Escriptor, metge i polític català (Barcelona, 29 de novembre de 1922 – 22 de febrer de 2011). Va estudiar Medicina i Filosofia i Lletres i va escriure poesia catalana de contingut patriòtic i reivindicatiu. Va fundar i dirigir la revista Poemes (1963-1964) fins que fou prohibida per la censura franquista. Com a militant del Front Nacional de Catalunya i, a partir de la creació el 1969, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i l’Assemblea de Catalunya (1971-1976) va ser detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel TOP. El 1973 va fundar, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala Cornadó i Jordi Colomines Companys, el Partit Popular de Catalunya, un partit sobiranista d’ideologia socialista que es va integrar el novembre de 1976 al Partit Socialista de Catalunya (Congrés) (1976-1977). Representant al PPC va ser membre del Consell de Forces Polítiques de Catalunya (1976). El 1977 va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya, amb la que va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980-1992). Membre fundador de la Taula rodona de Barcelona (1966), de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969), l’Assemblea de Catalunya (1971) i del Consell de Forces Polítiques de Catalunya (1975). Secretari de la Comissió Catalana d’Amnistia (1969). Membre de la redacció de l’emisora clandestina La veu de l’Assemblea de Catalunya. Membre del consell de redacció de la revista Serra d’Or (1967-1972). Per encàrrec de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya va organitzar amb Josep Pedreira, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú, el Primer Festival Popular de Poesia Catalana, celebral el 25 d’abril de 1970 al Gran Price de Barcelona i del qual en va ser el presentador. Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. També fou president de l’Associació Catalana d’Ex-presos polítics, entre 1976 i 1989. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.