Comunista a Barcelona. Militant de les Joventuts Socialistes de Catalunya, el març de 1936 va formar part del comitè executiu de les noves JSUC, resultants de la unificació entre les Joventuts Socialistes i les Comunistes. Després de la mort d’Antoni López Raimundo, una vegada iniciada la guerra civil, va ser nomenat secretari general de la JSU, fins que el maig de 1937 va ser substituït per Wenceslao Colomer. Exiliat el 1939 a França, va residir a París, des d’on el 1949 va fer costat a Joan Comorera en la crisi que va enfrontar aquest amb el Secretariat del PSUC. Membre del PSUC “comorerista”, quan l’any 1951 Comorera va passar a residir a Barcelona, va ser designat perquè també es traslladés a Barcelona, on en seria el contacte i col·laborador. Va poder entrar legalment a Catalunya i es va instal·lar a Barcelona el 1951 i va col·laborar amb Comorera fins que aquest va ser detingut el 1954.

Font: Martínez de Sas, María Teresa; Pagés i Blanch (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.