El Govern de Catalunya avui ha donat comptes, en el si de la Comissió Executiva permanent del Consell Català d’Empresa, del balanç de l’execució del Pacte nacional per a la indústria (PNI). Segons les dades facilitades s’ha assolit, en el darrer any, el 80 % de la despesa compromesa per al 2022 i el 75 % de les actuacions previstes. Les dades indiquen que el programa de polítiques industrials avança, si més no sense desviació important del previst. No obstant això, CCOO de Catalunya troba a faltar una valoració qualitativa dels objectius del PNI. Reclamem al Govern una anàlisi que permeti valorar si els recursos públics invertits estan en línia d’assolir els objectius operatius, i no només els pressupostaris fixats.

La informació facilitada, sense discriminar la qualitat i l’impacte d’aquesta, deixa llacunes a l’hora de valorar l’impacte real de la transformació i l’impuls de l’economia productiva. No s’han valorat les actuacions tractores, de gran impacte, entre les quals els tres projectes de llei compromesos: Llei de transició energètica, Llei de prevenció de residus i Llei de polígons industrials, ni altres actuacions regulatòries a través de les quals es pot mesurar l’impacte del lideratge públic del canvi de model productiu. Una altra llacuna, aprovada recentment pel PROENCAT, és l’acció de govern en el desplegament d’energies renovables, així com les infraestructures, que és l’àmbit  del PNI que registra menor execució.

Pel que fa la transició justa, CCOO reclama davant la reconversió d’empreses i sectors productius impactats per les transicions, mesures de protecció social, formació, certificació i requalificació professional, i nous llocs de treball, que ens agradaria veure reflectides en els balanços provisionals del PNI 2022-2025.

Per altra banda, CCOO de Catalunya ha presentat avui al seu òrgan de govern, el Comitè Confederal, un pla per donar trasllat dels compromisos d’actuació del PNI  a tots els delegats i delegades mitjançant una Guia sindical del PNI (https://www.ccoo.cat/wp-content/uploads/2023/06/guia-sindical-pacte-nacional-industria-2023.pdf ). Amb aquest instrument volem corresponsabilitzar tot l’actiu sindical en l’impuls de la transició digital i ecològica orientant l’acció en els diversos àmbits de concertació, ja sigui l’empresa, les organitzacions sindicals sectorials i territorials, i en l’àmbit institucional per a la negociació col·lectiva. D’aquesta manera CCOO dona compliment del compromís sindical del 12è Congres de la CONC «per una transició justa, digital i ecològica», defensant els drets i protegint les persones treballadores davant dels impactes diversos de la reconversió d’empreses i sectors.

La Guia sindical del PNI posa en coneixement dels sindicalistes les polítiques, les actuacions i les inversions públiques compromeses en el Pacte nacional per a la indústria, i proposa eines per a la seva execució. Així, CCOO vol fer un seguiment dels acords de política industrial, prenent el pols del PNI, no només en l’àmbit de rendició de comptes del Consell Català de l’Empresa, sinó també a cada empresa, i fer balanç dels objectius en matèria de formació i qualificació professional, igualtat de gènere, qualitat de l’ocupació, bones pràctiques empresarials, sostenibilitat i eficiència dels processos industrials, cura del medi ambient i mesures de seguretat i salut laboral.

Les dades de l’índex de preus al consum corresponents al maig confirmen la tendència a la contenció gradual de la inflació i l’encert de les polítiques de contenció que s’han aplicat, com és el cas de la coneguda com a excepció ibèrica. La reducció de la inflació subjacent fins al 6,1 %, dada que no s’assolia des del gener del 2022, i de l’IPC harmonitzat fins al 2,9 % (6,1 % a la zona euro), és per tant una molt bona notícia, però que no pot distreure del fet que l’increment interanual dels preus dels aliments i de les begudes no alcohòliques al maig ha estat de l’11,5 % i, per tant, molt per sobre del que han estat l’increment dels salaris o de les rendes contributives i assistencials. A aquest fet s’hi suma, tal com senyala l’informe de CCOO de Catalunya «L’habitatge tenia un preu», que la porció de la renda que les llars dediquen a l’habitatge (incloent la despesa en aigua, electricitat i gas) a les capitals de província catalanes va passar del 33,2 % l’any 2016 al 42,1 % el 2021, un increment de 10 punts que pesa amb força sobre les rendes de les llars treballadores catalanes. Calen, per tant, polítiques públiques d’habitatge, d’ampliació de l’escut social català, i l’activació de la negociació col·lectiva als sectors, superant els bloquejos patronals en el marc de l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC) i garantint el manteniment d’un poder adquisitiu i d’una demanda que són clau per a l’estabilitat econòmica.

A Catalunya, l’IPC interanual se situa en el 3,2 %, 7 dècimes per sota del mes anterior (3,9 %) i al mateix nivell que l’índex estatal (3,2 %). Per tal d’analitzar adequadament aquestes variacions interanuals cal tenir present el comportament tan poc habitual que van tenir els preus l’any passat, la qual cosa genera un efecte estadístic conegut com efecte base, que pot distorsionar la lectura de les dades. En tot cas, destaquem que, un cop més, el grup de productes que més s’encareix en termes interanuals és el dels aliments i de les begudes no alcohòliques, amb un increment de l’11,5 % respecte del mateix període de l’any passat. Tot i així, observem una desacceleració en l’augment del preu d’aquests productes, que augmenten en menor proporció que el mes passat.

En relació amb el mes anterior, la variació de preus a Catalunya ha estat de nul·la, amb una variació del 0,0 %. La comparació mensual, tot i que no evita l’estacionalitat, permet aïllar les distorsions de lectura que provoquen el comportament poc freqüent dels preus de l’any passat i, per tant, complementa les dades interanuals i facilita l’anàlisi de l’evolució de preus. En concret, cal destacar que el grup de productes que més s’incrementa en relació amb el mes anterior és el vestit i el calçat, que, amb un increment del 3,8 % aporta la major influència d’un grup de productes sobre l’índex general.

A escala de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 3,2 %, 9 dècimes per sota del mes anterior (4,1 %) i al mateix nivell que l’indicador per Catalunya (3,2 %). De la mateixa manera que en el cas de Catalunya, el grup de productes més destacable són els aliments i les begudes no alcohòliques, amb un increment del 12,0 %, que, tot i ser molt elevada, és 1 punt inferior a la del mes passat i posa en evidència la tendència de desacceleració en l’increment de preus.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni els preus de l’energia i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament d’aquells productes més volàtils, se situa en el 6,1 %, 5 dècimes per sota del mes anterior (6,6 %). Per tant, continua la tendència de desacceleració també per a aquest indicador, tot i que encara està situada a nivells molt elevats i clarament per sobre de l’índex general.

La taxa de variació anual de l’IPCH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus de l’Estat, seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària; en el cas espanyol se situa en el 2,9 %, 9 dècimes per sota del mes anterior (3,8 %). Cal destacar que, malgrat la tendència desacceleradora, que és compartida tant en l’IPCH estatal com a la zona euro, continua mantenint-se la distància entre l’índex de l’eurozona i l’índex estatal. En concret, l’IPCH de la zona euro se situa en el 6,1 %, 9 dècimes per sota del mes anterior, en què va situar-se al 7,0 %. Per tant, constatem com l’IPCH de l’eurozona dobla el nivell de l’IPCH estatal (6,1 % i 2,9 %, respectivament). L’element determinant d’aquesta diferència és l’aplicació al nostre país de la política de contenció de preus energètics coneguda com a excepció ibèrica, que ha estat clau per mantenir una inflació subjacent notablement més baixa que el conjunt de països de la unió econòmica monetària.

   CCOO considera que:

• La renovació de l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC), vençut des del desembre del 2020, i que ha de servir de guia per la negociació col·lectiva al nostre país, es troba actualment en situació de bloqueig per iniciativa de la patronal. És del tot necessari activar la negociació per garantir el  poder adquisitiu, però també cal activar consensos amplis, dins del marc de concertació social,  a l’hora d’afrontar reptes tan immediats com aquells que enfrontem en l’àmbit tecnològic, climàtic o demogràfic.

• Pel que fa l’habitatge veiem com la concentració de la propietat, la limitació de les polítiques públiques i l’augment continuat de l’euribor han comportat un increment important de la despesa que les llars dediquen a l’habitatge, ja sigui de lloguer o en règim de propietat. Això és perquè tant el mercat d’habitatge de compra com el de lloguer s’influeixen mútuament i l’encariment del preu de les hipoteques genera majors dificultats per accedir a un habitatge de compra, cosa que tensiona també el mercat d’habitatges de  lloguer, que veu com hi ha més persones en cerca d’un habitatge de lloguer. Calen, per tant, mesures decidides de facilitat a l’accés a l’habitatge com ara augmentar el parc d’habitatge públic en règim de lloguer, aplicar mesures de limitació de preus en el mercat dels habitatges de lloguer, incrementar el pressupost en matèria de polítiques d’habitatge, etc.
• La millora de l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), negociada en el marc de l’acord pressupostari signat pels agents socials, ha comportat un increment d’aquesta dels 7.967,73 € als 8.605,13 € i una dedicació suplementària de 144 milions en polítiques socials. Tot i aquest important increment, cal tenir molt present que continuem tenint en risc d’exclusió social gairebé 1 de cada 4 persones residents a Catalunya (25,2 % de la taxa AROPE per Catalunya durant el 2022). Per tant, resulta indispensable incrementar aquest indicador, que es pren com a referència per determinar les quanties de les prestacions econòmiques a Catalunya. Cal recordar, però, que l’IRSC ha estat molt malmès, atès que portava congelat des del 2010 fins a aquest 2023, quan ha incrementat un 8 %, percentatge important però insuficient per recuperar el nivell perdut al llarg dels darrers anys. Cal també aquest necessari increment en la quantia de les rendes mínimes, complementat amb una millora en la coordinació interadministrativa que aprofiti tots els recursos existents (IMV, RGC, ajuts a l’habitatge) per garantir una vida digna al conjunt de la població.
• Cal fer notar la injustícia de la bretxa que separa condicions de treball i salari en clau de gènere. La diferència en la remuneració per raó de gènere, que es trasllada també a la vellesa, amb unes pensions de les dones que tenen una quantia inferior de mitjana d’un 33 % respecte de la dels homes, reclama accions específiques per superar la bretxa salarial a la feina. Molt especialment, també hem de destacar la importància de l’extensió dels plans d’igualtat com a garantia per corregir els desequilibris actuals. Un altre aspecte clau és l’orientació en la formació professional per tal d’evitar l’existència de sectors feminitzats que concentrin una especial precarietat, o el respecte a la igualtat d’oportunitats en la promoció o l’accés a llocs de responsabilitat,  que també són qüestions rellevants que ens han d’anar permetent treballar per superar la injustícia social.

Escolta aquí la valoració de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia: