Darreres notícies
Vaga indefinida i concentració de treballadors a la seu de l’empresa SFAM
La direcció de la matriu francesa de SFAM continua sense oferir una solució a la filial espanyola, amb seu a Barcelona, mantenint aproximadament 90 treballadors sense pagar els seus salaris i sense càrrega de treball efectiu.
L’empresa encara no ha pres mesures, com ara presentar un preconcurs de creditors o realitzar acomiadaments col·lectius, deixant aquests treballadors en una situació legal incerta, sense feina i sense rebre pagament. Aquesta situació ha portat molts treballadors a un límit financer, amb algunes persones incapacitades per fer front als seus pagaments habituals, com el lloguer.
La Inspecció de Treball ha convocat la direcció de SFAM Ibérica per tal de clarificar el futur de la companyia al nostre país, però encara no s’ha arribat a cap resolució.
Els treballadors han organitzat una concentració a la porta de la Torre Mapfre, al carrer Marina, 16, de Barcelona, per al dia d’avui, 13 de maig, a les 12 hores.BSM signa un acord en contra de la majoria per la gestió de la Copa Amèrica que se celebrarà aquest estiu a Barcelona
BSM en la seva àrea de negoci del Port Olímpic gestiona el servei operatiu del port que dona resposta a les necessitats de les embarcacions i de la mateix instal·lació. El passat 8 de maig l’empresa va signar un acord amb un dels quatre sindicats amb representació a l’empresa per a la gestió de la Copa Amèrica que se celebrarà a l’agost, a Barcelona. Aquest acord modifica les condicions laborals en qüestió d’horaris i de vacances i estableix unes percepcions econòmiques de compensació manifestament insuficients. CCOO està rontundament en contra d’aquest acord perquè no recull la voluntat de la majoria de treballadors i treballadores.
Es tracta d’un conjunt de mesures que afectaran la vida de la plantillla del port i que requereixen una compensació específica que retribueixi dignament la seva dedicació i professionalitat, tant en marineria com en la gestió administrativa. També ha de ser una oportunitat per resoldre conflictes de seguretat i organitzatius de manera estable.
Desde CCOO creiem que l’Ajuntament de Barcelona amb l’actual direcció de Collboni pretén obtenir un gran prestigi i ingressos econòmics a costa de les persones treballadores del Port Olímpic. S’han previst modificacions de condicions de treball, vacances, horaris i excessos de jornada, a més, tenim la certesa d’un increment exponencial d’activitat, tant en marineria com en gestió administrativa. Activitat que tensarà i estressarà la nostra capacitat de manera extraordinària. La resposta de l’empresa a les inquietuds de la plantilla sempre ha estat donar llargues.
Fa temps que estem denunciant que el procés d’integració de POBASA (anterior empresa que gestionava el port abans que BSM) es va fer incorrectament, encara que en el seu moment la plantilla el va acceptar, l’empresa ho va fer sense oferir la informació adequada, ningú no s’imaginava temps després que les funcions i les maneres de treballar canviarien de manera radical. El personal de marineria i de gestió de clients va veure incrementades les seves tasques i responsabilitats, a més de la implantació de perilloses qüestions de seguretat i prevenció de riscos, com ara treballar amb maniobres de pujar i baixar les embarcacions sense recurs preventiu o treballar una persona de marineria sola, a la nit. Ara, a més, es pretén retallar a algunes persones el dret a aparcar en el centre de treball.
CCOO valora positivament l’acord assolit a Llansà, que garanteix plenament els drets de la plantilla
CCOO d’Indústria valora molt positivament l’acord assolit divendres amb la direcció de Llansà, amb la mediació de la Inspecció de Treball de Girona, ja que garanteix plenament els drets de la plantilla, amb l’aplicació del conveni col·lectiu. Un acord que ha estat ratificat per unanimitat pel conjunt de treballadors i treballadores, i que ha estat possible gràcies a la pressió de la vaga que han estat duent a terme des del passat 29 d’abril. Amb aquest acord es posa fi al conflicte obert a l’empresa.
L’acord estableix que les persones treballadores podran escollir 3 dies de lliure disposició durant l’any 2024 i 2025, amb l’únic condicionant de l’ordre de sol·licitud perquè no s’aturi l’activitat productiva a causa del gaudi d’aquests dies.
Quant al sobrant de temps addicional per a aquests dos anys (2024-2025) per la reducció de jornada establerta en el conveni col·lectiu, s’ha pactat que es farà una reducció diària dels minuts que corresponguin en la jornada laboral anual establerta, sempre al final de la jornada, de manera que s’avançarà l’hora de sortida.
CCOO reafirma el seu suport a l’acampada universitària per la pau a Palestina
CCOO reitera el seu ferm suport a l’acampada universitària en pro de la pau a Palestina, que s’ha consolidat com una impressionant demostració del compromís de la ciutadania de Catalunya, i especialment de la joventut organitzada, amb la causa palestina.
Des del primer instant, CCOO ha expressat el seu suport incondicional, amb la participació activa d’Acció Jove – Joves de CCOO a l’acampada. A més, en col·laboració amb Acció Jove, la Federació d’Educació de CCOO ha establert un punt de recollida de material logístic i alimentari a la seu nacional, i ha realitzat ja el primer lliurament avui mateix.
Creiem fermament que és compatible la diversitat d’expressions democràtiques i, en aquest sentit, instem les autoritats competents a trobar solucions que permetin mantenir aquesta expressió de solidaritat, també durant la jornada electoral del proper 12 de maig.
En un moment en què les amenaces d’incrementar els atacs militars contra la població civil per part de l’exèrcit israelià són cada cop més presents i en el qual la Conferència de Rectores i Rectors (CRUE) ha manifestat el compromís del conjunt de la comunitat universitària amb la pau, seria inacceptable tot intent d’impedir la continuïtat d’aquesta iniciativa.
Des de CCOO mantindrem la nostra activitat de defensa de la pau i la solidaritat fins a garantir el final del genocidi, el reconeixement de la sobirania del poble palestí i una pau duradora a Palestina.
CCOO reclama solucions pel conflicte i la vaga del 112- Servei d’Emergències de Catalunya
CCOO de Catalunya vol expressar la seva preocupació davant la continuació de la vaga al 112 – Servei d’Emergències de Catalunya, sense perspectiva de resolució. Malgrat les converses amb Serveo, l’empresa subcontractada pel Cat-112, les mesures organitzatives presentades no han satisfet les demandes dels treballadors.
La plantilla del Servei d’Emergències de Catalunya es veu obligada a treballar jornades extenses de 39 hores setmanals amb una remuneració insuficient, especialment en diumenges, quan perceben només 16 euros per dia. Això se suma a la falta de formació adequada i a un volum excessiu de feina que posa en risc la seva salut mental, amb conseqüències greus per a la gestió de les emergències.
CCOO denuncia la responsabilitat de les empreses subcontractades i de les autoritats competents en la precària situació del Servei d’Emergències de Catalunya. Després de 25 anys d’externalització al telemàrqueting, queda patent que aquest model ha fracassat, i deixa en evidència la necessitat d’una gestió directa per part de l’Administració.
És imperatiu posar experts en emergències al capdavant del 112 i assegurar una gestió responsable per part de les autoritats. CCOO reclama un compromís real amb els treballadors i la millora de les seves condicions laborals per garantir un servei d’emergències eficaç i segur per a tota la ciutadania.CCOO alerta del risc de col·lapse en l’atenció al públic a Trànsit per la imminent sortida del personal interí
El sindicat adverteix de l’alta taxa de vacants existents: 74 % a la Prefectura de Girona, 70 % a la de Tarragona, 66 % a la de Lleida i a la província de Barcelona un 60 % a l’oficina local de Sabadell i 57 % a la Prefectura Provincial.
La finalització dels contractes de treball temporals provocarà tancaments i retards a la Direcció General de Trànsit aquest estiu, un dels períodes de major demanda per part de la ciutadania.
CCOO alerta que la finalització de 150 contractes de personal interí aquest mes de maig posa en risc l’atenció a la ciutadania en les oficines de la Direcció General de Trànsit (DGT). Assenyala, a més, que es manté el problema estructural de la falta de personal, ja que es mantenen vacants gairebé el 50 % de les places en l’organisme encarregat, entre altres funcions, de vetllar per la seguretat viària.
El sindicat incideix en el fet que la falta de personal en llocs d’atenció directa al públic suposa que sense el personal interí gairebé el 70 % de les persones que tracta d’obtenir cita prèvia no l’aconsegueix, xifra que augmenta fins al 75 % en algunes províncies i que ascendeix al 91 % quan es tracta del tràmit de canvi de llicència, segons dades proporcionades pel mateix organisme.
En el cas de Catalunya, s’afronta la demanda ciutadana amb un 74 % de vacants a la Prefectura de Girona, el 70 % a la de Tarragona, 66 % a la de Lleida i a la província de Barcelona, un 60 % a l’oficina local de Sabadell i un 57% a la Prefectura Provincial. Segons les dades de Trànsit, el 40 % de les províncies compta amb menys de la meitat de la plantilla a les oficines d’atenció al públic. Això s’agreuja en territoris i oficines com les de Madrid, Terol, Navarra, Alcorcón, Ceuta, Guipúscoa, Lugo o Toledo, en les quals sense el personal interí per a les vacants tornaran a estar entorn del 70 %, i arribaran a superar el 80 % a Eivissa o als Serveis Centrals.Fa ja un any des que el ministre de l’Interior anunciés en seu parlamentària que s’estava negociant amb el llavors Ministeri d’Hisenda i Funció Pública un augment sensible del nombre d’efectius de la DGT i un pla econòmic de xoc. «Dels 550 contractes temporals que el ministre va comprometre per reforçar la plantilla se’n van acabar materialitzant tan sols 250, 100 sobre llocs vacants i 150 d’operadors i operadores d’informació per acumulació de tasques, únicament per nou mesos. Del pla econòmic encara no en tenim cap notícia», assenyala Fernando García, secretari general de CCOO al Ministeri de l’Interior.
CCOO ja va qualificar aquesta mesura com a insuficient per a un organisme que abasta la totalitat del territori nacional i que incrementa progressivament els llocs desocupats des de fa anys, que ja són gairebé 1.700. «Es tracta d’un pegat que no cobreix les necessitats reals de Trànsit i de la ciutadania. La sortida del personal interí amb l’estiu molt a la vora, sent com és el període estival un dels pics habituals d’augment en les gestions demanades i les operacions per l’alt volum de desplaçaments, tornarà a posar en una situació de conflicte i de col·lapse a aquestes oficines», recalca García. «Si no es mantenen aquests contractes temporals i es reforça amb caràcter estructural l’organisme, perilla l’atenció a la ciutadania, i amb això els tràmits d’exàmens, llicències i permisos de conducció, matriculacions o transferències de vehicles, entre altres», avisa García.
CCOO reclama mesures antimonopoli a reguladors i supervisors en l’OPA de BBVA al Sabadell, i reitera la seva exigència de garanties laborals per a les plantilles
Davant el llançament d’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell, que genera incerteses més grans que l’escenari de fusió, des de CCOO de Catalunya expressem la nostra profunda preocupació i requerim a supervisors i reguladors que passin de les paraules als fets amb mesures antitrust davant una possible nova onada de concentració del sector. Des de CCOO, a més, reiterem la nostra exigència de plenes garanties laborals i d’ocupació per a la plantilla de tots dos bancs.
Per a CCOO, aquesta OPA hostil té implicacions addicionals i més preocupants respecte del que hagués suposat una fusió acordada. Lluny de ser l’última concentració del període anterior, pot ser la primera d’una nova etapa de concentracions, impulsada per l’exuberància dels beneficis, que augmentaria els problemes de competència, cohesió territorial i exclusió financera.
Des del sindicat es recorda que el procés de reestructuració del sector després de la crisi de 2008, amb un ajust del 44 % de l’ocupació i el 61 % de les oficines, no sols ha tingut implicacions en termes d’ogolopoli i de servei, sinó greus conseqüències en les condicions laborals de les plantilles, amb un insostenible empitjorament del clima laboral, amb molta major pressió comercial i càrrega de treball.
Un procés de reestructuració que, convé recordar, ha elevat a aquests grans bancs amb una ingent transferència de fons públics (en el cas de BBVA, Catalunya Caixa va requerir més de 12.000 milions d’euros per a la seva viabilitat i UNNIM gairebé 3.000).
Per això, davant aquest anunci i en cas que l’OPA finalment fructifiqui, CCOO exigeix:
— Mesures a càrrec dels reguladors i supervisors del sector financer, orientades a garantir que aquest tipus d’operacions no aguditzin encara més els problemes derivats de la concentració, exclusió i falta de competència, amb regulacions que garanteixin la inclusió financera, el crèdit a l’economia i una millor remuneració de l’estalvi.
— Un acord laboral que protegeixi les condicions i l’ús de les dues plantilles, amb:
· Garanties d’ocupació.
· Mecanismes de relleu generacional amb sortides voluntàries i creació d’ocupació.
· Preservació i millora de les condicions salarials i laborals.
· Projecte d’empresa amb viabilitat futura.
— Que es doni una sortida justa a la negociació del conveni col·lectiu sectorial, d’acord amb els excel·lents resultats del sector.
CCOO, en definitiva, en cas que finalment l’operació tirés endavant, exigiria amb encara més fermesa que es fes amb garanties laborals concretes i pactades per escrit, al mateix temps que emplacem els supervisors i reguladors perquè passin de les declaracions als fets, i adoptin mesures antimonopoli de present i de futur, perquè aquest tipus d’operacions no aguditzin encara més l’impacte per a la societat, la clientela i les plantilles dels processos de concentració, manca de competència i empitjorament del clima laboral.
Escolta aquí la valoració de Ramón González, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya
Acord per a la reforma del subsidi de desocupació
Protegir més, millorar l’ocupabilitat i ajudar a garantir la plena ocupació
CCOO, UGT i el Ministeri de Treball hem arribat a un acord en el marc del diàleg social per a la reforma de les prestacions assistencials per desocupació. Aquest acord planteja la reforma del subsidi de desocupació com una peça orientada a millorar l’ocupabilitat de les persones aturades i ajudar a aconseguir la plena ocupació. Protegir més les persones aturades és ajudar a la creació de més ocupació de qualitat.
Després d’un primer intent fallit fora d’aquest marc de concertació, en el qual la primera reforma no va superar la convalidació parlamentària, aquest matí CCOO, UGT i el Ministeri de Treball hem arribat a un acord de diàleg social per a la reforma de les prestacions assistencials per desocupació.
Les mesures acordades ara amplien les inicialment previstes en el primer intent de reforma, preserven totes les millores incloses llavors i corregeixen algunes de les iniciatives per garantir que totes les persones desocupades millorin el seu nivell de protecció social.
El conjunt de mesures acordades milloraran la protecció social de diversos centenars de milers de persones treballadores, especialment entre els col·lectius més precaritzats i amb una altíssima presència de dones: persones amb contracte a temps parcial, eventuals agraris, joves i menors de 45 anys sense càrregues familiars, desocupats de llarga durada, immigrants retornats i dones que han patit violència de gènere o sexual, entre d’altres.
El conjunt de mesures acordades milloraran la protecció social de centenars de milers de persones beneficiàries de les prestacions per desocupació i milloraran la cobertura per desocupació de diversos milions de treballadors, especialment entre els col·lectius més precaritzats i amb una altíssima presència de dones, entre d’altres:
- Persones amb contracte a temps parcial
- Eventuals agraris
- Joves i menors de 45 anys sense càrregues familiars
- Desocupats de llarga durada
- Immigrants retornats
- Dones que han patit violència de gènere o sexual
Entre les mesures adoptades destaquen, entre d’altres, l’increment de l’import de l’ajut en els primers 12 mesos de percepció. Així, es milloren els imports de les prestacions en els 12 primers mesos de subsidi, establint tres trams que s’inicien en el 95 % de l’IPREM durant els primers 6 mesos de percepció (570 €/mes), el 90 % (540 €/mes) durant 6 mesos addicionals, i la resta de la durada de la prestació manté l’import actualment en vigor que correspon al 80 % de l’IPREM (480 €/mes).
Aquesta mesura millorarà la protecció social de la totalitat de persones que siguin beneficiàries de subsidis per desocupació. Actualment (març del 2024) hi ha 1 milió de persones que estan protegides per algun subsidi de desocupació.
També s’ha establert la supressió de la parcialitat en l’import del subsidi. D’aquesta manera, s’elimina la mesura imposada en la reforma laboral del PP el 2012 que redueix l’import dels subsidis de manera proporcional al percentatge de jornada de l’últim contracte de treball que va tenir la persona treballadora, garantint ara l’import complet del subsidi a totes les persones desocupades, independentment del seu tipus de contracte.
Aquesta mesura beneficiarà els 2,9 milions de persones treballadores que actualment (EPA, 2023 T4) tenen un contracte a temps parcial. D’elles, el 74 % (2,1 milions) són dones.
Mereix també una atenció destacada l’extensió de la cobertura dels subsidis per a menors de 45 anys sense càrregues familiars que exhaureixen prestació contributiva (abans exclosos), així com per a tots els eventuals agraris (que era l’únic col·lectiu professional expressament exclòs de la protecció assistencial per desocupació), entre moltes altres mesures.
Finalment, per a CCOO l’acord assolit ara ha de completar-se, almenys, amb dues mesures igualment importants.
És urgent abordar la revaloració de l’IPREM (indicador públic de referència d’efectes múltiples) fins a recuperar el poder adquisitiu que va perdre principalment durant l’etapa de retallades socials durant l’etapa d’austeritat. L’IPREM és la referència que s’utilitza per establir els imports dels subsidis de desocupació i acumulava fins a 2023 una pèrdua de poder adquisitiu del 14 %, que el 2024 se situarà en l’entorn del 17 %.
De la mateixa manera, per a CCOO és necessari seguir avançant en l’eliminació de buits de cobertura en la protecció per desocupació que encara subsisteixen. Per abordar aquesta qüestió resultaria especialment útil reprendre la tramitació parlamentària de la iniciativa legislativa popular promoguda per CCOO i UGT que va comptar amb el suport de 700.000 signatures i que continua pendent de culminar-se.
La Fundació Cipriano García acull la presentació de les propostes de l’Ateneu Memòria Popular davant les eleccions en matèria de memòria democràtica
L’Ateneu Memòria Popular, del qual forma part la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, presentarà dijous 9 a les 11 h els documents que ha elaborat amb les seves propostes, davant la proximitat dels processos electorals tant a Catalunya com a la Unió Europea. L’Ateneu Memòria Popular ha cregut convenient transmetre les prioritats que l’entitat té en matèria de memòria democràtica, als partits polítics, alguns dels quals assistiran a l’acte, i a la societat civil. Aquestes prioritats estan reflectides en dos documents, que es llegiran públicament.
- Un manifest que sintetitza la posició de l’entitat respecte de l’escenari polític global, que observa preocupada l’auge de moviments i polítiques públiques d’extrema dreta.
- Un decàleg que, de manera més concreta, enumera les mesures de memòria que haurien de ser prioritàries pel Parlament resultant de les eleccions catalanes i que hauria d’implementar de manera immediata un cop constituït.
Des d’Acció Jove i CCOO de Catalunya valorem els dos anys d’implementació del bo social jove
Fa dos anys, davant de la crisi residencial i d’emancipació que patim les persones joves del nostre país, des del Govern de l’Estat es va aprovar la mesura d’impulsar un bo social de lloguer. Des de CCOO de Catalunya i Acció Jove vam analitzar llavors aquesta mesura en tant que pal•liativa, a la vegada que insuficient i regressiva, ja que sense un control estricte dels preus del lloguer es deixava a la voluntat de mans privades els preus finals del lloguer. Temíem que l’excusa de la seva existència impliqués un abús unilateral per part dels propietaris i els fons voltors, i, fins i tot, un increment del preu del lloguer d’habitacions per a les persones joves.
Durant aquests dos anys, hem pogut constatar, a més, problemes en la implementació del bo jove a moltes comunitats autònomes. Des del conjunt de CCOO arreu de l’Estat hem reclamat l’agilització del pagament del bo de lloguer jove que a territoris com l’Aragó, el País Valencià, Andalusia i Catalunya anava amb gairebé vuit mesos de retard. Més enllà d’aquesta situació, la informació i la transparència sobre els procediments per demanar aquest tipus d’ajuts, així com els compromisos i els deures que implica, ha estat molt poc concreta. En el darrer mes, amb l’inici de la campanya de la renda 2023, s’ha suscitat una preocupació creixent entre els joves que van sol•licitar l’ajuda al lloguer durant el darrer any, que han manifestat el seu desconcert davant les conseqüències fiscals que aquest bo comporta a l’hora de realitzar la declaració de la renda.
La inquietud ha estat expressada a través de diverses plataformes, en què destaquen les xarxes socials. Alerten de la paradoxa d’haver de fer front a una alta càrrega impositiva per una ajuda destinada a pal•liar les dificultats econòmiques de les persones arrendatàries. Aquesta preocupació no només reflecteix la dificultat financera immediata dels joves, sinó que també posa de manifest la manca de transparència i informació adequada sobre els procediments fiscals associats a les ajudes al lloguer.
La joventut treballadora pateix condicions laborals precàries que dificulten la seva estabilitat econòmica i té limitat l’accés a un habitatge digne pels alts preus del lloguer, fruit de l’especulació immobiliària. Les traves que les persones joves s’han trobat per poder accedir a un ajut econòmic no han fet més que agreujar aquesta situació. Així, aquesta càrrega impositiva addicional genera desmotivació a l’hora de sol•licitar ajudes econòmiques i contribueix a reforçar els discursos antiimpostos i individualistes que sorgeixen en aquesta franja de la població gràcies a les campanyes populistes neoliberals de la dreta i la ultradreta.
Així mateix, es fa evident la necessitat d’una revisió del sistema d’ajuts al lloguer amb un enfocament més inclusiu i que tingui en compte les circumstàncies específiques de les persones sol•licitants. Com denunciàvem fa un parell d’anys, mesures com el bo social jove o els ajuts a la compra d’habitatge per a menors de 30 anys són insuficients, ja que no van a l’arrel del problema: actualment, a l’Estat espanyol l’habitatge no està garantit com un dret, sinó que és un bé de mercat. Calen mesures estructurals per solucionar l’actual crisi residencial que patim com a societat: cal regular de manera ambiciosa els preus del lloguer, penalitzar els habitatges buits, limitar i controlar les llicències per fer pisos turístics a ciutats tensades com Barcelona i, sobretot, augmentar l’oferta d’habitatge públic. Fer front a la crisi d’emancipació juvenil des d’aquest prisma també beneficia el conjunt de la societat i, sobretot, altres sectors vulnerables de la població, com és el cas de les dones o la població migrant.
Igualment, destaquem la importància d’oferir un suport adequat i un acompanyament per a les persones beneficiàries d’aquestes ajudes amb l’objectiu de prevenir sorpreses desagradables com les que s’han viscut en aquest cas. La falta de coneixement sobre els procediments fiscals i la variabilitat en les circumstàncies laborals de les persones sol•licitants posen de manifest la necessitat d’una millor orientació i assistència per part de les autoritats competents.
En conclusió, des de CCOO de Catalunya i Acció Jove, entenem que per solucionar l’actual crisi d’emancipació juvenil és imprescindible:
- Abordar la problemàtica de l’emancipació juvenil de manera integral, involucrant el conjunt de les institucions públiques, tant estatals com autonòmiques i municipals, des d’una perspectiva universal.
- Tenir compromís per un pacte nacional de la joventut que abordi les problemàtiques estructurals que ens impossibiliten emancipar-nos.
- Afrontar l’actual crisi residencial mitjançant mesures ambicioses i universals, com la regulació dels preus del lloguer, la penalització dels pisos buits, la limitació de pisos turístics i l’augment del parc públic d’habitatge en lloguer social, impossibilitant que aquest darrer acabi en la compra.
- Reforçar els serveis d’orientació i assessorament destinats al jovent, perquè siguin una mesura d’acompanyament per a aquelles persones que necessiten accedir al sistema d’ajuts actual. És necessària la formació tant en drets laborals com en fiscalitat per evitar sorpreses desagradables en el món laboral.
- Reforçar els serveis públics i revertir les retallades del darrer cicle polític. Els discursos neoliberals i ultraindividualistes que qüestionen els consensos socials al voltant de l’estat del benestar es fonamenten en les mancances actuals dels serveis públics, fruit d’una dècada de retallades i infrafinançament. Més enllà de l’educació i la pedagogia en matèria fiscal, la millor medicina contra el discurs antiimpostos és enfortir el sector públic en tots els àmbits.