Enginyer industrial i publicista. (Saragossa, 1933 – Barcelona, 23 de juliol de 1980). Fill d’un diputat tradicionalista mort el 1939 a conseqüència d’una acció de guerra. Es traslladà a Barcelona amb la seva família el 1942. Estudià batxillerat als jesuïtes de Sarrià i enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona, on col.laborà dins el Servicio Universitario del Trabajo, entrà a formar part del consell de redacció de la revista “El Ciervo” i participà a la fundació de la Nova Esquerra Universitària. Milità a l’Associació Democràtica Popular de Catalunya i al Front Obrer de Catalunya entre 1956 i 1962. El 1961, marxà a viure a Málaga juntament amb la seva esposa Maria Lluïssa Oliveres. El 1965 tornà a Barcelona i fou director tècnic adjunt de l’Escola Professional del Clot. El 1968 fou condemnat a un any i quatre mesos de presó per propaganda il.legal pel Tribunal de Orden Público per un article publicat l’any anterior a “Témoignage Chrétien”, denunciant el referèndum de 1966. Detingut durant l’estat d’excepció de 1969, passà quatre mesos a la presó i fou indultat el gener de 1970. El 1970 ingressà a Bandera Roja i el 1974 impulsà la incorporació d’aquesta organització al Partit Socialista Unificat de Catalunya. El novembre de 1971 va participar a l’acte fundacional de l’Assemblea de Catalunya. Fou membre dels comitès central i executius del Partit Socialista Unificat de Catalunya i del Partido Comunista de España. El 1973 fundà a Catalunya juntament amb Joan García Nieto el moviment Cristians pel Socialisme. Fundador i director de la revista “Taula de Canvi” entre 1976 i 1980. Actiu col·laborador de nombroses revistes de l’entorn del catolicisme progressista internacional i impulsor de les editorials catalanes Nova Terra i Laia. Introductor a l’estat espanyol de les corrents catòliques progressistes europees, fou un dels principals impulsors del diàleg entre catòlics i marxistes anticipant-se a les tesis aprovades al Concili Vaticà II. Entre les seves obres més importants destaquen “España del sur” (1965),” España, ¨país de mision?” (1966), “Noticia de Andalucia” (1970), “Per una estratègia sindical” (1971), “Fe en la tierra” (1975), “La reconstrucción de la palabra” (1977), “Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia” (1977) i “Cuba, entre el silencio y la utopía” (1979). El març de 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Catalunya durant el franquisme [en línia]. [Bellaterra]: CEFID-UAB. [consulta: 20 oct. 2010]