Jesús Martínez s’ha submergit a l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya i en els fons de la Fundació Utopia Joan N. García Nieto de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat per, a partir de les actes dels jurats d’empresa i molts testimonis de protagonistes de l’època, reconstruir amb rigor i precisió l’activitat del moviment obrer i sindical a la Siemens de Cornellà de Llobregat. “Éste es nuestro delito” explica què va significar organitzar-se sindicalment durant el franquisme i descriu com el moviment obrer a l’empresa Siemens va ser la forja de la força sindical del Baix Llobregat, l’origen i la matriu de les Comissions Obreres a la comarca i un pilar important en la configuració sociopolítica de l’anomenat cinturó roig de Barcelona.

“Rubí en lluita. El moviment obrer en la geografia local de la ruptura (1970-1977)”, de Joan Gimeno i Igual
Materials d’Història de l’Arxiu 10, Un exemple d’història local on s’analitza la configuració i el protagonisme del moviment obrer en la transició política a la democràcia. Amb el suport de la Diputació de Barcelona

Materials d’Història de l’Arxiu 9. Conjunt de textos que són mirades sobre l’Ángel Rozas, sota el títol de “La dignitat obrera”, que serveix per divulgar l’esforç col·lectiu que un conjunt de dones i homes van fer per empènyer la història en la direcció d’una societat més justa, lliure i igual.

Cuando vengan los nuestros. Nando y Maruja: una historia de solidaridades

“Cuando vengan los nuestros”, de Núria Sánchez Masip, nos remite a una lucha activa, no a una espera sino a un compromiso para que el deseo sea realidad. Esta es una aproximación que trata de rescatar el significado de la experiencia de aquellas personas a las que Manuel Vázquez Montalbán se refirió como “los peatones de la historia”.

Materials  d’Història de l’Arxiu, núm. 8

Materials d’Història de l’Arxiu 7. Cal que quedi constància del que va suposar la constitució i l’existència de la FECCOO per a l’educació de Catalunya i per als seus treballadors i treballadores. Constituïda formalment l’any 1978, no podem parlar dels últims 40 anys de l’educació a Catalunya sense fer una referència obligada a la FECCOO.

El autor, Manuel Pérez Vera, presenta un relato coral en el que resalta los acontecimientos que para
el colectivo de la fábrica fueron decisivos: el largo y duro camino que llevó a la consecución de las libertades en este país, la construcción de los sindicatos o el mantenimiento de los puestos de trabajo desde una actitud solidaria, que no individual, en lo que coloquialmente se llamó “La Pegaso”.

Les dones a Comissions Obreres van participar des de la seva fundació, en plena dictadura. Malgrat això, la seva contribució a la consolidació del moviment obrer i el creixement molt acusat de la conflictivitat laborar en molt poques ocasions van reflectir-se a la premsa i a la propaganda obrera de l’època. Aquesta organització, com havien fet moltes altres al llarg de la història del moviment obrer, identificava la classe obrera amb els treballadors industrials homes. Aquest llibre estudia l’actuació femenina en el moviment sindical i, sobretot, com va ser percebuda pels membres barons del mateix moviment. I ens ofereix una interpretació acurada de la visió de les pròpies dones militants sobre la seva trajectòria personal, laboral i sindical.

Al “trabajador bancario” se le ha considerado tradicionalmente un tipo de “empleado privilegiado” con respecto al obrero industrial; esta afirmación formaría parte de los estereotipos construidos y difundidos históricamente sobre los trabajadores de “cuello blanco”. Según esta visión, el “bancario” sería un empleado bien pagado, identificado con la “clase media”, “inmovilista” y, por lo tanto, supuestamente conformista, poco politizado y ajeno, por eso mismo, a la actividad sindical. Sin embargo, durante los últimos años del Franquismo y la transición a la democracia en nuestro país, se puso de manifiesto una más que notable actividad político-sindical dirigida por un grupo capaz de movilizar e inspirar confianza a centenares de bancarios. El choque de estas dos imágenes descritas es en buena medida una de las cuestiones centrales, si no es la principal, del estudio número 4 de la colección “Materials d’Història de l’Arxiu”.

Isidor Boix Lluch, José Luis López Bulla, Carles Navales Turmos i Javier Tébar Hurtado (Ed.): Conversaciones en Colomers. Reflexiones sobre sindicalismo y política durante la transición a la democracia en España. Col•lecció ‘Materials d’Història de l’Arxiu’ núm. 3, Barcelona, Fundació Cipriano Garcia, 2012.

Tappi, Andrea. Seat modelo para armar : fordismo y franquismo (1950-1980). Alzira : Germania ; Barcelona: Fundació Cipriano García, 2010

Mota Muñoz, José Fernando. Mis manos, mi capital: els treballadors de la construcció, les CCOO i l’organització de la protesta a la Gran Barcelona (1964-1978). Alzira : Germania ; Barcelona: Fundació Cipriano García, 2010