Filòsof i professor (Barcelona, 1938). Va estudiar enginyeria i es va llicenciar en filosofia el 1965. Des del temps de la lluita antifranquista s’ha distingit per la seva defensa de la identitat catalana, ha practicat l’escoltisme i a la vegada ha promogut iniciatives internacionals a favor de les llengües, les cultures i els drets dels pobles. La seva trajectòria professional s’inicia com a professor de Filosofia i director del curs preuniversitari de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (1968-1970), on més tard assumeix el càrrec de director del Laboratori de Sociologia i també la direcció de la Fundació Jaume Bofill. El 1974 participà en la fundació del PSC-Reagrupament i el 1975 és elegit a Roma president del Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics Pax Romana, càrrec del qual va ser reelegit el 1979 a Mèxic per quatre anys més. El 1984 funda el Centre UNESCO de Catalunya, que va dirigir fins al 2002, i del qual ara és president honorari.