema Nacional de Salud (SISLE-SNS), el tiempo medio en lista de espera quirúrgica a diciembre de 2015 (último dato disponible) es de 89 días, empeorado, tanto respecto a junio de 2015 (en 8 días) como respecto a diciembre de 2014 (en 2 días).

Los datos de lista de espera de consultas externas de atención especializada a diciembre de 2015 tampoco son buenos: las cifras de número de pacientes  pendientes por 1000 habitantes y la de % de pacientes con fecha asignada a más de 60 días son los peores de todos los cortes semestrales realizados desde junio de 2012; siendo el tiempo medio de espera el único dato que mejora respecto los distintos cortes realizados en diciembre.

 

SATISFACCIÓN. BARÓMETRO SANITARIO

El Barómetro sanitario rompe una tendencia de 3 años consecutivos, ya que  la valoración del sistema sanitario público sube ligeramente en 2015 respecto a 2014, pasando de 6,31 (sobre 10) a 6,38. A pesar de ello es el 2º peor resultado en el periodo 2010-2015.



Los datos de 2015 también rompen con la tendencia en los últimos años al incremento de las valoraciones negativas y el decremento de las positivas respecto a la evolución en los últimos 5 años de la Atención especializada, Atención primaria, hospitalización y urgencias. 

La creencia en la equidad de la sanidad púbica con independencia de la comunidad en la que se reside se ha deteriorado bastante en relación a la valoración de 2010. Prueba de ello es que sólo aumenta en 2 CCAA, Euskadi (+3,85) y  Murcia (+3,42) el porcentaje de personas que creen que sí. En el resto los porcentajes se han reducido, yen algunas de ellas de forma muy severa: La Rioja (-26,23), Extremadura (-18,79), País Valencià (-16,56) y Asturias (-15,42). 

ANÁLISIS PRESUPUESTOS SANITARIOS 2016 (INFORME REALIZADO POR LA FSS-CCOO) 

L’Escola de Formació Sindical i l’Àrea de Cohesió Social de CCOO de Catalunya han organitzat conjuntament, diversos cursos relacionats amb la problemàtica dels treballadors i les treballadores amb diversitat funcional auditiva (persones sordmudes). Es tracta de dos cursos que es dirigeixen tant a persones amb diversitat funcional auditiva com a representants sindicals que hi estiguin interessats.

En aquest sentit els dos tipus de formació són els següents:

– Curs 1. Un curs bàsic de formació per a delegats i delegades sordmudes. 

– Curs 2. Un curs de llengua de signes per a sindicalistes que hi estiguin interessats perquè treballen amb persones i empreses del sector amb aquesta problemàtica (Federació d’Educació, Serveis a la Ciutadania, Serveis Privats, ocupació, negociació col·lectiva, etc.). 

Us adjuntem la fitxa d’inscripció per als cursos per a representants sindicals sordmuts o sobre llengua de signes per a sindicalistes on cal que s’especifiqui quin dels dos cursos es vol realitzar.

Les inscripcions les podeu enviar a l’Escola de Formació Sindical al correu electrònic de Cristina Montiel ([email protected]) o a l’Àrea de Cohesió Social a nom de Ghassan Saliba ([email protected]). 

Valoració de les dades de l’IPC d’agost de 2016

L’Índex de Preus de Consum (IPC) del mes d’agost a nivell estatal incrementa 5 dècimes, fins el -0,1% en termes interanuals, per la menor baixada del preu dels carburants, i l’increment dels preus de l’electricitat i assegurances i la finalització del pla pive per compra de cotxes.

La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, incrementa 2 dècimes fins el 0,9%, i se situa a un punt de l’índex general.

L’IPC mensual se situa en el 0,1% per l’increment del preu de viatges organitzats i hotels i dels serveis de telefonia i les assegurances.

A Catalunya, l’IPC interanual s’incrementa 7 dècimes i se situa en el 0,1%, incrementant el diferencial amb l’indicador estatal especialment pels preus més elevats de l’educació i sanitat.

Els preus a la zona euro es mantenen en un 0,2% en termes interanuals, a una distància de 9 dècimes de l’IPC harmonitzat espanyol que ha incrementat fins el -0,3%, el que reflecteix la situació de frenada econòmica que viu la Unió Europea.

CCOO considera que:

• Els baixos salaris i la precarietat laboral fan que la recuperació del consum intern encara sigui feble. És evident que no hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació salarial.
• Mentre l’IPC general es manté en taxes negatives no es pot fer perdre de vista l’increment dels preus dels aliments i béns de primera necessitat i els efectes negatius que això té sobre el poder adquisitiu de les persones.
• La inflació a Catalunya és superior a l’estatal per l’efecte dels preus de l’activitat privada als sectors educatius i sanitaris i el major preu dels serveis bàsics com l’electricitat, que s’incrementa més que en el conjunt de l’Estat.
• Les polítiques d’austeritat i les retallades de pensions i prestacions socials estan perjudicant el poder adquisitiu de les persones, i fan augmentar els nivells de pobresa i exclusió social.
• La inflació a la zona euro reflecteix la situació de debilitat de l’economia de l’eurozona. Cal canviar les polítiques d’austeritat i posar fi als objectius de dèficit que llastren la recuperació i ofeguen a la ciutadania.

1/2

CCOO reclama:

-Increments salarials als convenis i augment progressiu del Salari Mínim Interprofessional (SMI), d’acord amb la Carta Social Europea, i increment dels indicadors de referència dels ajuts públics IPREM i IRSC a Catalunya.

–Derogar la reforma de les pensions del Govern del PP, i recuperar el consens del Pacto de Toledo entre partits i organitzacions sindicals i empresarials que asseguri el futur del sistema públic de pensions.

-La posada en marxa de forma urgent de la Renda Garantida de Ciutadania per a qui no té recursos i un pla de xoc contra la pobresa i l’exclusió social.

–Actuar contra la precarietat i la pobresa laboral, que permetin una vida digna i garanteixin la sostenibilitat de les pensions.

-Que el nou Parlament de l’Estat es comprometi a incrementar l’SMI  i la derogació de les dues reformes laborals que estan precaritzant les condicions laborals i amenacen la recuperació de l’economia.

–Derogació de la reforma de les prestacions d’atur, que n’ha restringit l’accés i ha retallat la quantia i la durada.

–Una reforma fiscal progressiva perquè pagui més qui més guanya i es persegueixi el frau, l’evasió i l’elusió fiscal.