En l’actual context de qüestionament i debat sobre els usos del temps i sobre la necessitat de reducció de la jornada de treball, amb la idea de treballar menys, repartir els treballs i viure millor, establim un diàleg amb (i entre) dones afiliades a CCOO per a parlar de qüestions com la conciliació entre temps de vida i temps de treball, la corresponsabilitat entre homes i dones, o la càrrega, sovint invisible, del treball de cures. En definitiva, amb aquest informe, volem copsar l’estat d’ànim, estimular reflexions individuals i col·lectives, i recollir propostes de les dones sobre el seu temps. Les estadístiques continuen mostrant, avui dia, una marcada bretxa de gènere en el temps que dediquen homes i dones al treball reproductiu. Aquesta bretxa s’eixampla amb l’arribada de fills: les dones augmenten la dedicació al treball reproductiu de 4:13 a 4:34 h., mentre que els homes disminueixen de les 2:41 a 2:34 h.

CCOO de Catalunya presenta la reflexió i la proposta col·lectiva del sindicat sobre usos del temps i reducció i repartiment corresponsable dels temps de treball. Aquest document aporta elements d’anàlisi en profunditat, amb capítols de context històric, sociopolític i legal que situen els temps de treball en el marc del capitalisme i la societat patriarcal i de consum i que repassen l’evolució de les reivindicacions de reducció de la jornada arreu del món i al nostre país.

Així mateix, el document recull i ordena els debats que CCOO hem tingut durant mesos al voltant dels usos dels temps i la reducció de la jornada laboral, amb la voluntat d’aportar al debat públic arguments de pes, matisos dins de la complexitat i propostes concretes. La darrera part del document exposa 25 propostes sindicals per treballar menys, repartir els treballs i viure millor.

Aquest informe, elaborat pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES), integrat dins de la Fundació Cipriano García, analitza quin és l’impacte humà que està tenint l’actual procés de digitalització de les administracions públiques catalanes des d’una doble òptica: la posició de la ciutadania davant d’aquesta transformació i els impactes més immediats que aquest procés suposa des del punt de vista laboral per als treballadors i treballadores públiques.

Aquest complet i innovador estudi, elaborat pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES), integrat dins de la Fundació Cipriano García, analitza els preus de lloguer i de compra d’habitatge per districtes i barris de la ciutat i els posa en relació amb els salaris que cobren els barcelonins i barcelonines, amb dades detallades per barris, segments d’edat de la població i sectors d’ocupació de la gent treballadora. El sindicat documenta que tots els treballadors destinen més del 30 % recomanable del seu salari al pis i que, en sis districtes, cal destinar més del 50 % a pagar el lloguer. La dificultat en l’accés a l’habitatge és generalitzada a la ciutat.

CCOO de Catalunya ha presentat, en el marc de la commemoració del 8 de Març, l’informe anual sobre la situació de les dones en el mercat de treball de Catalunya. Aquest document inclou una primera anàlisi a una mostra del 25 % dels plans d’igualtat inscrits a Catalunya l’any 2022, així com propostes sindicals per avançar en igualtat entre dones i homes a la feina. Mentxu Gutiérrez, secretària de Dones i Polítiques LGTBI, i Irene Galí, sociòloga de la Fundació Cipriano García i autora de l’informe, n’han fet la presentació.

Aquest informe analitza extensament com van impactar la pandèmia i els ERTO en les diferències salarials entre homes i dones. La disminució que aquest indicador ha mostrat durant els darrers anys és una bona notícia que hem de posar en valor. No obstant això, cal recordar que la bretxa és un indicador relatiu i, per tant, no proporciona de manera aïllada informació sobre les condicions salarials objectives ni de les dones ni dels homes. La disminució de la bretxa salarial de gènere és compatible amb l’estancament o la disminució dels salaris de les dones. Per aquest motiu, per a poder ser interpretada, la dada sobre bretxa salarial ha d’anar sempre acompanyada de context, d’altres mesures i indicadors relatius a la situació de la dona al mercat de treball i a la societat.

L’objectiu de l’informe és múltiple i analitza les causes de les dificultats de l’emancipació juvenil al nostre país per, així, poder portar una estratègia sindical i una intervenció sociopolítica clara per posar fi a la precarietat juvenil.

Aquest informe aborda la situació de Catalunya respecte dels ODS, a fi de contribuir, amb perspectiva sindical i sociopolítica, a una millor implementació de l’Agenda 2030. També es pretén divulgar i reivindicar un enfocament integral de la noció de treball digne. La Fundació Cipriano García i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya han coordinat la realització d’aquest document, elaborat per Irene Galí, Daniel Garrell i María Alejandra Velásquez. En aquesta primera edició, l’informe es centra en sis ODS d’especial rellevància sindical.

Aquest informe destaca la situació de cronificació de la pobresa que estem patint a Catalunya, l’increment de la desigualtat i els reptes pel que fa la qualitat d’un servei que encara no desplega l’escut social que necessiten les llars i les persones més afectades per la pobresa i la precarietat a Catalunya.

D’acord amb les dades de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial (EAES, elaborada per l’INE i publicada el 22 de juny de 2022), el salari mitjà a Catalunya l’any 2020 va ser de 27.100,11€. Aquesta xifra suposa un augment del 4,36 % sobre el salari mitjà de l’any 2019, que va ser de 25.968,20€. El salari mitjà entre els homes va augmentar un 3,58 %, passant dels 28.965,38 € als 30.003,62 € i el salari mitjà de les dones, per la seva part, es va incrementar en un 4,82 %, ascendint dels 22.988,22 € als 24.096,69 €. Podem concloure, a partir d’aquestes xifres, que en un context de crisi econòmica com la viscuda arran de la pandèmia de covid-19, a Catalunya van pujar els salaris?

Aquest document descriu el marc contextual i les causes de les transformacions socials i econòmiques de les transicions, les dinàmiques que les impulsen i els seus impactes en les diverses esferes social, econòmica i ambiental. I també pretén construir arguments i eines d’acció sindical en resposta a noves formes d’explotació, de precarització o de conculcació de drets laborals, sorgides de nous models empresarials, de noves formes de comerç, les plataformes digitals, i la irrupció dels algoritmes i la intel·ligència artificial en les relacions econòmiques. El document s’estructura en tres apartats, dedicats a tres grans palanques o canvis de model: la digitalització, la transició energètica i l’economia circular.

Aquest informe té com a objectius caracteritzar el treball en plataformes digitals de treball de cures i neteja a domicili, identificar les conseqüències de la irrupció de les plataformes en les condicions de treball de les treballadores i proporcionar eines i arguments per a la resposta sindical.

Aquest informe aprofundeix en la situació de les dones en el mercat de treball de Catalunya i les seves conseqüències en les diferències salarials entre homes i dones. També analitza la situació dels plans d’igualtat de les empreses a Catalunya i les propostes sindicals per tal d’avançar en la igualtat entre homes i dones en el treball

Necessitem quantificar per comprendre i és arran d’aquesta quantificació que el fenomen assoleix la prova final de la seva existència. En aquest sentit, quantificar la bretxa salarial de gènere és imprescindible, però no només per a fer-la visible i aprehensible per la societat, sinó per a què, de fet, existeixi. En aquest document realitzarem algunes consideracions sobre els instruments de mesura de la bretxa salarial i analitzarem les principals fonts estadístiques per al seu càlcul. I veurem com aquests són capaços, no només de descriure la realitat, sinó de crear realitat.

L’informe incorpora una part de tipus monogràfic centrada, en aquesta ocasió, en la població d’origen marroquí. Amb aquest objectiu, a banda de la part d’anàlisi general sobre la situació de la població estrangera, s’ha dedicat un espai a l’anàlisi de dades de l’Enquesta de població activa (EPA), que poden aportar informació sobre la situació laboral de la població marroquina a Catalunya.

Autor: Mario Ríos Fernández, Politòleg i professor associat a la UB i la UdG, col·laborador de l’Aula de Treball i Societat de la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya. El desembre de 2021, l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha fet públic el seu Sondeig d’Opinió de Catalunya que porta fent anualment des de 1989. Aquest informe en descriu i analitza el seu contingut.

L’Enquesta d’opinions i actituds sociopolítiques, que fem coincidir amb el procés de debat del 12è Congrés de CCOO, vol conèixer les opinions de les persones afiliades sobre temes que són part o estan molt vinculats a l’acció sindical així com d’altres de caràcter més general. Segons l’objectiu de cadascuna de les enquestes realitzades, triem la manera de fer-la que ens sembla més escaient, cosa que comporta petites deferències en la metodologia emprada.

El 2020 ens deixa una imatge esgarrifosa: un augment del 21,54 % del nombre d’accidents de treball mortals durant la jornada, al mateix temps que es produeix una reducció significativa dels accidents lleus i greus, i de les malalties professionals.

L’impacte de la pandèmia al mercat de treball té nom de dona i això es reflecteix tant en les taxes d’ocupació i atur com en els nivells de temporalitat, de treball a temps parcial i, fins i tot, en el teletreball o en les condicions de salut a la feina.

En aquest informe hem volgut conèixer l’impacte sense precedents que ha tingut la crisi sanitària originada per la COVID-19 en el mercat de treball a Catalunya i a la província de Barcelona, i com aquest impacte ha incidit en la pobresa en el treball.

La bretxa salarial es deu en gran mesura a totes les desigualtats i la discriminació estructural que pateix la dona en tots els àmbits de la vida.

S’emmarca dins del projecte estratègic “Lluita contra la precarietat” de CCOO de Catalunya, pactat al darrer congrés, que ha establert com una de les seves prioritats organitzar tots els col·lectius i els sectors que pateixen la precarietat i la pobresa laboral.

Durant el 2020, la pandèmia global de la COVID-19 ha canviat de cop les prioritats de les polítiques, de les institucions i del conjunt de la societat, i ha impactat de manera global en la vida de la gent i, molt especialment, de la classe treballadora.

Fa referència a les dades sobre la presència de persones estrangeres a Catalunya i la seva situació en el nostre mercat de treball durant en finalitzar l’any 2019. L’Informe incorpora una part de tipus monogràfic centrada en aquesta ocasió en l’ocupació estrangera en activitats de cures.

Además de los efectos sobre el empleo, la digitalización afectará al perfil de los trabajadores, a la organización del trabajo y a las formas de representación colectiva y organización sindical. Aquí están precisamente los objetivos, la oportunidad y el interés de este estudio.

Visibilitzar una realitat quotidiana i propera però que està oculta a la nostra mirada perquè té lloc dins dels domicilis privats, i que amaga greus situacions d’explotació laboral, de precarietat i de soledat que deixa les treballadores en una gran vulnerabilitat i indefensió.

Mercat de treball, llars i desprotecció social a la província de Barcelona (2019). En aquest informe hem volgut oferir una aproximació a l’empobriment de les persones treballadores a la província de Barcelona, situant els resultats en relació al conjunt de Catalunya.

Els indicadors de desigualtats de les dones en el treball remunerat continuen mostrant, tossudament, una realitat de discriminació i desigualtat per a les dones.

A Catalunya, les dones més grans de 16 anys eren el 52 % de la població en edat de treballar. En canvi, la quantitat de dones inactives i aturades era superior a la quantitat de dones ocupades.

La població objecte d’estudi són les persones que es van afiliar al sindicat en els 12 mesos anteriors a la realització de l’enquesta.