Sindicalista, polític i advocat (Barcelona, 16 d’agost de 1954). Durant la seva joventut, la seva voluntat per defensar els drets dels treballadors i la llibertat el porten a involucrar-se en diferent moviments socials i estudiantils durant la dictadura, fets pels quals serà empresonat i processat pel TOP el 1972. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, ​​comença la seva carrera al despatx laboralista de Francesc Casares i posteriorment al costat de l’advocat Luis Salvadores. En llicenciar-se, s’incorpora al grup d’advocats que entre 1977 i 1978 van a crear el Gabinet Jurídic de CCOO de Catalunya. Durant aquesta etapa va a col·laborar com a assessor de diferents federacions de CCOO a Catalunya, destacant el seu paper com a advocat en la Federació de la Construcció. En aquests anys s’involucra en diferents processos de negociació col·lectiva i de reestructuració d’empreses així com en el conflicte sorgit per la construcció de la Central Nuclear d’Ascó. A partir de 1984, es converteix en el representant de Comissions Obreres al Consell de Treball, a l’Institut Nacional de la Seguretat Social i al Consell de l’Institut Català de la Salut. Després del quart Congrés de CCOO de Catalunya és nomenat Secretari de Relacions i Acció Institucional. Entre 1995 i 2008 va ser secretari general de CCOO de Catalunya. Fins a 1995 va compatibilitzar la seva responsabilitat sindical amb el seu treball com a professor associat de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona.