Darreres notícies
CCOO denuncia la manca de pagament als agents del cos de Mossos d’Esquadra des del mes d’octubre
La falta de compensació per les hores nocturnes i extraordinàries realitzades des d’octubre, sense motiu justificat i sense explicació per part de la Subdirecció de Recursos Humans, genera indignació i desemparament entre els agents, portant-los a una situació completament insostenible. A la manca de material i recursos que ja experimenten, se suma l’impagament de la seva labor sota un engany sense precedents, desencadenant la indignació en els membres del cos.
Des que al juliol se signés el darrer acord al Consell de la Policia sense la firma de tots els sindicats, ja que les condicions que s’oferien no eren les adequades ni les que cobrien les veritables reivindicacions i necessitats dels treballadors i treballadores del CME, tot va canviar d’una forma extraordinària.
El nomenat acord, ratificat el mes de setembre, va generar no només confusió pel seu contingut, sinó desconfiança per la seva ambigüitat, ja que els sindicats signants es van deixar enrere moltes clàusules que haguessin estat clau per garantir el compliment d’aquest. Entre altres aspectes, l’acord parlava de l’increment del preu hora per assistència a judici i del pagament de les hores dels dies festius que els mossos i mosses d’esquadra assistissin a treballar en els seus horaris festius amb l’objectiu de reforçar els serveis en dies puntuals durant Nadal, Cap d’Any o reis.
Tanmateix, en el text, s’arribava a l’acord amb els sindicats signants d’incrementar el preu hora de la nocturnitat com a compensació a unes hores de feina que de per si ja són penoses, però sobretot molt perilloses.
El col·lectiu se sent enganyat. Una vegada signat i ratificat l’acord al setembre, els i les agents, s’han trobat que el contingut del signat no es fa efectiu i que, per tant, les condicions laborals, però sobretot les econòmiques no s’estan complint, ja que la Generalitat no paga les hores treballades en hores nocturnes des del mes de setembre sense causa justificada i sense cap mena d’explicació.
El calendari de treball, està molt per sobre de la resta de col·lectius policials que treballen en les mateixes condicions. Aquest fet és un motiu de reivindicació des de fa molts anys, no només no s’apliquen les hores laborals setmanals signades a darrerament a la Mesa General de la Funció pública, sinó que a més està molt per sobre de col·lectius com la Guàrdia Urbana de Barcelona, i d’altres policies autonòmiques com la Policia Foral o l’Ertzaina.
L’engany i la manca de pagament ha posat al col·lectiu en peu de guerra. Ningú es refia ja de l’acord signat ni de la paraula de la Sub Direcció General de Recursos Humans del CME, tot ha quedat en paper mullat de moment. Els i les agents lamenten que el cos estigui jugant amb els seus diners, provoca indignació a un cos que ha sigut maltractat per la manca d’inversió de forma sistemàtica pels darrers governs en els darrers anys, però també provoca indignació comprovar com l’actual govern segueix els passos dels anteriors, manipula als seus efectius en les condicions laborals i a sobre no els hi paga el que han pactat.
La indignació ja es va iniciar l’any 2008, quan el govern del moment, va signar i ratificar un acord d’equiparació amb el cos de Bombers dins de la mateixa escala laboral a la Taula del Consell de la Policia i que es va incomplir sense dilacions i sense cap mena d’explicació. Aquest mateix acord, es torna a signar fins a dues vegades més i s’ha tornat a incomplir dues vegades més, generant una bretxa salarial entre Bombers i Mossos de la mateixa escala laboral d’uns 5.000 euros anuals.
Aquest acord ha sigut portat al Parlament de Catalunya per part de CCOO. El mateix Parlament de Catalunya, mitjançant una Resolució impulsada per Comuns , la qual ha sigut aprovada i publicada al BOGC, reconeix el deute i insta al Govern que faci efectiu el pagament del diferencial existent i signat en tres ocasions entre Bombers i Mossos d’Esquadra.
La desmotivació s’apodera del col·lectiu de Mossos. Així s’expressen els i les agents del Cos de Mossos al veure com una vegada més, tant la Subdirecció General de Recursos Humans com la generalitat, prenen el pèl als seus representants sindicals, tenint en compte que aquesta vegada no tots han signat un acord que des del seu començament ja apuntava que no seria complet.
La desmotivació arriba en un moment en el qual el Cos de Mossos, ja no pot més. L’esforç realitzat en els darrers anys, en el que els i les agents han sigut abandonats pel seu govern, de nou es veu en el calaix de les mentides polítiques, causant un malestar i indignació sense precedents, el qual no pot acabar de bona manera. El nostre col·lectiu es planta i diu prou.CCOO de Catalunya destaca l’efecte positiu de la reforma laboral en l’ocupació a Catalunya el 2023
Tots els indicadors del mercat de treball milloren i ens apropen als nivells europeus
Quan han passat dos anys des de l’aprovació de la darrera reforma laboral, ja tenim una perspectiva suficient que ens permet analitzar l’evolució del mercat de treball català per copsar l’impacte que ha tingut aquesta reforma. Per aquest motiu, des de CCOO de Catalunya hem preparat un informe breu en el qual establim una comparació entre els darrers cinc anys per comparar el mercat de treball en aquests dos moments. El resultat no pot ser més eloqüent: tots els indicadors han millorat, i destaquen la caiguda de l’atur i l’increment de l’ocupació i l’activació. L’informe també aborda l’anàlisi de la contractació i de l’afiliació a la Seguretat Social i, en aquest sentit, cal destacar també el canvi en les pautes de contractació, amb un augment espectacular de la contractació indefinida i una reducció equiparable de la contractació temporal. L’informe també posa en relleu les diferències per sexe i el diferent comportament sectorial. De manera complementària, abordem la situació de la parcialitat i es posa en evidència com, tot i que aquest indicador millora, les dones continuen registrant el triple de parcialitat que els homes. La rotació laboral és un dels altres indicadors que descrivim i també s’evidencia la reducció d’aquesta i com cada cop cal signar menys contractes per mantenir un volum d’ocupació que cada vegada és més elevat. Finalment, hem analitzat els canvis en les baixes en l’afiliació i es constata un increment de les baixes voluntàries, molt especialment en aquelles persones amb contracte indefinit, la qual cosa evidencia les possibilitats de mobilitat horitzontal i d’absorció que té ara mateix el nostre mercat laboral.
Hem elaborat l’informe fent servir diverses fonts (EPA, Seguretat Social, Eurostat, etc.) i, sempre que ha estat possible, les hem posat en context amb les dades en l’àmbit estatal i europeu.
En aquest context que descrivim a l’informe, situem tot un seguit d’aspectes per millorar i de reivindicacions relacionades amb aquests elements per continuar millorant la quantitat i la qualitat de l’ocupació de les persones treballadores a Catalunya.
Llegeix l’informe complet:
Manifestació el 12 de febrer a Barcelona contra el tancament de Danone
El Comitè d’Empresa de Danone, de Parets del Vallès, va convocar una manifestació contra el tancament de la planta el dilluns 12 de febrer, a Barcelona. La manifestació va sortir a les 9.30 h, des de l’estació de Sants de Barcelona (plaça dels Països Catalans) i va anar fins a la seu central de Danone (carrer de Buenos Aires, 21).
CCOO d’Indústria de Catalunya dona total suport a la plantilla de Danone i els ha acompanyat en aquesta mobilització en defensa dels llocs de treball i la continuïtat de la planta. Per a CCOO el tancament de la planta vallesana no està justificat. Per això exigeix a Danone un pla industrial de futur.
Aquest mes de març, nou increment retributiu a la Generalitat
Tal com vam informar fa uns dies, les retribucions de les treballadores i treballadors de les administracions públiques s’hauran incrementat un 3,5 % el 2023. D’aquest increment, ens faltava per garantir el darrer 0,5 %, que les treballadores i treballadors de la Generalitat cobrarem en la nòmina del mes de març.
Com ja ens tenen acostumats a Catalunya, cobrarem un mes més tard que d’altres, com els de l’Administració general de l’Estat. De nou, les “màquines” catalanes no són capaces de garantir que aquests diners arribin a les mans de les seves treballadores i treballadors quan toca.
Ara faltarà que l’Estat doni compliment a l’increment pactat per al 2024, que serà del 2 % des del mes de gener, més un altre 0,5 % en funció de l’IPC harmonitzat del mes de setembre, amb efectes retroactius des del mes de gener del 2024. Totes les variables econòmiques indiquen que es compliran les condicions i l’acord de CCOO haurà comportat un increment del 9,80 % en el període 2022-2024. En un context d’altíssima complexitat econòmica i inestabilitat política, el nostre acord haurà aconseguit aturar el gran cop que la inflació està ocasionant als treballadors i treballadores de les administracions.
Ens queden molts drets per recuperar i per guanyar. Hi ha models sindicals que se centraran a criticar tot el que falta. El nostre continuarà treballant per obtenir millores.
Vaga a RENFE els dies 16 i 19 de febrer per falta de personal a Rodalies de Catalunya
Els sindicats UGT i CCOO convoquem vaga al Grup RENFE els dies 16 i 19 de febrer, de 7 a 9 hores i de 15 a 17 hores, després de reclamar reiteradament la necessitat imperant de personal a Rodalies de Catalunya.
El Grup RENFE ha anat descapitalitzant de personal el servei de comercial a Catalunya en els darrers anys de manera desproporcionadament inversa al nombre de viatgers i d’incidències que patim a Rodalies.
La manca d’interventors als trens, de personal a les estacions i, sobretot, al Centre de Gestió de Rodalies de Catalunya ha provocat un greu empitjorament en la qualitat del servei que s’ofereix a la ciutadania. Aquest darrer és un centre estratègic en la coordinació i la resolució d’incidències a la xarxa ferroviària, sent Catalunya el lloc amb més nombre d’incidències que hi ha a l’Estat espanyol, amb xifres set vegades superiors a les de la segona comunitat en nombre de casos, i on proporcionalment menys personal les atenen.
Des de les seccions sindicals de la UGT i CCOO a Renfe considerem que s’han d’assolir solucions importants i ràpides per esmenar aquestes greus carències de personal que afecten directament la ciutadania per la manca de resposta al servei de Rodalies de Catalunya.
Així mateix, proposem les mateixes aturades als serveis comercials de Renfe Alta Velocitat, Llarga Distància i Trens Internacionals, i reivindiquem més mesures de conciliació per als treballadors i treballadores, així com les condicions laborals dels interventors internacionals, encara no concretades per part de l’empresa des de ja fa mesos.CCOO i UGT pactem una nova pujada de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que arribarà als 647,84 euros mensuals
Aquesta pujada se sumarà al 4 % acordat el passat mes de desembre
En la reunió de la Comissió de Seguiment del Consell del Diàleg Social celebrada avui, CCOO i UGT hem pactat amb el Govern apujar l’Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) un 1,4 % més, que se sumarà a la pujada del 4 % acordada en l’acord entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives per a l’impuls dels pressupostos de la Generalitat per al 2024 signat el passat mes de desembre.
D’aquesta manera l’IRSC augmentarà un 5,4 % fins a situar-lo als 647,84 euros mensuals i 9.069,83 euros anuals. Recordem que l’IRSC és l’índex de referència per valorar la situació de necessitat de les persones i, per tant, condiciona tant l’accés a diverses prestacions socials com la quantia d’aquestes. Aquesta nova pujada permetrà garantir el manteniment del poder adquisitiu de les prestacions associades a l’IRSC respectant l’objectiu consignat a la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, i suposarà que més famílies que no poden accedir a ajuts malgrat trobar-se sota el llindar de la pobresa ara puguin fer-ho i que aquelles que percebien les ajudes i no arriben a fi de mes tinguin una pujada de la quantia que perceben.
Aquesta pujada es farà per un acord de govern la propera setmana per fer-ho efectiu i amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener del 2024.
L’any 2023 vam acordar una pujada de l’IRSC del 8 %, la primera des del 2010. Ara, amb la nova pujada del 5,4 % al 2024, continuem millorant aquest indicador del qual depenen multitud de prestacions socials necessàries per a la subsistència de milers de catalans i catalanes.
UGT i CCOO celebrem aquesta nova pujada i instem el Govern a continuar avançant en l’àmbit del diàleg social per tal d’acordar mesures que pal·liïn les situacions de pobresa i vulnerabilitat a Catalunya.
Minut de silenci per Gaza i concentració per condemnar els assassinats de periodistes
El dimecres 7 de febrer van convocar davant totes les seus de CCOO, a la lectura d’un manifest de repulsa per la guerra a Gaza i a un minut de silenci per condemnar els quatre mesos de genocidi que està patint el poble palestí. Fem aquesta acció de manera conjunta amb la UGT, amb la qual hem elaborat el manifest que es llegirà demà i que podeu trobar al final d’aquesta convocatòria.
Les concentracions van tenir lloc a les 12 h, excepte en el cas de la seu de CCOO de Via Laietana, que va ser a les 12.30 h, des d’on ens vam unir a la concentració de les 13 h a la plaça de Sant Jaume, convocada amb altres sindicats i organitzacions professionals amb l’objectiu de condemnar la matança de periodistes a Gaza.
Informe anual del CITE i propostes sociopolítiques en matèria d’immigració de CCOO de Catalunya
El 6 de febrer vam presentar en roda de premsa la memòria anual del CITE de CCOO de Catalunya, que l’any passat va assessorar 11,121 persones i va atendre més de 30.000 consultes de persones treballadores estrangeres. Els detalls concrets es poden trobar als següents enllaços:
A la roda de premsa, a la qual han intervingut Carles Bertran, director del CITE; Liliana Reyes, secretària de Política Territorial i Migracions de CCOO de Catalunya, i Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, s’han detallat també les propostes i les demandes del sindicat en matèria migratòria. Des del sindicat volem reivindicar que els treballadors i treballadores estrangeres no són simples expedients administratius, sinó que són, en primer lloc, persones obligades a desplaçar-se, sovint a costa de grans sacrificis, per accedir a un lloc de treball. Però, a més, volem recalcar que són també la garantia de futur de l’economia i de gran part de les prestacions socials, que garanteixen amb les seves contribucions.
Denunciem el caràcter de la llei d’estrangeria, per la seva orientació restrictiva de fronteres, la qual ens allunya de ser un país d’acollida, per l’excessiva burocratització del marc normatiu, per la manca de recursos de les oficines d’estrangeria i per relegar a un segon pla la regularització administrativa per la via laboral, quan és el principal motiu migratori. Aquesta orientació crea un exèrcit de treballadors i treballadores precaritzats en la reserva, sempre a disposició dels empresaris.
Denunciem la discriminació de les persones migrants i racialitzades. La religió, la raça i la pobresa segueixen sent factors de discriminació al món del treball. S’han de reforçar les polítiques de diversitat a les empreses, per la via normativa i la negociació col·lectiva.
Davant l’anunci del ministeri d’un pròxim canvi de reglament, el sindicat plantegem recuperar el diàleg social per la modificació del reglament evitant les inconcrecions de la reforma anterior i la flexibilització de les vies d’accés a la regularització. Cal reduir el temps al país per poder accedir als procediments de regularització (arrelament social 3 anys, laboral 2 anys i formació 2 anys), garantir la regularització de les persones amb oferta de treball (ara treballen sense contracte, CITE 79 %) i eliminar les renovacions dels permisos de residència sempre que la persona mantingui la relació laboral i/o la cotització a la Seguretat Social. A més, és imprescindible simplificar procediments i reduir temps de tramitació i execució d’expedients de regularització. Tot això no es pot fer sense incrementar les plantilles i els recursos materials de les oficines d’estrangeria de les administracions implicades, és a dir de la Generalitat i de l’Estat.
Denunciem també el mal ús de la normativa d’empadronament per part dels ajuntaments, una problemàtica que es veu molt clara a Ripoll, però que està molt generalitzada. Per això exigim la modificació legal de la normativa per reduir de tres mesos a un de sol el reconeixement del padró amb silenci administratiu positiu. També demanem que es garanteixi l’accés als drets que reconeix el padró a partir del moment de la petició per evitar que les persones quedin desemparades o pateixin discriminació (accés al CAP, matriculació…).
Finalment, remarquem que tot això no s’assolirà sense reforçar el diàleg social a les polítiques d’acollida, millorant el coneixement de les persones estrangeres dels seus drets i posant recursos públics a la seva disposició. I cal que garantim també el seu accés a la llengua, que és l’accés a l’educació i la garantia de la cohesió social.
Concentracions a Archroma Ibérica per exigir la readmissió de les persones acomiadades
Davant el degoteig d’acomiadaments que s’està produint des de fa setmanes a l’empresa Archroma Ibérica, del Prat de Llobregat, el comitè d’empresa va convocar a la plantilla a concentrar-se els dies 7 i 8 de febrer per manifestar el seu rebuig a la pèrdua de llocs de treball i per exigir a la direcció de l’empresa la readmissió dels companys acomiadats.
La concentració es va fer els dos dies de 13 a 15 hores, a les portes de l’empresa (polígon industrial Zal, carrer de Cal Coracero, 46-56).
CCOO d’Indústria dona suport a la mobilització convocada i exigeix a la direcció d’Archroma Ibérica que aturi els acomiadaments i readmeti de manera immediata les persones afectades.
Catalunya signa gairebé 20.000 contractes indefinits més que el passat mes de desembre i assoleix un nivell d’atur al mes de gener sense precedents
CCOO de Catalunya destaca que l’atur estructural reclama de l’increment, millora i efectivitat de les polítiques d’ocupació.
El nivell d’atur continua caient en termes interanuals tot i que creix respecte del mes anterior, fruit de l’estacionalitat. Aquest component d’estacionalitat ens explica aquesta diferència, però també constatem que cada cop més es fa més difícil reduir l’atur i, per tant, cal intensificar les polítiques d’ocupació per donar resposta a l’atur estructural encara existent.
També destaquem l’augment interanual de 5,5 % d’aquelles persones aturades que no tenien cap ocupació anterior. Aquest increment es tradueix en una major població activa, símptoma de la bona salut del mercat de treball, que atrau més persones per intentar incorporar-se al treball , incrementa l’ocupació, però alhora fa més difícil reduir l’atur.
Finalment, hem de destacar com la contractació indefinida continua guanyant pes respecte de la temporal, fruït dels importants canvis normatius que afecten les relacions laborals. En aquest sentit, s’han signat gairebé 20.000 contractes indefinits més que el passat mes de desembre.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ ESPANYA
Les dades de l’atur del mes de gener ens deixaen una xifra de 347.071 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). Cal destacar que el volum de persones en situació d’atur és el més baix des del 2008. Aquesta dada suposa una variació interanual de 4.573 persones aturades menys que el mes de gener del 2023 que, en termes relatius, suosa una variació negativa del 4,8 %. Per tant, es continua reduint l’atur en termes interanuals. Tot i així, cal alertar que les dades no són tan positives quan comparem amb el passat mes de desembre i és que, en comparació intermensual, Catalunya incrementa l’atur en 3.690 persones respecte del passat mes de desembre (1,1 % en termes relatius).
Les persones més joves incrementen atur però tant interanualment com en relació amb el mes anterior, destaca el 7,3 % d’increment respecte del passat mes de desembre.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
En l’àmbit sectorial, a escala interanual, l’atur disminueix a tots els sectors tot i que a diferent ritme. La indústria redueix atur al 4,2 % interanual mentre que els serveis ho fan a l’1,4 %. El sector de la construcció es manté pràcticament estable, amb una tímida reducció del 0,2 % o l’agricultura destaca amb una reducció de l’atur del 10,3 %, tot i que, en termes absoluts, estaríem parlant de 631 persones aturades menys que el mateix període de l’any anterior. Com hem destacat abans, les persones que no provenien de cap sector anterior han incrementat el 5,5 %, tenint relació aquest augment amb l’augment de la població activa.
En relació amb el mes anterior, cal destacar l’increment de l’atur del sector serveis (1,5 % i 3.672 persones en situació d’atur més que el passat mes de desembre) i la tímida reducció de l’atur a la indústria (-0,5 % i 180 persones menys en situació d’atur).
ATUR PER PROVÍNCIES
Les dades per províncies ens indiquen que també s’ha produït una reducció de l’atur interanual i un increment en relació amb el passat mes de desembre. En termes interanuals, Lleida i Girona lideren la reducció de l’atur, amb una variació negativa interanual de 5,6 % i 5, 1 %, respectivament. En canvi, en relació amb el passat mes de desembre, les províncies de Girona i Barcelona incrementen relativament més l’atur, amb unes variacions positives de l’1,2 % i de l’1,1 %, respectivament. D’altra banda, Lleida i Tarragona, incrementen l’atur en relació amb el mes anterior en menor mesura, amb un augment del 0,8 % per a totes dues demarcacions.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Treball i Economia Social ATUR PER SEXES
Les dones representen el 57,1 % de les persones registrades al SOC com a demandants d’ocupació mentre que els homes representen el 42,9 %. En termes absoluts, vol dir que hi ha 148.803 homes registrats en situació d’atur i 198.268 dones en la mateixa situació. En termes interanuals observem una reducció de l’atur per ambdós sexes, sent més acusada la reducció relativa per a les dones (-1, 4 %) que per als homes (-1,2 %) tot i que, com hem vist, les diferències per raó de sexe encara persisteixen.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
A Catalunya s’han registrat el mes de gener un total de 192.293 contractes. D’aquests, 80.037 són de caràcter indefinit (41,6 %) i 12.256 són de naturalesa temporal (el 58,4 %). En termes interanuals els indefinits s’han reduït el 3 % i els temporals han incrementat el 8,6 %, tendència que s’explica per la menor rotació dels contractes indefinits. Quan comparem amb el mes anterior, la situació és la inversa i els indefinits han tingut un increment relatiu de 32,4 % i els temporals han incrementat en menor mesura, l’11,7 %.
PRESTACIONS PER ATUR
El mes de desembre del 2023 (darreres dades disponibles relatives a les prestacions) les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 58,9 % de les persones que cobren prestacions de caràcter laboral. Les persones que perceben subsidis representen el 38 % mentre que les persones perceptores de la renda activa d’inserció tan sols representen el 3,1 %. Cal destacar l’increment internaual de l’1,9 % per a les persones perceptores de prestacions contribuives mentre que la variació interanual de la percepció dels subsidis va ser d’un tímid 0,2 %. Aquestes dades mostren la millora en les carreres laborals de les persones treballadores, que generen major proporció de prestacions contributives, en haver millorat la seva cotització.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
- Les dades mostren que l’increment de l’atur i la reducció de l’afiliació al mes de gener tenen un caràcter estacional, però tot i així, en clau interanual, es fa palesa una dificultat creixent per inserir laboralment les persones desocupades. Això té a veure amb elements com l’edatisme en moltes empreses (75 % dels aturats de llarga durada tenen més de 45 anys) i les dificultats d’incrementar la capacitat d’intermediació del SOC i d’ajustar els programes a les necessitats de les empreses per no publicar aquestes les vacants. En aquest sentit el nombre de vacants publicades al SOC l’any 2023 és una dada que esdevé especialment preocupant i del tot insuficient per fer efectives les polítiques públiques d’inserció laboral.
- La assumpció prevista de la gestió de l’ingrés mínim vital per part de la Generalitat de Catalunya és una molt bona oportunitat per millorar la cobertura i la qualitat de les rendes mínimes a Catalunya. Serà, però, tan sols possible si es millora el nombre de professionals i les condicions laborals dels treballadors socials que tenen un paper centralen aquest àmbit, i que no són «gestors de prestacions», sinó persones expertes a diagnosticar, acompanyar i millorar els reptes que en l’àmbit social tenen les persones. En la mesura que aquestes tinguin la possibilitat d’inserir-se també laboralment, el seu acompanyament ha de ser garantit pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb programes específics.
- En termes macroeconòmics sembla evident que el que ha salvat l’economia de l’impacte de la crisi d’inflació ha estat el treball. L’activació i l’ocupació d’un nombre de persones que ha facilitat la reforma laboral, i que a més treballen en millors condicions (increment del 33 % dels contractes indefinits entre desembre 2023 i gener 2024), reforça la demanda agregada i també els ingressos per cotització, i a escalal fiscal donen per tant estabilitat i recorregut a les prestacions i serveis de l’estat del benestar. En aquesta evolució hi juga un paper clau el salari mínim interprofessional que s’ha incrementat en paral·lel els darrers anys i que ha d’assolir el 60 % de la renda mitjana, tal com dicta la Carta social europea.
- En la ponderació de les despeses que llasten la renda disponible de les llars treballadores, però, també d’aquelles que depenen de prestacions contributives i assistencials, hi juga un paper molt específic l’habitatge. Les últimes dades disponibles han detectat un 10,7 % de les llars catalanes que dediquen més d’un 40 % dels seus ingressos a l’habitatge i els subministraments. Cal fixar un límit a l’interès de les hipoteques a tipus fix, relacionat amb la rendibilitat del deute públic a llarg termini, i assegurar-se la novació variable a fix i la portabilitat real d’hipoteques entre diferents entitats bancàries.