Assemblea sindical oberta

Si tu participes, CCOO avança

Assemblea sindical oberta


L'Assemblea sindical oberta és una necessitat i una oportunitat

Per CCOO de Catalunya | 19/05/2015

Ghassan Saliba

Obrir el debat per avançar en la construcció d'un sindicalisme que dona resposta a les reptes de la nova realitat, és una necessitat, que demana la classe treballadora i  la societat. Per que el  moviment sindical en general i el nostre sindicat en particular continua representatiu de la classe treballadora actual, és necessari aquesta adequació en que fer, com fer, i com ens organitzem per millor fer les coses.

El debat que pretén donar resposta  global, com a un sindicat nacional, de classe i internacionalista, com moviment sindical en un futur estat català, i del sindicalisme internacional. Davant aquests reptes, cal que  el debat englobi també que sindicalisme volem  a nivell objectius i subjectius, el més útil, proper i influint en un estat català, i com podem també ser solidaris i  internacionalista.

A Catalunya concretament, els canvis no només afecten a l'econòmic, el model productiu, social i polític. La superació d'un model esgotat,  també Catalunya afecta  la seva relació amb Espanya, que  serà sense dubta diferent. Lo que és segur, haurà un estat propi. La dubta és, aquest estat propi, que tipus de relació tindrà amb Espanya, independent, confederal o federal, dependrà principalment de la voluntat del poble català sobirà. En qualsevol possible escenari posterior, l'estat català propi és el punt de trobada comú. A partir d'aquest punt comú, que paper tenim com sindicat, i com ens organitzem.

Aquest debat obert, no tindrà els efectes desitjables si no és obert amb força i a l'ofensiva al conjunt del moviment sindical sense distinció i a la societat.

Un bo debat, necessita un bo diagnòstic, un bo hipòtesis, preguntes noves, i respostes i conclusions noves. Hem d'evitar caure en les mateixes preguntes, i preguntar a la mateixa gent,  per a tenir les respostes de sempre, que ja no són vàlids a la nova realitat.

ORGANITZAR A  LA DIVERSITAT

 La diversitat de la classe treballadora d'avui. Quan parlem de diversitat, anem més allà de la diversitat d'origen, gènere, i diversitat funcional o orientació sexual, que s'han de tenir un pes en el debat, però també a la diversitat en les relacions laborals i sectors. Cada vegada més ens trobem davant de petits centres de treball, i cada vegada menys  grans centres. Són centres de petites empreses distribuïdes per tots els territoris, cada vegada més empreses de serveis, o accessoris als grans empreses que moltes vegades no es troben a Catalunya. La majoria d'aquestes petites empreses no poden tenir representació, per tenir menys de 6 treballadors i per la relació directa entre l'empresari i els treballadors. Hi ha sectors, amb suma elevada de treballadors, però distribuïts en petites centres que des del sindicat no arribem a organitzar i a representar als treballadors i treballadores .

D'altre banda, la crisi ha tingut la seva efecte sobre un gran nombre de professionals, que han perdut part del seu estatus, es consideren part de la classe treballadora. Com que s’ha de tenir en compta els autònoms dependents, que són també treballadors i treballadores.

Molts treballadors i treballadores no ajusten al nostre tipus d'organització rígida i que esta estructurada només en funció de grans empreses i en funció de les eleccions sindicals i delegats sindicals. Hem de repensar com podem organitzar aquests treballadors per que es defensen de forma eficaç els seus drets, i assegurar-los la participació activa en l'estructura sindical.

El sindicat ha d’apostar en:

- crear estructures sectorials que agrupin a aquests treballadors de les petites empreses, en cada territori i a nivell general, no en funció si aquests treballadors poden o no tenir delegats en les seves empreses. Organitzar-los en sectorials d'activitats, mantenir aquestes estructures i  l'acció sindical a través de les quotes d'afiliació i el treball militant. Tenim molts exemples, com el cas de treballadors de taxis, restauració , petit comerç etc...

- S'ha de tornar a organitzar els treballadors autònoms dependents, no cal tornar a l'estructura de TRADE, però si a un sector propi. La forma actual d'organitzar-los ha demostrat que no esta adequada, no funciona, i han desaparegut del sindicat i del discurs sindical. s’utilitza malament "fals autònoms" i no autònoms dependents.

- Una acció sindical cap els professionals (metges, infermeres, ingeniers, qualificats , treballadors socials, educadors socials...) per a organitzar-los en les federacions corresponents, en sectors o també establir convenis i protocols amb els col·legis professionals, pot ser de doble afiliació. hem de ser flexibles en com organitzar a aquest sector de treballadors i treballadores.

- Una diversitat com aquesta, petites empreses distribuïdes en gran nombre, i gran nombre de treballadors que no estan centralitzats en una empresa, demana major pes per les organitzacions territorials, que són en aquest cas i realitat el més propers dels treballadors i treballadores. això sense dubta, demana també un canvi en la nostra cultura en la funcionalitat dels locals territorials, no podem concebir un sindicat obert, quan tenim l'accessibilitat i la funcionalitats dels locals de forma rígida i tancada. L'objectiu és aconseguir que el sindicat sigui una referència i els locals també, per a organitzar una diversitat de situacions de treballadors en petites empreses, aturats/aturades, joves, immigrants, obrir els locals  amb horaris flexibles i amb activitats per a l'acció sindical, però també com referència d'activisme social, culturals i de solidaritat popular.  

- La nova realitat demana un sindicat més sociopolític amb l'objectiu de transformar la realitat, un sindicat més sociopolític, és un sindicat general més confederal, i menys corporatiu.

SINDICAT COM REFERENT EN LA LLUITA SOCIAL

El sindicat està present de forma activa en la lluita social, en diferents plataformes, que són molts, però la mancança no esta tant en la presència, sinó en la visibilitat. Hem optat per ser els soldats desconeguts de les plataformes, i l’ imatge que té la ciutadania és que no estem.

Això ha de canviar:

 

- S'ha de canviar en com impulsem plataformes i no hem de tenir por del nostre protagonisme en aquestes plataformes.

- Hem de visibilitzar de forma més activa les nostres reivindicacions socials, com sindicat i com moviment sindical.

- Intentar racionalitzar els nombres de plataformes, sumar sinergies, i per accions més massives i influents. No és concedible tenir plataformes per cada reivindicació (plataforma pro retallades, plataforma fiscalitat justa, plataforma d'aturats i aturades, plataforma pobresa energètica, plataforma habitatge, plataforma sanitat, plataforma pobresa zero, plataforma Aliança contra la pobresa energètica, plataforma ILP Renda Garantida, Plataforma ILP pobresa energètica etc...).   Podem racionalitzar, si som capaços des del sindicat prendre  l'iniciativa, per a confluir en l’impuls d’una Assemblea Catalunya Social , on poden estar totes aquestes reivindicacions i plataformes.

 

EL SINDICAT EN PROPER ESTAT CATALÀ

En aquest moment històric, hem de traduir  la nostra ADN com sindicat nacional, en propostes concretes, hem de ser realment pioners en plantejar sense por i sense complexes l'estat català que volem.

L'historia del sindicat, en apostar pel dret a l'autodeterminació del poble català, i dels pobles de l'estat espanyol, que Catalunya és una nació, que el poble català és sobirà, un poble lliure vol decidir que relació vol mantenir amb els pobles d'Espanya. Això no és contradictori si hi ha companys i companyes que aspiren a un estat independent, confederal o federal. L’essència de tot és el reconeixement de la sobirania del poble català, i que qualsevol de les tres opcions passa primer per que el poble de Catalunya sigui lliure.

La resolució aprovada pel darrer congrés va ser un pas molt positiu en aquest sentit, i va posar el sindicat en millor condició en les lluites inseparables, tant a nivell social com a nivell nacional, entre drets socials i drets nacionals.

Hem de desenvolupar l’espirítu de la resolució en 5 línees:

1- El poble català ha de ser lliure, per a decidir que relació vol amb l'Estat Espanyol.

2- Tots els camins sigui confederal, federal, o independent porta a un Estat Propi.

3- Que model d'Estat Propi volem (social, econòmic, model republicà etc...).

4- Que paper té el sindicat i el moviment sindical en el futur Estat Propi.

5- Marc català de Relacions Laborals.

Si les línees 1 i 2, són sense dubte un pronunciament polític, hem de fer-ho de forma visible i nítida, però no tot depèn de nosaltres, hi ha altres factors, en canvi, els punts 3,  4 i 5 si que depenen de la nostra acció sindical i del nostre treball sindical:

- Prendre l'iniciativa en elaborar propostes concretes, no quedar-nos en la generalitat, sinó en propostes concretes a nivell social, drets universals, paper del sector públic, model econòmic, model fiscal, model polític.

- Si treballem realment el model que volem, i crear un  ampli moviment social al voltant d'aquest debat i propostes, podem exigir i influir en l'elaboració de la propera Constitució Catalana. D'aquesta forma consolidem i recolzem el nostre paper en l'Estat Propi.

- Hem de prendre en més forca, en exigir i reivindicar el Marc Català de Relacions Laborals. Omplir aquestes exigències amb propostes concretes sobre el dret al treball, dret a la vaga, llibertat sindical, Negociació col·lectiva, el diàleg social, convenis en l’àmbit de Catalunya, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, acabar amb la bretxa salarial entre homes i dones, la democratització de les empreses, el salari mínim, prestacions de l’atur, Jubilació, Renda Garantida de Ciutadania, Salut i higiene etc...

- La nostra defensa de l'Estat propi, és una oportunitat per a la nostra acció sindical i al sindicalisme de classe, és una oportunitat que hem d'aprofitar en plantejar i exigir propostes que donen respostes en l'organització i en la defensa de la diversitat de les relacions laboral,  com podem exigir normatives propis de Catalunya, per exemple una llei catalana de representativitat dels treballadors i de les treballadores en els centres de treball, que tingui en compte els treballadors i treballadores de petites empreses (menys de 6) poden escollir els seus representants, poden practicar aquest dret. Pot ser com a possibilitat  el sistema de “eleccions territorials”.

SINDICAT DE LA SOLIDARITAT

La resolució del darrer congrés d’impulsar la creació tant de Infoatur a les persones aturades, com la Xarxa Acció Solidaria, és una iniciativa necessària per la recuperació de l’essència sindical de la solidaritat de classe i solidaritat popular.  En menys de 2 anys, es va plasmar aquesta resolució a la realitat. Amb moltes dificultats subjectives i externes s’ha pogut crear una xarxa de Infoatur i la Xarxa Acció Solidaria amb la participació de varies entitats, i amb un compromís desigual per part d’aquestes entitats.

El treball de les oficines, i les campanyes realitzades per la XAS i pel sindicat, campanya de material escolar , campanya de recollida de joguines i material escolar a Nadal, la campanya de recollida de medicaments per a Gaza, campanya de recollida de materials per a Kobani (Kurdistan de Síria) , etc.. demostren un gran potencial de solidaritat que no esta aprofitat pel sindicat, podem parlar d’un germen que s’ha de consolidar i generalitzar a tots els territoris i centres de treball.

Per això cal:

-          Un compromís de part del sindicat en la consolidació de la Xarxa Acció Solidaria, a través d’expandir aquest tipus de xarxes a diferents territoris, conscients que és el sindicat qui impulsa i lo treballa.

-          Impulsar campanyes de solidaritat obertes, no limitades a una data de l’any ( a Nadal), sinó qualsevol local del sindicat pot ser un punt de la solidaritat obrera  i de sensibilització, segon les necessitats detectades en cada territori. L’objectiu és arribar realment a construir una xarxa de solidaritat obrera de base, de autogestió en barris i territoris, i no en supraestructura que funciona en la forma tradicional y caritativa. La solidaritat obrera com a una cultura d’autogestió d’esquerra i de transformació.

-          Tenim un gran potencial en la solidaritat obrera, que no lo tenen les organitzacions i les ONGs tradicionals, que són els centres de treball. Com podem des del sindicalisme solidari, organitzar i promoure la solidaritat en les empreses (campanyes de recollides en els centres de treball, Responsabilitat Social Corporativa, etc...).

 

DEBAT OBERT A TOT  EL MOVIMENT SINDICAL I A LA SOCIETAT

Fer només aquest debat a l’intern del sindicat, és necessari però no és suficient. La nova situació, els reptes presentats no afecten a un sindicat, no afecten només a CCOO, sinó al conjunt del moviment sindical catalana, lo que esta entredits, prestigi i desconfiança no només afecta a CCOO, sinó a tot el moviment sindical. S’ha de recuperar la confiança i com referència social del sindicalisme català, la utilitat del sindicalisme català, i la capacitat del sindicalisme en influir en els processos socials, econòmics, polítics i nacional. Per això, s’ha d’obrir el debat sense tabús ni por, al conjunt del moviment sindical i tots els components del moviment sindical sense exclusions. Un debat obert en varies direccions, reptes programàtiques, i  l’ instrument.

Hem de fer la pregunta  si el pluralisme d’organitzacions sindicals, si l’existència de diferents sindicats fruit d’ un moment històric, continua sen valida en una realitat nova i reptes noves, en una etapa històrica radicalment diferent  a tots els nivells. Hem de limitar-nos a parlar de confluència només en la unitat d’acció?, o hem d’ anar a més, en la unitat sindical.

Des de CCOO de Catalunya, hem de fer una crida dirigida a les altres organitzacions sindicals, i a la societat, per a debatre de forma oberta el futur del sindicalisme català.   Obrir el debat a altres organitzacions sindicals, no vol dir només fer una taula rodona o una jornada, sinó la capacitat d´ involucrar les altres sindicats en aquest debat, per que s’obri  també a les bases i a les estructures de les altres sindicats. Això vol dir també, estructurar mecanismes de debat amb la ciutadania sobretot (organitzacions de joves, aturats/des, dones, immigrants, col·legis professionals, autònoms, persones amb diversitat funcional, jubilats, entitats, ONGs,A  etc..)

Ghassan Saliba Zeghondi
Responsable de Polítiques de Cohesió Social i del Mediterrani  de CCOO de Catalunya






Comentaris

 

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.