Calen solucions a Rodalies per garantir la mobilitat de les persones treballadores

Des de CCOO de Catalunya volem posar de manifest que la greu incidència a Rodalies del passat 12 de maig, després de les primeres actuacions d’emergència per recuperar el servei parcialment i amb mesures alternatives de transport, requereix una gestió eficient i coordinada entre administracions, en comptes de retrets, per tal d’assegurar el transport públic ferroviari que necessiten milions de persones treballadores de Catalunya per desplaçar-se cada dia a la feina.

Per això, des de CCOO de Catalunya prenem la iniciativa de demanar al Govern de la Generalitat  que convoqui la Taula de Rodalies a través del Consell del Diàleg Social,  convocant també a Renfe i Adif per conèixer el detall de totes les actuacions en la gestió del servei per part de la Generalitat en aquestes circumstàncies excepcionals i de la infraestructura per part d’Adif per recuperar les instal·lacions i evitar noves avaries o incidències similars.

La situació actual és conseqüència de la falta d’inversions la darrera dècada per part de l’Estat, a través de Renfe i Adif a Rodalies de Catalunya, fet que hem estat denunciant reiteradament. El darrer robatori de cable a Montcada Bifurcació ha tingut conseqüències molt greus pels incendis causats per allò que sembla una manca de sistemes de seguretat i aïllament elèctric. Tanmateix, cal destacar la dedicació i la professionalitat dels treballadors i treballadores del sector ferroviari per recuperar el servei, tot i el dèficit de personal que fa temps que denuncien.

En tot cas, les incidències a Rodalies ja eren continues anteriorment, i afecten cada dia  les freqüències, el compliment dels horaris i la qualitat del servei. Els acords entre els governs i els compromisos vinculats a l’anunci del nou traspàs de Rodalies encara no tenen encara cap resultat de millora del servei, i ens trobem amb una nova situació del tot inacceptable. 

A Catalunya cal la coordinació entre les administracions per fer el traspàs competencial del servei i les infraestructures, i garantir el finançament pendent per part de l’Estat, per tal que el Govern de la Generalitat millori les freqüències i el servei de trens  i l’execució de les obres en curs del Pla de Rodalies. Per això cal la conformació d’un Govern progressista el més aviat possible, i que entre els serveis públics que cal que enforteixi, hi estigui el servei públic ferroviari, sense les incerteses ni incidències actuals. Cal un Govern que planifiqui el ferrocarril de la pròxima dècada, que articuli el territori i doni servei a un important increment de persones usuàries. 

CCOO de Catalunya destaca l’estabilitat estructural dels preus, que fa inaplaçable una pujada salarial

       Les dades de l’IPC corresponents al mes d’abril ens mostren un lleuger increment en l’índex d’inflació general, que s’explica principalment per les variacions en el preu de l’habitatge i dels aliments. Per tant, es tracta d’un increment que, tot i ser moderat, afecta en major mesura a aquelles persones amb menors nivell d’ingressos, que han de destinar una major part de la seva renda disponible per adquirir aquests productes bàsics, dels quals no es pot prescindir. En canvi, cal destacar en positiu el canvi de tendència de la inflació subjacent, que finalment es torna a situar per sota de l’índex general, cosa que no passava des de novembre de 2022. Aquest és un símptoma inequívoc de normalització de l’economia que cal tenir en compte per avançar cap a un impuls dels salaris que impulsin el creixement econòmic i ens permetin arribar a la plena ocupació. En aquest context, cal tenir en compte les dades recents que ens mostren l’Observatori estatal de Marges Empresarials i que posen en evidència l’increment de marges empresarials que permeten abordar polítiques d’increment salarial sense comprometre cap efecte inflacionari de segona volta.

       Finalment, cal destacar, també en negatiu, les dificultats de competitivitat que presenta el nostre país en el sector exterior provocat pel major impacte dels preus, en relació al conjunt de països de la zona euro, dificultant les exportacions dels productes nacionals.

A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 3,3 %. dues dècimes per sobre del mateix indicador del mes anterior (3,1 %) i al mateix nivell que l’indicador estatal (3,3 %). Respecte el grup de productes que més han contribuït a aquest augment ha estat l’habitatge i els aliments i begudes no alcohòliques. L’increment de preus de l’habitatge, que ha Catalunya ha estat de 3,9 %, en variació interanual, s’explica principalment per l’augment de preus de l’energia (especialment el gas), que està associada a l’epígraf de l’habitatge. En quant a l’encariment del preu dels aliments i begudes no alcohòliques, que ha estat del 4,1 %, hem de recordar l’elevat impacte que té l’increment d’aquests productes  en aquelles llars treballadores amb menors ingressos, que han de destinar una major proporció de la seva renda disponible per poder sufragar aquestes despeses.

Finalment, destaquem la variació de l’índex general respecte el mes anterior ha estat de 0,6 %.

A nivell de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 3,3 %, una dècima més que el anterior (3,2 %) i situant-se al mateix nivell que l’evolució de preus a Catalunya (3,3 %). Tot i així, cal destacar que, malgrat el nivell assolit en la variació de preus sigui idèntica per Catalunya i pel conjunt de l’estat, Catalunya partia d’un nivell de 3,1 % el mes anterior mentre que l’estat partia d’un 3,2 %. Per tant, a Catalunya ha impactat en major mesura l’increment de preus que la conjunt de l’estat tot i que ara es situïn al mateix nivell.  Cal apuntar que també respecte el  conjunt de l’estat destaquem l’habitatge i els aliments com els principals grups de productes que han empès l’índex general a incrementar una dècima.

La variació mensual a nivell estatal ha estat de 0,7 %.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, es situa en el 2,9 %, quatre dècimes per sota del mes anterior (3,3 %). Aquesta és una dada molt significativa perquè, després de 17 mesos en que la inflació subjacent es situava per sobre de l’índex general, aquest mes d’abril es normalitza la situació i la subjacent torna a situar-se per sota de l’índex general. Sense poder donar per tancat l’episodi inflacionari, el cert és que aquest és un símptoma inequívoc de recuperació i d’estabilitat en l’evolució dels preus.La taxa de variació anual de l’ICPH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es situa en el 3,4 %, una dècima més que el mateix indicador pel mes anterior (3,3 %)i enxamplant el diferencial amb l’indicador pel conjunt de països de la zona euro (2,4 %), que es manté al mateix nivell que el mes passat. Aquesta dinàmica d’allunyament respecte el conjunt de països del nostre entorn econòmic, amb els que compartim polítiques monetàries, dificulta la competitivitat de les empreses nacionals, especialment aquelles que tenen un major pes en l’exportació, en provocar que els nostres productes siguin més cars i, per tant, menys competitius i, en conseqüència, suposa un risc que cal anar monitoritzant.

CCOO considera que:

●     Els beneficis empresarials encadenen un període extraordinari, que els ha permès assolir un nivell de marges empresarials molt elevat, tal i com posa en evidència un recent informe del Gabinet econòmic confederal de CCOO. Aquesta major capacitat de les empreses, sumada a la normalització en l’evolució de preus, amb una inflació subjacent que, després de més d’un any i mig, torna a situar-se per sota de l’índex general, ens mostren un escenari adient per abordar una política d’increments salarials, sense que això suposi concorrer en riscos de caure en epidos inflacionaris de segona volta. Ans al contrari, l’increment salarial ha de ser un element imprescindible per dinamitzar l’economia i avançar cap a la plena ocupació.

●     Les recents notícies de l’anunci d’una OPA hostil per part del BBVA per adquirir el Banc Sabadell ens obliguen a alertar dels riscos d’una excessiva concentració bancària al nostre país. No podem obviar els riscos de pèrdua d’ocupació i de limitació de la competència interbancària quan, allò que cal, és disposar d’entitats bancàries que facilitin que el crèdit arribi al conjunt de famílies i de teixit productiu, situació que es veuria compromesa en un escenari amb menys entitats bancàries. Per tant, instem a adoptar mesures antimonopoli, que evitin aquests riscos.

●     La situació política a Catalunya després del passat diumenge emplacen a les forces polítiques a fer un exercici de responsabilitat i buscar estabilitat política pel país. Des de CCOO apostem  per assolir una majoria d’esquerres, que permeti conformar un programa de govern progressista  amb el treball al centre i reforçant els serveis públics i l’estat del benestar, alhora que entomant els reptes de transició digital, ecològica i demogràfica que necessita el nostre país.

●     L’enfortiment de les polítiques socials és del tot indispensable per garantir un nivell de vida digna en un país que, malgrat les millores al mercat laboral i dels indicadors macroeconòmics, continua presentant una taxa de risc de pobresa i exclusió social del 24,4 % en les dades més recents. En aquest context, cobra especial importància fer una aposta decidida per impulsar polítiques d’habitatge i garantir l’accés a l’habitatge per al conjunt de la ciutadania i, molt especialment, a les persones joves, que veuen enormes dificultats per assolir la seva emancipació.

Escolta la valoració d’ Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia

Des del sindicat volem expressar la nostra preocupació per una participació de només el 57,89 % de l’electorat.

En primer lloc, des de CCOO de Catalunya, valorem positivament que la jornada electoral s’hagi produït sense incidents, si bé volem denunciar els actes de vandalisme a les línies ferroviàries de rodalies i les conseqüències que han comportat per a la mobilitat de les persones.

La baixa participació a les urnes, malgrat l’increment de participació respecte a les eleccions anteriors, celebrades en pandèmia, mostren la preocupant desafecció de la ciutadania, cosa que afebleix el valor de les institucions i la mateixa democràcia. És per això molt important reforçar el paper de les institucions amb la conformació, com més aviat millor, d’un govern.

El resultat ha donat una majoria de diputats i diputades d’esquerres al Parlament. Durant la campanya, el sindicat hem fet una crida a la classe treballadora catalana per un vot d’esquerres. Ens alegrem de la resposta de les classes populars, tal com van fer també a les eleccions del 23 de juliol, encara que som conscients de l’increment de representació de les posicions de dretes i, sobretot, de la pujada dels vots dels partits d’ultradreta, que poden provocar una legislatura plena de soroll i crispació al Parlament.

És important per a Catalunya obrir una etapa progressista que segueixi aprofundint en les reformes socials que enforteixen els serveis públics, pilars de l’estat de benestar, que redueixen les desigualtats i que fomenten inversions per continuar transformant el model productiu tot creant més i millor ocupació que mai.

Des del sindicat demanarem reunions als partits que sumen majoria d’esquerres per traslladar-los la importància de tenir un govern progressista els anys vinents.