Presidents del TOP
José Francisco Mateu Cánoves.
José Francisco Mateu Cánoves
(Burjassot, València, 1920-Madrid, 1978).
Originari d’una família conservadora i catòlica. El seu para va ser assassinat el 1936. Ell va participar a la cinquena columna valenciana. Acabada la guerra inicià els seus estudis de dret. Milità al SEU i posteriorment marxà voluntari a la División Azul. Regressat del front rus continuà els seus estudis i ingressà a la carrera judicial el 1948. Va servir als jutjats de primera instància i instrucció de San Vicente de la Barquera, Puente del Arzobispo, Vera, Nava Hermosa i Illescas. El 1957 va passar al cos de magistrats de treball, i hi va prestar serveis a Lugo, Mieres i Orense. El 1959 va ascendir a magistrat i el 1962 fou destinat a l’Audiència Provincial de Lleida. Exercí de magistrat del TOP des de febrer de 1964. El novembre de 1967 fou nomenat president del TOP, càrrec que va exercir fins a la seva dissolució, el gener de 1977. Fou el magistrat que durant més anys va servir al TOP. Després fou adscrit com a magistrat suplent a la Sala Sisena del Tribunal Suprem encarregat de temes laborals i socials. El novembre de 1978 fou assassinat per ETA militar. Al seu funeral grups ultres van produir aldarulls.
José de Hijas Palacios
(Oropesa, Toledo, 1916-Madrid, 1994).
Va ingressar a la carrera judicial el 1942, servint als jutjats de primera instància de i instrucció de Jarandilla, Hervás i Talavera de la Reina. El 1951 fou designat magistrat a Granada, i després ho fou a l’Audiència Provincial de Càceres, on en va ser president el 1958. Posteriorment formà part de la Inspecció Central de Tribunals i a l’Audiència Provincial de Madrid, com a president de la secció 5a. El gener de 1966 fou nomenat president del TOP, càrrec que exercí fins a octubre de 1967. El 1968 fou nomenat president de l’Audiència Territorial de Saragossa i el 1971 fou designat magistrat del Tribunal Suprem. Presidí la Sala Segona. El 1984, un dia abans de la seva jubilació, gràcies al seu vot els jutges Ricardo Varón Cobos i Jaime Rodríguez Hermida es van salvar de ser processats per l’escàndol Bardellino. Fou estudiós del dret i tingué profundes conviccions catòliques, cosa que plasmà a les seves publicacions, com La justicia y los jueces en la sagrada escritura. (Construcción cristiana sobre la justicia) (1960). Com a president del TOP va declarar: “para mí es exactamente igual un ladrón que un comunista que un violador“
Enrique Amat Casado
(Montefrío (Granada) 1907-Madrid 1994).
Ingressà a la carrera judicial el 1931. Jutge de primera instància als jutjats de Montalbán, Salas de los Infantes, Pola de Labiana, Colmenar i Montefrío. El 1936 es va sumar als sublevats i va ser jutge instructor en processos militars. El 1947 va ser promogut a magistrat d’entrada i destinat al jutjat núm. 12 de Barcelona i després al núm. 1 de Granada. El 1951 fou promogut a magistrat d’ascens a l’Audiència de Badajoz i a la Audiència Provincial de Jaén, on fou nomenat vocal del Tribunal Provincial de Contraban i Defraudació. El 1954 fou nomenat president de la secció segona de la Audiència Provincial de Granada. Prestà servei en comissió a l’Audiència d’Alacant. El 1958 se li va concedir la creu distingida de primera classe de Sant Raimundo de Peñafort (medalla al mèrit jurídic instituïda el 1944) i el juny fou nomenat jutge especial de Vagos y Maleantes de Madrid i el desembre magistrat de terme. El gener de 1964 fou nomenat president del TOP, càrrec que exercí fins a desembre de 1965. El 1970 ingressà al Tribunal Suprem on restà fins a la seva jubilació.