Francisco Fernández Buey
Filòsof comunista i assagista (Palència, 1943 – Barcelona, 25 de agosto de 2012). Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona. Es va formar amb el poeta i esteta José María Valverde, amb el filòsof hel·lenista Emili Lledó i amb el lògic i filòsof marxista Manuel Sacristán.Expulsat de la universitat el 1966 per les seves activitats antifranquistes, a finals de la dècada dels seixanta i començaments de la dècadasegüent va treballar com a traductor per a diverses editorials de Barcelona i Madrid i com col·laborador de diverses enciclopèdies per lesque va escriure articles de temàtica filosòfica i sociològica. Com filòsof comunista, ha estat vinculat des de la dècada dels seixanta a diferents moviments socials crítics i alternatius. Des de 1963 fins 1978 va ser militant del PSUC. El 1966, com a estudiant universitari, va ser un dels fundadors del SDEUB, en la primera meitat dels setanta va destacar en l’organització del moviment de professors no-numeraris iva ser membre de seva Coordinadota Estatal, defensant la contractació laboral dels treballadors de l’ensenyament enfront de lafuncionarització d’aquests; després, a finals d’aquesta dècada, va militar en el Comitè Antinuclear de Catalunya i va ser un dels primersfilòsofs europeus en teoritzar el comunisme ecologista des de les revistes Mientras Tanto i El Viejo Topo. També va estar entre els delegatsdel congrés fundacional d’Izquierda Unida.
Francisco Fernández Buey