Polític català d’Unió Democràtica de Catalunya (Barcelona, 12 de maig de 1904 – 15 de desembre de 1990). L’any 1932 va ingressar a Unió Democràtica de Catalunya, partit del que arribaria a ser secretari general, membre del comitè de govern (1932-1935 i 1936-1963) i president del consell nacional (1963-1988). Durant el franquisme va ser membre del Consell d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional. Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya l’any 1980. Durant la legislatura de 1980 a 1984, va ser nomenat Conseller Adjunt a la Presidència de la Generalitat. La següent legislatura (1984-1988) va tornar a ser elegit diputat al Parlament, i va ser escollit President del Parlament de Catalunya. A la fi d’aquesta legislatura es va retirar de la política, tant a nivell institucional com de partit. L’any 2000 va ser guardonat, de forma pòstuma, amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. L’any 1993, Unió Democràtica de Catalunya va crear la seva pròpia fundació d’estudis polítics i socials, a la qual va donar el nom d’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn en homenatge a la seva figura.