Polític i escriptor català (Barcelona, 1902 – 1979). Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i conegué el filòsof francès Emmanuel Mounier.

Durant la Segona República Espanyola col·laborà al diari El Matí, i fou un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya. Durant la guerra civil espanyola, juntament amb Josep Maria Trias i Peitx va continuar la tasca de Lluís Vila i d’Abadal en l’ajut als sacerdots perseguits en territori republicà, i contactà amb el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer.

S’exilià el 1939, però va tornar el 1940 i fou membre del Consell Nacional de la Democràcia Catalana el 1944, a través del qual contactà amb polítics democristians francesos. Després es dedicà a la resistència cultural interior, col·laborà a les revistes Ariel i Serra d’Or, alhora que mantenia correspondència amb intel·lectuals espanyols com Pedro Laín Entralgo, Carlos Bousoño o Julián Marías. També col·laborà al naixement de la Nova Cançó i el 1977 fou nomenat senador per designació reial.

Font: Viquipèdia.
Més informació