Després de més d’un any de vaga a la Unitat d’Estacionament Regulat (ÀREA) i després de tres mediacions sense acord al llarg d’aquest 2023, reafirmem l’ampliació de vaga de caps de setmana i festius durant la resta de l’any des del dissabte 6 de maig fins al 7 de gener del 2024.

Amb la finalitat de trobar solucions al conflicte actual, el comitè de vaga va decidir anar renovant els períodes de vaga amb l’expectativa que la direcció de Barcelona Serveis Municipals (BSM) s’assegués a negociar amb la representació social per complir amb el que havia expressat en diferents mitjans de comunicació: la seva predisposició a solucionar aquest conflicte.

La direcció de BSM va demostrar dijous, a la mediació celebrada en seu del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC), que el seu missatge als mitjans dista molt de la realitat, perquè cap membre de la direcció de l’empresa no es va presentar a aquesta cita i en el seu lloc van enviar un lletrat com a representant.

Aquest comitè, com no pot ser d’una altra manera, va presentar ahir una nova proposta per intentar desencallar el conflicte. És una més d’entre les tantes que hem presentat en les diferents mediacions de vaga, que han estat sistemàticament menystingudes i obviades per la direcció de BSM. És per això que, davant l’actitud mostrada per part de la direcció, lamentem veure’ns obligats a mantenir el conflicte actual obert fins a la data del judici per conflicte col·lectiu, previst per al 18 d’abril del 2024.

Entenem que tant aquesta direcció de BSM com l’Ajuntament de Barcelona demostren no tenir consideració pels drets i les reivindicacions de les persones treballadores de BSM, ja que permeten i perpetuen un atropellament a la negociació col·lectiva del tot injustificable, i han arribat a manifestar en seu del TLC «oposar-se a la convocatòria de vaga presentada per la representació social», amb la qual cosa evidencien l’escàs respecte als drets fonamentals i obvien completament l’opinió de la plantilla, que, amb un seguiment de la vaga del 99 % el 2022, i del 80 % en dissabtes i del 90 % en diumenges i festius en el que portem del 2023, ha demostrat la seva voluntat de defensar les seves condicions laborals.

No cessarem en la nostra lluita per aconseguir que es respectin els nostres drets i reivindicacions.

El Departament d’Interior cessarà 30 agents interins el pròxim 31 de maig, seguint instruccions, afirma, de la Direcció General de Funció Pública.

Aquest cessament es produeix en un marc de dèficit crònic de personal en el cos, que està per sota dels 500 efectius, molt lluny dels 800 que afirmen tenir en les últimes notícies publicades. Això es produeix en el marc d’una emergència climàtica i de risc històric d’incendis forestals que fa preveure un estiu sense precedents al nostre país. A més, una part de les persones afectades tot just han finalitzat el curs selectiu de l’última convocatòria del cos.

La decisió té efectes immediats, perquè que obliga la plantilla afectada a gaudir de les vacances i dels dies personals durant els dies restants de maig, i això provocarà de manera imminent una forta davallada de personal a moltes comarques implicades. Les persones afectades, a més d’haver d’anar a l’atur, tenen ara l’obligació de gaudir de les vacances abans, cosa que desgavella la conciliació.

Per CCOO la solució és ben senzilla. Aquest personal que ha quedat desplaçat per companys i companyes que han guanyat la plaça que fins ara ocupava la persona interina podria ocupar ara la plaça que ha quedat disponible. Només caldria començar el procés de selecció immediatament, per tal que no es produeixi falta de cobertures ni tan sols d’un dia. La manca de previsió del Departament d’Interior i la incomprensible actitud de Funció Pública, però, ho estan fent molt difícil.

Des de CCOO exigim que no es maltracti més el personal interí d’aquest cos. Ja n’hem tingut prou amb el circ d’oposicions de la Generalitat del dia 29 d’abril. Si la part humana no és prou important per a ells, almenys que tinguin en compte la situació tan complicada que tindrem a l’estiu, i com hauran de justificar una retallada de personal com aquesta quan tot el país es trobi en Pla de situació de risc Alfa 2 i 3.

El ministre de l’Interior va anunciar al març un pla de xoc per a la Direcció General de Trànsit, a més d’un increment immediat de la plantilla de personal funcionari però no s’ha posat en marxa

La delicada situació que travessen les oficines d’atenció al públic de la Direcció General de Trànsit ha provocat que el ministre de l’Interior anunciés en seu parlamentària el passat 29 de març que s’estava negociant amb Hisenda i Funció Pública un augment sensible de la plantilla de funcionaris de la DGT i un pla de xoc, que seria efectiu en el termini d’un mes. Aquest mes s’ha complert aquest passat 29 d’abril, i encara seguim a l’espera que s’anunciï com i en quines condicions s’escometrà aquest pla.

En el cas concret de Catalunya, el nombre de vacants en llocs d’atenció directa a la ciutadania ronda el 80 % a Girona, mentre que a Tarragona, Sabadell i Lleida se supera el 70 %, i a Barcelona és gairebé del 60 %.

En aquest sentit, la Secció Sindical de CCOO del Ministeri de l’Interior ha presentat una queixa davant el Defensor del Poble, així com davant la representació territorial de la institució que existeix a Catalunya i en altres 8 comunitats autònomes, a causa de la situació de greu pèrdua de personal que viuen les oficines d’atenció al públic de la Direcció General de Trànsit.

Segons el sindicat, aquesta disminució de plantilla afecta de manera directa a la ciutadania: «Matriculacions, transferències o canvis de titularitat, altes, baixes, rehabilitacions o notificacions de venda són alguns dels tràmits que es realitzen en relació amb els vehicles que necessiten la seva documentació en regla per a poder circular», recalca Fernando García Castro, secretari general de CCOO al Ministeri de l’Interior.

Segons dades del mateix organisme, la progressiva pèrdua d’empleats públics i d’empleades públiques en l’àmbit de la DGT no ha deixat d’anar en augment en l’última dècada, cosa que suposa un problema fins al punt que en el 40 % de les províncies les oficines d’atenció al públic de les prefectures de Trànsit han de fer front diàriament a la demanda ciutadana amb més del 50 % dels llocs de la seva plantilla sense ocupar. Aquest delicat escenari s’agreuja en territoris i oficines com les de Madrid, Terol, Sòria, Navarra, Alcorcón, Ceuta, Guipúscoa, Lugo o Toledo en les quals se situa per sobre del 70 %, i arriba a superar el 80 % a Eivissa, Terol o els Serveis Centrals de Madrid.

La falta de personal en llocs d’atenció directa al públic suposa que gairebé el 70 % de persones que tracta d’obtenir cita prèvia no l’aconsegueixi, xifra que augmenta fins al 75 % en algunes províncies i que ascendeix al 91 % quan es tracta del tràmit de bescanvi de llicència, segons dades proporcionades pel mateix organisme.

Cal destacar que els tràmits de matriculació i transferència de vehicles són l’imprescindible suport administratiu per al sector de l’automoció, sent gestions sobre les quals, en l’actualitat, existeix una demora d’entre 25 a 35 dies de mitjana per ser atès. D’altra banda, la falta d’operadors d’informació també està incidint de manera negativa en el servei públic d’exàmens per a l’obtenció del permís de conduir.

«Es tracta de gestions imprescindibles per a la ciutadania, entre les quals es troben moltes estretament lligades al sector de l’automoció, que representa al voltant d’un 10 % de la totalitat del PIB, i en l’engranatge del qual per al seu correcte funcionament es troben tràmits que es realitzen des de les oficines de la DGT», afirma García.

D’altra banda, s’estima a més que els costos associats amb les lesions d’accident de trànsit suposen entorn de l’1 % del nostre producte interior brut i les pèrdues relacionades amb la congestió del trànsit, un altre 2 % d’aquest. En aquest sentit, CCOO alerta del risc d’augment d’accidents i morts a la carretera per la falta de personal i per les privatitzacions de serveis públics essencials per a la seguretat viària a la Direcció General de Trànsit, com els Centres de Gestió i els serveis aeris de vigilància. Dues eines que s’han demostrat àmpliament com a pilars de la seguretat viària, i que a partir de 1989 van aconseguir reduir en un 80 % el nombre de persones mortes en accidents de trànsit. En els vuit centres actuals es controlen més de 1.700 cambres, 2.000 panells informatius i 2.400 estacions de presa de dades, a més de diverses zones amb carrils reversibles. Això permet realitzar advertiments i enviar assistència en casos d’accidents. Gairebé un terç dels llocs de la plantilla d’operadors de Centre de Gestió es troben vacants.