Darreres notícies
Des d’Acció Jove i CCOO de Catalunya valorem els dos anys d’implementació del bo social jove
Fa dos anys, davant de la crisi residencial i d’emancipació que patim les persones joves del nostre país, des del Govern de l’Estat es va aprovar la mesura d’impulsar un bo social de lloguer. Des de CCOO de Catalunya i Acció Jove vam analitzar llavors aquesta mesura en tant que pal•liativa, a la vegada que insuficient i regressiva, ja que sense un control estricte dels preus del lloguer es deixava a la voluntat de mans privades els preus finals del lloguer. Temíem que l’excusa de la seva existència impliqués un abús unilateral per part dels propietaris i els fons voltors, i, fins i tot, un increment del preu del lloguer d’habitacions per a les persones joves.
Durant aquests dos anys, hem pogut constatar, a més, problemes en la implementació del bo jove a moltes comunitats autònomes. Des del conjunt de CCOO arreu de l’Estat hem reclamat l’agilització del pagament del bo de lloguer jove que a territoris com l’Aragó, el País Valencià, Andalusia i Catalunya anava amb gairebé vuit mesos de retard. Més enllà d’aquesta situació, la informació i la transparència sobre els procediments per demanar aquest tipus d’ajuts, així com els compromisos i els deures que implica, ha estat molt poc concreta. En el darrer mes, amb l’inici de la campanya de la renda 2023, s’ha suscitat una preocupació creixent entre els joves que van sol•licitar l’ajuda al lloguer durant el darrer any, que han manifestat el seu desconcert davant les conseqüències fiscals que aquest bo comporta a l’hora de realitzar la declaració de la renda.
La inquietud ha estat expressada a través de diverses plataformes, en què destaquen les xarxes socials. Alerten de la paradoxa d’haver de fer front a una alta càrrega impositiva per una ajuda destinada a pal•liar les dificultats econòmiques de les persones arrendatàries. Aquesta preocupació no només reflecteix la dificultat financera immediata dels joves, sinó que també posa de manifest la manca de transparència i informació adequada sobre els procediments fiscals associats a les ajudes al lloguer.
La joventut treballadora pateix condicions laborals precàries que dificulten la seva estabilitat econòmica i té limitat l’accés a un habitatge digne pels alts preus del lloguer, fruit de l’especulació immobiliària. Les traves que les persones joves s’han trobat per poder accedir a un ajut econòmic no han fet més que agreujar aquesta situació. Així, aquesta càrrega impositiva addicional genera desmotivació a l’hora de sol•licitar ajudes econòmiques i contribueix a reforçar els discursos antiimpostos i individualistes que sorgeixen en aquesta franja de la població gràcies a les campanyes populistes neoliberals de la dreta i la ultradreta.
Així mateix, es fa evident la necessitat d’una revisió del sistema d’ajuts al lloguer amb un enfocament més inclusiu i que tingui en compte les circumstàncies específiques de les persones sol•licitants. Com denunciàvem fa un parell d’anys, mesures com el bo social jove o els ajuts a la compra d’habitatge per a menors de 30 anys són insuficients, ja que no van a l’arrel del problema: actualment, a l’Estat espanyol l’habitatge no està garantit com un dret, sinó que és un bé de mercat. Calen mesures estructurals per solucionar l’actual crisi residencial que patim com a societat: cal regular de manera ambiciosa els preus del lloguer, penalitzar els habitatges buits, limitar i controlar les llicències per fer pisos turístics a ciutats tensades com Barcelona i, sobretot, augmentar l’oferta d’habitatge públic. Fer front a la crisi d’emancipació juvenil des d’aquest prisma també beneficia el conjunt de la societat i, sobretot, altres sectors vulnerables de la població, com és el cas de les dones o la població migrant.
Igualment, destaquem la importància d’oferir un suport adequat i un acompanyament per a les persones beneficiàries d’aquestes ajudes amb l’objectiu de prevenir sorpreses desagradables com les que s’han viscut en aquest cas. La falta de coneixement sobre els procediments fiscals i la variabilitat en les circumstàncies laborals de les persones sol•licitants posen de manifest la necessitat d’una millor orientació i assistència per part de les autoritats competents.
En conclusió, des de CCOO de Catalunya i Acció Jove, entenem que per solucionar l’actual crisi d’emancipació juvenil és imprescindible:
- Abordar la problemàtica de l’emancipació juvenil de manera integral, involucrant el conjunt de les institucions públiques, tant estatals com autonòmiques i municipals, des d’una perspectiva universal.
- Tenir compromís per un pacte nacional de la joventut que abordi les problemàtiques estructurals que ens impossibiliten emancipar-nos.
- Afrontar l’actual crisi residencial mitjançant mesures ambicioses i universals, com la regulació dels preus del lloguer, la penalització dels pisos buits, la limitació de pisos turístics i l’augment del parc públic d’habitatge en lloguer social, impossibilitant que aquest darrer acabi en la compra.
- Reforçar els serveis d’orientació i assessorament destinats al jovent, perquè siguin una mesura d’acompanyament per a aquelles persones que necessiten accedir al sistema d’ajuts actual. És necessària la formació tant en drets laborals com en fiscalitat per evitar sorpreses desagradables en el món laboral.
- Reforçar els serveis públics i revertir les retallades del darrer cicle polític. Els discursos neoliberals i ultraindividualistes que qüestionen els consensos socials al voltant de l’estat del benestar es fonamenten en les mancances actuals dels serveis públics, fruit d’una dècada de retallades i infrafinançament. Més enllà de l’educació i la pedagogia en matèria fiscal, la millor medicina contra el discurs antiimpostos és enfortir el sector públic en tots els àmbits.
CCOO de Catalunya assenyala la necessitat de mantenir les actuacions i les inversions destinades a garantir el subministrament d’aigua, tot i l’aixecament de l’estat d’emergència per sequera
Des de CCOO de Catalunya hem conegut l’acord de govern pel qual el proper dilluns els municipis -on viuen sis milions de persones- que reben subministre de la xarxa Ter-Llobregat passen a estar en estat d’excepcionalitat i deixen així enrere la fase d’emergència, la qual cosa suposa menys restriccions de l‘ús de l’aigua.
El nostre sindicat es congratula que els episodis de pluja del mes d’abril hagin obert el debat sobre aquesta possibilitat, en arribar l’aigua als embassaments per sobre del llindar en què cal declarar l’estat d’emergència, però tot i això volem assenyalar els següents punts:
CCOO hem participat, amb la resta d’agents socials, en diferents àmbits relacionats amb la gestió de l’aigua en els darrers mesos. Pel que fa a la sequera, hem tingut, des del novembre del 2023, reunions específiques amb el Departament d’Acció Climàtica al més alt nivell. Hem mantingut una actitud constructiva i comprensiva de les dificultats per aplicar el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i sequera (en endavant PES) per a una societat tan complexa com la nostra. Hem fugit de buscar responsables actuals i passats per les mancances en infraestructures que s’han fet evidents i no hem furgat en els evidents errors de comunicació que han succeït. Ens ha decebut molt que per prendre l’acord d’aixecament de la fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat el Govern no hagi compartit les seves raons amb els agents socials del país en que sí ha volgut trobar suport, conforme calia augmentar les restriccions.
En paral·lel cal dir que els treballs de la Taula Nacional de l’Aigua -en marxa des del novembre del 2023 i que és un mandat del Parlament- no avancen com caldria, per manca d’una proposta del Govern sobre la qual treballar i pel progressiu abandonament de moltes entitats i organitzacions que, en no veure clar el procés, se’n desvinculen.
Els plantejaments que haguéssim traslladat si se’ns hagués donat participació en aquesta decisió són els següents:
Fer marxa enrere a l’estat d’emergència pot donar un senyal confús a la ciutadania quan la situació de les reserves als pantans encara és preocupant, pitjor que l’any passat, i es preveu un estiu molt càlid i sec.
En estat d’emergència s’han trobat mecanismes inclosos o no previstos en el PES (plans d’estalvi a les empreses, benestar animal) per gestionar de manera raonable les restriccions evitant perjudicar l’activitat econòmica i l’ocupació. Fins i tot, quan s’ha considerat oportú, s’ha modificat el PES sobre la marxa. Creiem que en la situació actual s’hauria d’haver seguit per aquest camí. Una tornada a la situació d’emergència a la tardor-hivern tindrà efectes molt negatius en la percepció ciutadana i en el debat públic, un risc en què -valorem- no cal incórrer.
En tot cas, valorem positivament el compromís de mantenir les actuacions per tal de garantir el subministrament, però ens preocupa l’endarreriment que percebem en l’ampliació de la dessaladora de la Tordera i l’entrada en servei de la del Gaià. Considerem també que cal acordar una solució de futur per la conca de la Muga, que en la nostra opinió passa per una dessaladora al golf de Roses. Sobre la dessalinització com a garantia de subministrament volem assenyalar l’elevat cost energètic -a banda de l’impacte ambiental-, de manera que cal preveure-la com a darrer recurs i acompanyat del desplegament d’energies renovables a Catalunya. Pel que fa a la regeneració de l’aigua cal que segueixi creixent aquesta activitat i també més enllà de la regió metropolitana de Barcelona.
- Cal no oblidar que encara estem en situació de sequera, que les previsions són que no en sortirem a mitjà termini i que cal aprendre i aplicar ja les lliçons.
- Cal elaborar el nou PES amb previsions de pluviometria a la baixa i episodis de manca d’aquesta més llargs. Tot això és conseqüència de l’escalfament global, cosa que exigeix assolir els objectius fixats en mitigació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i en polítiques d’adaptació al canvi climàtic, les conseqüències del qual ja són evidents.
- Cal adaptar els nostres consums al recurs existent, les solucions molt intensives en energia, per tant en diners, com les dessaladores són per garantir el subministrament de les persones en cas d’emergència, no un recurs que pugui esdevenir estructural i els costos del qual hagin de recaure de manera igual en el consum de les persones i de les empreses.
- Cal millorar la qualitat de les masses d’aigua. Si ara es poden fer captacions d’urgència al Besòs és perquè s’ha revertit la contaminació que patia el riu fa dècades. Per això cal mantenir els cabals ecològics en tota circumstància, ja que és la manera de garantir la regeneració natural (sense cost) i les reserves per a futures situacions de sequera.
- Les empreses han de persistir en les mesures d’estalvi, eficiència i circularitat pel que fa a l’ús de l’aigua. El conjunt de sectors han de fer la transició cap a productes i serveis menys intensius en l’ús de l’aigua i que això suposi un increment de valor afegit, en ocupació i en sostenibilitat. Estem aprenent que l’ocupació pot dependre de la disponibilitat d’aigua. Cal crear les condicions per adequar el nostre teixit productiu a l’aigua de la qual podem disposar a un cost assumible per les activitats econòmiques.
- La ciutadania ha estalviat aigua partint de consums per capita ja molt moderats. El paper dels ajuntaments és fonamental en control, la comptabilització de tots els consums, però també en el manteniment de xarxes que -en massa casos- no s’ha fet com caldria.
Per això cal un fort consens polític i social, que cal portar, també, a la gestió del PES vigent. CCOO de Catalunya demanem a tots els grups parlamentaris i al nou Govern que es continuïn executant les inversions necessàries per a la cohesió territorial i d’acord amb l’interès general, amb l’impuls de la nova cultura de l’aigua, que doni resposta als reptes de Catalunya en termes de cohesió social i transició de model productiu sostenible i generador d’ocupació de qualitat.
L’ACA, els partits polítics amb representació als municipis, al Parlament i la part social signen una declaració laboral per a la millora del Conveni col·lectiu sectorial del cicle integral de l’aigua a Catalunya
El passat 24 d’abril CCOO, UGT i la Intersindical van signar una declaració laboral amb ERC, Junt x Catalunya, CUP-AT, PSC, En Comú Podem i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) on es comprometen i donen suport a la revisió i millora del Conveni col·lectiu sectorial d’àmbit autonòmic del cicle integral de l’aigua a Catalunya.
Segons la feina d’anàlisi i estudi fet per les parts, s’ha arribat a la conclusió, tal com relata la declaració, que, actualment, hi ha una disparitat de casuístiques important en la gestió del cicle de l’aigua que fa que les condicions de totes les persones treballadores no siguin les mateixes. Per tant, sigui quin sigui el model de gestió es vol treballar cap a l’homogeneïtzació d’aquestes condicions.
Dels diferents treballs d’anàlisi i comparació entre diferents convenis a Catalunya es desprèn que cal actualitzar el conveni sectorial de Catalunya. És imprescindible cercar entre totes i tots un model actualitzat i equilibrat per tal que es garanteixin unes condicions dignes, evitant i/o minimitzant al màxim possible els greuges comparatius per les mateixes feines, capacitats i responsabilitats.
Totes les obres desenvolupades i les instal·lacions existents a l’àmbit hidràulic tenen incidència en l’estat de les masses d’aigua sobre les quals actuen, de manera directa o indirecta i, per tant, han de ser executades i operades per professionals amb coneixements i experiència sòlida. És evident que, amb aquestes responsabilitats i les que s’afegiran per la transició necessària cap a un model més sostenible, les persones treballadores del sector del cicle integral de l’aigua han de tenir unes condicions laborals i salarials acords amb la seva experiència, coneixement i dedicació.
Tots els actors implicats, encapçalats pels titulars dels serveis públics, hem de vetllar perquè la millora del Conveni sectorial del cicle integral de l’aigua sigui un fet i que reculli la importància, la idiosincràsia i la necessitat d’assolir uns nivells de qualitat laboral i salarial que permetin operar dignament els serveis del cicle de l’aigua.
Es pot veure la declaració íntegra fent clic aquí.
CCOO denuncia, entre altres infraccions, la vulneració del dret de vaga per part de l’empresa Llansà
Avui, CCOO de Catalunya ha informat en roda de premsa a Girona sobre les diferents denúncies davant la Inspecció de Treball contra la direcció de l’empresa Llansà per persecució sindical contra la delegada sindical, per vulneració del dret de vaga i per l’incompliment de la Llei de prevenció de riscos laborals. A la roda de premsa hi han pres part Magdalena Albarracín, delegada sindical de CCOO; Belén López, secretària general de CCOO de les Comarques Gironines, i Carlos Chicano, secretari general de CCOO d’Indústria de Girona.
La delegada de CCOO a l’empresa ha recordat que, després dels intents infructuosos de la part social perquè es compleixi el conveni signat, s’han vist abocats a convocar una vaga de deu dies que està sent secundada pel 100 % de la plantilla.
La secretària general de CCOO de les Comarques Gironines ha plantejat la incongruència de l’empresa de no voler acceptar el compliment del conveni que ella mateixa va signar amb la plantilla. També ha explicat com des de la part social s’han estat seguint les diferents vies negociadores (TLC, taules de negociació…) fins a arribar al punt de convocar una vaga de deu dies per intentar fer seure l’empresa a negociar i que aquesta decideixi aplicar el conveni.
López ha advertit que les empreses no poden saltar-se la normativa laboral i trencar les mesures de negociació, i molt menys que hi hagi connivència per part de les administracions.
Chicano, al seu torn, ha destacat la denúncia contra l’empresa per contractar treballadors d’ETT per substituir els vaguistes, cosa que vulnera el dret de vaga de la plantilla. També ha informat que s’ha posat a disposició de la Inspecció de Treball el contracte d’un d’aquests treballadors, perquè l’autoritat laboral realitzi les accions oportunes. Igualment, s’han aportat a la Inspecció de Treball documents gràfics on es veu la direcció de l’empresa carregant camions i, per tant, suplantant els treballadors en vaga. Aquesta feina s’ha fet sense els elements de protecció personal pertinents, fet que també s’ha denunciat a la Inspecció de Treball.
CCOO ha puntualitzat que tot el conflicte és pel incompliment del conveni signat, sobretot en els temes d’horari, vacances i temps de descans per l’excés de jornada. La representació sindical ha deixat clar que si l’empresa no negocia i no arriba a un acord satisfactori el conflicte continuarà.
Vaga i concentració per denunciar la manca de diàleg a Monbus-Julià en el conflicte del servei de transport del Baix Llobregat
El 8 de maig davant del Parlament de Catalunya
Davant la pèssima gestió del servei de transport del Baix Llobregat per part de l’empresa Monbus-Julià i la falta de diàleg en la resolució del conflicte, CCOO convoca demà, dia 8 de maig, els treballadors i treballadores es van concentrar davant del Parlament de Catalunya a les 11 hores.
D’altra banda, CCOO va convocar a la plantilla a una manifestació el mateix 8 de maig des de l’empresa Julià (c/Pablo Iglesias, 84, de l’Hospitalet de Llobregat) a l’empresa Monbus (c/Rafael Barradas, 28, de l’Hospitalet de Llobregat).
La concentració al Parlament i la manifestació a l’Hospitalet del Llobregat s’han convocat en el marc del tercer dia de vaga que ja va anunciar el comitè d’empresa a mitjans del mes d’abril.
Monbus-Julià forma part del grup d’empreses d’UTE Sant Boi que gestiona actualment el servei de transport al Baix Llobregat. Són empreses que, malgrat que es presenten al concurs públic fent gala de l’eficiència necessària per gestionar un servei com el del transport de viatgers, després ofereixen llocs de treball precaris, ja que, enmig de l’entramat empresarial, aprofiten per eliminar els drets laborals de la plantilla aconseguits durant dècades.
D’altra banda, és molt habitual que els conductors i conductores informin del mal estat dels vehicles i que l’empresa no posi els recursos suficients per capgirar la situació. CCOO creu que amb aquesta manera d’actuar estan enganyant les administracions, la ciutadania i les persones treballadores, ja que no s’ofereix la qualitat i seguretat que s’hauria d’exigir a un servei públic.
CCOO de Catalunya dona suport a l’acampada d’estudiants de la Universitat de Barcelona en solidaritat amb Palestina
El matí del 6 de maig, els i les estudiants organitzades de la Universitat de Barcelona han anunciat que acamparan durant els dies 6, 7 i 8 de maig en solidaritat amb Palestina i en denúncia del genocidi que està patint el poble palestí. Aquesta acció forma part d’una onada de solidaritat internacionalista que s’està impulsant als principals campus universitaris (no només a l’Estat Espanyol, sinó també a Europa i als Estats Units).
Des de CCOO donem tot el nostre suport a les persones estudiants acampades a la universitat. El moviment estudiantil ha estat històricament punta de llança d’importants mobilitzacions per la pau i la fi dels conflictes armats i ha treballat estretament amb el moviment obrer organitzat. És per això que celebrem que, un altre cop, aquest s’organitzi contra el genocidi i les atrocitats que s’estan cometent contra la població civil palestina. Les universitats, com espais de debat, crítica i transformació social, són espais crucials en la construcció de societats més lliures i democràtiques des de l’educació i el coneixement.
Des del sindicalisme de classe internacionalista de CCOO defensem que urgeix la fi del genocidi, el reconeixement de la sobirania del poble palestí i el desenvolupament de compromisos vinculants per a la construcció d’una pau duradora a Palestina.
18a Jornada de previsió social complementària «…Parlem?»
Tindrà lloc a Barcelona el 6 de juny de 2024
El 6 de juny de 2024 tindrà lloc a Barcelona la 18a jornada de previsió social complementària, que organitza CCOO de Catalunya. Aquest any, el lema de la jornada és «…Parlem? «.
L’atur continua reduint-se tot i que de manera desigual, cosa que mostra la necessitat de reforçar les polítiques d’ocupació en clau de gènere i d’edat
CCOO de Catalunya constata les bones dades d’atur malgrat el component estacional i el repte pendent de la plena ocupació
Les dades de l’atur registrat del mes d’abril ens mostren que continua la dinàmica de reducció de l’atur i de millora de la contractació indefinida. Des del 2008 no es registrava un nombre tan baix de persones en situació d’atur. Malgrat que no es pot obviar el component estacional de les dades, cal fer valdre la disminució de persones registrades al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) així com constatar l’augment de persones afiliades a la Seguretat Social. És destacable com l’atur registrat es redueix en grau més alt quan fem la comparació amb el mes anterior que quan fem la comparació interanual, la qual cosa podria apuntar a les creixents dificultats per reduir l’atur quan aquest es troba en nivells històricament baixos. A més, cal situar les dades d’afiliació a la Seguretat Social del mes d’abril, en què l’increment interanual del nombre de persones afiliades ha estat de 33.089. Per tant, interpretem que aquest important augment de persones afiliades, que contrasta amb la menor reducció en termes d’atur registrat, suggereixen un ús important del contracte fix discontinu per donar cobertura a la necessitat de contractació estacional. A tall de resum, podem dir que ens trobem davant símptomes inequívocs d’una millora del nostre mercat de treball, la qual cosa ens insta a abordar el repte de la plena ocupació de qualitat, que hauria de permetre superar flagells com la subocupació, entomant les tasques pendents per deixar de ser una anomalia a escala europea.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes d’abril deixa una xifra de 337.030 persones en situació d’atur a Catalunya. Aquesta dada suposa una variació interanual de -0,5 %, que, en termes absoluts, suposa que hi ha 1.765 persones menys registrades com aturades que les que hi havia el mes d’abril del 2023.
D’altra banda, les dades respecte del mes anterior ens indiquen que l’atur es redueix en 7.359 persones respecte del passat mes de gener (un -2,1 % de reducció, en termes relatius).
Al conjunt de l’Estat, el total de persones registrades en situació d’atur el mes de desembre ha estat de 2.666.500, la qual cosa suposa una variació interanual negativa de -4,4 % i una reducció de -2,2 % respecte del passat mes de març. Per tant, veiem com amb dades interanuals, Catalunya redueix atur, però en menor intensitat que ho fa el conjunt de l’Estat.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
En l’àmbit sectorial, a escala interanual hi ha hagut un comportament desigual de l’atur registrat. Els dos sectors que més disminueixen les persones aturades són l’agricultura i la indústria. En termes interanuals, la indústria redueix en 1.868 les persones registrades a l’atur que procedien d’aquest sector mentre que l’agricultura ho fa en 537 persones. En termes relatius, però, l’agricultura presenta una variació negativa de -9,1 % i la indústria, de -5,0 %. L’únic sector que no redueix el nombre de persones aturades és el sector de serveis, amb un augment testimonial de l’atur (de 31 persones) i les persones que no procedien de cap sector en concret, que també augmenten en 816 persones. Quant a la comparació amb el passat mes de març, tots quatre grans sectors presenten una variació negativa, no tan desigual i que fluctua entre el 2,6 % de l’agricultura i l’1,7 % de la construcció.
ATUR PER PROVÍNCIES
Les dades per províncies ens indiquen una variació interanual negativa de l’atur a les quatre províncies catalanes. La província que redueix, proporcionalment, les xifres d’atur registrat és, amb molta diferència, Lleida (-4,3 % en variació interanual). Aquesta dada presenta un clar component estacional que té a veure amb la reducció de l’atur provinent del sector agrícola. A molta més distància trobem Girona, que redueix atur a un ritme interanual de l’1,8 %, seguida per Tarragona (reducció de 0,4 %) i Barcelona (que redueix l’atur en un tímid 0,1 %).
Quant a la reducció respecte del mes anterior, les variacions són força semblants i oscil·len entre el -2,6 % de Tarragona i el -2,0 % de Barcelona.
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 57,4 % de les persones que es troben en situació d’atur, mentre que els homes suposen el 42,6 %. En valors absoluts, les dones registrades a les oficines del servei públic d’ocupació són 193.515 i els homes, 143.515. En termes relatius i en comparació interanual, les dones registren una variació negativa de -0,3 % mentre que els homes redueixen atur en major mesura i registren una variació negativa de –0,8 %. En canvi, la variació relativa intermensual de l’atur ha estat encara més desigual per raó de sexe i veiem com els homes han reduït atur amb un nivell de 2,8 % mentre que les dones han registrat una variació negativa d’1,6 %.
ATUR PER NACIONALITAT
Les persones estrangeres representen el 20,6 % del total de persones registrades en situació d’atur. En termes absoluts, això vol dir que hi ha 69.287 persones estrangeres en situació d’atur. En termes interanuals, això suposa una tímida reducció de 2,3 % respecte del mateix període de l’any anterior. Aquesta disminució relativa de l’atur és superior a la registrada pel conjunt de la població, que, recordem, és de 0,5 % i pot tenir a veure, entre altres factors, amb el component d’estacionalitat i el pes del sector agrícola en la reducció de l’atur, on la població estrangera es troba sobrerepresentada.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
A Catalunya s’han registrat 205.973 contractes aquest passat mes d’abril. D’aquests, 93.967 (el 45,6 % respecte del total de contractes registrats aquest mes) són indefinits, mentre que 112.006 (el 54,4 %) són de caràcter temporal. En termes interanuals, la contractació temporal ha augmentat el 18,9 %, cosa que evidencia el clar component estacional d’aquest mes d’abril, mentre que la contractació indefinida ha crescut el 4,1 % en termes interanuals. En termes absoluts, la variació del nombre total de nous contractes respecte del passat mes de març ha estat de 5.617 contractes indefinits més i 12.410 contractes temporals més.
PRESTACIONS PER ATUREl mes de març de 2024 (darreres dades disponibles) les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 57,4 % del total de persones que reben prestacions relacionades amb l’ocupació. En canvi, les persones que reben subsidis representen el 39,4 %. El 3 % restant correspon a persones que estan percebent la renda activa d’inserció.
En termes interanuals, la percepció de prestacions contributives experimenta un increment del 3,3 %, mentre que les persones perceptores de subsidis augmenten un 2,1 %, respecte d’ara fa un any.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
1. Les dades d’afiliació i d’atur registrat mostren el caràcter estacional de la contractació. Es fa palès un ús intensiu dels contractes fixos discontinus per cobrir places de caràcter estacional, tal com mostren també les dades d’afiliació a la Seguretat Social. Sens dubte, aquest tipus de contracte indefinit aporta més seguretat a les persones treballadores i una millora protecció davant la desocupació, però ens interpel·la a activar mesures complementàries per garantir que puguin accedir a una ocupació digna al llarg de tot l’any. En aquest sentit, calen mesures per reduir el caràcter estacional de l’oferta turística mitjançant serveis d’alt valor afegit que es puguin oferir al llarg de tot l’any, però també facilitar a les persones que treballen en aquest sector una formació permanent i unes polítiques d’ocupació específiques, per tal de superar la seva intermitència i precarietat laboral.
2. Davant de la bona evolució de les dades d’atur, cal avançar de manera decidida envers l’objectiu de la plena ocupació. Per assolir aquest repte cal enfortir les polítiques d’ocupació, molt especialment aquelles adreçades a les persones majors de 45 anys, que pateixen discriminació per edatisme, i també aquelles adreçades a les dones, que continuen presentant pitjors dades respecte dels homes. En aquest sentit, cal estendre els plans d’igualtat i reforçar polítiques de gènere, també en el marc de les polítiques d’ocupació.
3. No podem obviar que a Catalunya tenim una quarta part de la població aturada que queda fora de la cobertura de prestacions i, per tant, es fa absolutament imprescindible enfortir el nostre sistema de protecció social. Cal millorar la coordinació entre la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital i facilitar que aquestes prestacions arribin a tothom que ho necessiti.
4. És absolutament imprescindible abordar l’accés a l’habitatge, que és, des de fa temps, un dels principals problemes de les persones treballadores i un dels elements que determina la pobresa i l’exclusió social. L’increment del preu del lloguer i de compra són obstacles per a moltes llars treballadores, que pateixen grans dificultats per poder viure, especialment en aquells municipis més tensats. Cal augmentar de manera significativa el parc d’habitatge públic de lloguer així com activar totes aquelles polítiques que siguin útils perquè l’habitatge sigui realment accessible.
CCOO valora positivament l’acord assolit amb Freixenet, que permet minimitzar l’afectació de l’ERTO
CCOO d’Indústria de Catalunya valora positivament l’acord assolit aquest cap de setmana amb la direcció de Freixenet, ja que permetrà minimitzar l’afectació i millorar les condicions d’aplicació de l’ERTO per causes productives que va presentar la companyia després que l’Administració denegués l’ERTO per causes de força major. Un acord que ha estat possible gràcies al treball i a l’esforç negociador de CCOO, que té el 85 % de la representació al Grup Freixenet i ha tutelat aquesta negociació.
D’una banda, s’han acordat compensacions econòmiques per a les persones que entrin a l’expedient, en funció de la jornada afectada, fins a una mitjana del 95 % del salari real. En el cas de les persones de més de 55 anys, l’empresa es farà càrrec de l’atur consumit en cas de ser baixa més endavant.
Quedaran fora de l’expedient les persones que es troben en situació de jubilació parcial i les que tenen una reducció de jornada per guarda legal. Tampoc es veuran afectades per l’ERTO les vacances i festes recuperades ni les tres pagues extraordinàries.
Un cop abordada la situació concreta de Freixenet, CCOO seguirà treballant per afrontar els problemes estructurals del sector del cava per tal de garantir el futur de l’activitat i de l’ocupació. CCOO segueix insistint al Ministeri d’Agricultura i al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat perquè instin el Consell Regulador del Cava a treballar conjuntament amb tots els agents que componen el sector a prendre les mesures necessàries per flexibilitzar el marc normatiu per a l’elaboració del cava, davant la situació de preemergència per sequera en què es troba el país.
Davant d’aquest escenari, és crucial ajustar el reglament d’elaboració del cava i dotar-lo de la flexibilitat que tenen altres denominacions d’origen del país i d’àmbit internacional per pal·liar aquesta greu situació, garantint l’ocupació i la qualitat del producte. Això és fonamental per preservar el futur del sector. Es tracta d’un canvi que hauria d’aplicar-se en situacions excepcionals com l’actual.
Així mateix, CCOO exigeix al Consell Regulador del Cava i a les Administracions que la representació social de les persones treballadores tingui presència al consell i en qualsevol mesa sectorial que es constitueixi en la qual es parli del present i el futur del sector del cava.
CCOO reclama novament a l’Institut Català de la Salut la constitució de la Comissió de Treball de Trasplantaments
La Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya reclama a l’ICS que es constitueixi la Comissió de Treball de Trasplantaments, tal com consta al 3r Acord de les condicions de treball del personal estatutari, així com la del personal que treballa a centres penitenciaris i la de les infermeres de pràctica avançada (IPA).
El 22 de novembre es va signar el 3r Acord de les condicions de treball del personal estatutari de l’ICS, en què es preveu que hi ha certs llocs de treball amb particularitats molt diferents de la resta. Per això es va acordar que calia tractar-les i regular-les en comissions de treball. A banda de les que es puguin crear en un futur, les que s’enumeren dins el text del preacord de manera expressa són les tres ja enumerades.
Davant les peticions de diversos professionals pel que fa al pagament de les guàrdies tant presencials com localitzades dels trasplantaments, i quant al seu tractament diferent en funció de l’hospital de l’ICS de què es tracti, des de CCOO de Catalunya fa temps que reclamem que es constitueixi aquesta comissió al més aviat possible.
En aquests moments, tot i que som encara en el procés d’elaboració del text final del que serà el 3r Acord, obrim la porta al fet que alguns d’aquests professionals afectats puguin formar part de la comissió que es crearà.
L’ICS, segons informen, està en espera de rebre un document de proposta que s’està elaborant d’entre hospitals que realitzen trasplantaments. CCOO vol recordar que, en tot cas, treballarem, com sempre, per a l’homogeneïtzació de les condicions d’aquest personal, i en tot allò en què els professionals en surtin beneficiats.