Polític i escriptor (Barcelona, 1910 – 1988). El 1921 va ingressar als monjos caputxins, però el 1930 en va sortir. Va estudiar història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborà en els Estudis Universitaris Catalans. Alhora, també fou militant d’Estat Català i del Bloc Nacionalista Escolar, col·laborà en el diari La Publicitat i a Nosaltres Sols!, i durant la guerra civil espanyola va dirigir el Diari de Barcelona, incautat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Quan deixà d’editar-se per problemes econòmics fou enviat al front d’Aragó i després a València. El 1939 marxà cap a França, on col·laborà en la represa de la Revista de Catalunya i fou un dels fundadors i dirigents més destacats del Front Nacional de Catalunya. N’encapçalà l’activitat clandestina a l’interior de Catalunya, raó per la qual fou empresonat per les autoritats franquistes del 1943 al 1945 i tornà a exiliar-se a França del 1947 al 1950. Tornà a Catalunya el 1950, dedicant-se a publicar llibres de divulgació històrica, i col·laborà a Tele-Estel, Serra d’Or i Canigó. Va abandonar el FNC el 1970, quan es va produir l’escissió del PSAN, i es va mantenir pròxim a Estat Català fins el 1978. El 1973 fou detingut novament acusat d’estar vinculat al Front d’Alliberament de Catalunya. Políticament, va intentar refer el Sindicat de Professions Liberals de la CNT el 1975 i es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 com a candidat al Congrés dels Diputats per les llistes d’Estat Català. El 1980 ingressa definitivament a Esquerra Republicana de Catalunya, en la que formà part del comitè executiu, dirigí el periòdic La Humanitat i figurà a les llistes de la candidatura per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984.

Font: Martínez de Sas, María Teresa; Pagés i Blanch (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.