Javier Pacheco ha estat escollit secretari general de CCOO d’Indústria de Catalunya, la nova federació sorgida de la fusió de les fins ara existents Indústria i Fiteqa, que agrupa al voltant de 39.500 persones afiliades i 6.555 delegats i delegades, repartits en 8 grans sectors d’activitat.
El Congrés constituent de CCOO d’Indústria de Catalunya es va celebrar el 13 de març al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, amb la participció de 340 delegats i delegades del conjunt del territori que, a més d’escollir els òrgans de dirección de la nova federació (secretari general, Executiva i representació al Consell de la CONC), van aprobar les diferents resolucions congressuals. També hi van asistir un nombre important de convidats en representació de d’ferents estructures del sindicat i de diferents institucions laborals i socials.
Javier Pacheco va sortir escollit secretari general amb gairebé un 79% de vots a favor de la seva candidatura, i va fer la cloenda del congrés acompanyat pels integrants de l’Executiva de CCOO d’Indústria de Catalunya. En la seva intervenció va destacar que la feina de la nova federació arrenca ara, i que cal portar a la pràctica i fer realitat tot allò recollit en les resolucions aprovades allà on es dirimeix el conflicte, a les empreses
Pacheco també va incidir en que ara toca sumar esforços i agafar el millor de les dues federacions, que tenen una cultura històrica important al darrere, que han estat baluards en la història de CCOO i també en la història del sindicalisme a Catalunya.
Incrementar l’afiliació i guanyar en representativitat són dos dels objectius principals que ha d’assumir CCOO d’Indústria, va explicar Pacheco, per tenir una organització més forta i més eficaç i amb més credibilitat, capaç d’incidir allà on els treballadors i treballadores més ho necessiten. La defensa de la negociació col·lectiva sectorial és un altre dels eixos de la nova federació, que haurà de plantar cara als intents patronals de retallar drets, especialmente la de la confecció i textil estatal i les del metall de Barcelona i Lleida, que pretenen deixar els treballadors d’aquests sectors sense conveni sectorial.