Darreres notícies
152.000 persones treballadores del sector financer a escala estatal, convocades a la vaga del dilluns 26
A Catalunya, un total de 22.000 persones treballadores de la banca, l’estalvi i de cooperatives de crèdit estan cridades a participar a la vaga parcial de 2 hores convocada per CCOO, UGT i FINI el dilluns que ve, 26 de febrer, de 8.00 a 10.00 h.
Després de les manifestacions a Madrid, Barcelona, Sevilla i València, dilluns que ve les plantilles del sector, 80.000 de banca, 55.000 d’estalvi i 17.000 de cooperatives de crèdit, estan convocades a una atura de 2 hores per exigir a les entitats del sector financer increments salarials d’acord amb els beneficis del sector i mesures de gran importància que millorin un clima laboral cada vegada més insostenible, en una escalada de mobilitzacions que tindrà continuïtat amb la vaga de 24 hores convocada per al divendres 22 de març, data coincident amb la celebració de les juntes d’accionistes de CaixaBank i Banc Santander.
Des de CCOO es qualifica aquesta vaga en el conjunt del sector com una mobilització històrica, ja que no s’ha produït mai de forma simultània a la banca, l’estalvi i les cooperatives de crèdit: “Les treballadores i treballadors del conjunt del sector financer estem convocats el dilluns que ve, 26 de febrer, per entrar 2 hores més tard a la nostra feina i, amb això, avançar 3 anys en el nostre futur”.
Des de CCOO “exigim a les cúpules directives d’un sector que ha batut tots els seus rècord de beneficis, i que continua incrementant els seus dividends i els sous de les seves cúpules, que reverteixi aquests beneficis en aquells que els fan possible: amb increments salarials justos per recuperar el poder adquisitiu perdut, amb mesures que millorin un insostenible clima laboral, marcat per la pressió comercial, les càrregues de treball i l’impacte sobre la salut, i amb dotacions adequades de plantilla per poder prestar un servei de qualitat a la clientela”.
Bretxa salarial: els salaris de les dones haurien de créixer un 24,8 % per igualar-se als dels homes
Un any més, CCOO de Catalunya presenta les seves dades sobre bretxa salarial, en coincidència amb el Dia Europeu per la Igualtat Salarial, que té lloc el 22 de febrer. Entre els anys 2020 i 2021 la bretxa salarial de gènere a Catalunya va créixer, tant pel que fa al guany mitjà anual (del 24,5 al 24,8) com al guany per hora treballada (del 14,3 al 15,4). Si bé van créixer els salaris d’homes i de dones, els dels homes ho van fer encara més, en especial el salari per hora treballada: els salaris dels homes han crescut un 3,9 % i els de les dones un 2,9 %. Tot i això, si comparem l’any 2021 amb deu anys enrere, 2011, la bretxa salarial de gènere ha disminuït de manera general.
L’estudi es fa a partir de les dades del 2020 i el 2021, pel que s’ha de tenir en compte que les dades que aquí es presenten (en especial les referents al 2020) estan marcades per l’excepcionalitat viscuda arran de la pandèmia de la COVID-19. A més, la xifra sobre bretxa salarial que aquí es proporciona s’ha de llegir com «en quin percentatge haurien de créixer els salaris de les dones per a ser com els dels homes» i no «quant cobren de menys les dones», que és la mesura habitual. Aquesta variació conceptual pot fer que les xifres variïn lleugerament respecte de les que ofereixen altres entitats. Els informes de bretxa salarial confederals inclouen també aquest canvi metodològic des del 2022.
Si bé en els informes del 2022 i el 2023 es van utilitzar dades de dues fonts diferents depenent del cas (Enquesta d’estructura salarial de l’INE i Agència Tributària) en aquesta ocasió s’ha treballat únicament amb dades de l’Enquesta d’estructura salarial, que és la font més emprada per parlar de bretxa. El motiu és que com que no hi ha un informe de context que justifiqui i posi en context cada elecció, el ball de xifres podria portar a equívoc.
La bretxa salarial de gènere en el salari mitjà anual és molt menor entre els treballadors temporals (1,8) que entre els indefinits (27,4).
En el cas de la bretxa per hora treballada, des de l’any 2019 les retribucions de les dones amb contractes temporals són lleugerament superiors a les dels homes, per la qual cosa no hi hauria en aquest cas bretxa de gènere (o sí, però en sentit invers). La bretxa salarial de gènere per hora treballada entre els treballadors indefinits és del 17,5.
Tal com mostren els gràfics a continuació, en tots els casos la tendència és a un escurçament de la bretxa salarial de gènere que, com hem vist, ja s’ha superat en el cas de les retribucions per hora treballada dels treballadors temporals.
La bretxa salarial entre els menors de 25 anys ha disminuït entre el 2020 i el 2021 (del 20,5 al 18,9) però en el context d’una caiguda salarial, més accentuada en el cas dels homes.La bretxa salarial ha augmentat en els grups d’edat d’entre 25 i 54 anys, en especial dels 35 als 44 anys (del 23,2 al 25,1), coincidint (estadísticament) amb el moment d’arribada de la maternitat i l’augment del treball reproductiu.
La bretxa disminueix entre els majors de 55 anys (del 28,4 al 25,6) en marc d’augment salarial, superior en el cas de les dones.
Entre els anys 2020 i 2021 va disminuir la bretxa salarial de gènere en el percentil 10 i en el quartil inferior (salari mitjà del 10 % de persones que menys cobra i del 25 % de persones que menys cobra respectivament). Aquest fet pot estar relacionat amb la pujada de l’SMI, amb més afectació entre les dones.
En canvi, la bretxa va augmentar en la mediana (salari que obtenim si partim la població en dos meitats exactes, no confondre amb mitjana), en el quartil superior i el percentil 90. Podem dir, per tant, que s’escurça la bretxa entre els treballadors que menys cobren i s’eixampla entre els que tenen salaris més alts. Ho veiem en el gràfic.
Es manté la tendència per la qual la bretxa salarial és més elevada en els percentils inferiors (percentil 10 bretxa 41,2) que en els superiors (percentil 90 bretxa 19,9). Recordem que la bretxa és una mesura relativa, encara que la bretxa sigui menor en els percentils alts, la diferència en euros és molt més elevada (P10 = diferència 3.889 €, P9 = diferència 8.920 €).
El 2021 la bretxa salarial de gènere va ser del 26,3 % entre els treballadors i treballadores amb nacionalitat estrangera, inferior a la bretxa del 22,5 % que trobem entre els de nacionalitat espanyola.
L’existència d’una bretxa més reduïda entre els treballadors estrangers no és atribuïble en cap cas a una més favorable situació entre aquests treballadors, ans al contrari: els seus salaris són sensiblement més baixos que els dels treballadors amb nacionalitat espanyola.
En el gràfic següent podem veure com la bretxa salarial per nacionalitat continua sent més elevada que la bretxa salarial de gènere: els salaris dels homes estrangers haurien de créixer un 31,8 % per igualar els dels homes amb nacionalitat espanyola, i els salaris de les dones amb nacionalitat estrangera haurien d’augmentar un 27,8 % per arribar al nivell dels de les dones amb nacionalitat espanyola. El salari mitjà d’una dona estrangera hauria de créixer un 61,4 %, per igualar el salari mitjà dels homes amb nacionalitat espanyola.
La bretxa salarial de gènere és més accentuada com menys qualificat és el tipus d’ocupació.
La bretxa en les ocupacions «mitjanes» té una tendència descendent des del 2018. La bretxa en els grups d’ocupacions «altes» i «baixes», en canvi, està estancada i, fins i tot, s’observa un repunt, en especial en les «altes», que passen de mostrar una bretxa del 22,4 al 23,8.
Valoració de les dades i propostes polítiques
Val a dir que no podem concloure que existeixi una tendència d’augment de la bretxa en tant que la data d’extracció de les fonts citades està profundament impactada encara per la COVID-19.
En qualsevol cas, necessitem propostes polítiques amb perspectiva feminista, que incorporin la medició acurada sobre de quina manera impacten les mesures i la legislació de manera diferent en les dones.
És prioritari un pacte integral de cures que reivindiqui el dret a ser cuidat i cuidada i que dignifiqui les tasques dels sectors laborals implicats, massivament feminitzats. Aquí hem de fer especial esment a les famílies monoparentals femenines i a les mares i les treballadores migrants, sense xarxa familiar de suport.
És indispensable que els homes s’incorporin al sector de les cures, així com feminitzar el sectors laborals masculinitzats, transformant-los en espais segurs per a les dones.
La reducció de la jornada laboral ha d’estar profundament lligada a unes polítiques de corresponsabilitat que equilibrin la distribució de la càrrega de les cures i les tasques domèstiques.
L’escabiosi o sarna: una malaltia que no és del passat
En els darrers anys els brots de sarna s’han multiplicat en l’àmbit laboral a Catalunya i afecten moltes persones treballadores.
Professions més afectades:
- Personal sanitari
- Treballadores i treballadors d’institucions tancades o a domicili.
Què és l’escabiosi o sarna?
- És una parasitosi de la pell causada per un àcar (polls, puces i paparres).
- Es transmet per contacte de la pell amb material contaminant o amb les lesions d’una persona contaminada.
- Es manifesta en forma d’erupció cutània que provoca una picor molt intensa.
Quines són les causes d’aquest augment de casos d’infecció de sarna?
- És fàcil de contagiar i moltes professions comporten un contacte directe amb altres persones o amb material infectat (roba, llençol, etc.)
- Període d’incubació: el diagnòstic es realitza a partir dels símptomes i aquesta poden trigar a aparèixer entre 2 i 6 setmanes. Durant aquests dies, sovint, la malaltia passa desapercebudes.
- La manca de mesures preventives i/o profilàctiques que evitin el contagi.
- El retard en l’aplicació, per part de l’empresa, dels protocols de salut pública.
Un brot és un augment de casos superior a l’esperat en una població, en un temps i en un lloc determinats. Per exemple, en una residència de gent gran, dos o més casos diagnosticats o confirmats ja constitueixen un brot epidèmic, si han iniciat símptomes en un període igual o inferior a 12 setmanes.
Quines obligacions legals té l’empresa?
- Realitzar l’avaluació de riscos i adoptar les mesures preventives adequades, si l’activitat laboral comporta un risc d’exposició a aquest contagi.
- Elaborar un protocol d’actuació per a la prevenció i el control de la sarna.
- Protegir de manera especifica les persones treballadores especialment vulnerables a aquesta malaltia.
- Formar i informar les persones treballadores respecte del risc de contagi, les mesures preventives i els procediments de treball que cal aplicar.
- Davant un diagnòstic confirmat:
- Identificar els contactes estrets perquè pugui rebre el tractament adequat, tot i que els símptomes no s’hagin manifestant encara.
- Facilitar equips i roba de protecció d’un sol ús a les persones treballadores que hagin d’estar en contacte amb la persona usuària, el pacient o el redient afectats per la malaltia.
- Notificar l’autoritat sanitària la sospita d’un brot epidèmic. Es recomana també notificar els casos aïllats per evitar la transmissió ràpida de la malaltia.
- Col·laborar amb les autoritats sanitàries en el tractament i el control dels brots.
Si sospites que t’has contagiat de sarna, comunica-ho immediatament a la direcció de l’empresa i als delegats i delegades de prevenció per activar el protocol d’actuació. cal que et visiti un metge el més aviat possible!
Amb el suport de:
Denunciem que el Departament d’Educació prioritza la precarietat: contractes de 6 mesos per a professionals TIS i TEEI
Aquest inici de curs el Departament d’Educació va contractar 62 treballadores i treballadors nous de les categories de tècnics d’integració social (TIS) i tècnics especialistes d’educació Infantil (TEEI). Aquests són perfils professionals pensats per donar resposta a les necessitats d’atenció de l’alumnat i les famílies més vulnerables als centres educatius.
La Federació d’Educació de CCOO considera que es tracta de pedaços perquè el contracte que se’ls va fer va ser en la modalitat de contracte de reforç, amb una durada de 6 mesos. És per aquest motiu que ara, a principis de març, se’ls acaba el contracte tot i continuar existint les necessitats de suport als centres. Els dos perfils professionals afectats són imprescindibles per garantir l’atenció educativa que necessita l’alumnat, així com el bon funcionament dels centres en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.
Tant des del Comitè Intercentres com des de CCOO reivindiquem que el Departament d’Educació busqui una solució que impliqui donar continuïtat a aquests professionals i garantir, així, els suports educatius als centres i la creació de llocs de treball estables.
Denunciem que el Departament d’Educació hagi optat per aquest tipus de contractació en lloc d’incrementar el nombre de places d’aquestes categories amb contractació estable i, així, fer front a les demandes i a les necessitats reals dels centres educatius pel que fa al personal d’atenció educativa (PAE).
Salvament Marítim incompleix el conveni col·lectiu per al personal de terra
CCOO denunciem que SASEMAR incompleix el VIII Conveni col·lectiu amb torns de guàrdia en els centres de coordinació de Salvament Marítim amb menys efectius del que s’estableix per conveni. Una qüestió que lluny de ser puntual o sobrevinguda, és un problema estructural, ja que són diversos els centres de coordinació de Salvament Marítim repartits al llarg del territori nacional que en les últimes setmanes han tingut torns de guàrdia amb menys personal de l’estipulat com a mínim.
Com ja hem manifestat en diferents ocasions, l’actual direcció de SASEMAR, en la qual no hi ha cap marí, no està tenint en compte les necessitats de personal d’aquests centres de treball i les seves plantilles segueixen en els mínims que estableix el conveni, per la qual cosa molt temem que aquesta situació s’estengui a la totalitat de centres de coordinació de Salvament Marítim amb els quals compta SASEMAR, i quedin torns de guàrdia coberts amb una única persona. A Catalunya hi ha actualment dos centres de coordinació, a Barcelona i a Tarragona. En el centre de Barcelona hi ha només una persona cobrint el torn de guàrdia.
És fonamental que el personal de guàrdia tingui un coneixement de les particularitats i peculiaritats del lloc, a l’hora de tenir formació específica de la seva zona de responsabilitat, tal com estableixen les directrius internacionals. La nostra situació geogràfica, pròxima a importants vies de navegació, la important flota pesquera i la d’esbarjo, així com l’arribada de milers de persones a les nostres costes en embarcacions precàries en mans d’organitzacions mafioses, requereix una atenció constant dels treballadors i treballadores al trànsit marítim. Un personal que ha fet durant el 2023, segons dades de la pròpia SASEMAR, el seguiment a més de 300.000 vaixells, ha coordinat el rescat, l’assistència o la cerca d’una mitjana de 159 persones al dia, un total de 58.056 persones a l’any, i ha assistit 5.336 embarcacions.
Des de CCOO instem les autoritats marítimes a prendre mesures per protegir el servei públic de salvament marítim, reconegut a tots els nivells, tan nacionalment com internacionalment, i impedir que es duguin a terme decisions com tancar el centre de coordinació de salvament a Tarifa (Tarifa trànsit) o traspassar les comunicacions, els serveis de trànsit marítim i la gestió de l’emergència a altres centres de coordinació que estan mancats de la formació específica del lloc.
CCOO desconvoca les aturades parcials a Rodalies de Catalunya i anuncia la intensificació de mobilitzacions
UGT i CCOO desconvoquen les aturades parcials a Rodalies de Catalunya i anuncien la intensificació de mobilitzacions.
Ahir, CCOO i UGT vam aconseguir un acord significatiu per millorar la conciliació dels treballadors i treballadores del col·lectiu d’intervenció en el Servei Comercial de Renfe d’Alta Velocitat i Llarga Distància, incloent-hi el reconeixement de les condicions laborals als trens internacionals. Aquests avanços van comportar la desconvocatòria de les aturades parcials programades per a aquest divendres i dilluns vinent en aquest àmbit.No obstant això, en el servei públic, la realitat és diametralment oposada. La situació en els centres de gestió de Barcelona s’ha tornat insostenible i enfrontem problemes crítics de personal en els àmbits d’intervenció i taquilles. Considerem insuficients les solucions de l’empresa en aquesta àrea, perquè no proporciona els recursos necessaris per garantir un servei de qualitat a Rodalies de Catalunya, circumstància que ha fet impossible arribar a un acord. Com a resposta, CCOO i UGT intensificaran les mobilitzacions, convocant aturades de 23 hores, les dates de les quals s’anunciaran pròximament.
Des de CCOO i UGT continuarem lluitant per oferir un servei ferroviari de qualitat per a la ciutadania.
CCOO d’Indústria rebutja els acomiadaments anunciats per Coca Cola
Després de conèixer la reestructuració de la plantilla de Coca Cola a escala transnacional, CCOO d’Indústria s’oposa al fet que es duguin a terme els acomiadaments anunciats a les empreses que la companyia té a l’Estat.
El comitè restringit europeu de la companyia, en la reunió celebrada el 13 de febrer, ha assegurat al sindicat que s’acomiadaran 294 treballadors i treballadores a tota Europa, dels quals 85 als centres que té a Espanya, cosa que afecta principalment les persones que treballen al Customer Service de les plantes d’Esplugues de Llobregat, on perillen 64 llocs de treball, i de Ribera de Loira, a Madrid, on n’acomiadarien 21.
CCOO denuncia que l’única causa que provoca aquests acomiadaments és la intenció de la multinacional de concentrar aquesta activitat al centre de treball que Coca Cola té a Sofia (Bulgària) i adverteix que convocarà les accions necessàries perquè l’impacte sigui el mínim possible, no només per a les persones afectades, sinó per mantenir el major nombre de llocs de treball.
Malgrat que encara no es coneix la data d’inici del període de consultes, CCOO d’Indústria vol fer palesa la seva oposició als acomiadaments i farà tot el possible per evitar la deslocalització dels llocs de treball.
CCOO rebutja l’ERO que ha presentat Johnson Controls Hitachi per acomiadar 140 persones a la planta de Vacarisses
CCOO d’Indústria rebutja l’ERO que ha presentat la direcció de Johnson Controls Hitachi per a l’extinció de 140 llocs de treball a la planta de Vacarisses. Després d’analitzar la documentació presentada i l’argumentació plantejada per la direcció de l’empresa en la reunió d’avui, CCOO denuncia que aquest expedient no està justificat i que, en realitat, respon a una decisió industrial estratègica del grup.
L’empresa ha obtingut beneficis en els darrers anys (11,3 milions d’euros el 2023, 13 milions el 2022 i 7 milions el 2021) i en dos anys ha duplicat tant el seu estoc com la plantilla, que ha passat de 400 a 900 persones, de les quals un 60 % és plantilla fixa i un 40 % personal eventual contractat mitjançant una ETT.
CCOO lamenta que l’empresa pretengui fer pagar a la plantilla la seva mala gestió de l’organització del treball, una situació que el sindicat està advertint en els últims anys, i sospita que l’empresa pretén avançar cap a un nou model industrial, amb més inversions en tecnologia i R+D i més personal tècnic qualificat, a costa de retallar llocs de treball de diferents departaments.
Per tot això, CCOO d’Indústria exigeix a la direcció de Johnson Controls Hitachi la retirada de l’ERO i que s’assegui a negociar un pla industrial de futur que permeti abordar la transició industrial de manera justa per als treballadors i treballadores de la planta de Vacarisses.
CCOO de Catalunya destaca la important disminució de la inflació subjacent, que confirma l’eficàcia de les mesures de control de preus
Les dades de l’IPC corresponent al mes de gener ens mostren un lleuger increment de l’índex general, de tan sols una dècima per a Catalunya, motivat principalment per l’increment interanual dels aliments (7 %). Malgrat aquest lleuger increment cal destacar en positiu la confirmació de la tendència descendent de la inflació subjacent iniciada fa uns mesos i que la situa pràcticament en nivells similars a l’índex general. Aquesta dada confirma l’eficàcia de les mesures aplicades per contenir la inflació fent servir polítiques de contenció de preus i també confirma l’estabilitat de l’economia. Cal recordar que tan sols fa un any, al gener del 2022, la inflació subjacent era del 7,5 % a Catalunya i, dotze mesos després, s’ha reduït a la meitat i se situa al 3,6 %, cosa que confirma l’encert d’aquestes polítiques focalitzades en el control de preus.
També cal alertar del canvi metodològic que aplica l’INE a partir d’aquest mes, canvi que estableix una nova ponderació per calcular els indicadors. Amb aquesta nova ponderació es redueix el pes de l’habitatge i dels aliments i s’incrementa el pes del transport, respecte del conjunt de la cistella de preus, entre d’altres canvis. Per tant, cal tenir en consideració que aquest canvi metodològic pot tenir les seves implicacions en el resultat final dels valors dels indicadors.
A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 3,3 %, una dècima per sobre del mes passat (3,2 %) i una dècima per sota de l’indicador estatal (3,4 %). La variació de preus més significativa en relació al mateix període de l’any passat ha estat en el grup dels aliments i begudes no alcohòliques, amb un increment del 7,0 %. Cal recordar que l’encariment d’aquests productes bàsics presenta una major afectació en aquelles llars amb menors nivells de renda, que han de destinar major proporció dels seus ingressos per adquirir aquests productes.
En l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 3,4 %, tres dècimes per sobre del mateix indicador per al mes passat (3,1 %). També en aquest cas destaquem l’encariment dels aliments (7,4 %) com a principal grup de productes que ha tingut una major influència en l’increment de l’índex.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 3,6 %, dues dècimes per sota del mateix indicador en el mes anterior (3,8 %). Aquesta és una bona dada que ens posa de manifest el progressiu procés de convergència que hem observat durant els darrers mesos entre la inflació subjacent i l’índex general després que, tan sols fa un any, la inflació subjacent se situés al 7,5 %, el doble del valor actual.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,5 %, dues dècimes per sobre del mes passat i encara per sobre del mateix indicador per al conjunt de països de l’eurozona (2,8 %). Aquest darrer indicador redueix una dècima respecte del mes passat (2,9 %). Per tant, continua la tendència, iniciada el mes d’octubre, en que l’IPCH estatal se situa per sobre del de la zona euro. Aquesta evolució és important perquè presenta problemes de competitivitat pel nostre país i l’haurem de continuar monitoritzant.
CCOO considera que:
- L’increment de l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en un 5,4 % fins situar-se en 755,82 € en 12 mensualitats i en 9.069,83 € anuals és una bona notícia. Aquesta millora, negociada en el marc del diàleg social, és superior a l’IPC general (3,2 % a Catalunya) i se suma al 8 % d’increment que es va negociar l’any passat, recuperant així part del poder adquisitiu perdut els darrers anys. L’IRSC impacta directament a la renda garantida de ciutadania, així com en altres prestacions socials com els complements de pensions no contributives i d’altres i és un dels elements centrals en la lluita contra la desigualtat i la pobresa a Catalunya.
- Tanmateix, l’esforç s’ha de mantenir i s’ha de traslladar a un àmbit que és peremptori, i que no és altre que l’estratègia per garantir una renda mínima a les persones que viuen a Catalunya. La previsible assumpció de l’ingrés mínim vital és en aquest sentit una oportunitat per comptar amb més ingressos, però també per ordenar el conjunt de prestacions, per fer el sistema de protecció social més eficaç i més eficient a l’hora de cobrir les necessitats de les persones. Això passa per una revisió del procediment de tramitació, gestió i control de qualitat, que no pot ser aliè a la revisió de la llei de la renda garantida.
- El dinamisme del mercat de treball i la qualitat de l’ocupació són les millors garanties d’ingressos amb les quals compta la ciutadania. Tanmateix, no tothom pot treballar i la laboralitat no pot ser una presumpció sinó una condició que ha de ser contrastada degudament, abans de convertir-se en el fonament sobre el que construir les polítiques sociolaborals. En aquest sentit la capacitat, els recursos i les condicions de la plantilla del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya esdevenen claus per fer possible els serveis garantits als quals tenen drets les persones, i la capacitat d’inserció laboral, en el marc d’unes ràtios personal orientador-usuari/ària que avui són molt superiors respecte de l’àmbit europeu.
- La dificultat d’accedir a un habitatge continua sent un dels principals problemes del nostre país i impacta molt directament, tot i que no només, a les persones joves, que veuen dificultats els seus processos vitals d’emancipació. En aquest context, cal un impuls de les polítiques públiques d’habitatge que apostin per incrementar el parc d’habitatge públic de lloguer social i no insisteixin en polítiques d’incentivació de la demanda, com ara el recent anunci del Govern de l’Estat d’aprovar una línia d’avals per sufragar l’entrada de la compravenda de l’habitatge. En canvi, és una bona notícia la recent comunicació que pot ser aprovat properament el Pla territorial sectorial de l’habitatge, que haurà de definir una diagnosi de la situació de l’habitatge al nostre país, definint les necessitats en matèria d’habitatge i d’incrementant el parc d’habitatges de protecció.
Valoració de Ricard Bellera, secretari d’Economia i Treball de CCOO Catalunya:
CCOO impulsa noves mobilitzacions com a avantsala de l’aturada parcial del sector financer
CCOO, UGT i FINI impulsen noves mobilitzacions el 21 de febrer a Barcelona, Sevilla i València, coma avantsala de l’aturada parcial del 26 de febrer al conjunt del sector financer.
Segons manifesten les organitzacions sindicals, “en l’acte de mediació celebrat ahir al SIMA, com a pas previ a l’aturada parcial de 2 hores del dilluns 26 de febrer i a la vaga de 24 hores del divendres 22 de març, les patronals de banca, estalvi i rurals han seguit sense mostrar voluntat d’acostament real, mantenint-se en propostes a anys llum dels beneficis rècord del sector, de l’increment de retribucions de l’alta direcció, dels dividends dels seus accionistes i del que reivindiquen i mereixen les seves treballadores i treballadors”.
Des de les tres organitzacions majoritàries del sector financer, després de la manifestació massiva a Madrid del passat dia 8 de febrer, han convocat noves mobilitzacions de delegades i delegats el dimecres 21 de febrer, com a avantsala de l’aturada parcial de 2 hores el dilluns 26 de febrer (de 8 a 10 h) i de la vaga de 24 hores del divendres 22 de març, convocatòries a les quals conviden a adherir-se a la resta de sindicats del sector.
La manifestació de Barcelona tindrà el següent recorregut
BARCELONA- MANIFESTACIÓ 21 DE FEBRER
12.00h: recorregut de Rambla Catalunya, 115 (Sabadell) a passeig de Gràcia, 45 -al costat de Plaça Catalunya- (Santander), amb concentracions a aquestes ubicacions i al passeig de Gràcia, 25 (BBVA), passeig de Gràcia, 45 (CaixaBank) i rambla de Catalunya, 57 (Deutsche Bank).
A més d’aquestes manifestacions, les tres organitzacions sindicals estan intensificant la seva campanya de visites als centres de treball per fer una crida conjunta a les plantilles perquè secundin l’aturada del 26-F i la vaga del 22-M de manera massiva.