Advocat i polític català (Les Borges Blanques, Lleida, 1936). El 1971 formà la candidatura Coalición Democrática juntament amb el carlí Joan Besa i Esteve per a procurador en Corts pel terç familiar, oposada a l’oficialista de Joaquim Viola i Sauret. Durant la campanya electoral reclamà l’elecció democràtica dels alcaldes i presidents de les diputacions, raó per la que els mítings foren boicotejats per la Guàrdia de Franco i fou processat pel TOP, però assumí personalment la seva pròpia defensa i finalment fou absolt. El 1972 va impulsar el Bloc Popular de les Terres de Lleida amb Jaume Auqué, Manuel Lladonosa i Vicenç Ximenis, que el 1975 es va integrar al PSC-Reagrupament de Josep Pallach, del que en formà part del seu secretariat permanent. Es presentà a les eleccions generals de 1977 dins les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya (PDC), i va obtenir l’escó per la província de Lleida. Quan el 1978 el PSC-Reagrupament es va integrar en el PSC-PSOE, Arana va ingressar a ERC i en fou candidat a les eleccions generals de 1979, però no fou escollit.