Protagonistes

Protagonistes: quins van ser jutjats pel TOP?

La varietats de casos i de causes de processaments davant del TOP fou àmplia, diversa i alhora il·lustrativa de la naturalesa del Tribunal i del mateix sistema repressiu de la dictadura del general Franco. Així, doncs, entre les sentències emeses per aquest tribunal es troben aquelles que mostren un sentit, una direcció i un criteri afinat i selectiu sobre allò que es persegueix, és a dir, sobre aquelles actituds polítiques de la població que es concebien com contràries al Règim. Tanmateix, en altres ocasions, els processaments mostren la convivència d’aquesta repressió selectiva amb una d’altre tipus, aquella que podríem definir com una repressió total i cega, indiscriminada i guiada per l’idea de l’“enemic interior”. Entre aquests dos extrems del tipus de repressió es troba un ampla gama de situacions i casos.

El TOP era un tribunal especial destinat principalment a reprimir la dissidència política, però en la seva actuació abastava tant a persones organitzades políticament, com a d’altres que producte de diferents actituds (des de insults a les autoritats, robatoris menors, actuacions imprudents i borratxeres loquaces) protagonitzaven el què les autoritats qualificaven com “desordre públic”. Això, de vegades duia a situacions insòlites, per qualificar-les d’alguna forma. El 1967 el TOP va jutjar per desordres públics dos nois de 16 anys i un de 17 que un dia, jugant amb el vagó d’un tren a les terres gironines, li van provocar greus desperfectes en manipular la seva alarma d’aturada forçada. Se’ls va absoldre finalment.

Però quantes persones va jutjar el TOP? Com eren? D’on procedien? On vivien? Quin era el seu treball? Quina activitat política tenien? En els següents apartats mirarem de resoldre aquestes preguntes.

Homes joves, però també dones molt joves: el gènere dels processats

A Espanya, el TOP va processar 8.068 homes i 875 dones, el que representava un percentatge de 10,84% dones respecte la totalitat de persones jutjades. A Catalunya, aquest percentatge va ser lleugerament major: el 12,22% de les persones jutjades. Així doncs, es pot deduir que la repressió del TOP va recaure sobretot sobre homes. Caldria preguntar-se els motius. Un podria ser perquè els homes fossin els més implicats en l’oposició al règim. Tanmateix, alguns testimonis ens porten a plantejar-nos si, a més a més, al TOP (com a mínim durant els primers anys) hi havia certa tendència a no processar les dones, per considerar-les menys “perilloses” socialment i política que els homes.

Fins a 1969, la quantitat de dones residents a Catalunya jutjades pel TOP era marcadament inferior a la quantitat d’homes, i no seguia la tendència general quant a l’evolució dels processaments. Resulta interessant l’elevada proporció de dones jutjades el 1966 (14 dones, el 20,29% del total).

A partir de 1969, va augmentar notablement el número de dones jutjades i la seva evolució fou similar a la dels homes jutjats: produint-se un descens fins a 1972 i augmentant, am posterioritat, fins arribar a l’any 1975. Per tant, la proporció de dones en el total de persones jutjades pel TOP augmentà respecte l’etapa anterior, i va anar des del 8,11% el 1972 al 17,31% el 1975.

L’edat dels processats

Si analitzem les edats dels processats, amb residència o detingut a Catalunya, pel TOP es pot observar clarament el predomini de joves entre 19 i 23 anys, que representen el 39’99% de les persones jutjades. El percentatge de persones jutjades va reduint-se amb l’edat, sobretot fins als 40 anys, edat en què s’estabilitza el promig del nombre de jutjats. Així, doncs, els processats entre 19 i 28 anys representaven el 58,79% del total.

Si fent una comparació per sexes, es pot comprovar la important quantitat d’homes entre 19 i 23 anys que foren jutjats (38,63%). Després d’aquesta edat, disminueix progressivament el número d’homes processats. En el cas de les dones, el tram d’edat en què es va processar més dones va ser dels 18 als 27 anys, que era l’edat que tenien el 77,83% de les processades. Com es pot observar, foren poques les dones processades amb més de 28 anys.

El 1969 es pot detectar un canvi en el perfil de les persones processades, que es reflecteix entre d’altres aspectes, en la categoria edat.

Entre 1964 i 1968 hi havia un lleuger predomini de les persones entre d’entre 20 i 30 anys, però també altres trams d’edat estaven representants, en ambdós sexes. A partir de 1969 els processats tendiran a ser més joves, a eixamplar el tram d’edat entre els 19 i els 27 anys.

Estudiants i treballadors, però també d’“altres”

Les sentències del TOP especifiquen la professió de cada processat en el moment del judici. Tanmateix, no segueixen un criteri de classificació específic, i sovint fan servir criteris contradictoris, de manera que conviuen denominacions com “obrer qualificat” i “torner”. Per intentar sistematitzar la informació continguda a les sentències s’ha elaborat com eina del nostre projecte una classificació segons els sectors econòmics a partir del Código Nacional de Actividades Económicas.

D’altra banda, cal tenir en compte que, degut al temps transcorregut entre les detencions i els judicis, alguns dels processats estaven ocupades en un sector diferent del que s’ocupaven en ser detinguts. Això pot afectar especialment a estudiants.

A partir de la taula i el gràfic següents es pot comprovar la gran quantitat de processats que no han pogut ser classificats (21, 74%) degut a la manca de dades de les sentències respecte  a aquestes categories.

El percentatge que representa cada sector econòmic va variar molt d’any en any, especialment entre 1964 i 1967 i 1970. Probablement, això es deu en part a l’escassetat de dades amb les quals contem, ja que un canvi en un petit número de persones pot alterar molt les proporcions respecte les xifres totals de les què disposem.

Entre els processats que han estat ordenats a partir dels criteris classificatoris establerts, els més nombrosos són els estudiants (22,79%). Això és fruit de la seva important activitat al moviment estudiantil, a diversos partits polítics i en actes de solidaritat amb altres moviments socials. Segueixen en importància els processats que treballaven al sector del metall (17,31%) i després al sector d’indústries de la construcció (8,85%), que van ser dels sectors més afectats per la conflictivitat laboral durant el franquisme. Malauradament, no s’ha pogut fer una classificació sistemàtica per categories sòcio-professionals de total de processats, però la importància del número dels que treballaven a sectors com el metall, la construcció o el tèxtil ens poden donar una idea aproximada de la destacada presència d’obrers entre les persones jutjades pel TOP.

Processats/des del TOP per sectors econòmics, 1964-1976

Sectors econòmics	persones	% s/Tpersones
Agricultura i ramaderia	35	1,94%
Pesca	0	0,00%
Mineria	2	0,11%
Metall	313	17,31%
Tèxtil i pell	69	3,82%
Químiques	14	0,77%
Construcció	160	8,85%
Fusta i mobles	32	1,77%
Vidre i ceràmica	6	0,33%
Transports i comunicacions	27	1,49%
Energia i aigua	0	0,00%
Alimentació	0	0,00%
Arts gràfiques	30	1,66%
Administració pública	10	0,55%
Ensenyament	38	2,10%
Banca i assegurances	10	0,55%
Hosteleria	22	1,22%
Comerç	92	5,09%
Estudiants	412	22,79%
Altres inactius	55	3,04%
Espectacle	7	0,39%
Sanitat	17	0,94%
Altres sector serveis	64	3,54%
Sense identificar	393	21,74%
Total general	1.808	100,00%

Si s’analitzen els sector econòmics on estaven ocupats els processats en funció del seu gènere, trobem importants diferències intrasectorials. Un element força similar és la proporció de processats als que no s’ha pogut classificar en virtut del sector econòmic, que oscil·la entre el 20 i el 22%

Els sectors en els que estaven ocupats els homes processats resulten més similar a les dades generals, degut a la seva major representació en el conjunt de la informació sobre les persones jutjades. Tenint en compte que el 21’93% dels processats no han pogut ser classificats per la manca de dades a les sentències, el sector d’activitat on estaven vinculats més homes era en la categoria “estudiants”. També hi havia una quantitat molt remarcable d’homes processats que treballaven a la indústria: el 18,97% eren del sector metal·lúrgic i el 10,02% de la construcció. El sector serveis hi tenia menys presència, però en ell hi destacava el comerç (5,67%).

En el cas de les dones, hi ha un 20,36% de dones jutjades sense identificar la seva activitat laboral i/o professional. Novament, el sector d’activitat més destacat, a molta distància, són les estudiants (32,29%). El segon sector més representat és el “d’altres inactius”, degut a la presència de dones classificades com a mestresses de casa entre les processades. Hi havia la proporció d’ocupades de la indústria i el sector serveis entre les dones jutjades que estava força equilibrada (15,38% respecte el 15,84%). Entre aquests, els sectors en els que treballaven més processades eren el tèxtil (6,79%) i l’ensenyament (5,88%).

Els orígens territorials dels processats

Pel que fa al lloc de procedència del conjunt de processats, amb residència o detenció a Catalunya, la majoria eren d’origen català (51,71%). El 44,81% de persones jutjades pel TOP residents a Catalunya eren nascudes a la resta d’Espanya i el 3,48% havien nascut fora d’Espanya. Entre els ciutadans espanyols d’origen no català destacaven singularment els andalusos (21,57%) i els extremenys (3,48%).

No hi ha una correspondència exacta entre aquestes dades procedents de les sentències del TOP i les dades de població a Catalunya. Si les comparem amb les dades del cens de 1970, es pot comprovar que les persones d’origen català estarien “infra-representades” en els processaments del TOP, a diferència de les d’origen andalús i extremeny, a les què el percentatge en el conjunt de la població els hi correspon una major representació entre el total de persones que residien o foren detingudes a Catalunya i jutjades pel TOP.

	Origen de la població	Origen dels processats
Catalunya	62,6	51,71
Andalusia	16,5	21
Les dues Castelles i Madrid	6,3	6,42
Aragó	3,5	2,65
Extremadura	2,9	4,76
País Valencià	2,2	2,43
Múrcia	2,1	2,82
Galicia	1,5	1,77
Atres	2,5	5,87

Si s’analitzen les províncies d’origen de les persones jutjades, es pot comprovar que en cas de Catalunya els processats havien nascut sobretot a la província de Barcelona. En efecte, Barcelona, era la província d’on procedien el major número de processats, amb el 42.75%. A molta distància, segueixen els processats procedents de Granada (5.03%) i de Lleida (3,65%), Badajoz i de fora d’Espanya (3.48%). 

Província	Processats	%
Barcelona	773	42,75
Granada	91	5,03
Lleida	66	3,65
Badajoz	63	3,48
Estranger	63	3,48
Jaén	61	3,37
Còrdova	59	3,26
Girona	57	3,15
Màlaga	57	3,15
Sevilla	47	2,6
Tarragona	39	2,16
Almeria	37	2,05
Múrcia	36	1,99
Saragossa	25	1,38
Càceres	23	1,27
València	23	1,27
Ciudad Real	18	1
Huelva	18	1
Madrid	18	1
Terol	16	0,88
Albacete	15	0,83
Corunya	13	0,72
Burgos	12	0,66
Càdis	12	0,66
Lleó	12	0,66
Castelló	11	0,61
Lugo	11	0,61
Alacant	10	0,55
Conca	9	0,5
Illes Balears	9	0,5
Guipúscoa	8	0,44
Navarra	8	0,44
Melilla	7	0,39
Osca	7	0,39
Sòria	7	0,39
Palencia	6	0,33
Valladolid	6	0,33
Astúries	5	0,28
Biscaia	5	0,28
La Rioja	5	0,28
Ourense	5	0,28
Salamanca	5	0,28
Zamora	5	0,28
Cantàbria	4	0,22
Toledo	4	0,22
Las Palmas	3	0,17
Pontevedra	3	0,17
Santa Cruz de Tenerife	3	0,17
Àlava	2	0,11
Guadalajara	2	0,11
Segovia	2	0,11
Àvila	1	0,06
Ceuta	1	0,06

Per sexes, hi ha certes variacions en el lloc de procedència dels processats/es. En el cas de les dones, una majoria àmplia procedia de Catalunya (63,35%), mentre que en el cas dels homes hi havia un important equilibri entre persones nascudes dins i fora de Catalunya (els procedents de Catalunya eren el 50,09%). Aquesta major proporció de dones catalanes probablement està relacionat amb el fet que, entre les dones, hi havia més estudiants, i per tant d’edats més joves, en uns moments en que els estudiants universitaris eren nascuts majoritàriament a Catalunya. Entre els processats i les processades la segona regió del que procedien més persones jutjades era Andalusia, encara que en cas dels homes la proporció era notablement més alta. En el cas de les dones, el tercer lloc de procedència més freqüent era l’estranger; mentre que en el cas dels homes, era Extremadura.

Homes processats pel TOP, per regió de procedència

Dones processades pel TOP, per regió de procedència

Lloc de residència

La gran majoria de les persones processades pel TOP residien a Barcelona ciutat (55,25%). A força distància seguien els processats d’altres ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, sobretot Sabadell i Terrassa, seguides de l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà de Llobregat.

Localitats de residència dels processats pel TOP

Localitat de residència	Total	%
Barcelona	999	55,25
Sabadell	142	7,85
Terrassa	97	5,37
L’Hospitalet de Llobregat	74	4,09
Mataró	55	3,04
Badalona	47	2,60
Santa Coloma de Gramenet	27	1,49
Cornellà de Llobregat	24	1,33
Sarroca	20	1,11
Girona	18	1,00
Cerdanyola del Vallès	16	0,88
Ripollet	16	0,88
Sant Adrià de Besòs	15	0,83
Lleida	13	0,72
Sant Boi de Llobregat	12	0,66
Gavà	11	0,61
Madrid	11	0,61
Tarragona	11	0,61
Rubí	9	0,50
Vic	9	0,50
Vilanova i la Geltrú	8	0,44
Blanes	7	0,39
Reus	7	0,39
Sallent	7	0,39
Salt	7	0,39
Tortosa	7	0,39
Esplugues de Llobregat	6	0,33
Granollers	6	0,33
Manresa	6	0,33
Viladecans	6	0,33
Molins de Rei	5	0,28
Balaguer	4	0,22
Igualada	4	0,22
Montcada i Reixac	4	0,22
Canovelles	3	0,17
Ribes de Freser	3	0,17
Sant Feliu de Guíxols	3	0,17
Sant Feliu de Llobregat	3	0,17
Calella	2	0,11
Canet de Mar	2	0,11
Cassà de la Selva	2	0,11
Centelles	2	0,11
Figueres	2	0,11
La Cellera de Ter	2	0,11
La Llagosta	2	0,11
Lloret de Mar	2	0,11
Mollet del Vallès	2	0,11
Palma de Mallorca	2	0,11
Puigcerdà	2	0,11
Sant Joan Despí	2	0,11
Santa Perpètua de Mogoda	2	0,11
València	2	0,11
Amposta	1	0,06
Arboç del Penedés	1	0,06
Arenys de Munt	1	0,06
Argentona	1	0,06
Banyoles	1	0,06
Barberà del Vallès	1	0,06
Bossost	1	0,06
Caldes de Malavella	1	0,06
Callús	1	0,06
Calonge	1	0,06
Cambrils	1	0,06
Castellar del Vallès	1	0,06
Castelldefels	1	0,06
Ceuta	1	0,06
Cornellà del Llobregat	1	0,06
Cruïlles	1	0,06
El Prat de Llobregat	1	0,06
Esplugues de Llobregat (Barcelona)	1	0,06
Esponellà	1	0,06
Fontcoberta	1	0,06
Fornells de la Selva	1	0,06
Gallifa	1	0,06
Gallifà	1	0,06
La Bisbal d’Empordà	1	0,06
La Floresta (Sant Cugat del Vallès)	1	0,06
Les Franqueses del Vallès	1	0,06
L’Hospitalet del Llobregat	1	0,06
Moià	1	0,06
Mollet del Vallès	1	0,06
Morell	1	0,06
Odena	1	0,06
Olesa de Montserrat	1	0,06
Olot	1	0,06
Palafolls	1	0,06
Palafrugell	1	0,06
Paris	1	0,06
Polinyà	1	0,06
Roquetes	1	0,06
Sant Andreu de la Barca	1	0,06
Sant Julià de Ramis	1	0,06
Sant Quirze del Vallès	1	0,06
Sant Quirze del Vallès	1	0,06
Sant Vicenç dels Horts	1	0,06
Santa Maria de Palautordera	1	0,06
Santa Maria del Camí	1	0,06
Santander	1	0,06
Sitges	1	0,06
Súria	1	0,06
Tàrrega	1	0,06
Tordera	1	0,06
Torelló	1	0,06
Tossa de Mar	1	0,06
Vellinat de Salt	1	0,06
Vendrell	1	0,06
Vilafranca del Penedès	1	0,06
Vilcadecans	1	0,06
Vullpellac (Forallac)	1	0,06
Malgrat de Mar	1	0,00
Total general	1808	100%

Per comarques, es produeix un predomini claríssim dels processats residents al Barcelonès (16,57%), seguides del Vallès Occidental (16,57%, amb una gran incidència de detencions de CCOO i també de grups d’extrema esquerra) i del Baix Llobregat (4,34%).

Comarques de residència dels processats pel TOP

Entre 1964 i 1968, tot mantenint-se la preponderància del número de processats residents a la comarca del Barcelonès, va haver importants oscil·lacions en els llocs de residència dels processats. Si bé el 1964 el segon lloc de residència fou la comarca del Gironès (per una causa de 1948 contra membres de la CNT), el 1965 ho fou la comarca del Vallès Occidental per diversos processaments, el 1966 la del Segrià per una causa per sedició que afectà 20 persones i el 1968 ho tornà a ser la comarca del Vallès Occidental, per causes contra membres de CCOO. Aquestes dades es reflecteixen en el període per la gran presència de processats de la comarca del Barcelonès, seguits dels del Vallès Occidental, Segrià i Gironès.

Comarca de residència dels processats pel TOP, 1964-1969

Entre el 1969 i 1976 les oscil·lacions per any en el lloc de residència dels processats van ser menors. Hi destaca el creixement de la presència de persones processades que residien a la comarca del Baix Llobregat i del Maresme, encara que les principals comarques de procedència van continuar sent el Barcelonès i el Vallès Occidental.

Per sexes, la distribució dels processats i processades pel número de comarques presenta algunes diferències. Entre els homes, hi ha un major ventall de comarques de residència, i el predomini dels residents a la del Barcelonès és molt menor que en el cas de les dones. Tant en homes com en dones, la segona comarca de procedència, el Vallès Occidental, aplega entorn el 16% dels processats. Entre els homes, els residents al Baix Llobregat estarien en tercer lloc en quan a les xifres totals, però no és així en el cas de les dones, ja que en aquest cas eren més nombroses les residents a la comarca del Maresme i la del Segrià. En el cas de la comarca del Baix Llobregat es podria plantejar la hipòtesi que potser hi havia menys dones processades que hi residien pel caràcter fortament masculinitzat de les CCOO del Baix Llobregat.

Homes processats pel TOP per comarques

Dones processades pel TOP per comarques

Castigant militàncies

L’anàlisi de les militàncias dels processats conegudes pel Tribunal d’Ordre Públic ens pot aportar algunes dades importants sobre el funcionament del TOP i, en general, sobre l’aparell repressiu franquista, ja que d’aquesta manera es poden delimitar els grups antifranquistes sobre els quals es va exercir més durament la repressió.

A una gran quantitat de processats i condemnats pel TOP no se’ls va poder provar que militessin en un grup concret. En altres casos, se’ls va vincular a una o dues organitzacions. Per tant, la suma de les dades de militància no es pot correspondre amb el total de processats.

Al llarg de la trajectòria del TOP, en 813 casos la militància del processat/da era desconeguda. Es tracta, per tant, del grup més nombrós i que marca qualsevol anàlisi sobre la militància des d’un punt de vista quantitatiu. Entre les dades de militància coneguda destaca la presència de processats vinculats a CCOO (423 casos, que representarien el 40,99% de les dades de militància), molt per sobre de la resta d’organitzacions antifranquistes. Molt per darrera, les militàncies més repetides són al PSUC (148 casos, el 14,34%), PCE (m-l) (69 casos) i SDEUB (51 casos).

A més, no cal oblidar, i és necessari subratllar-ho, que existís la possibilitat de militàncies dobles entre els processats, per exemple, al PSUC i a l’SDEUB o a CCOO.

Militància	Total general
Militància desconeguda	813
Anarquista	14
Asamblea de Medicina	4
Asamblea Democrática de Mataró	2
ASO	10
Autogestión Obrera	1
Autogestión Obrera (anarquistes)	1
Bloc Socialista Revolucionari de Catalunya	1
BR	4
CCOO	423
CHE-CHO	5
CNT	45
COJ	8
Comisión del Barrio del Besòs	1
Comisiones de Barrios y Fábricas del Bajo Llobregat	1
Comisiones de Estudiantes	1
Comissió d’Activitats Comarcals del Vallès	1
Comissió de Solidaritat	1
Comissions de Pagesos	1
Comité de Acción de la Facultad de Medicina	1
Comité de Huelga	1
Comité de Huelga AEG	1
Comité de Huelga del Bajo Llobregat	2
Comités de Acción	1
Consell Nacional Català	2
Estudiants Marxistes-Leninistes	3
ETA	1
Extrema dreta	9
FLN	1
FRAP	7
Front d’Alliberament Català	5
GARI	1
Guardia de Franco	1
Independentista	1
JCC	16
JJ.LL.	1
LC	1
LCR	27
Liberación Nacional Republicana	14
Maçoneria	1
MCE	2
MIL	5
MLE	1
MSC	1
OCE (BR)	4
OLLA	3
OMLE	1
OSO	2
Partido Comunista Proletario	1
Partido Comunista Revolucionario	2
Partido Laborista de España	6
PCE	19
PCE (i)	42
PCE (m-l)	69
Plataformes de CCOO	2
POR (Trotskista)	28
PORE	1
Proletario	3
PSAN	10
PSOE	1
PSUC	148
SDEUB	51
UDC	7
UGT	1
Unión Popular del Campo	1
Total general	1845

Si s’analitzen les sentències any per any, es pot observar alguns dels elements que caracteritzaren la mateixa evolució en l’activitat del TOP, pel que fa als diferents grups polítics contra els que va actuar. El 1964 el TOP es va dedicar a jutjar causes que provenien de tribunals anteriors dels quals assumia les seves jurisdiccions, per això una part important dels processats estaven vinculats a Liberación Nacional Republicana (grup actiu durant els anys quaranta) i la CNT. Així mateix, el 1964 i 1965 va haver nombrosos processats del PSUC (16 i 22, respectivament), i el 1965 del PCE (m-l) (14).

El 1967 s’inicià una forta repressió contra l’SDEUB, que continuà fins a 1970. Les detencions contra digirents de l’SDEUB havien començat el 1966, però arribaren a judici el 1967. El 1969 la repressió provocà pràcticament la desaparició de l’SDEUB, cosa que explica els processaments fins a 1970. Després d’un primer judici contra la Comissió Obrera de Barcelona l’any 1965, a finals de 1966 va començar la repressió contra CCOO a Catalunya, amb nombroses detencions. El març de 1967 foren declarades il·legals pel Tribunal Suprem, argumentant la seva vinculació amb el PCE.  El mateix any es van iniciar les primeres sentències de processats residents a Catalunya, però a partir del 1968 el fenomen fou molt més massiu. Entre 1968 i 1971 CCOO fou, amb molta diferència, el grup en el que militaven més processats pel TOP. Entre 1972 i 1974 continuà sent el grup al que pertanyien més processats, encara que amb una diferència menor respecte els altres grups. Així, doncs, entre 1967 i 1971, la repressió del TOP va recaure sobretot sobre grups de caràcter sociopolític o sindical, que tenien una voluntat d’actuació pública. Aquesta activitat pública facilità la repressió dels seus integrants.

Des de 1972 es pot advertir una major presència de processats als que es vincula a partits polítics antifranquistes. Van ser nombrosos els processats que es van vincular al PSUC. Tanmateix, la repressió sobre l’extrema esquerra devenia més intensa, atenent a la quantitat de persones que hi militaven i el número de processaments de persones que es van vincular a partits com el PCE (m-l), el PCE (i) i la LCR.                                    

Per sexes, el percentatge d’homes amb militància desconeguda va ser molt més elevat que el de dones: el 45,75% eren de militància desconeguda, mentre que entre els dones el 39,37% no tenien militància coneguda. Es pot advertir que en ambdós casos el grup a qui es van vincular més persones va ser CCOO, amb una proporció similar respecte la resta (41% de militància coneguda). En el cas dels homes, el segon grup a qui es van vincular més processats fou el PSUC, seguit del PCE (m-l), la CNT i l’SDEUB. En el cas de les dones, el segon grup al que es van vincular més processades fou el PCE (m-l), seguit del PSUC i l’SDEUB. A més a més, les dones processades pel TOP provenien d’un ventall d’organitzacions menys ampli que el dels homes.

Aquesta distribució es podria vincular al fet que en els inicis del TOP van ser jutjades poques dones. Entre els processats del TOP amb causes que provenien d’altres tribunals (que de vegades eren per fets dels anys quaranta) no hi havia, cosa que s’explica per la seva absència durant aquells anys els ámbits organitzatius de la CNT, les Joventuts Llibertàries o Liberación Nacional Republicana. L’augment de la presència femenina entre les persones processades en èpoques més tardanes, quan es van voler reprimir sobretot grups d’extrema esquerra, explicaria la important presència de dones vinculades a grups d’extrema esquerra, com el PCE (m-l). També es pot plantejar la hipòtesi que el TOP tendia a processar les dones de militància més clara (donat el menor percentatge de les de militància desconeguda), especialment en grups d’extrema esquerra. En els testimonis d’algunes processades es manifesta la percepció que el TOP era lleugerament menys sever amb elles, per considerar-les menys perilloses.

Militància	Dones	Homes	Total general
Militància desconeguda	87	726	813
Anarquista	2	12	14
Asamblea de Medicina	4		4
Asamblea Democrática de Mataró		2	2
ASO		10	10
Autogestión Obrera		1	1
Autogestión Obrera (anarquistes)	1		1
Bloc Socialista Revolucionari de Catalunya		1	1
BR		4	4
CCOO	58	365	423
CHE-CHO	2	3	5
CNT		45	45
COJ	2	6	8
Comisión del Barrio del Besòs		1	1
Comisiones de Barrios y Fábricas del Bajo Llobregat		1	1
Comisiones de Estudiantes		1	1
Comissió d’Activitats Comarcals del Vallès		1	1
Comissió de Solidaritat		1	1
Comissions de Pagesos		1	1
Comité de Acción de la Facultad de Medicina	1		1
Comité de Huelga		1	1
Comité de Huelga AEG		1	1
Comité de Huelga del Bajo Llobregat		2	2
Comités de Acción		1	1
Consell Nacional Català		2	2
Estudiants Marxistes-Leninistes	1	2	3
ETA	1		1
Extrema dreta	1	8	9
FLN		1	1
FRAP	1	6	7
Front d’Alliberament Català		5	5
GARI		1	1
Guardia de Franco		1	1
Independentista		1	1
Joventuts Comunistes de Catalunya	4	12	16
Joventuts Llibertàries		1	1
Lliga Comunista		1	1
LCR	6	21	27
Liberación Nacional Republicana		14	14
Maçoneria		1	1
MCE		2	2
MIL	1	4	5
MLE		1	1
MSC		1	1
OCE (BR)		4	4
OLLA	1	2	3
OMLE	1		1
OSO		2	2
Partido Comunista Proletario		1	1
Partido Comunista Revolucionario		2	2
Partido Laborista de España		6	6
PCE	2	17	19
PCE (i)	6	36	42
PCE (m-l)	14	55	69
Plataformes de CCOO		2	2
POR (Trotskista)	6	22	28
PORE	1		1
Proletario	2	1	3
PSAN		10	10
PSOE		1	1
PSUC	13	135	148
SDEUB	8	43	51
UDC		7	7
UGT		1	1
Unión Popular del Campo	1		1

Delictes

Els tipus de delictes dels que foren acusats més processats -segons l’estudi de Juan José del Águila- van ser associació il·lícita, propaganda il·legal, reunions o manifestacions no pacífiques i tinença d’armes, explosius o terrorisme.

Si ho comparem amb els tipus de delictes dels que van ser acusats les persones processades pel TOP que estem analitzant es pot observar que la segona causa de processament era diferent: reunions o manifestacions no pacífiques, per davant de propaganda il·legal. És possible considerar que això es deu a que a Catalunya van ser més freqüents les concentracions o manifestacions convocades per grups antifranquistes que a altres zones d’Espanya i, conseqüentment, va haver més processats per aquestes causes.

Causes de processament del TOP. Espanya i Catalunya

Després de l’anàlisi detallat de les causes dels processaments, sumant els diversos delictes dels que s’acusava als encausats, s’ha pogut detectar que l’acusació més comuna fou la d’associació il·lícita, seguida de la de propaganda il·legal, manifestació no pacífica o il·legal (més difícil de provar que la segona, perquè es podia al·legar que es passava pel lloc de la manifestació per casualitat) i, ja a una certa distància, tinença il·lícita d’armes, desordres públics i reunió no pacífica o il·legal.

Així, doncs, es pot considerar la naturalesa política dels delictes jutjats pel TOP, entre els quals perseguia particularment la pertinença a grups antifranquistes. L’única excepció és el delicte de tinença il·lícita d’armes, ja que dels 192 processaments on apareix aquesta acusació, a 147 no tenia caràcter polític. Es tracta, per altra banda, de processaments produïts entre 1974 i 1976, que bé estaven vinculats a delinqüència habitual, en alguns casos, i a organitzacions que defensaven la lluita armada, en altres.

Amb tot, tinença il·lícita d’armes fou el delicte més comú en els processaments que afectaven a persones que clarament no estaven organitzades políticament, que eren 213 processats, un 11,78% del total. Altres delictes que afectaren a persones no organitzades foren desordres públics (23 sentències) i injúries al Cap d’Estat (22 sentències). Entre les persones jutjades per desordres públics es trobaven algunes que havien estat detingudes per robar cables de coure, cosa que mostra que la dictadura aplicava una definició molt àmplia de desordre públic -sovint arbitrària- en quan a considerar determinades accions com a producte d’una actitud política contrària al Règim.

Delictes de processats pel TOP residents a Catalunya

Delictes	Processos
Associació il·lícita	588
Propaganda il·legal	427
Manifestació no pacífica o il·legal	312
Tinença il·lícita d’armes	192
Desordres públics	158
Reunió no pacífica o il·legal	142
Injúries al cap de l’Estat	56
Sedició	51
Atemptat a agents de l’ordre públic	41
Lesions	29
Terrorisme	29
Furt	19
Danys	17
Impressió clandestina	17
Injúries a agents de l’autoritat	14
Resistència a l’autoritat	13
Amenaces	9
Falsificació de document d’identitat	7
Atemptat contra funcionari públic	6
Desobediència a l’autoritat	6
Ultratges a la nació	5
Difusió d’informació perillosa per la moral	4
Ultratges a la bandera espanyola	3
Blasfèmia	2
Tinença d’explosius	2
Coaccions	1
Contra les Leyes Fundamentales	1
Insults als herois del Movimiento Nacional	1
Tribunal de la represión de la Masonería y el Comunismo	1
Ús públic de nom suposat	1

Si comparem, entre els processats que aquí analitzem, els delictes dels que van ser acusats homes i dones, podem advertir algunes diferències. Entre els homes, la primera causa de processament era associació il·lícita. A una certa distància, seguien els delictes de propaganda il·legal, manifestació no pacífica o il·legal i tinença il·lícita d’armes. En el cas de les dones, la primera causa de processament també era associació il·lícita, però seguida immediatament per propaganda il·legal, manifestació i reunió, de manera que tenen proporcions similars en el conjunt de delictes dels què s’acusava a les dones processades. D’aquesta manera, hi havia una proporció major de dones, respecte els homes, acusades per propaganda il·legal i manifestació, però no d’associació il·lícita. Per tant, sembla que el TOP tendia acusar menys les dones d’associació il·lícita, un dels delictes amb penes més dures, que als homes.

	Homes		Dones
Delictes	Xifra	%	Xifra	%
Amenaces	9	0,48
Associació il·lícita	528	27,89	60	22,99
Atemptat a agents de l’ordre públic	36	1,90	5	1,92
Atemptat contra funcionari públic	6	0,32
Blasfèmia	2	0,11
Coaccions	1	0,05
Contra les Leyes Fundamentales	1	0,05
Danys	11	0,58	6	2,30
Desobediència a l’autoritat	5	0,26	1	0,38
Desordres públics	133	7,03	25	9,58
Difusió d’informació perillosa per la moral	3	0,16	1	0,38
Falsificació de document d’identitat	6	0,32	1	0,38
Furt	15	0,79	4	1,53
Impressió clandestina	14	0,74	3	1,15
Injúries a agents de l’autoritat	11	0,58	3	1,15
Injúries al cap de l’Estat	56	2,96
Insults als herois del Movimiento Nacional			1	0,38
Lesions	29	1,53
Manifestació no pacífica o il·legal	258	13,63	54	20,69
Propaganda il·legal	368	19,44	59	22,61
Resistència a l’autoritat	13	0,69
Reunió no pacífica o il·legal	119	6,29	23	8,81
Sedició	46	2,43	5	1,92
Terrorisme	23	1,22	6	2,30
Tinença d’explosius	2	0,11
Tinença il·lícita d’armes	188	9,93	4	1,53
Tribunal represión Masonería y Comunismo	1	0,05
Ultratges a la bandera espanyola	3	0,16
Ultratges a la nació	5	0,26
Ús públic de nom suposat	1	0,05
Total delictes	1893	100,00	261	100

Condemnes

En la suma dels delictes imputats als processats pel TOP en el grup del nostre estudi, va haver un 61,53% de sentències condemnatòries i un 38,47% d’absolucions. Això no vol dir que el 38% dels processats fossin absolts, ja que podien ser acusats de més d’un delicte. De fet, va haver processats que foren acusats de fins a quatre delictes. Així, doncs, hi ha casos en que van ser condemnats per uns i foren absolts per altres.

Condemnes i absolucions de causes jutjades pel TOP. Residents a Catalunya

Després d’analitzar des d’un punt de vista quantitatiu les diferents condemnes i agrupar-les per duració, s’ha pogut detectar que, de les causes amb condemna, més de la meitat foren sentenciades a estar menys d’un any a la presó. Cal tenir en compte que en el temps establert a la sentència condenatòria se li computava el passat en presó provisional. Per altra banda, a un mateix processat sovint se li sumava més d’una condemna.

Duració de les condemnes de processats