(Comares, Màlaga 1916 – Barcelona 1986). Fou un dels fundadors de las Juventudes Libertarias de Málaga. El 1931 ingressà a la Confederació Nacional del Treball, on ocupà el càrrec de secretari de la Federació Local i Provincial. Durant la guerra participà com a milicià a la 147 Brigada. Detingut al port d’Alacant, passà per diferents camps de concentració. Tingué especial rellevància a la clandestinitat on utilitzà pseudònims com “Segundo Canillo” o “Oidagón”. Ocupà el càrrec de secretari general del quinzè Comitè Nacional després de fugir Miguel Vallejo Sebastián a França el maig de 1951. Fou detingut el juny de 1953 i condemnat a quinze anys de presó. A la seva sortida de presó es traslladà a Barcelona on fundà el grup “Renacer”, punt de partida de la reorganització cenetista durant els anys setanta. Després de la caiguda de Francisco Calle Mancilla, el febrer de 1964, es tornà a fer càrrec del Comitè Nacional, sent detingut l’abril de 1965, malgrat que aconseguí escapar-se a França. Des d’allà s’oposà radicalment al cincopuntismo. Tornà a España el 1968. L’abril de 1970 fou detingut a Madrid, i el 15 de octubre de 1971 va ser condemnat a dos penes de sis mesos d’arrest cada una i a quatre anys, dos meses y un dia de presó. Va ser posat en llibertat el setembre de 1975. Morí a Barcelona el 17 de abril de 1986.

Catalunya durant el franquisme [en línia]. [Bellaterra]: CEFID-UAB. [consulta: 20 oct. 2010]