El TOP. Orígens i definició
Manifestació a París contra l’execució de Julián Grimau, 24 de abril de 1963. EFE.
El Tribunal de Orden Público fou una jurisdicció especial creada pel règim franquista el 1963 i dissolta el 1977, que tenia per objectiu jutjar els delictes que alteressin l’ordre públic, cosa que a la dictadura franquista incloïa els delictes polítics, d’opinió, reunió, manifestació i vaga.
La seva creació significà que alguns delictes polítics quedaven fora de la jurisdicció militar, encara que es van continuar fent consells de guerra contra opositors al règim, si es considerava que havien realitzat actes violents. Mentre l’activitat de la jurisdicció militar seguia una tendència a l’estancament o la reducció, l’activitat del TOP era creixent, tot convertint-se en el principal tribunal que jutjà el opositors al Règim.
Amb el TOP, la Dictadura del general Franco cercava donar una imatge de legalitat a la repressió política que practicava, sobretot després de a les protestes internacionals que havien provocat els consells de guerra contra els miners asturians detinguts arrel de les vagues de 1962, i el consell de guerra i l’execució del dirigent comunista Julián Grimau el 1963. D’aquesta manera, el Règim intentava donar aparença d’Estat de Dret, és a dir, de crear les garanties processals que justifiquessin la seva forma de reprimir la dissidència i l’oposició, a la vegada que reforçava els seus mecanismes repressius.
La seu del Tribunal de Orden Público estava a Madrid, al Palacio de les Salesas, on compartia edifici amb el Tribunal Suprem, entre d’altres institucions judicials. El 1972, davant la proliferació dels processos, es va obrir un segon Jutjat d’Ordre Públic i es va ampliar el seu personal.
En una Espanya amb una creixent oposició al règim dictarorial, el TOP va incoar 22.660 processos i dictà 3.798 sentències, 2.839 de les quals foren condemnatòries. Juan José del Águila ha estudiat aquestes sentències i n’ha pogut localitzat el 97,7% de la seva totalitat. Aquest portal temàtic ha fet ús de la base de dades d’aquestes sentències elaborada per aquest autor i publicada l’any 2009 en una segona edició, Las sentencias del TOP. TOPDAT: una base de datos para explotar, dins del projecte Rubén Vega i José Gómez Alén, “Los abogados laboralistas y la lucha por una Justicia democràtica”.
No comptem amb una monografia que estudiï l’actuació concreta del TOP en l’àmbit català, però a partir d’aquesta web ens podrem començar a fer una idea, gràcies a l’estudi dels 1.808 ciutadans que foren sentenciats pel TOP. La base recull els sentenciats catalans d’origen i els immigrats arribats a Catalunya d’altres regions espanyoles; els nascuts a Catalunya detinguts a d’altres regions d’Espanya i les persones residents fora de Catalunya que foren detingudes en territori català. Així, doncs, sobre el total de sentències emeses pel TOP, el 20’22% correspondrien a aquests tres grups abans esmentats.
Presa de posessió de José Francisco Mateu Cánoves com a president del TOP, Madrid, 13 de novembre de 1968. EFE.