El resultat de les eleccions municipals del passat 28 de maig ha comportat un canvi de mapa institucional que ens amoïna profundament. No ens podem quedar fora de joc el 23-J i hem de mobilitzar el vot de la gent treballadora!

La democràcia és el que fem

CCOO és un dels principals actors democràtics. En efecte, tenim més del doble de delegats i delegades a les empreses catalanes que regidors i regidores als consistoris, i gairebé tripliquem en xifra d’afiliats i afiliades el conjunt de les forces polítiques. I som un sindicat de classe per a tothom, independentment de la seva categoria o la seva professió, edat, origen, orientació o gènere!

El darrer període ha estat de conquestes socials i laborals, gràcies a la mobilització i a la negociació

Hem augmentat la nostra renda amb millores a l’SMI o a les pensions, amb la revaloració dels salaris a l’AENC…

Hem salvaguardat la nostra feina: els acomiadaments ja no són la sortida natural de les crisis. Hi ha més gent que mai amb un contracte indefinit i som l’economia que més creix a Europa.

Hem recuperat el poder negociador als convenis col·lectius, amb conquestes com els plans d’igualtat o la regulació del teletreball, dels riders, del treball domèstic i de les cures a la llar… i vivim millor i més lliures.

Ells ja són aquí… però nosaltres també!

La ultradreta ja és a les institucions. El seu discurs, que nega el canvi climàtic i que combat el feminisme o el sindicalisme, ha calat entre els grans poders econòmics, als quals beneficia, però també en persones excloses. Davant l’odi de la ultradreta, som aquí per resistir-lo i per redreçar les desigualtats i els abusos.

Hem demostrat que el neoliberalisme mentia

Deien que crear feina estable mataria l’economia, i ha estat al revés. Les dades diuen que des del diàleg social, amb la nostra tasca, s’ha gestionat millor l’economia i som líders en creixement a Europa. Tanmateix, encara no és suficient, hem d’anar encara més enllà: treball digne, fiscalitat justa, regulacions en habitatge, transformacions climàtiques, tecnològiques i fiscals justes per a tothom, estratègies per als joves…

Tu saps que votar és important, que la política o la fas o te la fan

Si cadascú de nosaltres convencem cinc persones, ho farem possible. Multiplica el teu
vot, dona’t d’alta als grups de WhatsApp, al web…, i visita vota23j.org.

La Plataforma + Drets + Justícia Social, integrada per entitats socials i culturals del teixit associatiu del país, publica avui un manifest en el qual reclama la necessitat d’avançar cap a una societat empoderada, on prevalgui la defensa dels drets col·lectius, ciutadans i humans.

La plataforma fa una crida a la societat en general i, especialment, a treballadores i treballadors, a exercir el dret a vot i participar massivament en el procés electoral del 23 de juliol, donant suport a les opcions progressistes per tal de consolidar la millora de les condicions de vida de milions de persones. Per respondre a les necessitats socials és indispensable un govern progressista amb polítiques basades en la justícia social enfront de l’avenç de la ultradreta i les seves polítiques regressives.       

La plataforma anima també a lliurar la batalla cultural i ideològica dia rere dia perquè les institucions i la societat es comprometin a construir un nou contracte social per a aquest segle XXI, basat en el treball digne, la igualtat i la justícia social, respectuós amb el planeta i la seva gent.

Podeu consultar el manifest aquí o adherir-vos a la Plataforma a través del seu web.

Les dades de l’IPC del mes de juny posen en evidència un comportament dels preus que mostren una tendència descendent progressiva i sòlida. Amb una inflació subjacent que encara es situa en nivells elevats però que va reduïnt-se mes a mes i amb un índex general d’inflació que ja es situa dins dels objectius d’inflació que marquen les polítiques monetàries del Banc Central Europeu (amb una taxa de l’1,9 %), la lectura de les dades d’inflació ha de ser necessariament positiva. Per situar-nos en l’evolució històrica d’aquesta crisi de preus, convé destacar que aquest nivell d’inflació no s’assolia des d’abril de 2021.

La moderació de l’índex general s’explica pel menor increment d’aquells components que havien contribuït a elevar enormement l’index general d’inflació (aliments i energia, fonamentalment). En canvi, la inflació subjacent continua elevada, tot i que en tendència descendent, precisament perquè exclou del seu càlcul aquests elements.

A Catalunya, l’IPC interanual es situa en el 1,9 %, un punt i tres dècimes per sota del mes anterior (3,2 %) i al mateix nivell que l’indicador pel conjunt de l’estat (1,9 %). Per tal d’analitzar adequadament aquestes variacions interanuals cal tenir present el comportament tan poc habitual que van tenir els preus l’any passat, la qual cosa genera un efecte estadístic conegut com efecte base, que pot distorsionar la lectura de les dades. En qualsevol cas, destaquem que, un cop mes, el grup de productes que més s’encareix en termes interanuals és el dels aliments i begudes no alcohòliques, amb un increment del 10,0 % en variació interanual. Tot i aquest increment, cal explicar que, en realitat aquesta variació ha contribuït a disminuir la taxa de l’IPC interanual. Això és perquè la variació del preu d’aquests aliments i, molt especialment, del preu de les fruites, el pa, els cereals i la carn, han incrementat menys del que ho van fer el juny de 2022 i, per tant, han influït decisivament en la reducció de l’IPC d’aquest mes.

A escala de tot l’Estat, l’IPC interanual es situa també en l’1,9 %, el mateix índex que en el cas de Catalunya. De la mateixa manera que en el cas de Catalunya, el grup de productes que més

destaca és el dels aliments i begudes no alcohòliques, amb una taxa del 10,3 % que, com explicàvem abans, en realitat comporta un increment menor que el registrat fa un any i, per tant, ha pressionat a la baixa l’índex general.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni els preus de l’energia i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament d’aquells productes més volàtils, es situa en el 5,9 %, dues dècimes per sota del mes anterior. Per tant, es confirma la dinàmica de descens d’aquest indicador que, encara continua en nivells elevats precisament perquè exclou del seu càlcul aquells components que estan registrant una disminució més acusada (aliments frescos i energia).

La taxa de variació anual de l’IPCH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus de l’estat, seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es situa en l’1,6 %, un punt i tres dècimes per sota del mes anterior (2,9 %). Per tant, constatem una dinàmica de descens molt positiva en l’IPCH estatal que, encara destaca més, si la comparem amb l’evolució d’aquest indicador pel conjunt de països de la zona euro, que és del 5,5 % (sis dècimes menys que el mes passat). Com veiem, entre l’IPCH estatal i el de l’eurozona hi ha un diferencial de més de quatre punts. Aquest diferencial no fa més que constatar l’èxit de les polítiques de contenció de preus aplicades a nivell de l’estat i, molt especialment, aquelles relacionades amb la contenció de preus energètics (la coneguda com «excepció ibèrica»).

CCOO considera que:

• La millor garantia de redistribuir equitativament els costos de la crisi de preus és reconèixer el paper dels salaris i com aquests encara tenen marge pel seu increment, sense posar en risc el comportament de preus. En aquest context, cal renovar urgentment l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), vençut des de finals de 2020 i que haurà de servir de full de ruta per la negociació col·lectiva al nostre país. La negociació col·lectiva és la millor formula per garantir salaris adequats, que millorin els ingressos de les persones treballadores i, per tant, contribueix a reforçar el consum i la demanda interna. De la mateixa manera, la negociació col·lectiva s’adapta a la realitat de cada sector, sense posar en perill ni la competitivitat ni la inflació.

• La dificultat d’accedir a un habitatge continua sent un dels principals problemes al nostre país i, malgrat el descens observat en les dades de l’IPC d’aquest mes, cal ser prudents perquè en el càlcul del preu d’aquest component, es tenen en consideració altres components associats a l’habitatge (com ara el consum d’electricitat i combustibles, per la climatització i les despeses energètiques vinculades a la llar). Des de CCOO tenim molt presents les dificultats que una part important de la societat catalana té per accedir a un habitatge, tal i com reflecteix un informe que hem publicat recentment, amb el títol «L’habitatge tenia un preu».

• Malgrat les bones dades d’inflació, les dades ens indiquen que una quarta part de la població catalana es troba en situació de risc de pobresa (24,7 % taxa AROPE per 2022). Per tant, cal reforçar els mecanismes de protecció social perquè ningú no quedi enrere. Amb aquest objectiu, resulta indispensable millorar el disseny i la gestió de la renda garantida de ciutadania així com millorar la coordinació d’aquesta prestació amb la percepció de l’ingrés mínim vital, agilitzant el tràmit i les entrades i sortides de la prestació i millorant la seva cobertura.

Escolta aquí la valoració del nostre secretari de Treball i Economia, Ricard Bellera: