Advocats laboralistes
Dos coneguts advocats laboralistes, la Montserrat Avilés i l’Albert Fina, foren jutjats en dues ocasions per activitats relacionades amb la seva professió. La primera el 1971. El 13 de desembre la policia va fer un registre al seu despatx, on van trobar un grup de vuit treballadors de SEAT i alguns exemplars d’un número d’Asamblea Obrera, la publicació clandestina de les Comissions Obreres de SEAT. El TOP va processar als treballadors i als advocats Fina i Avilés per associació il·legal i, en alguns casos, es va afegir l’acusació de propaganda il·legal. La premsa se’n va fer ressò del processament des dels seus inicis, i hi hagué nombroses referències a les publicacions clandestines d’organitzacions obreres. El Col·legi d’Advocats de Barcelona protestà per l’entrada i registre del despatx i, posteriorment, acordà reivindicar el dret dels advocats a reunir-se amb els seus clients, independentment del seu número. A aquest comunicat s’hi sumà el Consell General de l’Advocacia Espanyola. El 4 de febrer de 1974 el TOP va absoldre tots els acusats. Albert Fina i Montserrat Avilés van presentar una querella per coaccions i amenaces per la forma violenta en què els policies van entrar al despatx i hi van detenir alguns dels presents. Es va instruir un sumari, però acabarà sent sobresegut.
Il·lustració d’en Perich, en referència al número de persones que es podien reunir legalment amb un advocat. AHCO. Fons Albert Fina i Montserrat Avilés.
Octaveta distribuïda a la SEAT, solidaritzant-se amb els advocats Albert Fina i Montserrat Avilés, 1975. AHCO.
Fina i Avilés, de forma gairebé simultània, estaven implicats en un altre procés. El 29 d’agost de 1972 la policia va detenir Francisco Puerto Otero i el va trobar propaganda del PSUC. Puerto, que seria torturat a la prefectura, portava, a més, una circular informativa del despatx d’Albert Fina, Montserrat Avilés i Ascensió Solé. Això va servir per processar els tres advocats i Puerto per propaganda il·legal. A Francisco Puerto, a més, també se’l processava per associació il·legal. Des del Col·legi d’Advocats hi hagué una notable implicació en defensa dels advocats. Al judici, realitzat el 31 de gener de 1974, hi van assistir els degans del Col·legi d’advocats de Barcelona, Mataró i Madrid. El TOP va sentenciar a Francisco Puerto a 5 anys de presó per associació il·lícita; i a 5 mesos a Ascensió Solé, 4 mesos a Fina i Avilés, per impressió clandestina. El 15 d’abril de 1975 el Tribunal Suprem va absoldre els advocats, però confirmà la condemna de Puerto.
Ambdós processos van tenir una notable presència a la premsa legal i la clandestina. Els advocats processats van rebre cartes col·lectives de recolzament de treballadors d’empreses com SEAT o FECSA o de veïns de la Guineueta. El fet d’implicar a dos coneguts advocats laboralistes i de qüestionar la possibilitat de reunir-se amb grups de clients o d’emetre circulars dirigides a aquests, va servir per mobilitzar el Col·legi d’Advocats, a banda dels militants antifranquistes. Fins i tot van protestar pels processaments organitzacions estrangeres, com Amnistia Internacional, la Comissió Internacional de Juristes i l’Associación Internacional de Juristes Democràtics. Així mateix, també protestaren públicament pel processament intel·lectuals francesos com Jean Paul Sartre i Simone de Beavoir.
Fotografia de Paco Puerto. AHCO. Col·lecció fotogràfica.
Sopar dels integrants del despatx Fina-Avilés, 1977. Fotografia Col. de Montserrat Avilés.
Montserrat Avilés i Albert Fina tornarien a ser detinguts i processats pel TOP arrel de la detenció del 28 d’octubre de 1973 de les persones congregades per assistir a una reunió de l’Assemblea de Catalunya, el que serà conegut com la “caiguda dels 113”. El TOP va iniciar un procés judicial, però finalment no es portà a terme.