Les reivindicacions sindicals del darrer any provinents de la CES aposten clarament per una pujada de salaris per contrarestar les mesures d’austeritat imposades. Quines mesures concretes proposa el seu grup per afavorir l’ocupació i augmentar els salaris? Com valoren la possibilitat de fixar el salari mínim europeu?

Els socialistes defensem la necessitat d’establir uns salaris justos per millorar el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores davant de l’augment del cost de la vida. Els darrers anys, hem estat treballant en l’establiment d’un salari mínim europeu i en aquesta legislatura hem aconseguit un gran avenç amb l’aprovació de la Directiva relativa a salaris mínims adequats a tota la Unió Europea (UE) amb l’objectiu d’establir uns estàndards comuns i reforçar la negociació col·lectiva a tota la UE. Hem avançat també en la millora de la transparència salarial i en la millora dels drets dels treballadors de les plataformes.

En la propera legislatura, promourem la plena aplicació del pilar europeu de drets Socials, impulsant la participació dels treballadors i treballadores i la democràcia a la feina amb uns comitès d’empresa europeus més forts i la protecció dels drets dels sindicats, encoratjant la negociació col·lectiva i el diàleg social i vetllant perquè es respecti l’autonomia dels agents socials. Establirem límits a les bretxes de gènere, regularem la IA, lluitarem per aconseguir les zero morts al lloc de treball, per garantir el dret a la desconnexió i per posar fi a l’explotació laboral i els delictes en la contractació, i afegirem un protocol de progrés social als tractats.

Els governs i les institucions tenen el deure de vetllar per la seguretat de les persones i respectar els drets humans, entre els quals hi ha el dret a viure en pau. Estan satisfets amb el paper que han protagonitzat fins ara les institucions europees? Quina valoració en fan, de casos com el d’Ucraïna o de Palestina?

Durant els darrers anys hem estat testimonis d’un clar deteriorament del sistema multilateral basat en regles i normes i d’una proliferació de conflictes al nostre veïnatge. Els casos més flagrants han estat la brutal, il·legal i injustificada invasió d’Ucraïna per part de Rússia, i la resposta desproporcionada i indiscriminada d’Israel sobre Gaza arran dels atemptats del 7 d’octubre per part de Hamas. També hem vist, però, com es deteriorava la seguretat al Sahel, com es desestabilitzaven els Balcans occidentals o com creixen les tensions al mar del Sud de la Xina.

La UE ha intentat desenvolupar un paper constructiu en defensa de la pau i del multilateralisme i la diplomàcia com la via per resoldre conflictes. Això no obstant, davant la immensa gravetat d’alguns d’ells, com el cas d’Ucraïna, la UE ha donat una resposta clara, inequívoca i sense precedents en suport del país agredit, amb assistència en recursos, material militar i entrenament, i, alhora, impulsant fins a tretze paquets de sancions contra el país agressor. Pel que fa a Gaza, malgrat uns primers instants de descoordinació entre diferents institucions, la UE ha estat clara en la condemna dels atemptats terroristes de Hamas, en la petició d’alliberament dels ostatges, en la recerca d’un alto el foc humanitari i en la defensa de la solució dels dos estats com a única manera d’aconseguir una pau mútua i duradora.

Creuen que per assolir una Europa més justa, més solidària i més democràtica cal combatre el discurs populista de l’extrema dreta pel que fa a temes com la immigració o la igualtat de gènere? Quines propostes concretes fa el seu partit per al fenomen migratori?

L’extrema dreta instrumentalitza el patiment de la ciutadania i pretén oferir solucions en aparença fàcils, però totalment irreals i irrealitzables a problemes complexos. I ho fa buscant falsos culpables com els col·lectius de migrants o atacant consensos sobre drets i llibertats fonamentals com els del col·lectiu LGTBIQ+ o els drets de les dones. És fonamental combatre aquest discurs, que s’estén com la pólvora, especialment a les xarxes socials.

La migració és un fenomen complex i de gestió difícil, però pot ser una font d’oportunitats per enriquir les nostres societats i impulsar les nostres economies. En aquesta legislatura hem aprovat el Pacte de migració i asil, que no només compleix el mandat del Tractat de Lisboa —posar dempeus un sistema europeu de migracions i asil—, sinó que sotmetrà els estats membres a regles comunes on fins ara no n’hi ha hagut. A més de garanties per salvaguardar els drets dels migrants i sol·licitants d’asil harmonitzades a tota la UE, proporcionarà un mecanisme europeu de resposta comuna que durant tants anys s’ha reclamat, articulant un equilibri acceptable entre responsabilitat compartida i solidaritat vinculant, cosa que comporta un avenç, cap a millor, respecte d’on venim i d’on ens trobem.

Les reivindicacions sindicals del darrer any provinents de la CES aposten clarament per una pujada de salaris per contrarestar les mesures d’austeritat imposades. Quines mesures concretes proposa el seu grup per afavorir l’ocupació i augmentar els salaris? Com valoren la possibilitat de fixar el salari mínim europeu?

La gent de la Unió Europea (UE) està lluitant per fer front a una crisi rere l’altra, crisis que han posat en risc el seu accés a l’habitatge, que han malmès el seu poder adquisitiu i el seu accés al subministrament energètic. Per tant, el nostre objectiu no pot ser un altre que treballar perquè la gent sigui tractada amb dignitat i equitat. Tothom, sense discriminació, ha de tenir dret a un salari que li permeti un nivell de vida digne amb accés a béns i serveis bàsics.

Per treballar en aquest objectiu el nostre grup parlamentari ja ha aconseguit grans avenços en aquesta legislatura amb lleis clau com la directiva sobre el salari mínim, una fita important per posar fi a la pobresa laboral. També hem aprovat la llei sobre la transparència salarial, que obligarà l’empresariat a fer pública la informació sobre el salari dels seus empleats i empleades, i a establir criteris per determinar els nivells salarials sense biaix de gènere. Vam adoptar també una resolució sobre la renda mínima garantida de la qual érem ponents, una resolució que precisament demana que hi hagi una directiva sobre renda mínima a la UE.

I tot això ho hem d’acompanyar amb mesures pel que fa a la reducció de la jornada laboral, a una millor conciliació de la vida laboral i la familiar, i a mesures de seguretat en el treball. Per a nosaltres aquests objectius no es poden desvincular tampoc de mesures concretes per protegir els més vulnerables en el context laboral. Per exemple, les persones que estan en pràctiques necessiten unes condicions de treball dignes (molt més ambicioses que la recent proposta de la Comissió sobre el tema de març del 2024). Les pràctiques no remunerades s’han de prohibir a la UE. Així mateix, les propostes sobre ocupació han de garantir la igualtat de gènere perquè les dones encara no participen en el mercat laboral en igualtat de condicions. També hem de tenir la mirada posada en l’accés a l’ocupació de les persones amb discapacitat, ja que, malauradament, la directiva sobre la targeta de discapacitat només permet viatjar a Europa amb finalitats d’oci i durant un període màxim de 3 mesos.

I, finalment, nosaltres proposem una directiva sobre la renda mínima garantida que ha de permetre que tothom pugui disposar d’uns mínims per viure dignament, fins i tot aquells que no poden participar en el mercat de treball. El nostre objectiu final és tenir un marc legislatiu perquè tots els estats membres garanteixin que totes les persones visquin amb dignitat.

La UE, mitjançant una proposta de reglament, pretén establir un marc regulatori per a la intel·ligència artificial. Com a sindicat hem defensat la necessitat d’aquesta regulació per concretar uns límits que evitin la discriminació, no violin la privacitat ni causin danys no intencionats a la classe treballadora. Quins beneficis pensen que reportarà aquesta futura normativa, concretament, en el món del treball?

El marc regulador es va aprovar al març i és el primer al món. Per a nosaltres l’objectiu és clar: Hem de garantir que l’ús dels sistemes d’intel·ligència artificial sigui no discriminatori, posi les persones al centre, sigui conscient del medi ambient i estigui arrelat en els drets fonamentals de les nostres societats democràtiques.

Nosaltres creiem que aquesta Llei d’intel·ligència artificial és un bon punt de partida: introdueix de manera horitzontal una sèrie de disposicions per establir un marc per a la UE, a més d’una sèrie d’obligacions per als sistemes d’IA anomenats d’alt risc. El text final prohibeix explícitament algunes de les pràctiques més problemàtiques a la UE, com ara la vigilància emocional d’estudiants i empleats i empleades, així com la categorització biomètrica de la ciutadania o l’ús de la IA predictiva amb finalitats policials. Tot i que fa temps que defensem la prohibició total de la identificació biomètrica remota als espais públics, tant en temps real com per correu, hem aconseguit garantir uns estàndards mínims als estats membres. Finalment, una aportació clau del nostre grup polític va ser la inclusió d’una avaluació d’impacte obligatòria en els drets fonamentals per a determinats sistemes d’IA d’alt risc.

Sabem que aquest tema és clau per a la defensa dels drets dels treballadors i treballadores: les noves tecnologies digitals també estan remodelant la nostra manera de treballar, introduint noves estructures sovint mitjançades per plataformes digitals. Per això també tenim una llista d’objectius en els quals volem continuar avançant la legislatura vinent, com per exemple la regulació de la gestió algorítmica al lloc de treball: la gestió algorítmica s’utilitza ara en diversos sectors i exemples d’aquestes tècniques van des de l’anàlisi de clics fins a l’escaneig biomètric o el registre del teclat dels treballadors i treballadores, posant les persones en un estat de vigilància constant. Per això volem normes que vagin encaminades a:

• Prohibir la vigilància dels treballadors i treballadores fora de l’horari laboral, així com prohibir la vigilància dels espais privats i de les comunicacions privades al lloc de treball.
• Augmentar la transparència sobre com es gestionen les persones mitjançant algoritmes i sobre quins factors influeixen en les decisions de gestió, així com sobre com es prenen determinades decisions algorítmiques en el lloc de treball.

L’ús de la intel·ligència artificial s’ha de dissenyar acuradament per garantir que sempre hi hagi un humà a càrrec per aturar la vigilància del lloc de treball i per garantir la privadesa i un tracte just. Per tot això és clau el diàleg social i la negociació col·lectiva, així com el dret dels treballadors i treballadores a la informació i a la participació als seus llocs de treball.

Els governs i les institucions tenen el deure de vetllar per la seguretat de les persones i respectar els drets humans, entre els quals hi ha el dret a viure en pau. Estan satisfets amb el paper que han protagonitzat fins ara les institucions europees? Quina valoració en fan, de casos com el d’Ucraïna o el de Palestina?

Si bé és cert que la darrera guerra a Europa va ser la de les repúbliques que integraven l’antiga Iugoslàvia, també és ben cert que no érem davant d’una guerra d’ocupació il·legal d’un país sobirà, com la que suposa Ucraïna, des de la Segona Guerra Mundial. Per tant, som davant d’un fet molt greu de vulneració flagrant de la legalitat internacional per part de Rússia. A això, s’hi afegeix la circumstància que una de les parts és una potència nuclear i l’altra, tot i no ser-ho, rep el suport directe d’Europa i l’OTAN, fet que ha posat de nou sobre la taula la necessitat de posar fi a aquest tipus d’armament que amenaça la mateixa existència de la humanitat.

La UE s’ha posicionat, sense cap dubte, a favor d’Ucraïna i està accelerant el seu ingrés a la Unió i facilitant-li suport financer i armamentístic.

La guerra d’Ucraïna també ha obert altres debats, com per exemple què significa el concepte de pau (això ja seria un debat en si mateix) o el debat sobre la necessitat que té Europa de comptar amb una sobirania estratègica dins del món que actualment no té. D’una banda, depenia en gran mesura de l’energia de Rússia (ara porta aquesta energia d’altres llocs, com els Estats Units, però a preus més alts) i, de l’altra, depenia de la defensa dels Estats Units a través de l’OTAN. I per això la guerra ens ha de portar a parlar de sobirania: sobirania alimentària, estratègica, energètica i política, i també de defensa. Cal dir-ho: avui la UE no és un actor independent en el mapa global, que es regeix per interessos, i la guerra a Ucraïna ho ha evidenciat.

Aquesta manca d’independència estratègica també s’ha fet evident en el cas del conflicte entre Israel i Palestina. La UE ha estat massa lenta i massa tova a l’hora de denunciar el genocidi que està tenint lloc a Gaza. Aquesta complicitat i aquesta manca de denúncia de la UE no tenen només a veure amb els crims de guerra, sinó també amb l’omissió del dret internacional per part d’Israel. Europa accepta l’abandonament d’un ordre mundial basat en normes. Europa no pot restar impassible davant d’aquesta barbàrie. Europa ha de deixar de ser una cambra de ressonància dels interessos geopolítics d’altres potències globals, ha d’esdevenir un actor internacional amb veu pròpia i ha de ser una veu que advoqui per la pau i la democràcia i que prioritzi els drets humans no només en la teoria, sinó també en la pràctica.

En definitiva, veiem amb decepció com la UE ha entrat en una lògica bel·licista que no beneficia ningú, més enllà de les empreses armamentístiques. La UE ha dedicat molts esforços a alimentar guerres i massa pocs a obrir vies de negociació i diplomàtiques per trobar una solució política als actuals conflictes que ens afecten directament o indirecta.

Creuen que per assolir una Europa més justa, més solidària i més democràtica cal combatre el discurs populista de l’extrema dreta pel que fa a temes com la immigració o la igualtat de gènere? Quines propostes concretes fa el seu partit per al fenomen migratori?

Les persones immigrants, les refugiades i les sol·licitants d’asil continuen enfrontant-se a la violència i a la detenció arbitrària a la UE. No hi ha canals segurs i regulars per a la migració. Malauradament, les últimes reformes del Sistema Europeu Comú d’Asil (el Pacte migratori) en lloc de proporcionar vies legals i segures per a l’arribada de persones permetran la detenció generalitzada, les devolucions col·lectives i la recopilació de dades biomètriques de manera massiva, entre altres mesures. A més, el paquet aprovat no garanteix la solidaritat entre estats pel que fa a l’acollida. Països governats per l’extrema dreta han forçat que hi hagi l’opció de pagar 20.000 euros per migrant que no es vulgui acollir. Una aberrant mercantilització de la vida.

La nostra proposta és abordar la migració com un fenomen natural que s’ha de gestionar com a tal. Intentar aturar-la construint murs a les fronteres o adoptant polítiques migratòries restrictives no només no aconsegueix reduir-la o aturar-la, sinó que contribueix a augmentar el patiment de tots els actors implicats. Nosaltres creiem en una política migratòria basada en els drets humans i la solidaritat que doni suport a la plena inclusió social.

Vam demostrar al món que ho podíem fer quan Rússia va atacar Ucraïna. L’accés a canals de migració segurs, ordenats i regulars que permeti la incorporació al mercat laboral i als estudis i la reagrupació familiar beneficiarà no només els migrants, sinó també la societat en conjunt.

Contràriament a la narrativa de la dreta, complir aquestes obligacions del dret internacional i construir societats inclusives no conduirà automàticament a un augment de la migració: no hi ha proves que sostinguin la noció que les polítiques d’acollida siguin un factor d’atracció. Les tendències migratòries estan impulsades per factors com el conflicte, l’opressió, la persecució, la pobresa, els desastres naturals i el canvi climàtic. També creiem que una política migratòria inclusiva i basada en els drets humans presenta una oportunitat per a la UE: una oportunitat per defensar els nostres valors europeus comuns, per demostrar solidaritat amb altres països que acullen la majoria de les persones refugiades del món i per enriquir culturalment i econòmicament les nostres societats.

Les reivindicacions sindicals del darrer any provinents de la CES aposten clarament per una pujada de salaris per contrarestar les mesures d’austeritat imposades. Quines mesures concretes proposa el seu grup per afavorir l’ocupació i per augmentar els salaris? Com valoren la possibilitat de fixar el salari mínim europeu?

És imprescindible que la Unió Europea (UE) doni suport a la diversificació dels models econòmics de països com Catalunya, els quals depenen en excés de sectors de baix valor afegit i amb salaris reduïts. En aquest context, es fa necessari desenvolupar un model basat en la innovació i les noves tecnologies, capaç de crear oportunitats laborals amb millors remuneracions, així com seguir reivindicant un salari mínim propi de Catalunya. Per això, és crucial no només potenciar la formació universitària sinó també la professional, ja que aquesta última assegura una especialització tècnica dels treballadors i treballadores, indispensable per ocupar posicions d’alt valor afegit amb salaris elevats.

Quant al salari mínim europeu —sempre que serveixi per millorar la situació salarial dels diferents estats membres i evitar el dúmping laboral dins de la UE—, hi estem decididament a favor, ja que considerem que pot contribuir a una equiparació salarial a l’alça entre els estats membres i, específicament a Catalunya, pot incentivar l’increment dels salaris. No obstant això, és important assenyalar que, encara que necessari, no és suficient per si sol: es requereix la creació de llocs de treball d’alt valor afegit i proporcionar als treballadors i treballadores la formació tècnica específica necessària per ocupar-los. Aquesta és la millor via per garantir salaris dignes per a la classe treballadora.

La UE, mitjançant una proposta de reglament, pretén establir un marc regulatori per a la intel·ligència artificial. Com a sindicat hem defensat la necessitat d’aquesta regulació per concretar uns límits que evitin la discriminació, no violin la privacitat i no causin danys no intencionats a la classe treballadora. Quins beneficis pensen que reportarà aquesta futura normativa, concretament, en el món del treball? 

Aquesta proposta de reglament hauria de contribuir decisivament al compliment dels drets laborals i a les condicions de treball als centres laborals. Considerem que l’ús adequat de la intel·ligència artificial pot reforçar la Inspecció de Treball en les seves funcions, tant per assegurar el respecte a la legislació laboral com a la normativa de prevenció de riscos laborals. 

A més, aquesta tecnologia pot ser clau en la formació contínua dels treballadors i treballadores al seu lloc de treball i en la millora de les tasques sindicals, per exemple, automatitzant la recopilació de dades sobre aspectes com les disparitats salarials o garantint canals plenament anonimitzats per a la gestió de queixes dins de les empreses. En qualsevol cas, caldrà estar molt atents a l’aplicació del reglament pel que fa a l’àmbit laboral, en la mesura que aquest l’identifica com a àmbit de risc.

Els governs i les institucions tenen el deure de vetllar per la seguretat de les persones i respectar els drets humans, entre els quals hi ha el dret a viure en pau. Estan satisfets amb el paper que han protagonitzat fins ara les institucions europees? Quina valoració en fan, de casos com el d’Ucraïna o de Palestina?

L’actuació de la UE envers Ucraïna presenta un balanç amb llums i ombres. D’una banda, la UE ha proporcionat un ajut humanitari considerable a Ucraïna, ha activat per primera vegada la directiva de protecció temporal per acollir els refugiats ucraïnesos i ha aplicat diverses rondes de sancions contra Rússia com a resposta a la seva guerra d’agressió. Amb tot, moltes d’aquestes sancions han estat tardanes i encara falten mesures decisives, com la prohibició d’importar gas rus, per impactar significativament en les finances del règim de Putin. De l’altra, el compromís de la UE amb els principis del dret internacional —això és, amb el dret d’Ucraïna a no ser ocupada per un estat veí— requereix una concreció suficient en l’àmbit del suport a la capacitat militar d’Ucraïna per evitar l’avenç de les forces russes al front. Els països de l’extrem occidental de la UE no podem restar insensibles a la percepció de Rússia com a amenaça real per part dels estats més propers a la frontera russa, particularment els països bàltics.

Pel que fa a Palestina, la condemna inequívoca dels atacs terroristes de Hamas i l’exigència de l’alliberament immediat i incondicional de tots els ostatges no ha d’impedir la denúncia, igual d’enèrgica, de l’ofensiva militar israeliana a Gaza, que el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia ha considerat que implica un risc de genocidi, ja que ha provocat la mort de més de 30.000 gazians, majoritàriament dones i infants, i està sent la causa d’un greu desastre humanitari. Així mateix, la divisió entre els diferents estats membres dins la UE és palpable, cosa que ara impedeix l’ús de l’Acord d’associació i de les relacions comercials de la UE amb Israel com a instrument de pressió. L’esforç diplomàtic de la UE per impulsar una conferència internacional que intenti resoldre el conflicte a partir de l’esquema dels dos estats —l’única solució per garantir la coexistència de Palestina i Israel en pau i amb seguretat— és una iniciativa necessària i benvinguda a la qual donarem tot el suport. 

Creuen que per assolir una Europa més justa, més solidària i més democràtica cal combatre el discurs populista de l’extrema dreta pel que fa a temes com la immigració o la igualtat de gènere? Quines propostes concretes fa el seu partit per al fenomen migratori?

Combatre el discurs d’odi de l’extrema dreta contra la immigració i contra els drets de les dones és una prioritat absoluta. El racisme i el masclisme són incompatibles amb una Europa democràtica i solidària. 

Pel que fa als drets de les dones, tindrem com a prioritat reforçar la Directiva de violència de gènere mitjançant la inclusió de la violació com a delicte europeu, una fita que, malauradament, ha estat impossible d’assolir aquesta legislatura pel bloqueig que hi han fet certs estats membres al Consell disposant d’una minoria de bloqueig. També demanarem una acció ambiciosa de la UE per defensar els drets de les dones en la seva acció exterior a través del Gender Action Plan. 

En el context del fenomen migratori, si circumscrivim aquesta qüestió complexa estrictament al marc de la UE, reconeixem la necessitat que la UE controli les seves fronteres i reguli els fluxos migratoris. Tot i això, hi ha principis fonamentals que no es poden obviar. És crucial garantir el dret d’asil a les persones que hi tenen dret segons la Convenció de Ginebra de l’Estatut del refugiat i la legislació europea que el transposa. Això implica garantir els drets processals dels sol·licitants d’asil i assegurar una distribució equitativa i efectiva de la seva acollida entre els estats membres. Aquest serà un tema prioritari en la propera legislatura, atès que Catalunya no pot assumir aquesta responsabilitat de manera desproporcionada en relació amb els recursos de què disposa.

Pel que fa als immigrants econòmics, és il·lusori pensar que el control de fronteres per si sol impedirà la seva entrada a la UE. La majoria de la migració per causes de força major es deu a conflictes armats, manca d’oportunitats laborals o adversitats climàtiques, cosa que, per cert, neguen els mateixos que fan discursos extremistes contra la immigració. Una estratègia que es limiti a reforçar les fronteres és insuficient per abordar les causes profundes de la migració forçada i, a més, abonaria el terreny per a violacions greus dels drets humans. 

Per això, la UE necessita implementar una política de cooperació ambiciosa que abordi les causes estructurals de la migració forçada. A més, és imprescindible crear vies legals d’accés per a aquells treballadors i treballadores estrangers que puguin suplir les mancances de mà d’obra en diversos sectors econòmics. En aquest context, celebrem que la UE estigui desenvolupant la iniciativa de l’EU Talent Pool, un primer pas positiu en aquesta direcció.

Les reivindicacions sindicals del darrer any provinents de la CES aposten clarament per una pujada de salaris per contrarestar les mesures d’austeritat imposades. Quines mesures concretes proposa el seu grup per afavorir l’ocupació i augmentar els salaris? Com valoren la possibilitat de fixar el salari mínim europeu?

En primer lloc, la principal tasca política és la pau. Acabar amb aquesta escalada bel·licista i aconseguir un acord de pau per a Ucraïna i la fi del genocidi a Gaza és fonamental per evitar les retallades. La guerra és l’excusa per tornar a imposar l’austericidi, les regles fiscals que suposaran 15.000 milions d’euros en retallades per a Espanya, recolzades tant pel PP com pel PSOE a Brussel·les.
Aquestes retallades que ens vol imposar des d’Europa seran letals per als serveis públics i la feina, per això cal ser ferms per evitar-los.
Davant l’economia de guerra, toca defensar una economia de pau que posi la vida i els drets al centre. En lloc d’un sostre de despesa, un terra de inversió social. I implantarem un salari mínim digne a tot Europa per que arribi a tots els països almenys el 60% del salari mitjà, podent
portar-lo fins al 75%, cosa que equivaldria, per exemple, a 1.600€ al mes a Espanya.

La UE, mitjançant una proposta de reglament, pretén establir un marc regulatori per a la intel·ligència artificial. Com a sindicat hem defensat la necessitat d’aquesta regulació per concretar uns límits que evitin la discriminació, no violin la privacitat ni causin danys no intencionats a la classe treballadora. Quins beneficis pensen que reportarà aquesta futura normativa, concretament, en el món del treball?

La intel·ligència artificial hauria de servir per facilitar processos i amb això la vida de la gent. També, perquè la gent tingui més temps per viure i dediqui menys a treballar, perquè cal reduir la jornada laboral. Però s’ha de fer sense que això suposi més desigualtat social. Per això cal una regulació estricta que posi límits a l’ús de la intel·ligència artificial per part de les grans corporacions. No pot ser que la intel·ligència artificial serveixi a l’objectiu de maximitzar els beneficis privats a costa dels drets de la classe treballadora.

Els governs i les institucions tenen el deure de vetllar per la seguretat de les persones i respectar els drets humans, entre els quals hi ha el dret a viure en pau. Estan satisfets amb el paper que han protagonitzat fins ara les institucions europees? Quina valoració en fan, de casos com el d’Ucraïna o el de Palestina?

La Unió Europea ha tingut una posició absolutament seguidista de la política exterior nord-americà que, com a potència en declivi, està interessada a fomentar la guerra. El complex industrial militar dels Estats Units s’està beneficiant de la guerra. També Putin se n’està beneficiant. I la UE, lluny de desplegar-ne el potencial diplomàtic per frenar la guerra, està participant de l’escalada bèl·lica a Ucraïna i també del genocidi a Gaza. El cap de la diplomàcia europea, que és del PSOE, en lloc de complir la seva tasca, ha dit que la diplomàcia ja no serveix i que la guerra és inevitable. Això deixa un món molt més turbulent i perillós.
Si les guerres solen estar motivades per la lluita per recursos, és important que en comptes de les armes es recorri a la política per negociar.
Europa està patint les conseqüències econòmiques i socials de la guerra, com la pujada de preus de la llum i els aliments. I a més, el risc que el conflicte entre potències nuclears escali i ens acabi afectant és real. Les guerres sempre les perden els pobles. Per això és important que aquest 9 de juny hi hagi una mobilització històrica per la pau a les eleccions europees.

Creuen que per assolir una Europa més justa, més solidària i més democràtica cal combatre el discurs populista de l’extrema dreta pel que fa a temes com la immigració o la igualtat de gènere? Quines propostes concretes fa el seu partit per al fenomen migratori?

La guerra serà l’excusa per incloure l’extrema dreta al centre de control de la UE, tal com ja ha deixat caure Ursula Von der Leyen. Per això la
tasca política més important és la pau. Si l’extrema dreta toca poder, això augmentaria els problemes que ja existeixen.
Europa rep amb catifa vermella els fons voltor estrangers que vénen a especular però rep amb tanques i pilotes de goma persones que fugen
de la guerra i de la misèria. Europa aixafa els països que es neguen a aplicar retallades socials mentre dóna via lliure a aquells que amenacen el dret al avortament de les dones.
Per això, davant de la cultura de guerra, és important tornar a posar la pau i els drets humans al centre. Volem derogar el vergonyós Pacte de
Migració i Asil pactat pel PP, el PSOE i els seus socis europeus. Volem anar cap a una política migratòria basada en els drets humans. I volem incloure el dret a l’avortament i a la salut sexual, menstrual i reproductiva a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, per enfortir-ne la protecció.

Les reivindicacions sindicals del darrer any provinents de la CES aposten clarament per una pujada de salaris per contrarestar les mesures d’austeritat imposades. Quines mesures concretes proposa el seu grup per afavorir l’ocupació i augmentar els salaris? Com valoren la possibilitat de fixar el salari mínim europeu?

Certament, mentre a Europa s’ha avançat en la política comunitària en molts àmbits mai s’ha fet el pas necessari per fer una política de drets laborals i de salaris comuna, sinó que s’ha deixat els estats competir entre ells i hi ha normatives salarials molt diferents. Tenim salaris mínims de més de 2.500 euros a Luxemburg però de 477 euros a Bulgària i l’SMI és inferior a 1.000 euros a 14 dels 22 estats membres on existeix salari mínim nacional. 

Durant aquest mandat s’ha adoptat una directiva que, tot i que no aconsegueix harmonitzar una salari mínim europeu, sí que assenta les bases d’una governança i d’una regulació a escala europea per establir mecanismes de reforçament del rol dels sindicats i la negociació col·lectiva, i que reforça la lluita contra les feines mal pagades i la pobresa en persones actives.

Cal caminar cap a una harmonització de salaris, perquè la precarietat no sigui un instrument de competència econòmica entre estats i per garantir capacitat adquisitiva suficient a tots els treballadors i treballadores europeus. En aquest sentit, proposem l’impuls d’una directiva per a un salari mínim europeu, per donar ple compliment a la Carta social europea. La quantia mínima de l’SMI europeu haurà de ser el 60 % del salari mitjà a cada respectiu estat i caldrà avançar gradualment per establir un salari mínim europeu que suposi un 60 % del salari mitjà del conjunt de la Unió Europea (UE). Aquesta proposta s’hauria d’implementar assegurant que no va en detriment de la tasca dels sindicats i de la negociació col·lectiva, que té un paper molt rellevant en l’establiment de salaris, especialment als països nòrdics.

La UE, mitjançant una proposta de reglament, pretén establir un marc regulatori per a la intel·ligència artificial. Com a sindicat hem defensat la necessitat d’aquesta regulació per concretar uns límits que evitin la discriminació, no violin la privacitat ni causin danys no intencionats a la classe treballadora. Quins beneficis pensen que reportarà aquesta futura normativa, concretament, en el món del treball?

La nova normativa és un avenç i, tot i que queda molt per fer, esperem que l’esperit d’aquesta primera norma sobre un ús ètic de la IA sigui un exemple per a més regulacions que han de venir. És indispensable assegurar la neutralitat del món virtual, promoure mecanismes per defensar els individus davant dels abusos de les institucions i les multinacionals tecnològiques, protegir el dret a la informació, els drets culturals i l’accés al coneixement de la ciutadania, lluitar contra les fake news i garantir l’eliminació de la bretxa digital i l’exclusió tecnològica, així com la tecnificació de les relacions humanes i de la ciutadania amb l’Administració.

El Parlament Europeu va aconseguir que la directiva inclogués l’obligatorietat que les empreses informessin els seus treballadors i treballadores sobre l’ús d’aquestes tecnologies al lloc de treball. A més, es va assolir la prohibició d’usos abusius de la IA a la UE que afecten persones treballadores i estudiants, com els programes de vigilància i seguiment de les expressions emocionals. Hi ha reptes que volem afrontar durant el proper mandat, incloent-hi la prohibició total de la supervisió dels treballadors i treballadores a través de la IA o la protecció dels treballadors i treballadores de la cultura i l’art davant les tecnologies d’aquest tipus i l’ús abusiu de les seves creacions. La regulació ètica de les tecnologies en el món del treball ha d’incloure la fi de l’ús abusiu dels algoritmes, que afecta especialment els treballadors i treballadores de sectors molt precaritzats.

Els governs i les institucions tenen el deure de vetllar per la seguretat de les persones i respectar els drets humans, entre els quals hi ha el dret a viure en pau. Estan satisfets amb el paper que han protagonitzat fins ara les institucions europees? Quina valoració en fan, de casos com el d’Ucraïna o de Palestina?

No estem satisfets perquè fins que no s’acabi la guerra a Ucraïna i el genocidi de Palestina els esforços mai no seran suficients. Hem notat una doble vara de mesurar la resposta a totes dues situacions. Amb la invasió de Rússia a Ucraïna, Europa ha treballat al costat del país envaït i ha activat mecanismes de sanció econòmica a Rússia, en línia amb la legalitat internacional i els drets humans. En canvi, en relació amb Palestina, la resposta no ha estat prou contundent i hi ha una manca de lideratge per part de les institucions per defensar els drets humans de la població palestina i la vigència del dret internacional.

Creuen que per assolir una Europa més justa, més solidària i més democràtica cal combatre el discurs populista de l’extrema dreta pel que fa a temes com la immigració o la igualtat de gènere? Quines propostes concretes fa el seu partit per al fenomen migratori?

Cal combatre els discursos de l’extrema dreta negacionistes de drets (de les dones, del col·lectiu LGBTIQ+, de les persones migrants…) i negacionistes del canvi climàtic. Estem totalment en contra del Pacte de migracions i asil aprovat en aquest mandat. Es tracta d’un pacte fonamentat en idees que no només s’han demostrat infructíferes a l’hora de gestionar la situació a les fronteres terrestres i marítimes de la UE, sinó que vulneren els drets humans de les persones migrants. Aquesta proposta és un dels resultats del moviment cap a posicionaments ultra de tot l’espectre polític a causa de l’augment i la banalització de l’extrema dreta.

La reacció ràpida i eficient per a la rebuda i relocalització dels refugiats ucraïnesos i ucraïneses demostra que hi ha una altra manera de fer les coses. Proposem la creació de visats per a persones perseguides per motius polítics, incloent-hi activistes climàtics, persones LGBTIQ+ i activistes pels drets de les dones, i també la creació de la figura del refugiat climàtic. Apostem per la fi de la criminalització de les persones que migren a través de l’harmonització dels processos de rebuda i d’asil.

Ens oposem a la criminalització de les ONG que salven vides. Instarem la UE a crear fons europeus de suport i finançament de les missions de rescat i a incrementar el paper de vigilància i supervisió del Parlament Europeu respecte de les actuacions dels estats membres a les fronteres.

Des de CCOO de Catalunya considerem que l’emergència residencial que pateix la societat espanyola en general i la catalana en particular no pot dependre dels temps dels partits polítics presents en el Parlament de Catalunya.

Creiem que és necessari intervenir des de les institucions en el mercat de l’habitatge per atendre les necessitats residencials que tenen milers de persones, prenent mesures, primer de caràcter urgent i després de caràcter més estructural. En aquest sentit anava el decret llei rebutjat ahir per la Diputació Permanent del parlament de Catalunya, que incloïa diverses mesures urgents, alguna d’importància com ara la transparència en la publicitat, els contractes de lloguer signats i la regulació del lloguer de temporada.

Els indicadors realitzats des d’entitats independents o les mateixes administracions estan demostrant que la utilització d’aquesta modalitat de contracte de lloguer de temporada s’està usant per burlar la recent llei d’habitatge i evitar el control de preus dels lloguers, la qual cosa no sols actua en contra del dret a un habitatge per a ús residencial de les famílies, sinó que també impedeix, a col·lectius com ara estudiants, treballadors i treballadores desplaçats temporalment etc., poder accedir a un habitatge a un preu de lloguer assequible i en condicions adequades.

A més genera una competència deslleial cap a aquelles empreses que consideren fonamental equilibrar un turisme de qualitat, com el que desitgem, amb la convivència i les necessitats de la societat que viu de manera habitual en el territori.

I que, com a conseqüència, genera un procés de gentrificació a les ciutats que desplaça les persones del que han estat els seus habitatges habituals cap a altres localitats menys tensades i destrossa el teixit veïnal que tant ha fet per la cohesió social a les ciutats.

Que no s’hagi convalidat aquest decret llei suposa negar la transparència en la contractació de lloguers, alimentant el frau i mantenint dins del règim especulatiu que estan establint els grans tenedors sobre l’habitatge, i especialment els «fons voltors» que es recolzen en la figura del contracte de lloguer de temporada.

Per això des de CCOO de Catalunya reclamem a les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya, i especialment a les de caràcter progressista, que actuïn de manera immediata per rectificar aquest error i que posin les mesures necessàries i urgents per detenir l’especulació i el frau que suposa ara aquest tipus de contracte de lloguer.