Organització de la capella ardent dels advocats d’Atocha a la Plaza de les Salesas, on estava situat el TOP, gener de 1977. Archivo del Trabajo de la Fundación Primero de Mayo, Fons fotogràfic Gaceta Sindical, caixa 2, sobre 24.

Cal tenir en compte que el processament per aquest Tribunal solia ser un dels darrers trams del camí de les persones que ja havien patit el pas per les comissaries i les institucions penitenciàries del franquisme. En un primer moment, quan eren detingudes, s’enfrontaven als interrogatoris, maltractaments i tortures per part de la Guàrdia Civil o la Policia, especialment a la seu de la 6ª Brigada de Investigación Social. Es tractava de la Jefatura Superior de Policía de Barcelona, a Via Laietana número 43, un “espai de memòria”.

Durant tota la Dictadura, la tortura fou una pràctica comuna de les forces d’ordre públic. Els maltractaments físics i psicològics resultaven tan habituals que el pas a dependències judicials era viscut de forma habitual amb alleujament pels detinguts. El jutge d’instrucció prenia declaració i decidia si el detingut era posat en llibertat o en decretava presó provisional, i s’inhibia en favor del Jutjat d’Ordre Públic. La presó provisional era molt freqüent. Juan José del Águila afirma que en un 79,4% dels 8.443 dels processaments incoats pel TOP algun dels seus processats va passar per presó provisional durant la tramitació del sumari. No tots aquest casos van arribar a tenir sentència, ja que una part d’ells es va sobreseure. En tingueren 3.889, és a dir, el 46’06% del total dels casos. D’aquestes sentències, 2.839 foren condemnatòries, per tant un 74,75%.

El protagonisme de la Brigada Social en aquests processos no finalitzava en la detenció i el pas per Jefatura de Policía. Anava més enllà dels interrogatoris, els resultats dels quals condicionaven en gran mesura tot el procés judicial. L’atestat adjunt a les diligències prèvies dels processaments elaborades per la policia a partir dels seus interrogatoris era considerat pel TOP una prova rigorosa contra la persona encausada, sense tenir en compte que les declaracions sovint eren aconseguides sota la intimidació i la violència exercides pels membres de la Brigada Social. De fet, fou habitual, per altra banda, que el president del tribunal fes callar els advocats defensors, quan aquests preguntaven en la sala de vistes al seu defensat si havia estat torturat durant la seva detenció.