Economista i polític (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000). Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, també va estudiar a la Universitat de la Sorbona, a París. Va ser militant del PSC i un dels fundadors del PSPV. Quan era professor ajudant a la Universitat de Barcelona, va ser expedientat, detingut diverses ocasions i expulsat de la Universitat per la seva activitat política antifranquista. Durant uns anys va ensenyar a la Universitat de València, i fou un dels ponents del I Congrés d’Història del País Valencià. L’abril de 1980 va ser elegit portaveu dels socialistes catalans al Congrés de Diputats i dos anys més tard, a les eleccions d’octubre de 1982, va ser elegit diputat pel PSC-PSOE. Felipe González el va nomenar Ministre de Sanitat i Consum del primer govern socialista, càrrec que ocupà fins al 1986. Com a fita important d’aquest mandat se’l considera oficiosament el pare intel·lectual de la “Ley General de Sanidad” de 1984, on es posen les bases legals de la universalització de l’atenció sanitària. El maig de 1986 es va retirar de la primera fila política per tornar a la càtedra d’Història de Doctrines Econòmiques de la Universitat Central de Barcelona. El 2 de gener de 1989, va prendre possessió com a rector de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP). Va destacar com a defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi. El 21 de novembre del 2000 va ser víctima d’un atemptat mortal al garatge de casa seva, a Barcelona reivindicat per ETA, fet per l’anomenat Comando Barcelona.