L’objectiu d’aquest fullet informatiu és donar a conèixer al conjunt de persones treballadores i als seus representants els criteris i mètodes per a afrontar adequadament la realització d’una avaluació de riscos ergonòmics, indicant els principals problemes i obstacles que trobem en les empreses, amb la finalitat d’incidir en una major participació en la millora de les condicions de treball.
L’ergonomia és l’adaptació de la feina (productes, equips, sistemes, entorn, etc.) a les capacitats i limitacions físiques i mentals de la persona, aplicant els coneixements científics existents.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) i el Reial Decret 39/1997, Reglament dels Serveis de Prevenció (RSP), en els anys 1996 i 1997 respectivament, hi ha l’obligació legal de realitzar l’Avaluació de Riscos (AR) que no s’hagin pogut evitar, incloent els riscos ergonòmics. Per avaluar aquests riscos és imprescindible la utilització d’un mètode específic ergonòmic d’avaluació.
Durant aquest temps la tendència empresarial ha consistit a obviar, en molts casos, els riscos ergonòmics en l’avaluació de riscos, en altres ocasions hem trobat avaluacions de riscos que els contemplaven de manera inadequada o amb mètodes específics incorrectes o aplicats de manera incorrecta. Tot això ha suposat no realitzar una efectiva prevenció dels riscos ergonòmics, traduint-se en un nombre important de lesions muscoloesquelètiques, la majoria d’elles, derivades al Sistema Públic de Salut per empreses i mútues.
Un altre element fonamental durant aquest temps ha consistit, en molts casos, en una insuficient, i en algun cas inexistent, participació efectiva de la Representació Legal de les persones Treballadores (RLT), a causa de la falsa percepció que és un tema molt “tècnic” i que únicament el poden gestionar el personal tècnic en prevenció.
Per tot plegat, des de CCOO entenem que l’avaluació dels riscos ergonòmics és un dels eixos fonamentals de la prevenció, en el qual és imprescindible una adequada participació efectiva dels Delegats i Delegades de Prevenció (DDPP), amb l’objectiu sindical d’aconseguir unes condicions de treball adequades i eliminar les conseqüències d’una prevenció ergonòmica de baixa qualitat, que es tradueix en lesions cròniques, que no són admeses com a contingència professional per les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social i/o Empreses Col·laboradores amb la Seguretat Social, precisament per no haver realitzat una correcta avaluació de riscos ergonòmica.
Feu clic per veure:
- el full “L’avaluació de riscos. Mètode i Ergopar” (en català)
- el full “La evaluación de riesgos. Métodos y Ergopar” (en castellà)