Darreres notícies
CCOO convoca aturades i vaga a H&M a finals de juny
La primera acció està convocada per al 20 de juny amb una aturada de 2 hores per torn
Després de diversos mesos de reunions de la mesa de diàleg on la part social, CCOO i UGT, ha traslladat a l’empresa els problemes existents i que requerien una solució, els sindicats han decidit convocar mobilitzacions.
CCOO i UGT han planificat una escalada conjunta de mobilitzacions: aturades parcials i vagues de manera esglaonada.
20 de juny. Aturades parcials, d’11.00 a 13.00 h i de 20.30 a 22.30 h
22 de juny. Vaga de 24 hores.
26 de juny. Vaga de 24 hores.
Durant aquests mesos s’ha plantejat a l’empresa la importància de substituir aquelles persones que es troben de baixa, en excedència, etc., cosa que a la pràctica fa que a les botigues hi hagi molt poca plantilla. Això crea una sobrecàrrega de treball que repercuteix a les plantilles que estan en actiu i que empitjorarà amb l’augment de feina que vindrà associat amb l’arribada de les rebaixes.
Així mateix, després de la situació econòmica provocada per l’alça de preus, s’ha plantejat a l’empresa la millora de les condicions salarials i laborals de la plantilla, mitjançant la creació de sistemes d’incentius i que no s’apliqui la clàusula de compensació i absorció, entre d’altres qüestions. Com amb la situació anterior, després d’aquests mesos, l’empresa no ha atès les peticions sindicals.
Per a CCOO, la plantilla d’H&M es mereix una millora de les condicions laborals i salarials. Per això, fa una crida al conjunt de treballadors i treballadores de l’empresa a sumar-se a les aturades i vagues convocades.
El cessament del conseller ha de comportar un canvi radical en el Departament d’Educació
Després de dos anys marcats per la imposició i el conflicte permanent amb tota la comunitat educativa per part del conseller Josep Gonzàlez-Cambray, el nomenament d’Anna Simó Castelló com a nova consellera és una ocasió per reconstruir ponts i consensos i avançar en la millora de l’educació al nostre país.
CCOO, junt amb molts altres col·lectius de la comunitat educativa, ja fa molts mesos que vam demanar activament el cessament de Gonzàlez-Cambray i ara no volem destinar més temps a parlar d’una etapa que, esperem, quedarà definitivament enrere.
Ara cal treballar fermament amb tres objectius clars:
- Refer els mecanismes de diàleg i negociació, tant al Consell Escolar de Catalunya com als espais propis de negociació i concertació. S’han de fer polítiques educatives comptant amb els treballadors i les treballadores de l’educació, les famílies i l’alumnat, des del consens i no des de la imposició ni els cops d’efecte als mitjans de comunicació.
- Revertir definitivament les retallades que els treballadors i les treballadores de l’educació patim des de fa més de deu anys. La Generalitat disposa dels recursos econòmics i els suports parlamentaris per fer-ho possible i no valen més excuses.
- Fer passos reals i consolidats per millorar la qualitat educativa. Cal començar amb una baixada generalitzada de les ràtios a totes a les etapes educatives, dotar dels pressupostos necessaris per arribar com a mínim a un 6 % del PIB per implementar una educació amb qualitat i planificar adequadament l’oferta educativa, molt especialment la de formació professional.
CCOO, com a primer sindicat de Catalunya, reiterem la nostra disposició a començar un nou camí sobre la base d’aquests tres eixos i continuarem treballant, des de la reivindicació i la proposta, per fer-ho possible.
Els programes sindicals de CCOO i UGT celebren 30 anys d’emissions a Televisió de Catalunya
El 12 de juny del 1993 es va emetre el primer programa de CCOO a TV3, que en el seu moment va ser pioner al nostre país i gairebé a Europa
L’11 de setembre, el Canal 33 emetrà el capítol 300 del programa sindical de CCOO
Avui fa 30 anys, concretament el 12 de juny del 1993, Televisió de Catalunya va emetre el primer programa sindical de CCOO amb el títol L’acomiadament lliure. Aquestes emissions, juntament amb les d’UGT, són fruit d’un acord de les forces sindicals més representatives amb Televisió de Catalunya i han cobert un espai que en el seu moment va ser pioner al nostre país i gairebé a Europa. Les emissions van ser aprovades de manera unànime pel Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (antic nom de l’actual CCMA), amb la qual cosa es complia amb el dret d’accés de les organitzacions més representatives de la societat catalana, tal com recullen els Estatuts de creació de la corporació. El dret d’accés als mitjans de comunicació dels sindicats està recollit també a la Constitució espanyola, que diu : “La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya”.
Coincidint amb aquesta celebració, avui, 12 de juny, s’emet pel Canal 33 el programa sindical de CCOO número 299, que porta per títol Compromís amb la formació (25 anys de la Fundació Paco Puerto, formació i treball), a les 00.08 hores. L’emissió del programa sindical de CCOO número 300 està prevista per a la nit de l’11 de setembre del 2023 pel Canal 33.
El programa de CCOO ha tractat molts i diversos temes on treballa el sindicat, com els laborals, els socials, la cooperació, la immigració, la formació, etc., recollint aspectes de la vida social, política i laboral que han marcat els darrers 30 anys del nostre país, vist amb els ulls de la primera força sindical de Catalunya. El programa ha recollit moments històrics com l’adeu de Josep Lluís López Bulla al capdavant de CCOO de Catalunya després de 23 anys i l’arribada de Joan Coscubiela, Joan Carles Gallego i Javier Pacheco a la Secretaria General de CCOO de Catalunya, vagues generals, crisis econòmiques o altres esdeveniments presents en la memòria col·lectiva d’aquest país. Fins i tot personatges com Manuel Vázquez Montalban, Paco Candel, Joan Brossa o l’històric sindicalista Cipriano Garcia hi han deixat la seva empremta i han acompanyat milers de persones que han anat participant en el programa en algun moment de les 300 edicions.
El programa té previst un canvi de format a partir del número 301, que s’emetrà el mes d’octubre, i un relleu en la confecció dels guions un cop el periodista Emili Rey acabi la seva tasca després de 30 anys al capdavant del programa, com a guionista i coordinador.
CCOO de Catalunya condemna l’assassinat d’una dona a Cornellà a causa de la violència masclista i recorda el seu ferm compromís per a la seva erradicació
CCOO de Catalunya condemna l’assassinat masclista d’una dona a Cornellà i novament expressa el seu rebuig a una violència que encara avui s’exerceix vers les dones només pel fet de ser dones.
CCOO mostra la seva indignació i preocupació per fets com aquest, se suma a la demanda perquè els poders públics reconeguin la lluita pels drets de les dones i per erradicar la violència masclista com una qüestió d’Estat i destaca el compromís ferm per cooperar en la construcció d’una societat en la qual les dones puguin viure lliures de qualsevol de les violències.
Des d’aquestes línies volem expressar el nostre condol a la seva família i entorn, i fer una crida a totes les persones, organitzacions i institucions que treballen per erradicar la violència masclista a sumar esforços perquè una vegada per totes la violència contra les dones sigui definitivament erradicada.
CCOO de Catalunya recorda que compta amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones, SIAD, en l’àmbit laboral, per a qualsevol tipus de discriminació o violència que pateixi una dona.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 de juny de 2023
Telèfon 900 900 120: atenció 24 h contra la violència masclista
CCOO participa a la jornada “Catalunya, un país de trens”. Jornada de debat i suport als nous ferrocarrils de Catalunya
Dissabte 10 de juny, l’Auditori Josep Irla de Girona acollirà les jornades «Catalunya, un país de trens». Aquest esdeveniment, organitzat per la Fundació de Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS) amb el suport de les diferents comissions promotores d’arreu del territori i de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).
CCOO hi prendrà part a través de la seva secretària general a les comarques gironines, Belén López, qui aportarà la visió del sindicat a la taula rodona: “Quin ha de ser el paper del ferrocarril en la mobilitat de Catalunya?”.
La jornada té com a objectiu compartir l’estat dels diferents projectes i promoure la importància del transport ferroviari com a eina clau per al desenvolupament sostenible, la lluita contra el canvi climàtic i la millora de la mobilitat a Catalunya. Des de les 9 del matí fins a les 2 de la tarda, professionals del sector del transport, representants polítics, experts en mobilitat i ciutadans interessats en aquest àmbit es reuniran per debatre, reflexionar i compartir experiències en relació amb el sistema ferroviari català.
Les jornades «Catalunya, un país de trens» són obertes a tothom i es convida la ciutadania, les empreses, les associacions i les institucions interessades en el desenvolupament d’un sistema ferroviari eficient i sostenible a unir-se a aquesta iniciativa. Per obtenir més informació sobre les jornades i per a la inscripció gratuïta, es pot visitar el lloc web de la FMSS a:
CCOO i UGT donem per trencades les negociacions de l’Acord interprofessional de Catalunya
Foment del Treball Nacional rebutja l’acord assolit per les presidències de les dues patronals i les secretaries generals dels dos sindicats
L’Acord interprofessional de Catalunya porta vençut des del desembre del 2020. Dos anys i sis mesos complexos per a la negociació de la seva renovació, tenint en compte que, en bona part, els agents socials hem estat immersos en la gestió de les conseqüències de la pandèmia en el teixit productiu i el mercat de treball.
Portem cinquanta-dues reunions de les comissions de negociació i un treball ingent per construir un text per reforçar i modernitzar el marc de relacions laborals a Catalunya, assumint els reptes de les transformacions digitals i climàtiques del nostre temps i incorporant una visió de gènere i transversal a la negociació dels convenis col·lectius. Un acord que torni a ser un referent de les relacions laborals per la resta de l’Estat.
Després d’uns últims dies a l’espera de la resposta de les organitzacions als compromisos adquirits per els seus màxims representats, Foment del Treball ha comunicat que no accepta el contingut global de l’acord.
La plantilla de l’American School of Barcelona anirà a la vaga
Després de més de 15 dies de mobilitzacions, amb un suport creixent per part de la plantilla, el Comitè d’Empresa de l’American School of Barcelona (Esplugues de Llobregat), encapçalat per CCOO, ha convocat dos dies de vaga parcial per als dies 8 i 9 de juny. La plantilla ha expressat el seu suport a aquesta mesura de pressió a les tres assemblees que s’han celebrat les darreres setmanes.
Un any de sol·licituds de diàleg sense cap resposta per part de la junta que dirigeix l’escola va portar la plantilla a concentrar-se cada dia de 8.30 a 9.00 h, abans de l’inici de les classes, amb tres reclamacions: una pujada salarial amb l’objectiu de recuperar part del poder adquisitiu perdut els darrers anys, el reconeixement de la categoria dels teacher assistants com a adjunct teachers, de manera que es reconeguin les seves funcions i s’adequï la seva categoria, i que un complement salarial que percep part de la plantilla arribi a totes les treballadores i treballadors. La situació econòmica de l’escola, com mostra la informació disponible a la seva pàgina web, permet assumir aquestes millores sense posar-ne en perill la viabilitat financera, ja que el preu de les quotes a les famílies i el nombre d’alumnes han crescut de manera constant els darrers anys.
Gràcies a la unió i a la lluita de la plantilla, la junta va accedir a reunir-se amb el comitè d’empresa, però va mirar d’alentir les negociacions. Aquestes maniobres van portar el comitè, després de dues assemblees, a convocar vaga parcial per a la setmana del 6 al 9 de juny. La mediació davant del Tribunal Laboral de Catalunya el passat dijous, dia 1 de juny, va mostrar la bona predisposició de la plantilla a dur a terme unes negociacions productives que acabessin amb el conflicte.
Malauradament, l’immobilisme de la junta, que mira de vincular la millora salarial a una retallada dels drets de la plantilla que recull el conveni de l’empresa, ha fet encallar les negociacions. Si les millores són a canvi de renunciar a drets, no són millores. Aquest fet ha portat la plantilla a tirar endavant la vaga parcial per als dies 8 i 9 de juny de 9.00 a 10.00 h i a convocar noves accions de protesta abans de final de curs.
Concentració: tots els dies, des del 15 de maig, de 8.30 a 9.00 hores
Aturada parcial: 8 i 9 de juny, de 9.00 a 10.00 hores
Acte obert sobre les perspectives de pau a Ucraïna
La seu de CCOO de Catalunya acull aquest divendres 9 de juny un debat sobre el futur d’Ucraïna organitzat per la Plataforma Catalunya per la Pau, de la qual el sindicat en forma part. Els ponents convidats a dinamitzar la jornada són Julio Rodríguez, exmilitar retirat i expolític, i Tica Font, investigadora del centre Delàs.
Julio Rodríguez, després de dedicar la seva carrera professional a l’Exèrcit de l’Aire, va tenir diferents càrrecs dins de la política, primer com a cap de l’Estat Major de l’Exèrcit i, posteriorment, dins la formació política Podemos, com a cap de gabinet de la Vicepresidència Segona i Ministeri de Polítiques Socials i Agenda 2030. Tica Font és experta en economia de defensa, comerç d’armes, pressupostos de defensa, indústria militar, noves armes i seguretat. Fundadora del Centre d’Estudis per la Pau J. M. Delàs, és tota una referència del moviment pacifista europeu.
El debat tindrà lloc a l’Espai Assemblea de CCOO Catalunya (Via Laietana, 16), el proper divendres 9 de juny, a les 18.30 h, i està obert a tota la ciutadania interessada a conèixer amb més profunditat la situació a Ucraïna.
2a jornada “Administracions públiques i atenció ciutadana en un entorn digital”
CCOO de Catalunya ha organitzat la 2a jornada “Administracions públiques i atenció ciutadana en un entorn digital”, que tindrà lloc el proper 15 de juny del 2023 a la sala d’actes del local del sindicat a Barcelona (Via Laietana, 16).
La digitalització està transformant les relacions laborals i les interaccions quotidianes dels ciutadans i ciutadanes amb l’Administració pública. En aquest context, i derivat de l’increment de processos digitals que la pandèmia va obligar a introduir, s’han detectat dificultats d’accés causades per dissenys inadequats dels llocs web de l’Administració pública, que han afectat especialment aquelles persones amb dificultats afegides, com migrants, persones grans i aquelles amb diversitat funcional. Tot plegat, sumat al fet que el personal de l’Administració, insuficient i envellit, tampoc no ha rebut prou formació per afrontar aquests reptes.Per tal de revertir i millorar aquesta situació, CCOO de Catalunya hem elaborat un informe que ha tractat d’analitzar quin és l’impacte humà que està tenint l’actual procés de digitalització de les administracions públiques catalanes des d’una doble òptica: la posició de la ciutadania davant d’aquesta transformació i els impactes més immediats que aquest procés suposa des del punt de vista laboral per als treballadors i treballadores públics. Amb la voluntat sindical i sociopolítica d’aportar, incidir i corregir el procés de digitalització de les administracions públiques i en la seva relació amb la ciutadania, CCOO de Catalunya fem un seguit de propostes i recomanacions que presentarem en aquesta jornada juntament amb experts i representants de l’Administració pública.
CCOO presenta un estudi demolidor sobre salaris i preus de l’habitatge a Barcelona
El sindicat documenta que tots els treballadors i treballadores destinen més del 30 % recomanable del seu salari al pis i que, en 6 districtes, cal destinar més del 50 % a pagar el lloguer
L’augment dels preus immobiliaris s’ha menjat les pujades salarials de la darrera dècada fins a l’extrem que un treballador o treballadora necessita el sou íntegre de tota la vida laboral per pagar un pis o bé un segle per pagar-lo només destinant-hi el 30 % del salari.
En el marc del Festival Internacional de l’Habitatge Social, que se celebra aquests dies a Barcelona, CCOO de Catalunya presenta avui l’estudi “L’habitatge tenia un preu. Història, lectures i números a fer per garantir el dret a l’habitatge a Barcelona”. Es tracta d’un complet i innovador estudi elaborat pel seu Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES), integrat dins de la Fundació Cipriano García, que analitza els preus de lloguer i de compra d’habitatge per districtes i barris de la ciutat i els posa en relació amb els salaris que cobren els barcelonins i barcelonines, amb dades detallades per barris, segments d’edat de la població i sectors d’ocupació de la gent treballadora.
El dret a gaudir d’un habitatge digne, que empara l’article 47 de la Constitució, no pot restar condicionat a una determinada composició de la llar: el salari d’un treballador o treballadora hauria de ser suficient per accedir a l’habitatge i, alhora, garantir-li poder sufragar la resta de despeses necessàries per viure i realitzar-se com a persona. Això no obstant, durant les darreres dècades, l’evolució dels salaris i del preu de l’habitatge ha conduït no tan sols a l’augment de les persones i famílies treballadores que viuen al llindar de la pobresa, sinó a un alt grau d’acceptació social del fet que un salari no és suficient per accedir a l’habitatge. Les dades analitzades per CCOO de Catalunya al detall i, per primer cop, per al cas de Barcelona, ho reflecteixen amb escreix.
De fet, ni tan sols el criteri financer habitual conforme no és recomanable destinar més del 30 % dels ingressos familiars al pagament de l’habitatge davant de l’elevat risc d’insolvència o empobriment —la part introductòria de l’estudi descobreix els orígens d’aquest criteri, que es remunten a la legislació nord-americana dels anys seixanta i setanta del segle XX, i revela, també, que les reivindicacions socials i veïnals hegemòniques al final de la dictadura franquista proposaven reduir-lo al 10 %— no es pot complir de manera majoritària a Barcelona: el preu del lloguer representa avui més del 50 % del salari net a 6 dels 10 districtes de Barcelona. A Ciutat Vella aquest percentatge ascendeix fins al 63 %.
Com certifica l’estudi de CCOO, la dificultat en l’accés a l’habitatge és generalitzada a la ciutat: els treballadors i treballadores de tots els sectors d’activitat han de dedicar un percentatge superior al 30 % del seu salari per accedir a un habitatge de lloguer. En el cas de l’habitatge de compra —segons els càlculs elaborats a partir de dades oficials i públiques de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), de l’Agència Tributària (AEAT) i de l’Institut Català del Sòl (Incasòl)—, si prenem com a referència una despesa del 30 % del salari en habitatge, un treballador o treballadora amb el salari mitjà de Barcelona necessitaria 40 anys —és a dir, una vida laboral sencera— per pagar un habitatge a la ciutat. I això sense tenir en compte els interessos bancaris d’una hipoteca.
A més a més, el percentatge de salari necessari per satisfer el preu del lloguer a Barcelona tendeix a créixer als districtes amb una renda inferior a la mitjana i, per contra, a disminuir als districtes de renda alta. Aquesta paradoxa —contraintuïtiva si tenim present que els preus del lloguer són molt més elevats als barris rics que als de classe treballadora— s’explica perquè els barcelonins de la part alta de la ciutat i de zones de l’Eixample o de barris rics, com la Vila Olímpica o Diagonal Mar, es beneficien, al seu torn, de rendes no salarials provinents en bona part, precisament, del lloguer que cobren a l’alça —i cada cop a més persones o famílies treballadores— un segment de multipropietaris de pisos a la ciutat, tipologia de població que també va en augment.
Entre altres variables, l’estudi de CCOO analitza com, a la ciutat de Barcelona, l’augment històric del salari mínim interprofessional (SMI) se l’ha menjat gairebé sencer l’encariment de l’habitatge: en els darrers 10 anys, l’SMI ha augmentat un 55 % i el preu del lloguer, un 51 %. El preu de l’habitatge de lloguer a Barcelona el 2022 era superior al salari net d’un treballador o treballadora que percep l’SMI a 6 dels 10 districtes de la ciutat. En el conjunt de la ciutat, el preu mitjà de l’habitatge de lloguer és un 9,64 % superior a l’SMI mensual. Aquest desequilibri es reflecteix també per a l’habitatge de compravenda. Ras i curt: un treballador o treballadora que percep l’SMI hauria de dedicar el seu salari net íntegre durant gairebé 30 anys per poder comprar un pis a la ciutat de Barcelona. En cas de dedicar només el 30 % dels seus ingressos a pagar l’habitatge, aquest mateix treballador o treballadora trigaria gairebé un segle (98 anys) a liquidar la seva hipoteca. I això sense comptar els interessos bancaris.
Pel que fa als joves, l’estudi de CCOO certifica que un 52,6 % dels joves de la ciutat són, a tot estirar, mileuristes. Així les coses, i de manera general, una persona jove hauria de dedicar un 89 % del seu salari net al pagament de l’habitatge de lloguer a Barcelona. La tenalla que conformen els baixos salaris i els elevats preus del lloguer requereix llars formades per un mínim de tres joves al conjunt de Barcelona. En cas de compra, un jove hauria de dedicar la totalitat del seu salari net anual durant 23,5 anys per pagar un habitatge a la ciutat de Barcelona. Dedicant-hi només el 30 % del seu salari, un jove que percep el salari mitjà trigaria 78,3 anys a comprar el seu habitatge.
“L’habitatge tenia un preu. Història, lectures i números a fer per garantir el dret a l’habitatge a Barcelona” és un estudi elaborat per la sociòloga del CERES Irene Galí Magallón i l’estudiant en pràctiques de la UPF Clàudia Bruno Yeguas, i coordinat pel director de la Fundació Cipriano García, Marc Andreu Acebal. Il·lustrat amb gràfics i mapes que ajuden a la interpretació de les dades, l’estudi inclou una introducció sobre el marc legal i el context històric i social, i un annex que detalla el mapa social dels col·lectius que treballen sobre el dret a l’habitatge a la ciutat i els barris de Barcelona.
En la seva primera part, l’estudi situa l’impacte de la primera llei d’habitatge de la democràcia a Espanya i compara l’origen als anys setanta del segle XX de l’anomenada esmena Brooke dels Estats Units (pel senador republicà que la va redactar) i de l’anomenada proposta Sempere (pel sociòleg comunista que la va recollir de les reivindicacions del moviment veïnal) amb la teoria (més que la realitat) vigent en l’actualitat que pivota sobre el 30 % de despesa salarial recomanable per destinar a l’habitatge.
El gruix de l’estudi parteix d’una anàlisi actualitzada de la situació dels preus de l’habitatge i de les rendes salarials detallades pels barris de Barcelona. Segons les dades analitzades, l’any 2022, el preu mitjà de l’habitatge de lloguer a la ciutat de Barcelona es va situar per primera vegada per sobre dels 1.000 € (concretament en 1.027 €), amb la qual cosa superava la barrera de les quatre xifres en 6 dels 10 districtes de la ciutat.
Des del 2013, el primer any de què es disposen dades desglossades per barris, i fins ara, el preu mitjà del lloguer s’ha incrementat en un 50,7 % al conjunt de Barcelona. L’habitatge de compravenda, per la seva part, va arribar, el 2022, a un preu mitjà de 385.000 €, cosa que suposa un augment del preu del 54,6 % en una dècada, entre els anys 2013 i 2022. Els majors increments de preu, tant en el cas de l’habitatge de lloguer com en el de compravenda, s’han registrat a Ciutat Vella, que és el districte amb el salari mitjà més baix de tota la ciutat. I tot això succeeix en una ciutat on un 31 % dels treballadors o treballadores cobra, a tot estirar, 1.000 €.