Assemblea sindical oberta

Si tu participes, CCOO avança

Assemblea sindical oberta


Aportacions a l'Assemblea sindical oberta

Per CCOO de Catalunya | 16/09/2015


Jordi PresasAnotacions de la presentació que faig meves:

1. El sindicat s'ha d'adaptar a la realitat, no al revés (afegeixo, per a mostra un botó, prenem nota del que està passant al carrer, els últims 11 de setembre i deixem de mirar cap un altre costat, i altres coses ... )
2. CCOO hem viscut de les glòries passades, això s'ha acabat.
3. Cal escoltar.

Aportacions personals:

Primera qüestió a aportar, amb caràcter preliminar, malgrat hi ha gent que pensa el contrari, estic convençut que en la vida i en el sindicalisme "la humilitat es una virtut", en recomanaria una dosi diària a tots els responsables sindicals.

La supèrbia i prepotència creen molts enemics amb ganes de passar factura i moltes divisions i fractures internes. Les
velles glories del sindicat i les ànsies de prosperar han provocat i segueixen provocant un "excés d'ego", en alguns
grans i d'altres no tan grans, dirigents sindicals (que entre d'altres coses els provoca una sordera absoluta i ni senten ni
escolten - cal escoltar, dèiem -, i per tant no saben massa bé el que passa al seu voltant). La dosi d'humilitat a
prendre, en aquests casos, hauria de ser doble si volem tornar a guanyar credibilitat i tenir la possibilitat de teixir les
aliances necessàries que ens permetin poder seguir defensant eficientment els interessos dels treballadors/es. I ens
equivocarem col·lectivament si donem a alguna d'aquestes persones més poder del que ara ja tenen, reivindico la
humilitat pels dirigents sindicals, serà bo pel sindicalisme, pel nostre sindicat en particular i pel conjunt de
treballadors/es.

En aquest debat entre d'altres coses es plantegen uns quants interrogants, en els que voldria fer-hi la meva modesta
aportació:

Com arribem als treballadors/es?
Com els organitzem?
Com els afiliem ?

Ara mateix tenim dificultats en aquests temes. Han passat moltes coses, entre d'altres una crisi econòmica i social
que ha deixat molt tocada a molta gent, i nosaltres seguim fent les coses igual que sempre, evidentment amb uns
resultats molt més magres. Dóna la sensació que no ens volem assabentar que les coses han canviat i que el que
fèiem cal adaptar-ho a les noves circumstancies, i això ens costa.

Ens omplim la boca de PROXIMITAT als treballadors/es i tenim uns models de representació sindical, comitès
d'empresa i seccions sindicals, que I'experiència ens diu que comencen a ser mínimament operatius i poden fer
alguna cosa, en el primer cas a partir de 50 treballadors/es i en el segon a partir de 250. Això vol dir que a la pràctica
estem excloent més del 90% del teixit econòmic i empresarial del país en el primer cas i el 99% en el segon.

Potser començaria a ser hora que anéssim formulant alguna proposta, encara que sigui teòrica, per aquesta majoria
de treballadors/es de les petites empreses, que en alguns llocs estan vivint situacions d'explotació brutals, on el
sindicat i els instruments de representació legal dels treballadors/es, hem d'admetre que amb prou feines hi arribem i si
ho fem, és en males condicions. Caldria en primer lloc denunciar i visibilitzar aquestes situacions i dotar-los d'algun
instrument perquè es puguin defensar.

Fer una verdadera aposta per defensar els interessos dels treballadors/es de les petites empreses i una proposta
de representació perquè es puguin defensar per situar a la opinió pública i als partits polítics, per teixir aliances
socials, per crear expectatives i il·lusions, perquè, quan es pugui, quan hi hagi les condicions necessàries, quan
hàgim mobilitzat a molta gent al carrer per demanar-Ia i guanyat la batalla ideològica es transformés en llei i pugui
ser un instrument contra I'explotació.

I llanço una idea, una proposta, que segur que cal millorar i complementar. Ens cal un nou model d'EESS per les
empreses de menys de 50 treballadors/es. Un model basat en la proximitat geogràfica i la pertinença a un mateix
conveni col·lectiu. Fent agrupacions d'empreses properes que agrupessin entre 150 i 300 treballadors/es, en un radi
màxim de 10/15 Km, amb un sistema de llistes obertes semblant al que s'utilitza per escollir els delegats a les
empreses de menys de 50 treballadors/es, on es pogués presentar tothom qui volgués, i sortissin escollits els 9 que
tinguessin més vots i actuessin com a representants del conjunt de treballadors/es de les empreses que han
participat en I'elecció i per descomptat amb dret per tant a poder-les visitar i parlar amb els seus treballadors/es.

Seguint en aquesta mateixa aposta per la proximitat del sindicat amb els treballadors/es que hem aprovat en tots el
congressos, demanaria COHERENCIA entre el que fem i el que diguem, en aquest sentit caldria fer el canvis
necessaris perque els recursos del sindicat es destinessin prioritariament als organismes del sindicat que son més
propers a la gent i no als "staffs" centrals dels diferents organismes siguin federals o confederals. Això vol dir canviar
els repartiments de la quota i voluntat política de fer les coses en aquest sentit.

Així com, tot i entenent que el sindicat ha de ser sostenible econòmicament, s'ha de permetre a aquests organismes
de proximitat la flexibilitat necessària perquè puguin subsistir, la solució no és tancar locals i perdre proximitat, la
solució es fer els esforços que calguin per dedicar-hi els recursos necessaris i trobar les solucions flexibles perquè es
pugui fer al menor cost possible. S'ha de permetre que es puguin buscar solucions que permetin baixar costos per
seguir prestant el serveis de proximitat que es necessitin.

Una segona qüestió es I'afiliació al sindicat, crec que coincidim quan diem que la majoria de les persones s'afilien o
no, principalment per raons d'utilitat. El sindicat té ara mateix dos grans instruments d'utilitat: l'assessorament i la
negociació col·lectiva.

L'assessorament tant primari com jurídic, és un bon referent per I'afiliació, però no en tenim, ni molt menys
I'exclusivitat, ni tenim, per dir-ho d'alguna manera, la millor oferta del mercat. Tenim molta competència que ens
dificulta el que sigui una porta d'entrada massiva i per tant també molt marge de millora per intentar obrir més
aquesta porta.

En el cas de la negociació col·lectiva, encara menys, doncs les condicions del conveni s'aplicaran a tots els
treballadors/es, estiguin o no afiliats.

Ens calen altres instruments, i fixem-nos en els països europeus on tenen un elevat índex d'afiliació sindical, en quasi
tots els casos, per una raó o un altra aquells sindicats han conservat o conquerit algun aspecte de la gestió o
facilitació d'alguna prestació social, sigui I'atur, sigui la jubilació, etc.

Aquí tenim doncs un altra pista de per on hauríem de treballar si ens volem apropar a aquests nivells d'afiliació.

Jordi Presas Vidal
CCOO de les comarques gironines

1 comentaris



La nostra gran oportunitat

Per CCOO de Catalunya | 14/09/2015


Toni MoraEntenc que hi ha gent entre nosaltres que fuig de paraules com les que encapçalen aquest escrit. Comprenc que allò de les solemnitats i les sentències sembla no propi del moment, o sí? El fet és que som immersos dins del procés d’Assemblea Oberta més important de les últimes dècades pel nostre sindicat i si no esperéssim molt del seu resultat estaríem a prop de la paràlisi. I no ho estem.

Continuem essent el primer sindicat de Catalunya, continuem lluitant cada dia a milers de centres de treball, tenim gairebé un miler de seccions sindicals i som un sindicat de classe, nacional i sociopolític en temps de grans canvis per la societat, la classe treballadora, el país.

Si no és ara, quan?

Per això aspiro, desitjo i crec fermament que d’aquest recorregut ha d’esdevenir un sindicat millor, construït per molta més gent, tota la que està volent sumar participant en les reunions, expressant les seves opinions, realitzant propostes i tota aquella que ho continuarà fent fins al dia 7 de novembre i en endavant perquè això, primera consideració, hauria de tenir un fil de seguiment.

El sindicat dels treballadors i les treballadores del segle XXI, del moment actual i del que vol tenir futur ha de ser:

1. Més fort als centres de treball. A tots i de totes mides. Amb organització flexible per la diversitat del món del treball. Un sindicat que no tingui compartiments estancs. Mitjà dels treballadors i treballadores, i per tant útil i proper; mai un fi en si mateix. Transversal i amb projectes i objectius assumibles però amb dosi imprescindible ideològica i idealista.

2. Tenir els locals del sindicat com a espais d’acollida de l’afiliació. Reforçar el sentiment de pertinença, la comunitat. Així i tot, espais oberts a la ciutadania, per compartir si cal amb entitats socials, veïnals, moviments d’activistes. Llocs on els afiliats i afiliades ens sentim realment a casa, espais de formació i creixement cultural.

3. Un sindicat en lluita permanent contra l’atur i la precarietat. No un sindicat per afrontar només la situació de precarietat, no podem sostenir la permanència conceptual del precariat. La classe treballadora és una i aspira a homogeneïtzar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom.

4. Una organització que experimenta, que innova i per tant atraient a tota la gent i especialment als i les més joves, que són el present del sindicat i sense ells i elles no hi ha futur.

5. Cal reforçar una participació més plena de l’afiliació. Mecanismes permanents d’assemblea consultiva (com aquest procés), consultes, transparència, comunicació permanent. Conèixer qui es qui i que fa.

6. CCOO, un sindicat de la diversitat i realment paritari, de dones i homes. I que això tingui visibilitat real i concrecions. Un llenguatge menys mecànic i més directe, que toqui les emocions que totes i tots tenim, ple de transmissió de valors democràtics compartits; un sindicat proper i amb presència real a carrers i places, organitzant i participant de l’activisme social.

7. Sols no podem canviar, transformar la societat. Cal teixir horitzontalment aliances socials permanents amb altres organitzacions, associacions, entitats, plataformes.

8. Un sindicat per a un nou país. Un país amb una única classe treballadora però on s’aplegui més gent treballadora que a la definició clàssica. Una organització que construeix una nova societat, que protegeix i que reivindica, que lluita.

9. Sense afiliats i afiliades no hi ha sindicat. L’afiliació ha d’ésser la prioritat i necessita més treball transversal real. Informació, dedicació, atenció, comunicació individual, especialització i en definitiva, percepció real d’utilitat. Som el sindicat.

10. Repensar el sindicat significa no tenir marge pel dogma, tot està per fer i tot és possible. No hi ha absoluts, ni decisions eternes. Canvia el món, canvia el sindicat. No es tracta de refundar però si de reformar profundament.

Quan Alícia va caure pel tronc a l’inici de la història va preguntar “On sóc?” I el conill va respondre-li “Qui no sap on va pot aparèixer a qualsevol lloc.”

No ens passarà, estem posant fil a l’agulla. Gràcies a totes les companyes i companys que ho estem fent possible.

Toni Mora
Secretari general de CCOO del Baix Llobregat, l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf

0 comentaris



Noves formes de treball i d'organització

Per CCOO de Catalunya | 22/06/2015


Dolors Llobet Adaptar-se al nou context laboral i social requereix canviar formes de treballar i d'organitzar el sindicat. Aquesta va ser una de les reflexions de l'assemblea oberta que va celebrar el comitè de dones de CCOO de Catalunya el dia 19 de juny. ... Veure article complert

0 comentaris



Hem d'aconseguir recuperar el protagonisme en el conflicte i que la societat torni a percebre i valorar la utilitat del sindicat

Per CCOO de Catalunya | 11/06/2015


Javier Pacheco La participació dels treballadors/es organitzats a l’empresa ha protagonitzat l’estratègia del moviment sindical al llarg de la seva història. Sense ànim de repassar el paper històric del moviment obrer, sí que hem de referenciar-nos en el marc del nostre país i en un context històric recent, l’actual període democràtic, per contextualitzar el paper dels sindicats avui per orientar-lo cap al futur. ... Veure article complert

0 comentaris



Anem cap a l'Assemblea sindical oberta

Per CCOO de Catalunya | 22/05/2015


Manolo Fages Els set anys que portem de profunda crisi econòmica han posat al descobert també que el model polític, fruit del consens democràtic sorgit de la transició, es troba acabat, un model que el pas del temps i l'immobilisme dels partits tradicionals, bàsicament el bipartidisme PP i PSOE, ha assolit un alt grau de desafecció de la ciutadania cap a la política, augmentant l'abstenció i la sensació de "tots són el mateix", etc. ... Veure article complert

0 comentaris



L'Assemblea sindical oberta és una necessitat i una oportunitat

Per CCOO de Catalunya | 19/05/2015


Ghassan Saliba Obrir el debat per avançar en la construcció d'un sindicalisme que dona resposta a les reptes de la nova realitat, és una necessitat, que demana la classe treballadora i  la societat. Per que el  moviment sindical en general i el nostre sindicat en particular continua representatiu de la classe treballadora actual, és necessari aquesta adequació en que fer, com fer, i com ens organitzem per millor fer les coses.

El debat que pretén donar resposta  global, com a un sindicat nacional, de classe i internacionalista, com moviment sindical en un futur estat català, i del sindicalisme internacional. Davant aquests reptes, cal que  el debat englobi també que sindicalisme volem  a nivell objectius i subjectius, el més útil, proper i influint en un estat català, i com podem també ser solidaris i  internacionalista.

A Catalunya concretament, els canvis no només afecten a l'econòmic, el model productiu, social i polític. La superació d'un model esgotat,  també Catalunya afecta  la seva relació amb Espanya, que  serà sense dubta diferent. Lo que és segur, haurà un estat propi. La dubta és, aquest estat propi, que tipus de relació tindrà amb Espanya, independent, confederal o federal, dependrà principalment de la voluntat del poble català sobirà. En qualsevol possible escenari posterior, l'estat català propi és el punt de trobada comú. A partir d'aquest punt comú, que paper tenim com sindicat, i com ens organitzem.

Aquest debat obert, no tindrà els efectes desitjables si no és obert amb força i a l'ofensiva al conjunt del moviment sindical sense distinció i a la societat.

Un bo debat, necessita un bo diagnòstic, un bo hipòtesis, preguntes noves, i respostes i conclusions noves. Hem d'evitar caure en les mateixes preguntes, i preguntar a la mateixa gent,  per a tenir les respostes de sempre, que ja no són vàlids a la nova realitat.

ORGANITZAR A  LA DIVERSITAT

 La diversitat de la classe treballadora d'avui. Quan parlem de diversitat, anem més allà de la diversitat d'origen, gènere, i diversitat funcional o orientació sexual, que s'han de tenir un pes en el debat, però també a la diversitat en les relacions laborals i sectors. Cada vegada més ens trobem davant de petits centres de treball, i cada vegada menys  grans centres. Són centres de petites empreses distribuïdes per tots els territoris, cada vegada més empreses de serveis, o accessoris als grans empreses que moltes vegades no es troben a Catalunya. La majoria d'aquestes petites empreses no poden tenir representació, per tenir menys de 6 treballadors i per la relació directa entre l'empresari i els treballadors. Hi ha sectors, amb suma elevada de treballadors, però distribuïts en petites centres que des del sindicat no arribem a organitzar i a representar als treballadors i treballadores .

D'altre banda, la crisi ha tingut la seva efecte sobre un gran nombre de professionals, que han perdut part del seu estatus, es consideren part de la classe treballadora. Com que s’ha de tenir en compta els autònoms dependents, que són també treballadors i treballadores.

Molts treballadors i treballadores no ajusten al nostre tipus d'organització rígida i que esta estructurada només en funció de grans empreses i en funció de les eleccions sindicals i delegats sindicals. Hem de repensar com podem organitzar aquests treballadors per que es defensen de forma eficaç els seus drets, i assegurar-los la participació activa en l'estructura sindical.

El sindicat ha d’apostar en:

- crear estructures sectorials que agrupin a aquests treballadors de les petites empreses, en cada territori i a nivell general, no en funció si aquests treballadors poden o no tenir delegats en les seves empreses. Organitzar-los en sectorials d'activitats, mantenir aquestes estructures i  l'acció sindical a través de les quotes d'afiliació i el treball militant. Tenim molts exemples, com el cas de treballadors de taxis, restauració , petit comerç etc...

- S'ha de tornar a organitzar els treballadors autònoms dependents, no cal tornar a l'estructura de TRADE, però si a un sector propi. La forma actual d'organitzar-los ha demostrat que no esta adequada, no funciona, i han desaparegut del sindicat i del discurs sindical. s’utilitza malament "fals autònoms" i no autònoms dependents.

- Una acció sindical cap els professionals (metges, infermeres, ingeniers, qualificats , treballadors socials, educadors socials...) per a organitzar-los en les federacions corresponents, en sectors o també establir convenis i protocols amb els col·legis professionals, pot ser de doble afiliació. hem de ser flexibles en com organitzar a aquest sector de treballadors i treballadores.

- Una diversitat com aquesta, petites empreses distribuïdes en gran nombre, i gran nombre de treballadors que no estan centralitzats en una empresa, demana major pes per les organitzacions territorials, que són en aquest cas i realitat el més propers dels treballadors i treballadores. això sense dubta, demana també un canvi en la nostra cultura en la funcionalitat dels locals territorials, no podem concebir un sindicat obert, quan tenim l'accessibilitat i la funcionalitats dels locals de forma rígida i tancada. L'objectiu és aconseguir que el sindicat sigui una referència i els locals també, per a organitzar una diversitat de situacions de treballadors en petites empreses, aturats/aturades, joves, immigrants, obrir els locals  amb horaris flexibles i amb activitats per a l'acció sindical, però també com referència d'activisme social, culturals i de solidaritat popular.  

- La nova realitat demana un sindicat més sociopolític amb l'objectiu de transformar la realitat, un sindicat més sociopolític, és un sindicat general més confederal, i menys corporatiu.

SINDICAT COM REFERENT EN LA LLUITA SOCIAL

El sindicat està present de forma activa en la lluita social, en diferents plataformes, que són molts, però la mancança no esta tant en la presència, sinó en la visibilitat. Hem optat per ser els soldats desconeguts de les plataformes, i l’ imatge que té la ciutadania és que no estem.

Això ha de canviar:

 

- S'ha de canviar en com impulsem plataformes i no hem de tenir por del nostre protagonisme en aquestes plataformes.

- Hem de visibilitzar de forma més activa les nostres reivindicacions socials, com sindicat i com moviment sindical.

- Intentar racionalitzar els nombres de plataformes, sumar sinergies, i per accions més massives i influents. No és concedible tenir plataformes per cada reivindicació (plataforma pro retallades, plataforma fiscalitat justa, plataforma d'aturats i aturades, plataforma pobresa energètica, plataforma habitatge, plataforma sanitat, plataforma pobresa zero, plataforma Aliança contra la pobresa energètica, plataforma ILP Renda Garantida, Plataforma ILP pobresa energètica etc...).   Podem racionalitzar, si som capaços des del sindicat prendre  l'iniciativa, per a confluir en l’impuls d’una Assemblea Catalunya Social , on poden estar totes aquestes reivindicacions i plataformes.

 

EL SINDICAT EN PROPER ESTAT CATALÀ

En aquest moment històric, hem de traduir  la nostra ADN com sindicat nacional, en propostes concretes, hem de ser realment pioners en plantejar sense por i sense complexes l'estat català que volem.

L'historia del sindicat, en apostar pel dret a l'autodeterminació del poble català, i dels pobles de l'estat espanyol, que Catalunya és una nació, que el poble català és sobirà, un poble lliure vol decidir que relació vol mantenir amb els pobles d'Espanya. Això no és contradictori si hi ha companys i companyes que aspiren a un estat independent, confederal o federal. L’essència de tot és el reconeixement de la sobirania del poble català, i que qualsevol de les tres opcions passa primer per que el poble de Catalunya sigui lliure.

La resolució aprovada pel darrer congrés va ser un pas molt positiu en aquest sentit, i va posar el sindicat en millor condició en les lluites inseparables, tant a nivell social com a nivell nacional, entre drets socials i drets nacionals.

Hem de desenvolupar l’espirítu de la resolució en 5 línees:

1- El poble català ha de ser lliure, per a decidir que relació vol amb l'Estat Espanyol.

2- Tots els camins sigui confederal, federal, o independent porta a un Estat Propi.

3- Que model d'Estat Propi volem (social, econòmic, model republicà etc...).

4- Que paper té el sindicat i el moviment sindical en el futur Estat Propi.

5- Marc català de Relacions Laborals.

Si les línees 1 i 2, són sense dubte un pronunciament polític, hem de fer-ho de forma visible i nítida, però no tot depèn de nosaltres, hi ha altres factors, en canvi, els punts 3,  4 i 5 si que depenen de la nostra acció sindical i del nostre treball sindical:

- Prendre l'iniciativa en elaborar propostes concretes, no quedar-nos en la generalitat, sinó en propostes concretes a nivell social, drets universals, paper del sector públic, model econòmic, model fiscal, model polític.

- Si treballem realment el model que volem, i crear un  ampli moviment social al voltant d'aquest debat i propostes, podem exigir i influir en l'elaboració de la propera Constitució Catalana. D'aquesta forma consolidem i recolzem el nostre paper en l'Estat Propi.

- Hem de prendre en més forca, en exigir i reivindicar el Marc Català de Relacions Laborals. Omplir aquestes exigències amb propostes concretes sobre el dret al treball, dret a la vaga, llibertat sindical, Negociació col·lectiva, el diàleg social, convenis en l’àmbit de Catalunya, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, acabar amb la bretxa salarial entre homes i dones, la democratització de les empreses, el salari mínim, prestacions de l’atur, Jubilació, Renda Garantida de Ciutadania, Salut i higiene etc...

- La nostra defensa de l'Estat propi, és una oportunitat per a la nostra acció sindical i al sindicalisme de classe, és una oportunitat que hem d'aprofitar en plantejar i exigir propostes que donen respostes en l'organització i en la defensa de la diversitat de les relacions laboral,  com podem exigir normatives propis de Catalunya, per exemple una llei catalana de representativitat dels treballadors i de les treballadores en els centres de treball, que tingui en compte els treballadors i treballadores de petites empreses (menys de 6) poden escollir els seus representants, poden practicar aquest dret. Pot ser com a possibilitat  el sistema de “eleccions territorials”.

SINDICAT DE LA SOLIDARITAT

La resolució del darrer congrés d’impulsar la creació tant de Infoatur a les persones aturades, com la Xarxa Acció Solidaria, és una iniciativa necessària per la recuperació de l’essència sindical de la solidaritat de classe i solidaritat popular.  En menys de 2 anys, es va plasmar aquesta resolució a la realitat. Amb moltes dificultats subjectives i externes s’ha pogut crear una xarxa de Infoatur i la Xarxa Acció Solidaria amb la participació de varies entitats, i amb un compromís desigual per part d’aquestes entitats.

El treball de les oficines, i les campanyes realitzades per la XAS i pel sindicat, campanya de material escolar , campanya de recollida de joguines i material escolar a Nadal, la campanya de recollida de medicaments per a Gaza, campanya de recollida de materials per a Kobani (Kurdistan de Síria) , etc.. demostren un gran potencial de solidaritat que no esta aprofitat pel sindicat, podem parlar d’un germen que s’ha de consolidar i generalitzar a tots els territoris i centres de treball.

Per això cal:

-          Un compromís de part del sindicat en la consolidació de la Xarxa Acció Solidaria, a través d’expandir aquest tipus de xarxes a diferents territoris, conscients que és el sindicat qui impulsa i lo treballa.

-          Impulsar campanyes de solidaritat obertes, no limitades a una data de l’any ( a Nadal), sinó qualsevol local del sindicat pot ser un punt de la solidaritat obrera  i de sensibilització, segon les necessitats detectades en cada territori. L’objectiu és arribar realment a construir una xarxa de solidaritat obrera de base, de autogestió en barris i territoris, i no en supraestructura que funciona en la forma tradicional y caritativa. La solidaritat obrera com a una cultura d’autogestió d’esquerra i de transformació.

-          Tenim un gran potencial en la solidaritat obrera, que no lo tenen les organitzacions i les ONGs tradicionals, que són els centres de treball. Com podem des del sindicalisme solidari, organitzar i promoure la solidaritat en les empreses (campanyes de recollides en els centres de treball, Responsabilitat Social Corporativa, etc...).

 

DEBAT OBERT A TOT  EL MOVIMENT SINDICAL I A LA SOCIETAT

Fer només aquest debat a l’intern del sindicat, és necessari però no és suficient. La nova situació, els reptes presentats no afecten a un sindicat, no afecten només a CCOO, sinó al conjunt del moviment sindical catalana, lo que esta entredits, prestigi i desconfiança no només afecta a CCOO, sinó a tot el moviment sindical. S’ha de recuperar la confiança i com referència social del sindicalisme català, la utilitat del sindicalisme català, i la capacitat del sindicalisme en influir en els processos socials, econòmics, polítics i nacional. Per això, s’ha d’obrir el debat sense tabús ni por, al conjunt del moviment sindical i tots els components del moviment sindical sense exclusions. Un debat obert en varies direccions, reptes programàtiques, i  l’ instrument.

Hem de fer la pregunta  si el pluralisme d’organitzacions sindicals, si l’existència de diferents sindicats fruit d’ un moment històric, continua sen valida en una realitat nova i reptes noves, en una etapa històrica radicalment diferent  a tots els nivells. Hem de limitar-nos a parlar de confluència només en la unitat d’acció?, o hem d’ anar a més, en la unitat sindical.

Des de CCOO de Catalunya, hem de fer una crida dirigida a les altres organitzacions sindicals, i a la societat, per a debatre de forma oberta el futur del sindicalisme català.   Obrir el debat a altres organitzacions sindicals, no vol dir només fer una taula rodona o una jornada, sinó la capacitat d´ involucrar les altres sindicats en aquest debat, per que s’obri  també a les bases i a les estructures de les altres sindicats. Això vol dir també, estructurar mecanismes de debat amb la ciutadania sobretot (organitzacions de joves, aturats/des, dones, immigrants, col·legis professionals, autònoms, persones amb diversitat funcional, jubilats, entitats, ONGs,A  etc..)... Veure article complert

0 comentaris

 
pàgina 1 de 3

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.