Darreres notícies
CCOO convoca vaga indefinida a partir del 15 de gener al centre del 112 a Barcelona que gestiona les trucades d’emergència de Catalunya

El malestar de la plantilla del 112 per la deficient gestió de l’empresa SERVEO, en subcontractació amb la Generalitat de Catalunya, i a les portes d’una imminent pròrroga del contracte, ens porta a convocar vaga indefinida a partir del 15 de gener. També convoquem una concentració davant del departament d’interior a les 12 del matí al carrer diputació 355 de Barcelona.
El centre del 112 de Zona Franca (Barcelona) declara vaga de tots els dies, quedant els dos centres que gestionen les trucades d’emergència de Catalunya en vaga, ja que el centre de Reus ja la va iniciar l’agost del 2023.
Denunciem, entre altres coses, la precarietat laboral i la rotació constant de personal, casos d’assetjament sense resoldre, deficiències greus en l’estructura del servei que implica sobrecàrrega i que són impròpies d’un centre d’emergències del qual depèn la seguretat de la ciutadania.
El 112 d’Emergències de Catalunya va estar en vaga vuit mesos, des de l’agost de 2020 fins al març de 2021. Una de les principals motivacions d’aquesta situació és l’incompliment d’alguns terminis dels acords que van motivar la desconvocatoria d’aquella vaga, com és solucionar la falta de personal en períodes vacacionals, els quals provoquen una greu deficiència de gestió en un servei essencial. A més, continuem exigint millores d’estructura i salaris que s’han estat reclamant a l’empresa sense èxit.
La falta de voluntat de l’empresa subcontractada per l’administració obliga una vegada més al 112 de Catalunya a emprendre el camí de la vaga per aconseguir resoldre una situació de precarietat laboral que dignifiqui la professió i es vegi reflectit en l’atenció al ciutadà.
Fins a arribar a un servei d’emergències 112 digne i professional per a Catalunya i a un acord entre SERVEO i els dos centres 112, la vaga romandrà indefinida fins que es compleixen les demandes de la plantilla.
Quatre anys després del greu accident d’IQOXE, CCOO reitera el seu compromís de seguir lluitant per garantir la seguretat en el lloc de treball

Diumenge 14 de gener farà quatre anys del greu accident ocorregut a la planta d’IQOXE, que va segar la vida de tres persones a més de causar nombrosos ferits. CCOO se sumarà un any més a l’acte en record de les víctimes que organitzen diverses entitats socials i veïnals de Tarragona.
Aquesta data ens porta també a reflexionar sobre les repercussions legals i les accions que s’han dut a terme com a conseqüència d’aquest lamentable succés. Durant aquests quatre anys, s’han imposat diverses sancions a la direcció d’IQOXE i s’ha obert un procés judicial, com a conseqüència d’una investigació detallada per part de les autoritats competents. Aquestes accions, a més de depurar les responsabilitats de l’empresa, han buscat garantir que les condicions laborals de les persones que treballen a les instal·lacions d’IQOXE siguin segures i estiguin en consonància amb el que estableix la normativa vigent.
És important subratllar que aquestes sancions no només tenen un objectiu punitiu, sinó que també serveixen com a recordatori del deure que tenen les empreses de preservar la seguretat dels seus treballadors i treballadores i dels entorns on operen. Aquesta responsabilitat compartida és fonamental per evitar incidents similars i per protegir la vida de les persones.
En aquest context, volem destacar el paper essencial de CCOO en la defensa dels drets de les persones treballadores i la seva contribució significativa a les iniciatives de prevenció de riscos laborals. La seva implicació ha estat crucial per garantir que aquest tipus d’accidents esdevinguin excepcions en el panorama laboral.
En aquest quart aniversari de l’accident d’IQOXE, CCOO vol enviar un missatge de suport i solidaritat a les víctimes i a les seves famílies, amb la fermesa que la justícia i la seguretat ocupin sempre un lloc central en els entorns de treball. CCOO continuarà vigilant i treballant per un futur en què cap persona treballadora hagi de posar en perill la seva vida per complir amb les seves responsabilitats laborals.
CCOO rebutja l’anunci de tancament de la planta de Danone de Parets del Vallès

La direcció de Danone va comunicar el 12 de gener al migdia al comitè d’empresa la seva decisió de tancar la fàbrica de Parets del Vallès. CCOO de Catalunya rebutja rotundament l’anunci de tancament i insta l’empresa a fer marxa enrere en les seves intencions.
CCOO reclama a la direcció de Danone que s’assegui a negociar amb la representació de la plantilla un pla industrial que garanteixi la continuïtat de l’activitat i dels llocs de treball a la planta vallesana.
Valoració de les dades de l’IPC de desembre del 2023

CCOO DE CATALUNYA DESTACA QUE, TOT I LA CONTENCIÓ DE LA INFLACIÓ, CAL AMPLIAR L’ESCUT SOCIAL CATALÀ PER PAL·LIAR-NE ELS EFECTES
Les dades de l’IPC corresponent al mes de desembre situen un escenari de contenció de la inflació al nostre país. En bona mesura, aquesta moderació de la inflació ha vingut donada per la menor pujada en el preu dels aliments, tot i que aquests continuen en nivells força elevats i impacten de manera molt especial a les llars treballadores que necessiten dedicar una major part de la seva renda disponible a adquirir aquests productes bàsics. Cal destacar també la reducció de la inflació subjacent, que continua un procés de convergència amb l’índex general i que s’ha reduït tres punts en el darrer trimestre, i se situa a només set dècimes per sobre de l’IPC general. També cal destacar com la inflació impacta amb més força al conjunt dels països de la zona euro que al nostre país, cosa que afavoreix la competitivitat nacional i les exportacions.
A Catalunya, l’IPC interanual se situa en el 3,2 %, una dècima per sobre del mes passat (3,1 %) i també una dècima per sobre de l’índex estatal (3,1 %). La variació de preus més significativa ha estat la dels aliments i begudes no alcohòliques (+6,9 %). Cal assenyalar que, un cop més hem de tenir en compte l’efecte base per interpretar aquestes dades, atès que l’increment de preus ha estat menor que el de l’any anterior i, de fet, ha contribuït a la contenció de la inflació. En canvi, el transport s’ha incrementat un 5,6 % i sí que ha contribuït a empènyer cap amunt la inflació.
La variació de preus respecte del mes anterior ha estat mínima, ha assolit un nivell de 0,1 %.
En l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 3,1 %, una dècima menys que el mes anterior (3,2 %) i també una dècima per sota que l’indicador per a Catalunya (3,2 %). El grup del productes que més ha contribuït a la disminució de la taxa ha estat els aliments i begudes no alcohòliques i les begudes alcohòliques i el tabac.
A escala estatal, també cal destacar que no hi ha hagut efecte quan analitzem la variació intermensual, que és del 0,0 %.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 3,8 %, set dècimes per sota del mes passat (4,5 %), i consolida el procés de convergència amb l’índex general que va començar a finals del primer trimestre de 2023. Aquesta és una bona dada perquè posa en evidència la normalització progressiva dels preus. Cal recordar que al setembre del 2023, la inflació subjacent es trobava en el 5,8 % i que, per tant, s’ha reduït tres punts en aquest darrer trimestre de l’any.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en 3,3 %, que és el mateix valor de l’indicador del mes passat. En canvi, l’IPCH per al conjunt de països de la zona euro augmenta cinc dècimes i se situa en el 2,9 %, cosa que afavoreix les exportacions i la nostra competitivitat en relació amb els països del nostre entorn.

CCOO considera que:
- L’aprovació al Congrés dels Diputats del Reial decret llei 8/2023, pel qual s’adopten mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i a l’Orient Pròxim, així com per pal·liar els efectes de la sequera, facilita implementar mesures per fer front al context geopolític inflacionari i de bonificacions i una despesa de 13.000 milions d’euros. Sembla adient reforçar la renda disponible de les llars amb l’increment del 3,8 % de les pensions mínimes i no contributives i de l’ingrés mínim vital, el 6,9 %. Cal parar atenció també a la renda garantida de ciutadania i a l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) , que necessiten ser incrementats per sobre de la inflació per garantir la suficiència de rendes per a les persones i les llars en situació de vulnerabilitat. D’altra banda, és necessari també incrementar l’SMI com a mínim el 5 % per garantir ingressos suficients a les persones treballadores.
- Cal treballar per revertir la situació actual en relació a la reforma del subsidi per desocupació i cal recuperar el diàleg social com a via per abordar aquest tipus de modificacions. La no aprovació d’aquesta modificació normativa afectaria 700.000 persones, que no es veurien beneficiades d’una millora que hagués estat del 18,7 %. Tampoc es veurien beneficiats de la reforma col·lectius com ara els menors de 45 anys sense càrregues familiars ni tampoc les persones treballadores de l’àmbit agrari.
- El Reial decret llei 8/2023 anteriorment esmentat amplia el llindar de renda al qual es poden acollir persones provinents de llars en situació de vulnerabilitat a causa de la despesa hipotecària, i amplia la suspensió el 2024 de les comissions d’amortització anticipada de crèdit de tipus variable a fix, però aquestes mesures són insuficients perquè les entitats financeres continuen limitant l’accés al crèdit a través de requisits excessius i altres obstacles a les sol·licituds. En aquest context, la millora de la competència bancària i la garantia de tipus fixos d’interès juntament amb una limitació del 30 % dels interessos totals de les quotes hipotecàries i dels lloguers residencials esdevenen elements claus per garantir la renda disponible de les llars treballadores.
- Mantenir impostos a la banca, a les empreses energètiques i a les grans fortunes el 2024 és important, però aquestes polítiques no poden ser substitutives d’una reforma fiscal que continua pendent i que ha de facilitar que es mantinguin els ingressos per garantir les inversions públiques i la qualitat dels serveis de l’estat de benestar. L’impost a les grans fortunes s’està mostrant com a positiu a l’hora de combatre la tendència a la desfiscalització i a la competència fiscal a la baixa, impulsada per alguns governs autonòmics, i reforça la capacitat tributària també a Catalunya.
- Mesures com ara la supressió de l’IVA en aliments bàsics, recuperació gradual de les rebaixes a l’IVA i l’impost especial sobre l’electricitat podria tenir un impacte en els preus si les empreses decideixen repercutir-ho en el preu final dels seus productes. Per tant, cal incrementar mesures de competència en aquells sectors on hi hagi una excessiva concentració i també cal continuar monitoritzant l’increment dels marges empresarials a través de l’Observatori estatal de marges empresarials, actuant des dels poders públics quan calgui per evitar efectes inflacionaris de segona volta. També cal apostar per mesures focalitzades en sectors concrets com ara el bo social elèctric, que ha estat prorrogat fins el 30 de juny. Tot i així aquesta política resulta insuficient perquè no arriba a bona part de les llars que ho necessiten. En la mateixa línia és important mantenir la mesura de bonificació del transport públic (30 % per part de l’Estat i 20 % a càrrec de les autonomies). Aquestes mesures beneficien el conjunt de persones treballadores i, a més, promouen pautes de mobilitat sostenible, reduint també el consum de combustible.
Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO Catalunya, fa una valoració de les dades del IPC de desembre del 2023
CCOO d’Educació posa en marxa una enquesta per a tots els professionals del sector per posar en comú les causes i les solucions als problemes detectats a l’informe PISA

Més d’un miler de respostes en les primeres 24 hores
Els mals resultats de l’informe PISA han confirmat les mancances del sistema educatiu que CCOO d’Educació denuncia des de fa temps. Davant de la decisió no consensuada del departament de crear un grup d’experts designats a dit, la Federació d’Educació de CCOO ha manifestat la necessitat d’escoltar i saber l’opinió de totes les persones professionals de l’educació per valorar l’estat de l’educació a Catalunya: la seva qualitat i els resultats educatius.
Per aquest motiu ha posat en marxa un qüestionari de vuit preguntes [bit.ly/PisaCCOO] que ha difós entre totes les treballadores i treballadors de l’educació, des del 0-3 fins a la universitat, de diferents titularitats i per al personal docent i no docent.
El qüestionari va estar obert fins el passat divendres 19 de gener i amb les respostes CCOO Educació elaborarà un informe que presentarà a l’opinió publica i portarà al departament, al Consell Escolar de Catalunya i a les diferents meses de negociació.
El 3r Acord de l’ICS, un acord necessari

El 3r Acord de l’ICS millora les condicions laborals i retributives de totes les categories professionals que conformen l’ICS, tant les sanitàries com les de gestió i serveis (no sanitàries), i ha estat signat per CCOO i altres sindicats de la Mesa Negociadora. Evidentment, aquest acord no és un punt final, sinó un punt i seguit per anar assolint totes les reivindicacions que CCOO vam presentar a la nostra plataforma negociadora.
Hem de tenir en compte que l’any 2006 va ser quan es va signar el 2n Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’ICS, que ha estat vigent fins a la signatura del preacord del 3r Acord el passat 22 de novembre del 2023. La denúncia del 2n Acord per negociar i millorar les condicions laborals es va fer al desembre del 2021, perquè, per primer cop en molts anys, el pressupost en salut es veia incrementat per al 2022.
CCOO, després de la signatura, tenim garantida la presència a la Comissió de Seguiment d’aquest acord amb l’objectiu de continuar millorant les condicions laborals, sense que en cap cas hàgim d’esperar 17 anys més. A més, a diferència d’altres propostes sindicals que no compten amb la condició de més representatives, la nostra presència a altres taules de negociació fa que algunes matèries, com les que afecten la regulació de caràcter estatal, puguin ser negociades. CCOO, com sempre, és garantia de millora de drets i condicions laborals, i és el suport de la gent treballadora el que ho fa possible.
Per a qualsevol dubte o qüestió, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres per correu electrònic a l’adreça següent: [email protected].
Aquest preacord significa garantir la implementació de les millores laborals i retributives següents:
1 – Una reducció horària per a totes les categories professionals
- En el cas dels facultatius i facultatives especialistes, que feien una jornada completa de 1.728 hores, passaran a realitzar 1.642 hores anuals.
- La resta de professionals en torn diürn, que feien una jornada de 1.642 hores anuals, passaran a fer-ne 1.599.
- I si aquests professionals treballen en torn nocturn, la jornada dels quals era de 1.472 hores anuals, passaran a realitzar-ne 1.445.
- En el cas del personal que presti serveis en torn diürn i nocturn, com per exemple en l’Atenció Continuada d’Urgències Terrorial ACUT o a les presons, realitzarien la proporcionalitat de totes dues jornades en funció de les hores realitzades.
- El mateix acord recull el compromís de l’aplicació immediata de la rebaixa de jornada (fins a les 35 hores setmanals): el 3r Acord recull de manera expressa el que CCOO hem acordat dins el marc de l’Acuerdo Marco para la Administración del Siglo XXI pel que fa a l’aplicació d’una reducció de jornada setmanal fins a les 35 hores. En aquest sentit, es recull que, un cop s’acordi en el marc de la Funció Pública catalana, també sigui d’aplicació immediata per als professionals de l’ICS. Es preveu que es pugui implementar aquest 2024.
2 – Increment retributiu a través de diferents complements
- El 3r Acord de l’ICS NO té competències per modificar el salari base ni el complement de destinació ni els triennis, ja que són d’àmbit estatal.
- El que sí que pot modificar són els diferents complements d’àmbit autonòmic o d’àmbit d’empresa.
- I és en aquesta línia que cada categoria professional, sense excepció, ha vist incrementat un complement o diversos, com per exemple el complement específic, el de carrera professional, els DPO, el complement d’homologació, el complement de coordinació, el complement de docència… Tots aquests complements es reflectiran en les noves taules retributives, en espera de tenir les definitives. En aquest sentit, us donem accés a l’apartat de l’acord que en parla i tan bon punt disposem de les taules retributives definitives CCOO publicarem en la nostra web unes taules comparatives per categories i/o grups professionals dins de cada àmbit, de manera que, d’una manera fàcil i senzilla, es podran veure les diferències entre el 2n Acord i el 3r Acord.
3 – Accés a cobrament d’objectius (DPO)
- Fins ara, només tenia accés al cobrament de la paga d’objectius o DPO el personal que era estatutari fix, estatutari interí o que, com a mínim, tenia un nomenament estatutari temporal superior a 6 mesos de durada.
- Fins ara, en quedaven exclosos tots els contractes inferiors a 6 mesos de durada o aquells que, tot i ser de durada superior, eren de substitució.
- Amb el 3r Acord tindran accés al cobrament de DPO totes les categories professionals amb independència de la tipologia de contracte que tinguin. El requisit mínim per accedir-hi serà que la suma dels contractes superi un mínim de 175 dies/any, és a dir, que no cal un nomenament inicial de 6 mesos o més.
- Les persones que tinguin nomenament de 6 mesos o superior a principis d’any continuaran com fins ara.
- Hi ha el compromís per part de l’ICS que els objectius hauran de suposar un repte, però, alhora, hauran de ser assolibles i fixar-se amb la participació de les persones interessades. Les fitxes s’hauran de lliurar dins del 1r trimestre de l’any.
4 – Carrera professional amb qualsevol tipus de contracte
- Amb el 2n Acord, només tenien accés al cobrament de la carrera professional aquelles persones amb vinculació estatutària fixa. Arran de les sentències guanyades per CCOO , també hi va accedir el personal estatutari interí.
- Fins ara, doncs, en quedaven exclosos totes aquells professionals que, tot i tenir els anys mínims necessaris per assolir determinats nivells de carrera professional, tinguessin nomenaments estatuaris temporals, com ara eventualitats, substitucions, etc.
- Amb el 3r Acord, tindran accés al cobrament de la carrera professional totes les categories professionals amb independència de la tipologia de contracte que tinguin.
- Volem recordar també que per a la carrera professional del 2023 ja s’ha recuperat l’any de tràmit que es va perdre durant les retallades del 2023. És a dir, les carreres sol·licitades al desembre del 2022 s’han cobrat amb efectes des de l’1 de gener del 2023.
5 – Carrera professional per a treballadors/es que venen d’altres sectors
- Amb el 2n Acord, per a la carrera professional només computaven els serveis prestats a l’ICS o al Servei Nacional de Salut (SNS), de manera que en quedava exclosa la resta del sector concertat.
- Amb el 3r Acord, hi ha un reconeixement del nivell o nivells de carrera professional que ja estiguessin assolits al sector concertat (conveni del SISCAT o convenis propis). D’altra banda, un cop demanat el reconeixement, serà d’aplicació immediata, sense necessitat de cap requisit més.
6 – Carrera professional en cas de promoció interna temporal
- Amb el 2n Acord, quan un professional es trobava en promoció interna temporal i havia canviat de grup professional, li succeïen dues coses: d’una banda, la carrera professional de la categoria d’origen li quedava congelada sense possibilitat d’avançar en nous nivells, i per altra banda, tampoc podia assolir cap nivell de la categoria que estava promocionada.
- Amb el 3r Acord, això ha estat corregit, de manera que la persona manté la carrera professional de la categoria d’origen, fins que l’import de la carrera professional de la categoria en què està promocionada sigui superior a l’import anterior, i a partir d’aquí igualment anirà sumant nivells de la categoria en promoció, com qualsevol altre professional que no estigui en situació de promoció interna temporal.
- Exemples del punt anterior serien els casos del personal TCAI (tècnics i tècniques en cures d’auxiliar d’infermeria) que promociona a infermer o infermera, del personal zelador que promociona a auxiliar administratiu…, dels quals actualment hi ha un gran nombre.
7 – Altres millores en carrera professional
- Reconeixement dels anys destinats a fer les residències del personal mèdic i d’infermeria, a l’efecte del còmput per assolir nivells de carrera professional.
- Reconeixement de les especialitats mèdiques i d’infermeria amb increments retributius en la carrera professional.
- En el cas d’infermeres especialistes es reconeix un nivell 0, sense cap tipus de requisit més enllà de tenir l’especialitat, així com en el cas de les llevadores.
- Per manca de desplegament de l’especialitat medicoquirúrgica d’àmbit hospitalari, hi ha un reconeixement de l’infermer o infermera especialitzat amb un increment retributiu en funció del lloc on es treballa si es reuneixen els requisits següents: tenir un màster relacionat amb el lloc de treball o bé tenir el 4t nivell de carrera professional i haver prestat 10 anys de servei al lloc per al qual s’opta.
- S’han establert unes bandes mínimes d’assoliment, que és la garantia que com a mínim un percentatge de cada nivell i de cada categoria professional assolirà la carrera professional, de manera que, si no s’assoleix aquest percentatge, caldrà abaixar crèdits per tal d’aconseguir-ho.
8 – Possibilitat de realització de guàrdies per a totes les categories professionals
- Amb el 2n Acord, la realització de guàrdies estava limitada a personal mèdic i d’infermeria. Sovint la resta de categories professionals doblaven o treballaven en caps de setmana (com a jornada ordinària).
- Amb el 3r Acord, s’obre la possibilitat que, en cas de necessitat, qualsevol categoria professional a la qual se li demani fer jornades de més pugui ser retribuïda amb un preu per hora de jornada de guàrdia.
- El 3r Acord recull expressament que, per a totes aquelles categories que no feien guàrdies, la realització d’aquestes serà voluntària.
9 – Regulació de les guàrdies localitzades.
- El 2n Acord no regulava de manera uniforme el preu de la guàrdia localitzable.
- El 3r Acord regula les guàrdies localitzables per a totes les categories professionals i l’import d’aquestes serà el 50 % del que estigui estipulat per a la guàrdia presencial.
10- Increment de les gratificacions de 25 de desembre i 1 de gener (també les vigílies)
- Tant en l’àmbit hospitalari com en l’àmbit de l’atenció primària hi ha un increment del preu per hora per als dies 25 de desembre i 1 de gener (també les vigílies).
- En l’àmbit de l’atenció primària hi ha un increment corresponent al 200 % del preu de l’hora ordinària de guàrdia.
- La gratificació especial (jornada ordinària més plus) de l’àmbit hospitalari també ha estat incrementada en funció de la categoria professional i, en el cas d’infermeria, llevadors i llevadores, i personal mèdic, podran triar entre gratificació especial o preu per hora de guàrdia com a primària. Vegeu la taula.
MILLORES RETRIBUTIVES 3r ACORD ICS (dies 25/12 i 01/01 i nits del 24/12 i 31/12)

11 – A infermeria, possibilitat de fer diumenges i/o dissabtes de manera voluntària a 35 €/h a partir de 43 hores
- La reducció de la jornada ordinària en torn diürn ha estat de 43 hores anuals. En el cas de categoria deficitària, com és infermeria, hi ha la possibilitat, totalment voluntària, de realitzar aquestes 43 hores en diumenge i/o dissabtes, tant de dia com de nit, a un preu de 35 euros l’hora.
- Aquesta mesura s’ha de realçar, ja que permetrà millorar la conciliació del personal en caps de setmana. Serà valorat dins la Comissió de Seguiment hospital per hospital.
12 – Compromís de la reclassificació professional i altres millores
- El 3r Acord recull, de manera expressa, que tot allò que CCOO hem acordat dins el marc de l’Acuerdo Marco para la Administración del Siglo XXI pel que fa a la reclassificació professional serà d’aplicació immediata per als professionals de l’ICS. En aquest sentit, en el marc estatal, CCOO hem sol·licitat reiniciar les reunions (enllaç 4) per al seu desplegament després del canvi de govern, i si el Govern incompleix l’Acuerdo Marco, hi haurà mobilitzacions. També hi ha una previsió que pugui ser implementat ja per a aquest 2024.
13 – Altres millores
- A més de l’exempció de guàrdia a les persones treballadores majors de 50 anys que ja regulava el 2n Acord, ara també hi ha l’exoneració voluntària de les guàrdies localitzables o de crida per raó d’edat, i d’un plus del 10 % en les guàrdies si el perllongament és obligatori per necessitats justificades del servei.
- Reconeixement de nous perfils professionals, no previstos en el 2n Acord: genetistes, professionals de biodiagnòstic, referents de benestar emocional comunitari (REBEC), higienistes dentals de presons…
- Reconeixement, en el cas de les TCAI i dels tècnics i tècniques superiors higienistes dentals de presons, del nivell que els pertocava, de tal manera que veuran incrementada la seva retribució també en el complement de destinació.
- També s’obre la porta al reconeixement a les especialitats d’infermeria: a banda de l’increment de carrera professional descrit anteriorment, també hi ha la possibilitat de convocatòries de concursos d’oposició específics.
- Reconeixement retributiu a determinades categories que realitzen tasques de coordinació: tècnics i tècniques superiors sanitaris, personal de manteniment, auxiliars administratius…
- Reconeixement econòmic per passar el comunicat entre torns o per a la continuïtat assistencial (encavalcament) per a infermeria, TCAI i llevadors i llevadores de sales de part que treballin amb torns de 7 h / 7 h / 10 h o 12 h / 12 h les 24 hores del dia els 365 dies l’any.
- Reconeixement econòmic com a plus de torn a determinades categories que treballen en serveis i/o àmbits oberts 24 hores, en torns de 7 h / 7 h / 10 h o 12 h / 12 h.
- Pagament de dietes o àpats per cada mòdul o jornada de 12 hores, de tal manera que si es fa una guàrdia de 24 hores, el pagament serà de 2 àpats. Amb el 2n Acord, només era 1 àpat màxim al dia.
- Plus econòmic rural de difícil cobertura per a metges i metgesses, professionals d’infermeria, treballadors i treballadores socials i llevadors i llevadores.
- Millora i reconeixement econòmic de tutors i tutores, càrrecs de coordinació docent i caps d’estudi per la FSE (formació sanitària especialitzada).
- Creació de diferents grups de treball o comissions per tractar expressament:
- La conciliació en caps de setmana en l’àmbit hospitalari.
- L’anàlisi en l’atenció primària de la realització de l’agenda “tova” i les jornades complementàries als centres penitenciaris i ACUTS.
- L’anàlisi de la regulació, del funcionament, de les retribucions, etc., dels infermers i infermeres de pràctica avançada (IPA).
- L’anàlisi per establir un model de retribucions per a la realització de trasplantaments (extraccions i implants d’òrgans).
Què NO POT regular el 3r Acord per manca de competències?
1 – Modificació salari base, complement de destinació i triennis
El 3r Acord no és competent en l’increment de retribucions dins del salari base, del complement de destinació ni dels triennis, ja que són qüestions de competència estatal que es regulen per a totes les comunitats autònomes.
El que sí que s’implementaran seran els increments previstos dins el marc de l’Acuerdo Marco para la Administración del Siglo XXI, signat per CCOO i UGT. En aquest acord, a més de l’increment retributiu del 0,5 % vinculat al PIB del 2023, que faltarà aplicar, també hi haurà un increment retributiu del 2 %, més el 0,5 % (IPC), si es compleixen els requisits per a l’any 2024. Aquests increments es veuran reflectits no només en els conceptes salarials estatals, sinó en la totalitat dels conceptes de les taules retributives de l’ICS.
2 – Dies d’assumptes propis
Els dies d’assumptes propis (o dies personals o dies graciables) són de competència autonòmica per a tots els treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya, i, per tant, la seva regulació es fa a la Mesa General de la Funció Pública. És un tema ja sol·licitat per CCOO i quan es concedeixi serà d’aplicació immediata per al personal de l’ICS, així com per al d’Ensenyament i de la Generalitat.
3 – Jubilació anticipada, jubilació parcial anticipada
El 3r Acord no té cap tipus de competència en matèria de jubilacions: tant la jubilació anticipada com la jubilació parcial anticipada són d’àmbit estatal i de competència de la Seguretat Social.
En el cas de la jubilació parcial anticipada, està ja continguda dins el marc de l’Acuerdo Marco para la Administración del Siglo XXI, signat per CCOO i UGT, i cal un canvi normatiu per incloure el contracte relleu en el cas del personal funcionari i estatutari. En aquest sentit, en el marc estatal, CCOO hem fet mobilitzacions i hem sol·licitat reiniciar les negociacions per al seu desplegament després del canvi de govern. També hi ha una previsió que pugui ser implementat de cara a aquest 2024.
4 – Fons d’Acció Social (FAS)
El FAS, que era un tipus d’ajut econòmic per a tot el personal de la Generalitat de Catalunya, en determinats casos (ajuts escolars, odontològics, òptics…) també és competència de la Mesa General de la Funció Pública. És un tema ja sol·licitat per CCOO i quan es concedeixi serà d’aplicació immediata per al personal de l’ICS, així com per al d’Ensenyament i de la Generalitat.
5 – Gestió d’infermeria de la demanda (GID)
Les directrius per a l’exercici de les actuacions infermeres en l’anomenada GID les fixa el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), que estableix la GID com una resposta que dona l’infermer o infermera des del seu àmbit competencial a persones usuàries que plantegen una demanda relacionada amb la salut. Està regulada en l’acord publicat el 15 de juny del 2016 al DOGC i emparada per l’article 4.2 de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries. L’exercici de les professions sanitàries s’ha d’ajustar al que estableixen les lleis i les normes reguladores d’aquest exercici que dictin les organitzacions col·legials respectives.
Més concretament, la GID es va implementar gràcies, o com a conseqüència, de la regulació en dos acords del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya publicats al DOGC els anys 2013 i 2016, i, per tant, de cap manera és competència del 3r Acord.
6 – Competències i funcions de les diferents professions
Les competències i funcions de les diferents professions estan regulades per diferents normatives estatals i pels diferents col·legis professionals. Per tant, no poden ser regulats pel 3r Acord, encara que la seva regulació no s’ajusti a la realitat actual.
7 – Formació
L’àmbit regulador de la formació en el cas dels professionals de l’ICS passa per dues vies: d’una banda, formació amb pressupost propi, gestionat pel mateix ICS, i, de l’altra, formació amb formació AFEDAP, pública, que surt de les nòmines de cada professional. Cal dir també que la compensació de les 40 hores de formació és competència del 3r Acord de la Mesa General de la Funció Pública
8 – Recuperació del 5% de la retallada patida a l’any 2010
La retallada del 5 % patida el 2010 va ser per llei del Govern central. Per tant, la seva recuperació ha d’emanar del mateix Govern. Ara bé, cal fer esment al fet que la retallada també del 5 % de la massa salarial aplicada pel Govern de la Generalitat via retirada d’una paga doble els anys 2012, 2013 i 2014, ja es va recuperar gràcies a l’Acord de la Mesa General de la Funció Pública, signat per CCOO i UGT.
9 – Reclassificació professional
Tot i el compromís recollit en el 3r Acord respecte de l’aplicació immediata de les reclassificacions professionals quan siguin efectives, el 3r Acord no té competències, per exemple, en el següent:
- Reconeixement del grup A1 d’infermeria i resta de graus que actualment són al grup A2. Això depèn de l’àmbit estatal, i perquè sigui una realitat necessitem un compromís per part de l’Estat per a l’actualització de la Llei 44/2003, d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS), en què les infermeres encara estan classificades com a diplomades. Cal adaptar els nivells en què s’estructuren les professions sanitàries titulades en l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, davant l’extinta classificació de llicenciats i diplomats. Avui tots són graduats. CCOO ha portat diverses propostes per a la reclassificació corresponent.
- Implantació de la reclassificació professional dels tècnics i tècniques de grau mitjà (passarien del grup C2 al grup C1) i dels tècnics i tècniques de grau superior (passarien del grup C1 al grup B). Aquests casos ja estan recollits dins el marc de l’Acuerdo Marco para la Administración del Siglo XXI (enllaç 2), signat per CCOO i UGT. CCOO ha interposat requeriment davant el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública estatal per a la seva implantació.
10 – Altres temes que no pot preveure el 3r Acord:
- Ràtios i contingents.
- Càrregues assistencials.
- Contractació temporal.
- Avaluacions de la gestió de les direccions dels centres.
- Ús de vehicles particulars per a la realització de visites a domicilis.
- Etc.
El 3r Acord només és un punt de partida de les nostres reivindicacions. CCOO estem negociant totes les matèries excloses a les taules de negociació en què SÍ es tenen competències.















Les dades de l’atur jove de desembre del 2023 constaten l’estancament a Catalunya i la necessitat de polítiques socials i laborals valentes

Acció Jove alerta: “Si no generem noves oportunitats, els joves no tindrem cabuda en aquest model productiu”
Els joves catalans tanquem l’any 2023 amb un increment de l’atur del 2,30 % respecte del mateix mes de l’any anterior i amb una discreta reducció de l’atur respecte del novembre del -0,26 %.
Destaca la reducció de l’atur en l’agricultura d’un -11,45 %, que explica la seva reducció a Lleida. Tot i això aquest sector representa només un 1 % de l’atur juvenil a tot Catalunya. Com a contrapunt, a la construcció s’ha incrementat un 9,38 % l’atur juvenil en només un any.
Contrasta la situació catalana amb un increment de l’atur juvenil interanual del 2,30 % en menors de 30 anys i que supera el 4 % en els joves menors de 25 anys amb la reducció, tot i que moderada, a escala estatal.
Per professions, a nivell interanual, a Catalunya, destaca l’increment de l’atur en sectors amb alta presència de joves com el de les tecnologies de la informació i la comunicació, que supera el 35 %, i la recerca i el desenvolupament, que està al voltant del 25 %. Cal destacar la precarietat en el sector de l’R+D+I, un sector clau per al desenvolupament d’una societat moderna i basada en el coneixement i on ara comencem a cotitzar les pràctiques no laborals a la Seguretat Social. Seguim fent doctorats per poc més del salari mínim i les hores extres es donen per incloses en un sou base que no arriba a cobrir el lloguer, el menjar i la targeta del transport públic.
Atur jove registrat a Catalunya i Espanya
La comparació entre Catalunya i Espanya demostra com l’atur està especialment estancat a Catalunya respecte de la dada estatal, que ha registrat la xifra de joves aturats més baixa de tota la sèrie.
La situació és especialment dramàtica si ens centrem en els joves menors de 25 anys; mentre a Espanya hi ha una reducció interanual del -0,9 % de l’atur, a Catalunya es veu un increment del 2,30% que ja hem mencionat anteriorment.
Atur jove registrat per sectors
Quasi el 70 % dels joves aturats el desembre del 2023 provenen del sector serveis. A més, cal ubicar aquestes dades encara en la temporada de Nadal i, per tant, preveiem que pugui augmentar encara més després de les rebaixes de gener.
Tot i això no hi ha hagut gaires diferències entre els mesos de novembre i desembre, segurament perquè les contractacions pel Black Friday ja es van fer durant el mes de novembre i s’han allargat les contractacions fins a finals de festes.
Els sectors com la indústria i la construcció han augmentat lleugerament l’atur juvenil un 1,47 % i un 3,85 % en comparació amb el mes anterior.
Entre desembre del 2022 i 2023 destaca l’increment de l’atur del 9,38 % en la construcció i del 2,47 % i, per tant, quasi 750 joves en el sector serveis.
Bretxa de gènere
Un dels fets que estem observant en els darrers mesos és l’efecte de l’impacte estacional sobre la bretxa de gènere (gràfic 2). Tot i tancar el 2023 amb una distribució equitativa de l’atur (50,22 % homes i 49,78 % dones), aquest any també es confirma que durant els mesos d’estiu les dones joves pateixen significativament més atur que els seus companys homes, i arriben al màxim a una diferència en l’atur del 4,44 % a l’agost del 2023.
Aquesta estacionalitat sospitem que està relacionada amb el sector de l’educació i el lleure entre els més petits i la conciliació laboral dels pares.
Principals reivindicacions d’Acció Jove
- Celebrem la victòria després d’anys de lluita per l’aprovació de la cotització de les pràctiques no laborals com a via per posar fi al frau que suposa treballar de manera gratuïta i sense generar nous drets com l’atur o la cotització a la Seguretat Social, esdevenint mà d’obra gratuïta per a la patronal, que ja ha batut record de beneficis durant aquest any.
- Denunciem el lobby inexplicable que està fent la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas perquè els joves no cotitzem i per dificultar la millora de la vida laboral per la jubilació, entre d’altres prestacions, per la nostra feina. A més, destaca el silenci de les universitats catalanes públiques i privades tenint en compte que TOTES participen també d’aquest Consell. Els estudiants som part imprescindible de la comunitat universitària i si participem en les eleccions al rectorat, aquest també ens ha de representar i deixar de representar les empreses que no no formen part de la comunitat educativa.
- Tot i això, seguim reclamant l’aprovació de l’Estatut del becari pel Consell de Ministres. Després que se signés l’acord al final de la legislatura passada entre els principals sindicats de classe i el Ministeri de Treball, no podem ajornar més el reconeixement de drets. L’Estatut del becari suposa l’establiment d’un marc regulador mínim garant de drets per als estudiants, entre ells drets sindicals per a la representació legal dels treballadors i treballadores, ja que actualment no té prou informació per poder fer un seguiment i denunciar el frau de tenir treballadors i treballadores sense salari en nom d’unes suposades pràctiques no laborals.
- Necessitem accés a un sistema d’FP digne, arrelat al territori i amb suficients recursos per adaptar-nos a les noves realitats i oportunitats del món del treball. Hem de posar fi a la noció que hi ha una formació de primera com la universitat i una de segona com la formació professional.
- Hi ha sectors generalment juvenils com la recerca, molts cops lligats a l’Administració pública, on el funcionament a base de programes de beques fa que l’estabilització laboral no arribi fins als 35-40 anys, en el millor dels casos. Fixar talent i coneixement en sectors clau com l’R+D+I a Catalunya ha de ser la base per poder donar resposta als reptes del present i futur com la crisi climàtica, la digitalització i la presa de decisions basada en la ciència. No podem seguir exportant talent format a les universitats públiques catalanes a la resta d’Europa.

Gràfic 1. Distribució de l’atur per joves < 30 anys per sectors.
Elaboració pròpia amb dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu.CCOO de Catalunya condemna l’assassinat d’una dona a Barcelona a causa de la violència masclista

CCOO de Catalunya condemna l’assassinat masclista d’una dona al barri de Sant Martí, a Barcelona, que es va produïr el dia 29 de desembre, i que s’acaba de confirmar com un nou feminicidi, i novament expressa el seu rebuig a una violència que encara avui s’exerceix vers les dones només pel fet de ser dones.
CCOO mostra la seva indignació i preocupació per fets com aquest, se suma a la demanda perquè els poders públics reconeguin la lluita pels drets de les dones i per erradicar la violència masclista com una qüestió d’Estat i destaca el seu compromís ferm a l’hora de cooperar en la construcció d’una societat en la qual les dones puguin viure lliures de qualsevol violència.
Des d’aquestes línies volem expressar el nostre condol a la família i entorn de la víctima, i fer una crida a totes les persones, organitzacions i institucions que treballen per erradicar la violència masclista a sumar esforços perquè una vegada per sempre la violència contra les dones sigui definitivament erradicada.
CCOO de Catalunya impulsem un espai estable d’interlocució i concertació social amb els agents més representatius i l’Ajuntament de Barcelona

Signem l’Acord de la Taula de Diàleg Social de Barcelona
CCOO reafirmem del nostre compromís amb la classe treballadora de Barcelona, impulsant i signant un acord que té com a objectiu abordar, mitjançant el diàleg social i la concertació, els principals reptes per afrontar els canvis globals i locals, més enllà de l’àmbit laboral, també en termes econòmics, socials, ambientals i tecnològics.
En el marc d’un context d’incerteses, de la urgència de reduir la precarietat i les desigualtats, i de millorar la qualitat de vida de les treballadores i treballadors, reconeixem la pertinència de pactes i consensos on som representades totes les persones, per tal de garantir que les transicions que cal que siguin justes. És per això que seguim, com sempre, apostant per un model de ciutat sostenible, socialment justa, que generi treball i distribueixi la riquesa. Apostem per un impuls a la diversificació de l’economia productiva en els sectors tecnològic, energètic, de la digitalització, per la mobilitat sostenible, l’economia circular i la biomedicina, entre d’altres.
Valorem molt positivament aquesta iniciativa i la constitució d’un espai en què hem posat les persones al centre i on, des del sindicalisme de classe, incidirem en els àmbits que més impacte tenen en les nostres condicions de vida, com són: la promoció de l’ocupació de qualitat i la lluita contra la precarietat, la formació professional, l’impuls de la digitalització a la ciutadania, la garantia de l’accés a l’habitatge, la mobilitat laboral sostenible, la transició energètica, la gestió de la diversitat, la immigració i la inclusió social.
Aquest acord arriba amb la voluntat de totes les parts i fa efectiva a la pràctica la nostra presència institucional als espais de diàleg social, participació i concertació, tal com es preveu en el marc legal internacional, estatal i català.
