Treballador del metall, sindicalista i líder polític comunista. (Ripollet, desembre de 1947). Nascut al si d’una família de treballadors, des de els quinze anys treballà com ajustador a una fabrica metal·lúrgica. A començament dels anys seixanta participà en la creació de les Comissions Obreres del Vallès Oriental i formà part del Secretariat Permanent de les CCOO catalanes i de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Fou militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, però el 1966 abandonà el partit i s’integrà dins el Front Obrer de Catalunya, on fou responsable polític del Vallès Occidental i membre del Comitè de Direcció Política. Detingut i empresonat durant dos mesos el 1968, al sortir de la presó dirigí la reconstrucció de diverses fraccions del FOC que s’unificàrem en les Plataformes Anticapitalistes de Comissions Obreres, més endavant anomenades Círculos de Obreros Comunistas. El 1974 fundà la Organización de la Izquierda Comunista de España (OICE), partit de tendència consellista i d’inspiració maoista, fruit de la fusió dels Círculos de Obreros Comunistas i el grup basc Núcleos Obreros Comunistas. Fou Secretari General de la OICE fins 1978, quan fou expulsat de l’organització i passà a militar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Durant el període de militància política a la clandestinitat fou conegut amb els sobrenoms de Pájaro Loco, Ripo i Jesús Hernández.

Catalunya durant el franquisme [en línia]. [Bellaterra]: CEFID-UAB. [consulta: 20 oct. 2010]