Obrer metal·lúrgic i dirigent sindical anarcosindicalista (Solsona, 1904 – Barcelona, 1972). Va començar a treballar als 9 anys en una fàbrica tèxtil de Cardona i després va entrar a les mines de Súria, on va començar la seva activitat sindical, i va anar a viure a Manresa. Durant la dictadura de Primo de Rivera, va anar a França a treballar a una foneria a prop de París. Quan en va tornar, va col·laborar en actes contra la dictadura i, per refer els sindicats cenetistes, participava en moltes sessions de propaganda sindical on destacava com a bon orador. Va participar en la proclamació de la República a Manresa el 14 d’abril. estava afiliat a la FAI i formava part del sector més anarquista i radical de la CNT. Va participar en l’assalt de la caserna de Lleida el 8 de gener de 1933, en el moviment revolucionari que van protagonitzar els Quadres de defensa, grups d’acció de la CNT i la FAI; fracassat l’intent va tornar a peu a Manresa. Va destacar en les lluites entre el sector trentista i el faista dins la CNT, era un dirigent que tenia molta facilitat de paraula i es feia escoltar i, a més, sempre estava disposat a l’acció. Va ser elegit secretari del Comitè Regional de la CNT catalana al Ple de la Meridiana de juny de 1933. Va ser empresonat per la seva activitat sindical, cosa que va comportar una forta protesta des dels medis cenetistes. La seva activitat laboral va ser molt canviant, va treballar a Terrassa, a Barcelona com a cambrer i a Manresa en una fàbrica de cuir i a la foneria Desveus. L’abril de 1936 es va casar i va deixar bona part de la seva activitat sindical. L’inici de la guerra el va portar de nou a l’acció. El 10 d’agost de 1936 va ser elegit secretari del Comitè Central Antifeixista de Manresa, en representació de la CNT; el 19 d’octubre va ser elegit alcalde del Consell municipal de Manresa, i reelegit l’octubre de 1937 fins al 31 de maig de 1938, quan va ser mobilitzat. Llavors va ser nomenat inspector general de Cultura de les milícies de l’Exèrcit de l’Est, i també secretari de la Comissió Assessora Política, òrgan de coordinació entre CNT, FAI i Joventuts Llibertàries. Exiliat, va estar internat als camps de concentració d’Agde, Sant Cebrià i Argelers. La família, que també havia emigrat, va retornar el 1940, i això el va fer retornar el 1941, si bé clandestinament amb altres companys, amb la intenció de continuar la lluita des de l’interior i des dels sindicats que el franquisme volia organitzar. Aviat van veure que això no era possible i van rebre moltes crítiques dels sectors que tenien altres tàctiques. En tot cas, no va tenir cap actuació deslleial i havia de viure amagat. El 1944 un grup heterogeni va fundar el Partit Laborista, del qual va ser elegit vicepresident; l’activitat va ser tallada per la policia, que va desmantellar el partit l’any 1945. El 1947, amb altres companys de partit, va anar a Estoril a parlar amb el Comte de Barcelona i proposar-li una solució per a sortir de la dictadura. Corbella va haver d’amagar-se de la policia. Desprès va treballar com a agent de vendes. Va viure mig clandestinament i no va tenir carnet d’identitat fins al 1970.

Font: Martínez de Sas, María Teresa; Pagés i Blanch (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.