Urbanista i polític. (Barcelona, 1941). Ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya el 1960 a la Universitat. Dos anys més tard s’exilià a París. Participà a la “cèl·lula d’intel·lectuals” i fou expulsat com Jordi Solé Tura el 1965. El 1968 participà en la revolta dels estudiants de París i l’any següent fou detingut a Espanya causa de l’Estat d’excepció. Treballant dins el grup Unidad, escindit del PSUC, l’estiu de 1967 crearen la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre de 1968, edità Bandera Roja, que, com a partit política es fundà l’estiu de 1969. El 1974 s’integrà, amb una part de Bandera Roja, de nou al PSUC, formant part del seu Comitè Central. Membre actiu del Centre d’Estudis d’Urbanisme de Barcelona, la seva dedicació política se centrarà en temes municipals i en els moviments cívics populars -associacionisme veïnal-. Destacà pel seu enfrontament amb la branca “leninista” i “prosoviètica”, com a representant del sector més “eurocomunista”, que consistia en una acceptació incondicional de la democràcia parlamentària i del rebuig explícit del model soviètic. Ja dins el PSUC, fou responsable de la política municipal en el IV congrés el 1977. La seva tasca fou important i el 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya integrat a la Comissió de Política Territorial. L’any 1983 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i deixà posteriorment la militància al PSUC.

Font: Martínez de Sas, María Teresa; Pagés i Blanch (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.