Emilio García López
Emilio García López
Obrer del metall i sindicalista (Tarazona de la Mancha, Albacete, 1950). Fill d’una família camperola, es va traslladar a Cornellà de Llobregat als 12 anys i va començar a treballar un any després. Als 16 anys va ser acomiadat per la seva tasca sindical. A la mateixa edat va entrar a l’empresa matacás i paral·lelament va estudiar a l’Escola del Treball de Barcelona. L’any 1969 va ser detingut i empresonat i li van aplicar la llei de “Bandidaje y Terrorismo”. Recuperada la llibertat i després de traballar en diferents tallers, va ingressar en l’empresa Fergat l’any 1973, on va organitzar CCOO. Com a militant d’aquesta organització, va desenvolupar una intensa tasca sindical i va ocupar diferents càrrecs durant la transició: secretari general del metall i, a l’inici dels anys vuitanta, secretari general comarcal fins al 1986. Va militar al PSUC, però se’n va distanciar després de la seva detenció, l’any 1969. Posteriorment, va posicionar-se dins l’òrbita de Bandera Roja i ja a la transició va tornar al PSUC, del qual, finalment, també va sortir.
Font: Martínez de Sas, María Teresa; Pagés i Blanch (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.