Escriptor, editor i comunista (Barcelona, 1912 – 1983). L’any 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, va ser detingut durant tres mesos. Estudiant de dret, el 1928 va participar en la constitució del Partit Comunista Català que liderava Jordi Arquer i, en formar-se el BOC, va militar en el nou partit, que va abandonar al cap d’un temps, amb la seva companya Núria Folch, per discrepàncies ideològiques. Durant els anys de la República, va ser professor de català. En esclatar la guerra civil, va militar en el PSUC, es va incorporar a l’Escola de Guerra de la Generalitat i va ser destinat als fronts de Madrid i d’Aragó. Va cabar la guerra amb el grau de comandant. Es va exiliar el 1939 a França, on va patir camps de concentració, dels quals es va escapar. Després d’uns mesos de residència clandestina a París, el desembre de 1939 va marxar a la República Dominicana, des d’on el març de 1941 era un dels signants del manifest-programa fundacional del Moviment Social d’Emancipació Catalana. A finals d’any va marxar a Mèxic i es va incorporar a la redacció del Full Català i dels Quaderns de l’Exili (1943-1947). De retorn a Catalunya, el 1948, es va dedicar a les tasques d’editor i escriptor, on va destacar amb la novel·la Incerta glòria, publicada el 1956, i que va ser la primera novel·la sobre la guerra civil apareguda a Catalunya des de la perspectiva dels vençuts, però des d’un punt de vista catòlic i antimarxista.

Font: Martínez de Sas, María Teresa; Pagés i Blanch (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.