Caiguda dels 113
Targeta de crida a la solidaritat amb els 113. AHCO, Fons Centre de Treball i Documentació.
El 28 d’octubre de 1973 va ser detinguda la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya, que es trobava reunida a l’església de Santa Maria Mitjancera, a Barcelona. Aquesta detenció, que afectà 113 persones, provocà una gran expectació pública des del principi. Dos dies després, l’Assemblea de Catalunya denunciava aquesta detenció i feia una crida a la solidaritat en un full de propaganda que signava com a Comissió Permanent, per demostrar que no havia estat desarticulada. Les accions de solidaritat començaren ràpidament. Després de passar tres dies a comissaria (on tres dels detinguts foren torturats), i en el moment de ser posats a disposició judicial, es van congregar unes 500 persones al Palau de Justícia, que serien dissoltes per la policia. Dos dels detinguts eren treballadors de Siemens. Els seus companys van fer una aturada el dia 30. La Direcció General de Seguretat imposà multes a 48 persones, que anaven de les 200.000 a les 350.000 pessetes. En arribar a la presó, la Model pels homes i la de la Trinitat per les dones, els degans dels col·legis professionals que tenien adscrits detinguts els van visitar. El TOP va decretar el processament de 111 persones i la seva llibertat sota fiança (de 50.000 a 100.000 pessetes), però després de les concentracions de Vic, l’Ametlla del Vallès i Granollers del dia 11 de novembre demanant la llibertat dels “113”, el TOP, el dia 13, va revocar la llibertat sota fiança dels encausats. El 22 de novembre del TOP decretà de nou la llibertat sota fiança, però els processats que havien estat multats per la Direcció General de Seguretat es van negar a pagar la multa, van restar empresonats o van tornar a ser detinguts si prèviament ja havien estat alliberats. A la presó, van rebre nombroses mostres de solidaritat en forma de paquets, visites i correspondència.
Les notícies sobre la detenció i el processament van aparèixer a la premsa nacional i la internacional. L’arquebisbe de Barcelona i l’abat de Montserrat, entre d’altres jerarquies eclesiàstiques, realitzaren declaracions en contra de les detencions. Els degans de diversos col·legis professionals realitzaren gestions interessant-se per la situació dels seus associats detinguts i els d’Advocats, Arquitectes, Aparelladors, Enginyers i Llicenciats van fer declaracions en contra de les detencions. Així mateix, nombroses organitzacions antifranquistes feren declaracions en contra del processament.
Els empresonats per la “caiguda dels 113” van sortir de la presó entorn el gener de 1974, amb una menor atenció pública que quan es va produir la detenció, ja que l’alliberament es va fer poc després de l’atemptat contra el cap del Govern, l’almirall Luis Carrero Blanco, la sentència del TOP en el Procés 1001 i la celebració del consell de guerra contra Salvador Puig Antich. Finalment, amb la caiguda del franquisme, els detinguts a l’església de Santa Maria Mitjancera no arribarien a ser processats.
Cartell “La Modelo”, 1973. Es tracta de la cançó que van composar a la Model els empresonats en ocasió de la caiguda dels 113. AHCO, Col·lecció de cartells.