El TOP. Dissolució
El 4 de gener de 1977 es va redactar el decret que disolia el TOP. La seva dissolució es produí poques setmanes després de l’aprovació en referèndum de la Ley de Reforma Política, el 15 de desembre de 1976. Amb aquesta llei s’iniciaven una sèrie de canvis jurídics i legislatius que van desmantellar gradualment el règim franquista. Malgrat la desaparició del TOP, encara molts presos polítics, condemnats per aquest tribunal, continuaven acomplint les seves condemnes a la presó. Les manifestacions per l’amnistia de febrer de 1976 a Barcelona, però també a d’altres ciutats espanyoles, van servir per col·locar aquest tema a l’agenda política. Finalment, l’octubre de 1977, després de successius indults i decrets parcials, les Corts constituïdes després de les eleccions de juny van aprovar la Ley de Amnistía.
Manifestació per l’Amnistia de febrer de 1976. AHCO. Col·lecció Arreu. Fotògraf Agustí Carbonell.
Dibuix de Jaume Perich sobre la dissolució del TOP. Arreu, 11, 3-9/01/1977. AHCO. Col. Arreu.
El 5 de gener de 1977 es creava l’Audiència Nacional, a la qual es van traspassar els assumptes de terrorisme, en un context en el què es produïen nombroses atemptats. La existència d’aquesta institució encara avui provoca debat jurídic i polític perquè mentre alguns autors consideren que la seva creació va ser un cop d’efecte per mostrar la voluntat dels reformistes del règim, altres autors sostenen que implicava el manteniment d’un tribunal especial, un fet contradictori amb el principi d’unitat jurisdiccional que s’havia reclamat per part de l’oposició i dels defensors de l’antifranquisme davant el TOP.
Els jutges i fiscals que van treballar al TOP va continuar amb la seva carrera professional. Dels onze magistrats del TOP -inclosos els tres presidents- sis van assolir càrrecs al Tribunal Suprem. Altres es van incorporar a l’Audiència Nacional o van tenir càrrecs importants a les audiències provincials. En l’actualitat, evidentment per qüestions biològiques, ja no estan presents a les institucions del país, però molts d’ells van exercir aquests càrrecs durant els primers anys de la democràcia.