Obrer, sindicalista i polític (Manzanares de la Mancha, Ciudad Real, 1927 – Castelldefells, 1995). Arribà al barri de Ca n’Anglada de Terrassa l’any 1951. Treballà en “Ceràmicas Egara”, coneguda com la “Bòbila del Manco”, essent escollit enllaç sindical el 1953. Ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya l’any 1954. Participà en la protesta de gener de 1956 a Terrassa, quan els carrers acolliren una insòlita i nombrosa riuada de ciclistes, coneguda com la “manifestació de les bicicletes”, dirigida contra la pujada dels impostos municipals per lïús d’aquest mitjà de transport, el més habitual llavors entre els treballadors. Assistí al I Congrés del seu partit celebrat clandestinament a França aquell mateix any. L’any 1957 fou detingut i sortí en llibertat del Penal de Burgos l’any 1959. El juny de 1960 intervingué en la col·locació de pintades a Terrassa denunciant les detencions de Jordi Pujol i Soley i altres pels coneguts com “Fets del Palau”. Això comportà un Consell de guerra contra 7 militants obrers que foren acusats de rebel·lió militar i condemnats. Sortí de Burgos el juliol de 1964 i llavors es reincorporà al nucli comunista de Terrassa per impulsar la creació de les Comissions Obreres del Vallès. L’any següent assistí al II Congrés de la seva organització política, on fou escollit membre del Comitè central i del Comitè executiu; i assistí al VII Congrés del Partido Comunista de España, essent designat membre del seu Comitè central. Amb motiu de la jornada del “27 d’Octubre de 1967”, la primera convocatòria de Comissions Obreres coordinada a nivell espanyol, fou detingut de nou a Terrassa i posat en llibertat. Des de llavors fou un dels impulsors de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, constituïda el 1967, i formà part de la Coordinadora General de les Comissions Obreres. La caiguda d’aquest organisme, l’any 1972, de la qual va escapolir-se, i el posterior judici contra els seus dirigents, en el conegut com “procés 1001”, va fer que passés a ser el màxim responsable d’aquesta coordinadora fins finals de l’any 1975, durant un període de màxima expansió i consolidació d’aquest moviment sociopolític. Entre els seus escrits destaquen “La clase obrera y el problema nacional” a Catalunya 70, Barcelona, 1970; “El model Terrassa” a “La nostra utopia. PSUC cinquanta anys d’història”, Barcelona, 1986.

Font: Martínez de Sas, María Teresa; Pagés i Blanch (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.