Advocada (Barcelona, 1936). Va incorporar-se al FOC i després al PSUC. El 1959 va obrir un despatx amb Albert Fina a Mataró. Posteriorment van obrir uns altres a Barcelona i Cornellà de Llobregat. Portaven casos de la Magistratura de Treball.  El 1962 fou escollida vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona, essent la primera dona que accedia a aquest càrrec a Espanya. A mitjans dels seixanta, van començar a entrar en contacte amb treballadors organitzats i amb altres advocats laboralistes. Foren coneguts com “els advocats de CCOO”, doncs formaren part del grup d’advocats que van defensar membres de CCOO, així com del grup d’advocats del PSUC. El 1967 es van incorporar a la defensa de militants antifranquistes davant el TOP. Els “Fina”, com eren coneguts pels seus client entre el moviment obrer barcelonès, van ser processats en tres ocasions. La primera, arran d’un registre policial al despatx el 1971 en què es van trobar treballadors acomiadats de SEAT i una publicació clandestina. Se’ls va acusar de reunió i propaganda il·legal. El març de 1975 van ser absolts. L’agost de 1972 foren detinguts i acusats de propaganda clandestina per distribuir una circular informativa entre els clients del despatx. El febrer de 1974 se’ls va condemnar a 4 mesos per impressió clandestina, condemna que es va recórrer i de la que foren absolts. Finalment, el 28 de d’octubre de 1973 foren detinguts a la caiguda dels 113, de l’Assemblea de Catalunya. El 1976 va decidir no integrar-se a la Confederació Sindical de Comissions Obreres, doncs era partidari d’un sindicat unitari. Pel mateix motiu, va deixar de militar al PSUC. Va continuar treballant com a advocat laboralista independent.

Font: Javier Tébar Hurtado, “Los despachos de Fina-Avilés: compromiso profesional y lucha ideológica”, J. Gómez Alén y R. Vega (Coords.), Materiales para el estudio de la abogacía antifranquista (Vol. 1). Edicions GPS – Fundación Abogados de Atocha. Madrid, 2010, pp. 97-132.