Defensem el bé comú

Per CCOO de Catalunya | 27/06/2016

Educació

Bé comú i estat del benestar

Reconstruir el benestar i la responsabilitat social envers el bé comú, va més enllà de reconstruir l’estat del benestar. Els estats perden capacitat per fer política doblegats per la pressió dels gegants de l’economia mundial.

Per això cal ancorar la pressió democràtica en l’àmbit local. El contrapoder més important sempre són les persones organitzades. Les ciutats com a poder democràtic i vinculat al territori, a l’ecosistema concret, a les persones reals, adquireixen protagonisme en la construcció d’economia democràtica i de benestar. En l’espai local és possible reconstruir la xarxa comunitària, en fallida pel nomadisme laboral, el desarrelament cultural i la cultura del consumisme insolidari. Hi ha capacitat per actuar sobre els ecosistemes concrets, per actuar sobre l’habitatge i l’urbanisme, per actuar en el transport públic.

Naturalment, hem de continuar la pressió sobre l’Estat i sobre el Govern de Catalunya per revertir les retallades i recuperar la inversió manllevada al benestar de les persones a favor de les grans corporacions, i per afavorir noves polítiques que incorporin la predistribució i la prevenció, a més de la redistribució i la reparació.

Necessitem també intervenir a escala europea i en l’àmbit global. La classe treballadora és global i necessita drets globals: drets relacionats amb Internet i el big data: accés, control i protecció; drets de les persones migrants; drets a la investigació i el coneixement; dret a la protecció del planeta i a mesures contretes contra el canvi climàtic… Necessitem organització europea i internacional per actuar com a contrapoder davant l’economia financera, que actua, de fet, com un govern mundial, trepitjant els drets de ciutadania, que només poden ser drets universals.

Individualisme i societat

Ja fa molts anys de l’afirmació de Margaret Thatcher que no existia la societat, només els individus, i, des de llavors, la fe en l’individualisme, en la competència, en la llibertat de compra, en l’orgull tecnològic, en la justícia de la selecció escolar, s’han transformat en cultura global. Aquestes polítiques i la seva estratègia han estat clarament implantades a Espanya i a Catalunya per diversos governs. S’ha generalitzat una cultura de l’individualisme que va en sentit contrari del valor d’allò col·lectiu, que és la via que aporta la força a les persones, les que tenen feina remunerada, les que es troben a l’atur i en conjunt a tota la ciutadania. Creixen les relacions virtuals, amb llaços febles, mentre les comunitats reals es trenquen, s’empetiteixen, i hi ha més persones que, com menys xarxa social tenen, més riscos i malestar pateixen. Els mitjans de comunicació s’utilitzen com a eina per transmetre missatges de consum desmesurat i d’individualisme, quan la solidaritat i la unitat de les persones ens dóna més força.

Des de l’inici de la humanitat, la cooperació ha estat el millor sistema de supervivència, de benestar i de construcció de coneixement. La responsabilitat personal es nodreix de la responsabilitat social. El sindicalisme s’insereix en la lògica de la solidaritat i del bé comú, i és en aquest sentit que defensem l’existència de drets de ciutadania, individuals i col·lectius, i no podem acceptar que se substitueixin per drets mercantils, sempre desiguals. El sindicalisme es desenvolupa en la lògica de l’ajuda mútua i per això defensem la responsabilitat pública i les institucions i els instruments públics per al benestar comú.

PROPOSTES


    Lluita contra l’atur i per la millora de les prestacions

  1. Exigim la posada en marxa d’una renda garantida de ciutadania com a dret subjectiu que asseguri uns ingressos mínims vitals a totes les persones que no tenen recursos econòmics suficients per fer front a les seves necessitats bàsiques.

  2. Defensem més i millors polítiques actives d’ocupació pensades per a col·lectius específics com són joves, majors de 45 anys, persones en situació d’atur de llarga durada, persones en risc d’exclusió social i persones amb diversitat funcional. Aquestes polítiques hauran de respondre a les necessitats reals d’aquests col·lectius per millorar les seves competències, la seva ocupabilitat i facilitar-los la progressió professional i/o la inserció al mercat de treball.

  3. Reivindiquem polítiques actives d’ocupació amb visió de gènere orientades prioritàriament a la contractació de dones en sectors emergents, competitius i socialment necessaris i en un marc en el qual el desenvolupament no sigui només l’augment quantitatiu de la riquesa, sinó que també signifiqui repartir treball remunerat i treball de cura, superar la divisió sexual dels treballs, la segregació i el sostre de vidre.

  4. Reclamem polítiques d’ocupació des de les administracions, dels sectors i les empreses que afavoreixin l’impuls a sectors amb major valor afegit, la creació de llocs de treball de més nivell de formació, estables i amb condicions laborals dignes, per afavorir el creixement productiu, l’estabilitat i la millora de la competitivitat de les empreses.

  5. Exigim la derogació de la reforma de les prestacions, que n’ha restringit l’accés i n’ha retallat la quantia i la durada, per facilitar l’accés a les pensions a aquelles persones que no tenen recursos per dur una vida digna.

  6. Defensem el sistema públic de pensions. Exigim la derogació de la reforma de les pensions del Govern del PP per recuperar el poder adquisitiu, evitar que es continuï buidant el fons de reserva i fer que es retorni al consens del Pacte de Toledo per assegurar el futur del sistema públic. Plantegem l’increment dels ingressos del sistema. L’eliminació dels límits màxims de cotització. La posada en marxa de mesures per incentivar i reforçar els principis de solidaritat i garantia de suficiència. L’increment del grau d’equitat, amb una contribució sòlida. Lluitarem per eliminar la bretxa de gènere de les pensions.


    Dret a la salut 

  7. Lluitem per la reversió de les retallades i contra la privatització en l’àmbit sanitari.

  8. Defensem la inversió en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia:

    a. Reestructurant l’atenció primària de salut. Incorporant la perspectiva de gènere en l’atenció i la investigació sanitària.

    b. Integrant l’atenció sanitària dins de la salut pública, fent èmfasi en la promoció de la salut i en l’educació sanitària.

    c. Incorporant els drets sexuals i reproductius.

    d. Entomant els problemes de salut mental des de les polítiques públiques, promovent un plantejament integral, millorant la coordinació entre els dispositius de salut mental, l’atenció primària i els serveis socials.

  9. Defensem una gestió eficient, social, transparent i pública del sistema sanitari:

    a. Ens continuarem mobilitzant per reobrir els quiròfans i les plantes tancades per eliminar els col·lapses dels serveis d’urgències i reduir les llistes d’espera quirúrgiques, de proves diagnòstiques i de visites a especialistes.

    b. Reclamem incrementar l’oferta de llits de mitja i llarga estada per descongestionar els hospitals d’aguts i reduir el cost de les estades hospitalàries.

    c. Ens oposem a les externalitzacions de serveis rendibles a entitats amb ànim de lucre i a l’activitat privada dins dels centres públics.

    d. Cal evitar la duplicitat de proves diagnòstiques, disposant de protocols comuns a tota la xarxa sanitària i potenciant la història clínica compartida.

    e. Cal integrar el sistema de mútues d’accidents de treball i malaltia professional al servei públic per eliminar la bossa de frau. Mentre això no es produeix, és necessari destinar una part dels excedents de les mútues a sufragar el sistema públic de salut, a recuperar el control dels seus òrgans d’administració i a revocar la “col·laboració” en el control de la incapacitat temporal (IT).

    f. Donem suport a la investigació sanitària i farmacèutica pública que eviti la utilització mercantil de la salut.


    Dret a l’educació

    Cal reconstruir el dret a l’educació com a dret universal de ciutadania. L’onada privatitzadora global, encapçalada per organitzacions com el Banc Mundial, l’OCDE, l’FMI i altres, promou la desigualtat i la segregació de les persones en els processos educatius.

  10. Els poders públics han de ser garants del dret a l’educació, que és superior al dret d’escolarització. El dret a l’educació inclou la seva dimensió social; per tant, considerem que cal avançar en:

    a. L’augment de la inversió pública en el sistema escolar, la formació professional, el sistema universitari i el conjunt de les activitats educatives, fins a arribar a la mitjana de la Unió Europea (6% del PIB).

    b. El dret al lleure educatiu i a la convivència en la xarxa comunitària més enllà de l’escola.

    c. Xarxes de centres i entitats que cooperin al territori, amb la participació dels poders locals, i que no facin de la competència un element que incrementi la segregació.

    d. La inclusivitat i la diversitat com a oportunitat per a la creació de coneixement compartit i perquè el sistema escolar no sigui còmplice de la selecció per classe social de l’alumnat.

    e. La gratuïtat dels menjadors de 0-18, establint criteris de progressivitat en la seva implantació.

    f. El govern democràtic dels centres i del sistema, amb la participació de la comunitat educativa i de les diferents administracions públiques.

    g. La competència digital i la protecció dels drets de les persones davant l’ús incontrolat de dades personals i educatives.

    h. Un currículum i una organització escolar ni classistes ni sexistes, que promoguin la interacció entre tots els sabers humans i garanteixin uns mínims comuns.

    i. La transformació del sistema educatiu en un sistema que evoluciona, amb la incorporació de la R+D+I de l’educació.

    j. La renovació i l’augment del parc d’equipaments educatius.


  11. Dret a viure en igualtat

  12. Defensem una política que garanteixi el dret a l’habitatge i el seu ús social garantint els recursos suficients per facilitar l’accés a un habitatge digne, la dació en pagament, l’increment dels parcs d’habitatge públic de lloguer social i la rehabilitació dels existents.
  13. Defensem un sistema d’autonomia i atenció a la dependència amb recursos suficients per atendre les persones dependents i donar cobertura als seus familiars. Per això, cal desplegar i dotar de pressupost suficient la llei de dependència:

    a. Creant places suficients a residències i per a una atenció domiciliària de qualitat.

    b. Eliminant el copagament.

    c. Establint ràtios adequades i augmentant les hores d’atenció a cada persona usuària per assegurar un bon servei i condicions laborals dignes.

  14. Proposarem un pacte nacional contra la desigualtat i la pobresa que disposi nivells d’atenció similars a la mitjana dels països de la zona euro a l’entorn que tingui per objectiu:

    a. Un pla de xoc contra la pobresa amb especial atenció als col·lectius més castigats.

    b. El treball digne, l’increment del salari mínim i la lluita contra la precarietat.

    c. Un increment de despesa en serveis públics que recuperi les retallades de 3.600 milions en sanitat, educació, protecció social i habitatge.

    d. Una fiscalitat progressiva, amb un increment de la pressió fiscal fins a arribar a la mitjana de la zona euro.

    e. Una política de regulació i control de preus, sobretot dels que afecten els serveis bàsics per garantir que la inflació no continuï perjudicant les persones amb menys recursos.

  15. Volem consolidar un model d’integració de les persones immigrades normalitzador, no segregador, integral i participatiu. Per això, cal:

    a. Mantenir i reforçar la implicació del sindicat en la defensa d’un marc legal que prevegi la flexibilització de les condicions d’accés i manteniment de la regularitat.

    b. Impulsar la continuïtat de les mesures de la Llei d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, com un mecanisme d’apoderament i de millora de l’autonomia personal, reforçant la formació i l’acreditació.

    c. Fer visible la realitat de les dones immigrades, sotmesa a una doble discriminació, en tant que dona i en tant que immigrada. Cal un enfocament de gènere integral.


  16. Serveis públics democràtics i de qualitat

  17. Defensem la gestió pública directa, amb mitjans i ocupació pública, com la millor fórmula per a l’accés universal als serveis públics en condicions d’equitat a tota la ciutadania.

  18. Reclamem la recuperació de la despesa social destinada a mantenir els serveis públics per afavorir la sortida de la crisi.

  19. Reclamem la recuperació de l’ocupació pública en les diferents administracions i serveis, tot garantint la contractació del personal necessari per a la prestació correcta dels serveis públics.

  20. Exigim una profunda reforma dels serveis públics per tal que siguin de qualitat, eficaços i eficients. Amb una major descentralització que doni competències a l’Administració local per a la gestió i la presa de decisions, de manera que la gestió sigui de proximitat a la ciutadania i es generin majors espais de democratització i participació.

  21. Plantegem la creació d’una xarxa telemàtica única compartida entre totes les administracions, optimitzant tots els recursos i ampliant els processos de comunicació interna de dades entre les diferents administracions, a fi d’estalviar tràmits i desplaçaments innecessaris als ciutadans i ciutadanes i a les empreses.

  22. Impulsarem la negociació de normativa en matèria d’acreditació d’empreses i entitats prestadores de serveis per garantir la qualitat de l’ocupació com a element imprescindible de qualitat del servei. CCOO promourà l’adopció de clàusules socials, en tota la contractació i en la compra, pública que garanteixin l’establiment de mesures per posar fi a la discriminació per gènere, origen, edat, orientació sexual, creences o discapacitat.

  23. Impulsarem processos d’internalització de serveis que pel seu caràcter públic han de ser prestats directament pel sector públic. Vetllarem per les garanties d’ocupació i els processos de subrogació.

  24. Mantindrem la mobilització i promourem les iniciatives legislatives per revertir les lleis antidemocràtiques i antisocials que s’han promulgat en els últims anys.

    a. La reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola.

    b. La Llei de seguretat ciutadana (més coneguda com a “llei mordassa”).

    c. L’article 315.3 del Codi penal per garantir el dret de vaga.

    d. Les reformes laborals.

    e. La Llei de reforma de l’Administració local (ARSAL).

    f. La LOMCE, de reforma de l’educació.

    g. Els reials decrets de reforma de la universitat i d’encariment de les taxes.

    h. Les taxes judicials.

    i. Els diferents decrets i lleis de les retallades a Catalunya i a Espanya.





Comentaris

 

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies