Darreres notícies
Butlletí d’Actualitat Jurídica i Sindical, núm. 88 (juliol del 2024)
Servei d’informació i documentació jurídica
Publiquem un nou Butlletí d’Actualitat Jurídica i Sindical
La secció Activitat dels Serveis Jurídics de de CCOO de Catalunya inclou els comentaris de dues sentències. La primera, sobre eleccions sindicals i informació necessària per dur-les a terme i la segona tracta d’un acomiadament nul i ineptitud sobrevinguda de treballador amb jornada reduïda per cura de menor. També hi trobareu el vídeo de l’acte de commemoració del 45è aniversari del Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya.
La secció Estudis jurídics i sindicals inclou, entre altres, dos informes, sobre la desigualtat a Espanya (2024), i sobre plataformes digitals i món del treball. També s’inclou el vídeo de la Jornada anual de salut laboral o la declaració de la Red de Archivos Históricos de CCOO sobre les anomenades lleis de concòrdia dictades pels governs autònomics PP-VOX.
La secció Jurisprudència destaca les sentències sobre els contractes d’obra i servei al sector de l’atenció multicanal (contact center) i sobre l’augment de salari per a tots els treballadors i treballadores a la indústria química.
Finalment, la secció Enllaços inclou la nova edició del mapa de la negociació col·lectiva elaborat pel Consell de Relacions Laborals.
Et convidem a fer-nos arribar suggeriments i comentaris, així com a sol·licitar altes per rebre el Butlletí a l’adreça electrònica següent: [email protected]Seguiu-nos a les xarxes socials!
Twitter: @FundCipriGarcia
Facebook: www.facebook.com/fundacio.ciprianogarcia
Números anteriors
Davant les altes temperatures, CCOO de Catalunya obre les portes i es converteix en refugi climàtic per als treballadors i treballadores
Vine i protegeix-te de la calor!
Treballar amb calor pot resultar incòmode i aclaparador, però també pot comportar múltiples efectes per a la salut i, fins i tot, la mort, en els casos més greus. Per això, CCOO de Catalunya posa els seus locals a disposició de les persones que treballen a la via pública durant l’estiu perquè puguin recuperar temperatura, beure aigua i refrescar-se.
Treballar a l’aire lliure es pot convertir en una activitat perillosa davant de determinades temperatures i a certes hores del dia. Així, qualsevol persona que faci la seva feina al carrer (repartidors, personal de neteja urbana, controladors d’estacionaments regulats, jardiners, etc.) podrà entrar al local de CCOO més proper per refugiar-se del sol i de les altes temperatures.
CCOO de Catalunya fa temps que alerta del greu risc que suposen les altes temperatures a la feina. Per aquest motiu i, com en anys anteriors, el sindicat recorda que és fonamental que les treballadores i els treballadors sàpiguen reconèixer els primers símptomes d’alerta davant d’un cop de calor.
Normes i cartell del 13è Congrés de CCOO
El cartell del 13è Congrés de CCOO de Catalunya destaca per la seva innovació visual, i se situa com una imatge d’avantguarda que segueix els criteris estètics vigents. Com en els primers cartells dels congressos de la CONC, s’utilitzen siluetes de persones per subratllar que el sindicat està format per individus i que el més important són les persones que s’organitzen. Aquesta decisió posa èmfasi en la humanització del sindicat, fent-lo més proper i rellevant per als treballadors i treballadores.
Un dels elements centrals del cartell és el número 13, destacat de manera prominent per simbolitzar el tretzè congrés del sindicat, rebutjant altres tipus de simbologies sobre aquest número. Per a CCOO, l’anàlisi i l’activitat racional prevalen sobre la irracionalitat.
Un altre element simbòlic important és la figura d’una dona pujant les escales, que representa l’avanç del sindicat i la seva mirada cap al futur. Aquest símbol transmet un missatge d’empoderament i de progrés continu. A més, aquesta dona està acompanyada per una altra figura que la segueix, insinuant una llarga filera de persones que veuen en el sindicat la principal eina de progrés social per a la classe treballadora.
Pel que fa a la paleta de colors, el vermell del nostre logotip predomina com a color identificatiu de CCOO, associat a la lluita i la solidaritat obrera. A més, es destaquen els colors verd i lila, que representen el fil verd (relacionat amb temes ecològics i de sostenibilitat) i el fil violeta (vinculat amb la lluita per la igualtat de gènere). Aquests colors afegeixen capes de significat, subratllant les diverses àrees d’acció del sindicat, als quals s’afegeix el color blau, que històricament ha representat l’obrerisme.
El lema del congrés: «En volem més! + sindicat + drets + democràcia,» reforça les demandes del sindicat per una major presència i influència sindical, més drets per als treballadors i treballadores i una democràcia més robusta. Aquest eslògan destaca les prioritats clau del sindicat en la seva lluita contínua per millorar les condicions laborals i socials.
El cartell del 13è Congrés de CCOO busca no només captar l’atenció visual, sinó també transmetre missatges clars de progrés i inclusió. L’ús de siluetes de persones ajuda a humanitzar la imatge del sindicat. Aquest enfocament innovador i inclusiu és crucial per al creixement i la rellevància continuada de CCOO en un context socioeconòmic en canvi constant, mostrant que el sindicat està compromès i treballa per un futur millor, més just i equitatiu.
Al mateix Consell hem aprovat les normes congressuals que han de regir el procés de conferències i congressos fins al 13è Congrés de la CONC. Aquestes normes, conjuntament amb els nostres Estatuts, garanteixen la participació de l’afiliació en tot el procés, fent d’aquest un exercici de democràcia participativa de primer nivell. Cal recordar que a CCOO, a diferència d’altres forces sindicals, els processos congressuals són inclusius i participatius.
Diagnòstic sociopolític de l’actualitat al Consell Nacional
CCOO de Catalunya hem realitzat el darrer Consell de l’any, principal òrgan de direcció entre congressos, amb l’objectiu de dur a terme el diagnòstic i l’estratègia per als pròxims mesos. Entre altres temes, s’ha analitzat la situació al Parlament de Catalunya i les possibilitats d’investidura, on hem tornat a refermar la nostra posició reclamant de manera activa la necessitat de comptar amb un govern progressista que impulsi una forta agenda social i econòmica que vetlli pels interessos de la majoria, la classe treballadora. Aquest govern hauria d’assegurar el desenvolupament del Pla nacional per la indústria o el Compromís nacional per un turisme responsable, així com impulsar la necessitat urgent de comptar amb un pla per a l’impuls de les energies renovables, a més de continuar amb la implementació de mesures per a una gestió hídrica eficient.
Així mateix, s’ha abordat la tendència cap a la normalitat política al país, atès el retorn de diverses figures polítiques com Marta Rovira, la situació de diferents partits nacionals a causa del resultat de les darreres eleccions al Parlament i com això pot afectar o no la consecució d’un nou govern per a Catalunya.
També hem analitzat els resultats de les darreres eleccions europees, al Regne Unit i a França, valorant la frenada a les forces d’ultradreta en diversos països, la possibilitat de conformació de governs progressistes i la urgent necessitat de desenvolupar polítiques que millorin la vida de la gent com a millor antídot contra la reacció i la divisió. Pel que fa a les eleccions europees, cal valorar negativament l’augment de les posicions d’ultradreta, i atenent a les conformacions dels diferents grups polítics, es detecta una posició reaccionària liderada per Meloni que sembla acceptada per una majoria del Parlament, com si una força d’aquestes característiques fos acceptable.
A banda de la situació de la negociació per a la reducció de jornada, que analitzem en un altre article, l’informe del secretari general, Javier Pacheco, també ha situat la reivindicació per fer efectiu el dret a l’habitatge al nostre país, així com la millora dels processos de contractació pública que actualment precaritzen els llocs de treball derivats. Finalment, s’ha fet menció de la mobilització per les treballadores de les 6 de la suïssa, una situació nefasta per a les afectades que requereix una resposta sindical unitària urgent.
El Consell s’ha iniciat amb un emotiu minut de silenci en record de la sindicalista terrassenca Teresa Gispert, recentment desapareguda.
CCOO de Catalunya lamenta l’accident d’autobús i adverteix sobre les mancances del sector
Des de CCOO de Catalunya, ens solidaritzem amb els ferits de l’accident d’autobús ocorregut el matí d’avui a la C-32 a Pineda de Mar i desitgem la prompta recuperació d’aquests, en especial de les persones en estat greu i crític.
Aquest és el segon accident ocorregut aquest mes; l’anterior va tenir lloc a Molins de Rei el 3 de juliol. Des dels sectors de carretera i Mossos d’Esquadra de CCOO expressem la nostra frustració davant un escenari que no és aïllat i que no ens cansarem d’advertir: molts dels accidents en el sector de transport per carretera es podrien evitar si es resolguessin les deficiències i la falta de regulació en algunes matèries.
En el sector de transport per carretera les condicions de treball han anat empitjorant en els darrers anys: llargues jornades de treball que van més enllà del legal, incompliment dels descansos entre jornada i dels temps de conducció, falta de control i regulació de l’Administració amb les empreses que gestionen el servei, flotes de vehicles cada vegada més envellides i milers de quilòmetres que carreguen els conductors i conductores a l’esquena fan la resta.
Aquesta precarització del sector de viatgers a Catalunya fa que no sigui un sector atraient per garantir el relleu generacional; fruit d’això, la gran majoria d’empreses no tenen les necessitats de conductors cobertes.
D’altra banda, el sector de Mossos d’Esquadra de CCOO fa més de dos anys que adverteix a l’actual cap de la divisió de trànsit de Mossos d’Esquadra la falta d’efectius especialistes en transport, ja que s’incompleix la normativa europea en aquest sentit. La falta de formació i de personal sumada a l’escassetat de personal especialista fan que la divisió de trànsit no pugui donar resposta al volum de transport que en l’actualitat es mou per les carreteres catalanes.
S’ha advertit la divisió de trànsit per escrit en reiterades ocasions que la falta de personal format en matèria de transport ens donaria com a resultat la disminució de controls en carretera, i en conseqüència, l’augment de comportaments relacionats amb infraccions relatives a incompliments de la normativa sobre temps de conducció i descans, i l’increment de les manipulacions de tacògrafs en el sector de mercaderies. Aquest fet posa en risc la integritat de les persones treballadores i usuàries de la via en general.
Des de CCOO Catalunya fem una crida per conformar una mesa de treball transversal amb l’objectiu d’arribar a pactes que incideixin de manera directa i efectiva en la regulació d’un sector declarat essencial.
CCOO de Catalunya transparenta els comptes davant la Sindicatura de Comptes de Catalunya
Als comptes presentats, CCOO de Catalunya mostra que de cada 10 euros que ingressa, 8 provenen de les quotes dels seus afiliats i afiliades, i només 0,88 són relatius a subvencions no finalistes.
CCOO ha presentat davant la Sindicatura de Comptes de Catalunya el seu balanç econòmic del 2023, sent de nou l’únic agent social que recorre a aquest organisme per certificar el compromís amb la transparència de la seva gestió.
El balanç presentat posa de manifest una altra vegada la nul·la dependència de les subvencions rebudes per al desenvolupament de la seva activitat sindical. Tanmateix, també posa de manifest la manca de finançament cap a la negociació col·lectiva, que és suportada pràcticament sota l’aixopluc de les quotes que paguen els afiliats i afiliades al sindicat, mentre que, per contra, l’activitat que dona com a fruit els convenis col·lectius afecta el total de la població assalariada.
D’altra banda, tornem a valorar la necessitat d’una política activa de transparència, ja que només d’aquesta manera es pot protegir la mateixa activitat, així com l’honorabilitat dels milers de sindicalistes que executen la seva tasca a la nostra organització.
Finalment, tornem a reclamar a les administracions públiques i al conjunt de forces polítiques la necessitat d’impulsar mesures legislatives que obliguin, especialment a les entitats que desenvolupen mandats constitucionals, a la transparència.
CCOO de Catalunya celebra l’acord assolit entre la UTE Sant Boi i el seu comitè d’empresa
La Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya celebra l’acord assolit entre el Comitè d’Empresa de la UTE Sant Boi, Barcelona y Otros i la direcció d’aquesta, que ha estat fruit de l’esforç mutu i la negociació durant tot el cap de setmana.
Aquest acord, que preveu la readmissió dels tres treballadors acomiadats, tots afiliats a la nostra organització, i dels quals dos són representants de les persones treballadores, compta amb els elements necessaris per avançar cap a una normalització de les relacions laborals al si de l’empresa. En aquest sentit, dues comissions de treball tractaran, mensualment, qüestions relatives a contractació i operativa, garantint un diàleg fluid.
A més, aquestes comissions de treball serviran per clarificar, conjuntament, les causes que han originat en els últims mesos incidències en els serveis, accidents i altres situacions que, a causa de la falta de diàleg, han portat a atribuir a cadascuna de les parts responsabilitats recíproques. Ara, les comissions de treball podran tractar des del diàleg les causes que van produir unes situacions que tant sindicat com empresa lamentem.
Celebrem, per tant, una bona notícia tant per al moviment sindical com per a les persones treballadores afectades i la mateixa bona marxa de les relacions laborals.
CCOO destaca que continua la moderació en els preus, tot i que, a Catalunya, a menor velocitat
Valoració de l’IPC del juny del 2024
Les dades de l’IPC corresponents al mes de juny ens mostren que es continua consolidant la senda de moderació en l’evolució dels preus que ja va començar fa uns mesos. Malauradament, aquesta moderació presenta un diferencial en el comportament de preus a escala de Catalunya i en el conjunt de l’Estat, i presenta a Catalunya una recuperació menys acusada que a l’Estat en les dades d’aquest mes. També destaquem l’elevat impacte en els preus d’aquells béns de caràcter bàsic com els aliments i l’habitatge, que continuen absorbint una part important de la renda disponible de les llars treballadores. Val a dir, però, que els aliments, encara que continuen en nivells força elevats, mostren el menor increment des de desembre del 2021.
A Catalunya l’IPC interanual se situa en el 3,6 %, i es manté al mateix nivell que el mes anterior, tot situant-se dues dècimes per sobre del mateix indicador a escala de l’Estat (3,4 %). El grup de productes que destaquem entre aquells que presenten un increment interanual més acusat són l’habitatge (amb un increment interanual de 4,7 %, a causa principalment de les despeses energètiques associades a aquest epígraf) i els aliments i begudes no alcohòliques. En aquest darrer cas, els preus continuen elevats (increment interanual de 3,8 %), però aquest creixement és menor que els passats exercicis i continua la moderació d’aquest epígraf. Cal destacar en aquest sentit com els aliments i begudes no alcohòliques presenten l’increment menys acusat des de final del 2021.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,5 %, una dècima per sobre de la variació de preus pel conjunt de l’estat (0,4 %).
A escala de l’Estat, l’IPC interanual se situa també en el 3,4 %, dues dècimes inferior a l’indicador del mes passat (3,6 %) i dues dècimes per sota de l’indicador català (3,6 %). Per tant, són millors dades que les que hem presentat per Catalunya i encara és més acusada la recuperació per al conjunt de l’Estat. També en aquest cas hem de destacar l’habitatge com a grup de productes amb una variació interanual elevada, tot i que, com hem apuntat en el cas de Catalunya, amb tendència decreixent. D’altra banda, han pressionat els preus a l’alça aquells productes de caràcter estacional com són els hotels, els cafès i els restaurants i l’oci i la cultura, més consumits en època estival.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat del 0,4 %, una dècima inferior a la variació de preus mensual per Catalunya (0,5 %).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 3,3 % en el cas de Catalunya (dues dècimes per sobre del passat mes de maig) i es manté a a l’Estat en un nivell del 3,0 %. Per tant, també amb aquest indicador trobem que les dades per al conjunt de l’Estat són millors que les d’àmbit català.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,6 %, redueix dues dècimes les dades del mes passat (3,8 %). En el mateix sentit, l’IPCH per als països de l’eurozona és de 2,5 %, una dècima menys que el mes anterior (2,6 %). Per tant, hi ha hagut un descens superior en una dècima de l’IPCH de l’Estat respecte la zona euro però encara continua present el diferencial de més d’un punt, favorable a l’eurozona, la qual cosa dificulta la competitivitat i les exportacions catalanes.
CCOO considera que:
- És inajornable la implementació de la reducció de la jornada laboral màxima. Cal impulsar la reducció del temps de treball per fer que aquesta reducció arribi al conjunt de les persones treballadores i no només a les que ho recullen al conveni. Aquesta reducció, inajornable després de 40 anys de no haver-se modificat a escala general, serà un instrument per millorar la productivitat i facilitarà la conciliació entre la vida laboral i la personal.
- Les dificultats d’accedir a un habitatge continuen protagonitzant els reptes pendents del proper govern de Catalunya. És indispensable entomar aquest repte de manera decidida i impulsar polítiques públiques d’habitatge que siguin efectives. Per fer-ho, resulta indispensable un nou Govern de progrés que lideri l’aprovació d’uns pressupostos amb caràcter social, en què les partides destinades a habitatge tinguin un pes important.
- L’arribada de les vacances per a una part important de les persones treballadores ens ha de fer recordar que l’increment de preus, malgrat la moderació, en dificultarà el gaudi. A més, les dades de l’Enquesta de condicions de vida ens recorden que un 29,5 % de la població catalana (un 49,8 % si només compten la població en situació d’atur) no es pot permetre fer una setmana de vacances a l’any. Per tant, cal continuar impulsant polítiques que facilitin la reducció de preus i cal pressionar per incrementar salaris, en un context que ja no hi ha risc de tensar la inflació.
- Les persones migrants, objecte de manipulació i d’atac per part de les forces d’extrema dreta, continuen sent enormement discriminades pel nostre sistema polític i econòmic i representen el 20 % de les persones registrades a les oficines de l’atur, així com també perceben salaris inferiors al conjunt de la població treballadora. La seva participació plena al mercat de treball i al teixit productiu esdevé clau i cal recordar que la diversitat que aporta la població nouvinguda a la societat catalana és una font de riquesa, que aporta valor social i econòmic al conjunt del país.
Podeu escoltar aquí la valoració d’Albert Ferrer, responsable de mercat de treball i economia:
CCOO denuncia que s’ha obert la veda en els acomiadaments col·lectius al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
Des de CCOO volem denunciar que el passat 2 de juliol del 2024 es va confirmar, per part del Consell Superior d’Investigacions Científiques, el CSIC, l’absoluta manca de voluntat negociadora pel que fa al futur del Vaixell Oceanogràfic García del Cid i la seva tripulació.
El CSIC ha pres la decisió de donar de baixa aquest vaixell i acomiadar tot el personal que hi està adscrit, que, no ho oblidem, és personal laboral fix del CSIC amb conveni propi; és a dir, treballadors i treballadores públics, com la resta del personal laboral del CSIC, altament especialitzat i amb experiència més que acreditada.
Tots els sindicats rebutgem frontalment aquesta decisió per com és d’injusta i inexplicable, i pel precedent que suposa de cara a situacions semblants en el futur. Aquesta decisió arriba en un moment en què està pròxima l’avarada d’un nou vaixell oceanogràfic que necessitarà tripulants experimentats, tant en temes marítims com els propis del CSIC, cosa que fa encara més inexplicable la decisió presa, llevat, és clar, que l’objectiu del CSIC no sigui altre que l’externalització d’aquesta tripulació, cosa a la qual ens oposem.
Des de CCOO denunciem l’actitud obstruccionista i no negociadora per part de l’Administració del CSIC per trobar una solució justa a aquest col·lectiu de treballadors i treballadores, condemnant-los a un acomiadament col·lectiu imminent i injustificat.
Aquesta decisió no s’ajusta als anuncis reiterats en premsa i en altres mitjans per part de l’equip directiu del CSIC (Presidència i Secretaria General) de retenir el talent, l’experiència i de fomentar una feina digna dins de l’organisme, contradient-se a si mateixos; quan ni tan sols són capaços d’enquadrar i instar un col·lectiu d’empleats i empleades públics fixos? Per què aquesta tripulació no s’assigna als nous vaixells que està construint el CSIC?
Hi ha moltes opcions possibles que es podrien tenir en compte si el CSIC estigués disposat. Si finalment es materialitza aquest acomiadament col·lectiu tindríem el vergonyós honor de ser el primer organisme de l’Administració general de l’Estat a realitzar un expedient de regulació d’ocupació (ERO), cosa que suposaria un precedent molt perillós, no només al CSIC sinó també a tota l’Administració general de l’Estat.
Des de CCOO hem denunciat aquesta situació davant dels òrgans corresponents i exigirem responsabilitats a tots els directius del CSIC que han propiciat aquesta lamentable situació, inclosa la Secretaria General i la mateixa Presidència. A més, iniciarem les accions oportunes que suposin un canvi en aquest despropòsit per part del CSIC.
CCOO anuncia mobilitzacions després de l’estiu per la jornada de 37,5 hores i per salvar els convenis del tèxtil, la química i les càrnies
Dos milions d’assalariats a Catalunya es beneficiarien d’aquesta reducció. I en la negociació dels convenis està en joc el temps, el salari i els drets de més de mig milió de persones.
CCOO ha anunciat en una multitudinària assemblea d’Indústria, i en una concentració davant de Foment del Treball, que a la tardor començarà tot un cicle de mobilitzacions si les patronals continuen oposant-se a la reducció de la jornada fins a les 37,5 hores setmanals. Els secretaris generals de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco; de la confederació sindical de CCOO, Unai Sordo, i de la Federació d’Indústria estatal, Garbiñe Espejo, ho han anunciat en el marc de la roda de premsa que ha precedit l’assemblea.
Delegats i delegades de CCOO de la indústria del tèxtil, la química i les càrnies han participat aquest matí a l’acte, a la seu del sindicat a Barcelona, en què s’ha explicat la situació de bloqueig en què es troba la negociació dels seus convenis col·lectius. La negativa de les patronals sectorials a avançar en la negociació fins que no s’aclareixi com quedarà la reducció de jornada, ha portat aquest sindicat a anunciar que hi haurà conflicte a la tardor si no hi ha convenis dignes.
GALERIA D’IMATGES DE L’ASSEMBLEA
Al crit de «Vaga, vaga, vaga», la secretària general de CCOO d’Indústria estatal ha anunciat aquest matí a Barcelona que les 518.000 persones que treballen als sectors del tèxtil, de la química i de les càrnies al conjunt de l’Estat (més de 165.000 a Catalunya) estan cridades a sumar-se a la mobilització que el sindicat pretén convocar a partir del mes de setembre. L’objectiu d’aquestes protestes no serà cap altre que desbloquejar la negociació col·lectiva i forçar les patronals a tornar a les taules amb la ferma voluntat d’assolir acords satisfactoris per als treballadors i les treballadores.
Garbiñe Espejo ha anunciat que, després de l’estiu, arrencarà una tardor calenta “com mai abans n’hi ha hagut”, si les patronals de la química, el tèxtil i les càrnies no modifiquen l’actitud que mantenen a les taules de negociació, un comportament que impedeix avançar en drets i salari. L’assemblea, i la posterior concentració davant de la seu de Foment del Treball, han coincidit amb la reunió que s’ha convocat per parlar sobre la jornada laboral. El secretari general de CCOO ha exigit al Govern que no flaquegi i que sigui valent. Unai Sordo ha destapat les falsedats que envolten aquest tema i ha assegurat que la reducció del temps de treball “es pot fer i s’ha de fer”.
Una negociació difícil
A la indústria química, una activitat en què treballen una mica més de 290.000 persones a tot l’Estat i que a Catalunya ocupa prop de 98.160 persones, la negociació del conveni sectorial està sent complicada. La patronal, que acaba de confirmar que no recorrerà contra la sentència de l’Audiència Nacional que l’obliga a apujar els salaris de totes les persones treballadores un 10,3 %, s’aferra a retallar drets i es planteja no incrementar les nòmines aquest any o fer-ho per sota de les xifres que es van pactar a l’Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC). En definitiva, pretén guanyar a la taula de negociació el que no va ser capaç de guanyar als tribunals.
La situació no és gaire diferent en la negociació dels convenis de càrnies i del tèxtil. A la primera, que afecta 127.000 persones a l’Estat (al voltant de 34.370 a Catalunya), la patronal va més enllà de les directrius de la CEOE. Rebutja les millores que els sindicats han posat sobre la taula de negociació i es nega a incorporar a l’articulat del conveni cap dels avenços que el Govern ha introduït a la normativa laboral. Les patronals del tèxtil i de la confecció tampoc no ho estan posant gens fàcil. Dificulten l’objectiu de CCOO d’acabar amb la bretxa salarial de gènere en un sector on treballen cent mil persones (unes 32.550 a Catalunya), profundament feminitzat i que paga els pitjors salaris de la indústria.
En la concentració posterior, que també ha comptat amb el parlament de Mari Cruz Vicente, secretària confederal d’Acció Sindical, s’ha recordat que les empreses tenen un marge suficient para absorbir la reducció de jornada, perquè fins i tot les PIME han augmentat els seus beneficis per sobre el 6 % des del final de la pandèmia. Javier Pacheco ha instat els empresaris a “deixar de tocar les trompetes de l’apocalipsi”, alhora que ha cridat a refermar les majories progressistes que donin suport a la reforma d’una jornada que no s’ha alterat en 41 anys. Al seu torn, Sordo ha reblat que la reducció “és necessària, i és possible”, i ambdós han recordat que el canvi, a més, permetria reduir parcialitat i milloraria el mercat de treball, i que són els sectors més productius els que precisament ja tenen una jornada més curta, perquè no basen el seu model a competir a la baixa en costos laborals.