La taxa de temporalitat se situa en un 14,3 %, resultat de la reducció continuada de la contractació temporal i del creixement de la indefinida

Escolteu aquí el tall de veu de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia:

Les previsions econòmiques ja deien que l’increment de preus amb la conseqüent pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, contraurien el consum de les llars. Tot i la millora en l’estabilitat laboral i la generació d’ocupació, les dificultats inflacionàries fan que el mercat de treball comenci a ressentir-se. És positiu el creixement de població activa, però ara cal que el mercat de treball tingui la capacitat d’absorbir aquests efectius amb ocupació estable i de qualitat. La temporalitat segueix perdent presència, ja que l’ocupació estable no para de créixer, així com també creix l’ocupació a jornada completa mentre es redueix la parcial. No obstant això, és evident que cal apostar per increments salarials per garantir el poder adquisitiu de les famílies, així com apostar per uns pressupostos que garanteixin de manera urgent la protecció social de les persones amb les rendes més baixes.

ATUR CATALUNYA/ESPANYA

Els resultats de l’Enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre del 2023 indiquen que el nombre de persones aturades a Catalunya ha augmentat en un 3,3 % respecte del 2022, el que es tradueix en 13.000 persones aturades, que deixen com a resultat un total de 407.200 persones sense feina.

A Espanya, la xifra de persones desocupades ha estat de 3.127.800, amb una taxa d’atur del 13,3 %. La taxa d’atur a Catalunya se situa en un 10,4 %, 0,5 punts percentuals més que el trimestre anterior i 0,1 punt percentual més que el primer trimestre de 2022. Malauradament, la taxa d’atur femenina (10,7 %) es manté superior a la masculina (10,1 %), tot i que en un any, són els homes els qui han augmentat les xifres de l’atur amb major intensitat, concretament en 11.600 homes més (6 %), mentre que les dones ho han fet en 1.300 efectives (0,6 % d’increment).

OCUPACIÓ

Respecte de les dades de població ocupada, podem dir que per aquest primer trimestre del 2023 l’ocupació ha crescut en 2.300 persones respecte del trimestre anterior (0,1 % més). En termes interanuals, l’ocupació ha augmentat en 64.000 persones, creixement que significa un 1,9 %. La taxa d’ocupació per al primer trimestre del 2023 és del 54,4 % a Catalunya. Aquesta xifra representa 0,1 punts percentuals menys que l’any 2022 i 0,3 punt menys en comparació al trimestre anterior.

ATUR PER PROVÍNCIES

L’anàlisi per províncies ens mostra com Tarragona registra la taxa d’atur més elevada, amb un 11,9 %, seguida de Girona (11,3 %), Barcelona (10,2 %) i Lleida (8,7 %).

CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA

El primer trimestre del 2023, el nombre de persones assalariades amb contracte indefinit creix en 230.600 persones (9,8 % més) respecte del 2022, mentre que el nombre de persones amb contracte temporal cau en 161.600 persones assalariades (27,3 % menys).

La taxa de temporalitat es redueix fins al 14,3 % per la conversió d’ocupació temporal a ocupació estable.

En relació amb el tipus de jornada, la xifra de persones que treballa a jornada parcial es redueix en 41.200 (8,7 % menys) i el nombre de persones que ho fa a jornada completa creix en 105.200 persones (3,5 % més) respecte de l’any 2022. La taxa de parcialitat cau fins al 12,2 %, amb una distància de 12 punts percentuals entre homes (6,3 %) i dones (18,5 %).

PER TOT AIXÒ CCOO:

– Constatem que l’augment de preus que estem evidenciant des de fa mesos obeeix principalment, en aquesta fase de la inflació, a un augment desmesurat de beneficis empresarials. Aquest excedent empresarial origina actualment el 83 % de la inflació mentre que, per l’altra banda, els increments salarials únicament representen el 17 %. Per tant, cal incrementar els salaris per recuperar el poder adquisitiu de les persones treballadores. Alhora, això permetrà incentivar la demanda i reactivar l’economia. En el marc d’aquesta estratègia de recuperació salarial, adquireix especial importància  la signatura de l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC) i el desbloqueig dels convenis col·lectius.

– Tenim el ferm convenciment que cal situar les persones al centre de les polítiques públiques. Per això, celebrem que, per primera vegada, s’hagi pogut aprovar un pressupost del Govern de Catalunya amb el concurs dels agents socials. Ara, el Govern compta amb una capacitat de despesa major, de 41.025 milions d’euros, que li han de permetre impulsar més i millors polítiques adreçades a les persones. En aquest sentit, cobra importància l’actualització de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que s’ha incrementat en un 8 % i que té afectació en la millora de les prestacions socials. També és urgent la promoció de les polítiques actives d’ocupació i l’enfortiment del servei públic d’ocupació, que ha de liderar aquestes polítiques des d’una òptica de concertació social. En aquest mateix àmbit, reclamen més recursos per a la formació professional i les qualificacions professionals que han de jugar un paper clau en la millora de l’ocupació de les persones i la seva reorientació professional.

– Destaquem que amb el darrer acord sobre pensions (increment del 8,5 %) i sobre el salari mínim interprofessional (incrementat un 47 % durant aquesta legislatura, un 8 % en el darrer any) hem aconseguit protegir les rendes de 13 milions de persones. També s’han millorat les prestacions per desocupació i la lluita contra la pobresa. Cal insistir, però, en la necessitat de reduir la desigualtat, impulsant un salari mínim de referència català per tal que cap salari a Catalunya estigui per sota del 60 % del salari mitjà.

– Finalment, des de CCOO de Catalunya reclamem avançar més en mesures realment disuasories que evitin l’acomiadament, atès que acomiadar, al nostre país, encara continua sent massa fàcil i barat i cal protegir l’ocupació, que és la principal font d’ingressos de les persones treballadores. D’altra banda, cal impulsar també el desenvolupament reglamentari dels plans d’igualtat i el registre salarial a les empreses, com a mesures estratègiques per avançar decididament cap a la igualtat al mercat de treball.