Advocat i polític lleidatà. Llicenciat en dret, durant els anys 70 treballà com a lletrat del Sindicat Vertical a la província de Lleida i participà en nombrosos actes polítics vinculats al carlisme. El 1967 i el 1971 es va presentar com a candidat del Terç Familiar a les Corts Franquistes primer juntament amb Joaquim Viola i Sauret i al 1971 amb Joaquim Arana. El 1972 fou sancionat pel TOP arran d’unes declaracions que va fer. Fou escollit diputat a les eleccions al parlament de Catalunya de 1980 per la província de Lleida dins les llistes de Centristes de Catalunya-UCD. Va ser l’únic diputat que es va abstenir en l’aprovació de la Llei de Normalització Llingüística del català. Davant de la desaparició de la UCD va acabar la legislatura al grup mixt. Posteriorment ingressà al Partit Popular, amb el que formà part de la llista per Lleida a les eleccions municipals de 2003 i 2007

Font: Martínez de Sas, María Teresa; Pagés i Blanch (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.