Darreres notícies
CCOO denuncia que a Burger King la venda és més important que la salut de les persones treballadores
En només 24h, 4 persones han requerit assistència mèdica, cosa que ha portat CCOO a ordenar la paralització d’un dels llocs de treball.
Des del segon trimestre de l’any, CCOO a través del Comitè de Seguretat i Salut, adverteix a l’empresa la necessitat d’assegurar un manteniment correcte dels equips de climatització. En el cas del restaurant de Cambrils, es van limitar a instal·lar equips de climatització portàtil, mantenint la sortida d’aire calent dins del mateix establiment, cosa que resultava infructuosa.
Aquesta darrera setmana, coincidint amb una onada de calor, CCOO ha advertit novament de la insostenible situació del restaurant, realitzant propostes, i mesuraments de temperatura des de dimarts, i presentant denúncia davant d’Inspecció de Treball dimecres 31 de juliol.
El divendres 2 d’agost, en els moments previs a una assemblea de persones treballadores, la gerent del centre va haver de ser atesa pel SEM (Serveis d’Emergències Mèdiques) com a conseqüència de la situació del restaurant.
Després d’això, i davant de la pressió del personal del centre, l’empresa va decidir mantenir el restaurant tancat, fins a la previsible reparació d’un dels equips d’aire condicionat, prevista per a l’endemà.
En efecte, el dissabte 3 d’agost, reparen un dels aires condicionats de la cuina, i atenent les propostes plantejades per CCOO, no encenen diversos equips de cuina emissors de calor, que són prescindibles, i redirigeixen la sortida d’aire calent dels equips d’aire condicionat portàtils a l’exterior del restaurant. Això permet una baixada de temperatura d’uns 4 ºC a la zona de cuina.
A les 15:45, l’empresa torna a obrir el restaurant, amb temperatures a cuina de 34,4ºC
Poc més tard, al voltant de les 20.30, tres persones treballadores, en un molt curt termini de temps, comencen a sentir símptomes compatibles amb un possible cop de calor. Es demana a l’empresa que faciliti volant assistencial de la mútua, a la qual cosa la responsable territorial es nega, al·ludint a una fallada en el sistema.
No només això, sinó que es desentén del seu estat, i ella, i una gerent de zona, passen a substituir-los als seus llocs de treball.
Atesa la situació, i sent advertits pel 112 de la demora de l’ambulància, són traslladats al CUAP de Cambrils per part d’un delegat de CCOO.
Després de conèixer la situació, es reuneixen els delegats de prevenció i prenen la decisió de paralitzar l’activitat d’elaboració de sandvitxos (el lloc on havien estat 3 de les 4 persones que havien requerit assistència mèdica).La responsable territorial, es nega a rebre el document que ordena la paralització de l’activitat en aquest lloc, per la qual cosa es fa arribar per e-mail a la direcció de l’empresa, i es registra davant l’autoritat laboral a les 21:55. A més, ordena al delegat de prevenció present, que abandoni l’establiment.
És aquesta mateixa persona (la responsable territorial), la que en aquell moment passa a ocupar el lloc d’elaboració de sandvitxos.
Davant d’aquesta situació, el delegat de prevenció i les persones treballadores donen avís al 112. Durant aquest temps, fins a 6 persones treballadores pateixen símptomes relacionats amb l’exposició a altes temperatures, i es retiren a l’exterior del restaurant per refrescar-se. En sol·licitar aigua a la gerent de zona, aquesta els nega disposar-ne. Tot i això, els treballadors l’agafen igualment, en entendre que la política de l’empresa, si ho permet. En millorar la seva situació, es reincorporen novament. Al final de la nit, aquestes 6 persones es dirigeixen al CUAP de Cambrils a rebre assistència, ja que de nou, li són negats els volants d’assistència a la mútua, aquesta vegada ja en presència dels Mossos d’Esquadra arribant a indicar que no els facilita, perquè no creu que sigui veritat.
Informem que des de la federació de serveis de CCOO prendrem totes les mesures al nostre abast perquè s’investiguin i s’aclareixin els fets ocorreguts.
Des del sindicat insistim que la sinistralitat segueix estant lligada a unes deficients condicions de treball que posen en risc la salut i la vida de treballadors i treballadores, i recordem que no podem oblidar aquesta realitat perquè la salut a la feina ha de ser sempre una prioritat política, social i econòmica.Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
6 d’agost de 2024
CCOO porta al Parlament la greu situació dels centres de justícia juvenil.
El dimarts 30 de Juliol, CCOO es va reunir amb el Grup parlamentari Comuns-Sumar, per tal d’exposar la greu situació en la que es troben els centres educatius de Justícia Juvenil, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Fa molt de temps que no es substitueixen les absències (permisos, baixes per malalties….) fet que altera de manera important la ràtio del personal educatiu vers els menors interns. Aquest fet, apart d’afectar negativament en la qualitat de l’atenció que els cal prestar, en algunes ocasions està representant un risc imminent.
A tall d’exemple i per parlar d’un centre, el CE l’Alzina, a finals de juliol ha arribat a haver-hi només 5 educadors i educadores, dels 18 que constitueixen el torn. Un torn de 15 hores. I amb 71 menors al centre. Això va portar a unificar «grups de convivència» fet altament arriscat per les diferents tipologies i patologies, en un mateix i reduït espai.
Aquesta massificació també comporta pèssimes condicions (2 lavabos i 2 dutxes per a 20 joves) a les que cal afegir una climatització deficient i unes estructures obsoletes.
CCOO sol·licitarem intervenir en la compareixença que es realitzi a la Comissió de Justícia i demanem a la resta de Grups Parlamentaris que també preguin postura davant la situació insostenible dels centres de Justícia Juvenil, al temps que exigim mesures urgents, tant al Govern en funcions com al proper Govern de la Generalitat, per tal de solucionar les greus deficiències que ens han portat a aquesta situació.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 2 d’agost de 2024
CCOO destaca que l’increment de l’afiliació i de l’atur traslladen estacionalitat i activació del mercat de treball
CCOO reclama més polítiques actives d’ocupació i millors condicions laborals per tal d’apuntalar el creixement econòmic i que aquest repercuteixi en els i les treballadores.
L’atur s’incrementa a Catalunya en 2.317 persones a la vegada que s’incrementa el nombre de persones afiliades a la Seguretat social en 3.363. Aquest increment, que pot semblar contradictori, té a veure tant amb l’estacionalitat com en l’alta activació del mercat de treball, que ja es va observar a la passada EPA.
Aquest increment de persones registrades a l’atur contrasta amb una reducció important de l’atur a la resta de l’Estat que, per tant, ens imposa als agents socials i govern la necessitat de buscar més i millors polítiques d’ocupació per a avançar cap a la plena ocupació.
A nivell sectorial destaca l’increment en l’atur al sector serveis, amb 2.256 persones més a l’atur provinents d’aquest sector. Pel que fa a les diferents províncies només Girona mostra una lleugera reducció de l’atur en 122 persones.
Tot i el canvi en la tendència de l’atur, amb aquest lleuger increment, no canvien ni el biaix patriarcal del nostre ecosistema productiu (amb un atur amb un 58,2% de dones) ni l’edadisme (amb un 2,5% més de joves a l’atur respete a l’any passat) ni la posició de major vulnerabilitat de les persones nouvingudes, que representen quasi 1 de cada 5 persones aturades a Catalunya.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ ESPANYA
El mes de juliol deixa una xifra de 327.283 persones registrades a les oficines del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que suposa un increment de 2.317 persones respecte al mes anterior. Tot i això encara s’observa una reducció de 4.073 persones registrades a l’atur a Catalunya respecte a l’any anterior.
L’increment de l’atur a Catalunya en ple període estival contrasta amb l’atur registrat al conjunt de l’Estat, on el Ministeri de Treball reporta una reducció de 10.830 persones assolint les 2.550.237 persones registrades a l’atur.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
A nivell sectorial, s’observa un impacte desigual pel que fa a les persones registrades a l’atur.
D’una banda, s’observen increments en els sector serveis, la indústria i el de la construcció. De l’increment en 2.317 persones registrades com a aturades 2.256 es relacionen amb l’increment al sector serveis. Tot i això s’observa una reducció respecte a l’any anterior de 0,70 punts percentuals (1.675 persones). A molta distància trobem el sector de la construcció, on trobem 245 persones més a l’atur respecte al mes anterior, el que suposa un increment intermensual de 0,98 pp. Cal destacar positivament la reducció interanual de l’atur associat al sector industrial, que ha estat de 2.034 persones en un any ( -5,54 pp.) tot i el lleuger increment registrat al juliol de 123 persones.
D’altra banda, es redueixen les persones registrades a l’atur respecte al mes anterior en l’agricultura (41 persones, -0,81 pp.) i les persones registrades sense una ocupació anterior (119 persones, -1,04 pp.).
ATUR PER PROVÍNCIES
A nivell provincial respecte al mes anterior només Girona aconsegueix reduir l’atur en 122 persones, el que suposa una reducció de 0,43 punts percentuals. A la resta de províncies s’incrementa l’atur de forma desigual però amb un impacte major a Barcelona (2.215 persones i +0,91 pp.), seguida de Tarragona (161 persones, +0,42 pp.) i amb un impacte menor a Lleida. (63 persones i +0,40 pp.).
Respecte al mateix mes de l’any anterior observem una reducció de l’atur registrat a les 4 províncies catalanes. Especialment destacable és la reducció de l’atur a Lleida (-3,13 pp) i a Girona (-2,14 pp.). A Barcelona s’ha reduït l’atur en 1,09 punts percentuals i a Tarragona és on menys s’ha reduït, només 0,65 punts percentuals.
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 58,2 % de les persones registrades a les oficines del SOC mentre que els homes representen el 41,8 %. El que suposa un increment de 0,2 punts percentuals en l’atur femení en només un mes. En total trobem 136.745 homes registrats com a aturats al juliol. Aquesta dada s’eleva fins a les 190.538 dones aturades en el mateix mes. Si comparem les dades respecte al mateix mes de l’any anterior trobem que 2404 homes menys registrats a l’atur i 1669 dones menys registrades a l’atur. Això constata que el nostre mercat de treball i especialment les empreses que són les responsables de la contractació encara mostren un biaix patriarcal que implica més atur femení que, a més, costa més de reduir.
ATUR PER NACIONALITAT
Les persones estrangeres representen el 19,7 % de les persones registrades a l’atur. Aquesta dada suposa una reducció important respecte al mes anterior de 983 persones que no arriba a reduir un increment interanual que arriba a les 972 persones, un increment d’1,5 punts percentuals. Tornem a insistir en la situació de vulnerabilitat en la que es troben les persones nouvingudes on el seu reconeixement com a treballadors/es està condicionat al permís de treball, situació que va en detriment de les condicions laborals de les mateixes.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
A Catalunya s’han registrat 255.312 nous contractes el mes de juliol, on observem una consolidació del contracte indefinit que suposa el 41,4% dels contractes signats però encara amb un paper important de la contractació temporal lligada a l’estacionalitat que arriba al 58,6% dels nous contractes. Respecte a l’any passat s’han signat 22.663 contractes més, el que suposa un increment del 9,7% en el nombre de contractes repartit entre contractació indefinida (+5,6 pp) i contractació temporal (+12,8 pp). Aquest fet mostra com el nostre ecosistema productiu segueix en una tendència a l’alça a la vegada que es confirma un dels grans reptes en el camí cap a la plena ocupació: l’estacionalitat.
PRESTACIONS PER ATUR
El mes de juny de 2024 (darreres dades disponibles) les persones beneficiàries de prestacions de caràcter laboral representen el 73,2 % de les persones registrades al SOC, quedant més d’una quarta part de la població registrada a l’atur sense protecció social. En total van ser 215.307 persones les que rebien algún tipus de prestació de caràcter laboral, un increment de 1,8 punts percentuals respecte a l’any anterior i una reducció de 2,1 punts percentuals respecte al mes anterior. En quant al tipus de prestació rebuda el 57,15% van rebre una prestació contributiva, el 39,34% van rebre un subsidi per desocupació i el 3,51% la renda activa d’inserció.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
- Tot i el lleuger increment, les bones dades del mercat de treball, que reflectim en aquesta nota però que també hem vist fa uns dies amb la publicació de les dades de l’EPA, no deixen dubte de que, superat ja el pitjor moment de la crisi de preus, ara és l’hora dels salaris. Durant els darrers anys, la productivitat del treball s’ha anat incrementat progressivament però els salaris no s’han vist compensats d’igual manera. Aquesta situació s’ha vist agreujada per un episodi extraordinari d’inflació que s’ha allargat més del necessari, com a conseqüència d’unes polítiques monetàries erroniàment enfocades, que ha anat provocant una pèrdua de poder adquisitiu en les persones treballadores i que ara troba el context adequat per revertir aquesta situació, com ho han demostrat els increments en els marges empresarials que evidencien com hi ha marge per increments salarials, sense perill de comprometre noves tensions inflacionistes.
- Cal aprovar el més aviat possible la modificació de la jornada legal màxima per acotar-la a 37,5 h setmanals, sense reducció salarial. Aquells sectors més productius ja gaudeixen, en general, d’unes jornades laborals màximes properes o inferiors a aquest llindar i ara allò que és necessari és fer extensiu aquest topall al conjunt del teixit productiu i no només a aquells sectors que ho han pogut millorar a través de la negociació col·lectiva. D’aquesta manera, generarem incentius perquè aquelles empreses que no han apostat fins ara per implementar millores productives ho facin sense més dilació, contribuint a bastir un teixit productiu de major valor afegit. A més, aquesta mesura, no només té sentit des el punt de vista de la conciliació personal, familiar i laboral sinó que també contribuirà a incentivar la demanda i a la consolidació del creixement econòmic.
- Malgrat la bona evolució del mercat de treball, hi ha una bossa d’’atur estructural i de llarga durada que costa molt de reduir i que requereix l’abordatge de polítiques d’ocupació específiques. En aquesta línia considerem fonamental apostar per la prospecció, com a instrument per facilitar un millor encaix entre oferta i demanda i anticipar-nos als canvis productius. Des de CCOO de Catalunya hem presentat fa uns dies un informe de prospectiva del qual tenim el convenciment que permetrà avançar en la línia de disposar d’un millor coneixement del mercat de treball, que haurà de facilitati una millor adequació entre oferta i demanda i una progressiva reducció d’aquell atur de caràcter més estructural.
- Resulta imprescindible continuar apostant per reforçar les polítiques d’inclusió per a les persones migrants. Qui decideix emigrar del seu país per buscar una vida millor representen una font de riquesa cultural, laboral i econòmica, en el marc d’una diversitat que sempre és enriquidora. Cal desactivar els discursos xenòfobs, darrerament molt presents a l’esfera pública i que mobilitzen el vot cap ales forces d’extrema dreta. Com ens indiquen les dades i com hem vist en aquesta nota, les persones migrades es troben en una situació de discriminació a la feina, amb més precarietat, pitjors condicions i més problemes per a la inserció de qualitat que les persones autòctones. Per tant, resulta del tot i interessat el discurs de que aquestes persones es beneficien de l’estat del benestar quan la seva aportació, també en termes contributius, facilita més riquesa, estabilitat i robustesa al nostre teixit econòmic i social.
- Des de CCOO de Catalunya reclamem responsabilitat a les forces polítiques progressistes perquè sigui possible la conformació d’un govern de progrés per poder recuperar l’estabilitat política necessària per poder tirar endavant aquelles polítiques econòmiques i socials que necessita el país, especialment aquelles que tenen relació amb els principals reptes amb els que ens enfrontem i, molt especialment, aquells que tenen a veure amb la triple transició demogràfica, mediambiental i digital.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 2 d’agost de 2024
CCOO destaca l’increment de la taxa d’atur en el marc d’una forta activació de l’ocupació
Important increment de la població activa a Catalunya, que es tradueix en augment de l’ocupació, però també de l’atur
El mercat de treball gaudeix de bona salut i té capacitat d’atracció, motiu pel qual des de fa un temps que observem una tendència d’increment de la població activa, això és, de la població que o bé treballa o bé vol treballar, però encara no ha trobat feina. A Catalunya s’està intensificant aquest increment de la població activa en major mesura que al conjunt de l’Estat, donant com a resultat un balanç, aparentment contraintuïtiu, en el qual creix la població ocupada, però alhora també augmenta la població en situació d’atur. És en aquest context que s’explica l’increment de la taxa d’atur a Catalunya mentre que aquesta es redueix al conjunt de l’Estat. En tot cas, aquestes qüestions de caràcter tècnic no ens poden fer obviar que cada cop costa més reduir l’atur i que cal aplicar mesures concretes per abordar adequadament l’atur estructural.
ATUR CATALUNYA/ESPANYA
Els resultats de l’Enquesta de població activa (EPA) per al segon trimestre del 2024 indiquen que actualment hi ha 395.300 persones en situació d’atur a Catalunya, 31.100 més que fa un any (+8,5 %). La taxa d’atur a Catalunya augmenta cinc dècimes respecte del trimestre anterior i se situa en 9,4 %. En canvi, la taxa d’atur per al conjunt de l’Estat es redueix quatre dècimes respecte del primer trimestre de l’any i se situa en l’11,3 %.
A Espanya, la xifra de persones desocupades ha estat de 2.755.300, donant una variació negativa de 52.900 persones menys que fa un any (-1,9 %).
OCUPACIÓ
Respecte de les dades de població ocupada, hem de destacar que per a aquest segon trimestre del 2024 a Catalunya hi ha 3.807.600 persones ocupades, 70.100 més que fa un any (+1,9 %), la qual cosa es tradueix en una taxa d’ocupació de 56,0 %, idèntic valor que el trimestre anterior.
Al conjunt de l’Estat hi ha 21.684.700 persones ocupades, 426.300 més que fa un any (+2,0 %).
ATUR PER PROVÍNCIES
L’anàlisi per províncies ens mostra com Tarragona és la demarcació amb una taxa d’atur més elevada (13,4 %), seguida per Girona (10,1 %), Barcelona (9,0 %) i Lleida (6,7 %), aquesta última s’aproxima cada cop més a la plena ocupació.
CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA
El segon trimestre del 2024, el nombre de persones assalariades amb contracte indefinit és de 2.862.300 mentre que aquelles persones que tenen contracte temporal són 422.300. La taxa de temporalitat se situa en 12,9 % i continua perpetuant les diferències per raó de sexe atès que és de 11,2 % per als homes i de 14,6 % per a les dones.
Quant a la parcialitat, aquest segon trimestre de l’any hi ha 162.800 homes que treballen a jornada parcial mentre que les dones ho continuen fent en una proporció molt més elevada (367.400 dones treballant a jornada parcial). Això dona com a resultat una taxa de parcialitat de 13,9 % que, també presenta diferència per raó de sexe (8,0 % la taxa de parcialitat masculina i 20,6 % la taxa de parcialitat femenina).
PER TOT AIXÒ CCOO RECLAMA:
- Reduir l’atur estructural i de llarga durada, que és el que veiem que cada cop costa més reduir, requereix l’abordatge de polítiques d’ocupació específiques. En aquesta línia considerem fonamental apostar per la prospecció, com a instrument per facilitar un millor encaix entre oferta i demanda. Precisament avui mateix presentem des de CCOO de Catalunya un informe de prospectiva el qual tenim el convenciment que permetrà avançar en la línia de disposar d’un millor coneixement del mercat de treball, que haurà de facilitar una millor adequació entre oferta i demanda i una progressiva reducció d’aquell atur de caràcter més estructural.
- Aprovar al més aviat possible la modificació de la jornada legal màxima per acotar-la a 37,5 h setmanals, sense reducció salarial. Aquells sectors més productius ja gaudeixen, en general, d’unes jornades laborals màximes properes o inferiors a aquest llindar i ara allò que cal és fer extensiu aquest topall al conjunt del teixit productiu i no només a aquells sectors que ho han pogut millorar a través de la negociació col·lectiva. D’aquesta manera, generarem incentius perquè aquelles empreses que no han apostat fins ara per implementar millores productives ho facin sense més dilació, i contribueixin així a bastir un teixit productiu de més valor afegit. A més, aquesta mesura, no només té sentit des el punt de vista de la conciliació personal i familiar i amb la voluntat de guanyar temps de gaudi, sinó que també contribuirà a incentivar la demanda i al creixement econòmic.
- Les bones dades del mercat de treball no deixen dubte que, superat ja el pitjor moment de la crisi de preus, ara és l’hora dels salaris. Durant els darrers anys, la productivitat del treball s’ha anat incrementat progressivament, però els salaris no s’han vist compensats de la mateixa manera. Aquesta situació s’ha vist agreujada per un episodi d’inflació que s’ha allargat més del necessari, com a conseqüència d’unes polítiques monetàries mal enfocades, que ha anat provocant una pèrdua de poder adquisitiu en les persones treballadores i que ara troba el context adequat per revertir aquesta situació, com ho han demostrat els increments en els marges empresarials que evidencien com hi ha marge per increments salarials, sense perill de comprometre el descens de la inflació.
- Malgrat les bones dades del nostre mercat de treball no podem obviar que actualment hi ha gairebé 400.000 persones a Catalunya sense feina i que la protecció social no arriba a tothom que ho necessita. Per aquest motiu, celebrem el recent traspàs a la Generalitat de Catalunya de l’ingrés mínim vital. Aquest traspàs obre una finestra d’oportunitat per superar mancances en la gestió de les rendes mínimes i aconseguir que aquestes tinguin una major cobertura i agilitat en la gestió.
- Des de CCOO de Catalunya reclamem a les forces polítiques progressistes que conformin al més aviat possible un govern de progrés per poder recuperar l’estabilitat política necessària per poder tirar endavant aquelles polítiques econòmiques i socials que necessita el país, especialment aquelles que tenen relació amb els principals reptes amb els quals ens enfrontem i, molt especialment, aquells que tenen a veure amb la triple transició demogràfica, mediambiental i digital.
Valoració d’Albert Ferrer sobre les dades de l’EPA:
CCOO de Catalunya reclama més recursos per atendre mitjançant la formació i l’ocupació les necessitats de la societat i del teixit productiu catalans
La presentació de l’Informe de prospectiva de CCOO de Catalunya convida a debatre les pautes i recursos que calen per garantir la plena ocupació de qualitat a Catalunya.
La Fundació Paco Puerto presenta, amb el suport de CCOO de Catalunya, l’Informe de prospectiva 2024. D’acord amb estudis existents, com els de CEDEFOP, de l’Observatori del Sepe, o de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, aquest informe aporta la visió de més de 90 experts i expertes sindicals a l’hora de situar els reptes immediats que enfronten la societat i l’economia catalanes. La identificació de sectors amb excedents o vacants, que enfronten reptes de relleu generacional o d’obsolescència tecnològica, s’enriqueix amb una visió sindical que situa com prioritàries polítiques públiques i inversions per superar la penositat d’algunes professions o el fort biaix de gènere, sovint de caràcter sectorial, que continua llastant el món del treball.
En el marc de 20 famílies professionals de les quals es presenten els seus professionals, les amenaces i oportunitats, les noves figures professionals i les necessitats formatives, l’Informe de prospectiva facilita un recorregut per la realitat del món de treball a Catalunya i assenyala alguns dels principals reptes que aquest enfronta:
- Tots els sectors tenen requisits formatius i, per tant, cal una aposta decidida per part de l’Administració en clau pressupostària i a l’hora de facilitar una interlocució dinàmica en el marc del diàleg social.
- Ningú no coneix millor que els treballadors i treballadores els requisits formatius del seu lloc de treball. Per tant, cal impulsar la definició participativa dels plans de formació de les empreses i la convocatòria de les taules de formació dels convenis.
- El biaix de gènere hi segueix estant present, en assignar preferentment a les dones feines als sectors de les cures o la sanitat, i als homes, professions lligades a la tecnologia. Cal un major reconeixement social de la tasca d’atenció a les persones.
- S’han identificat nous itineraris laborals en sectors com el de les cures, en el qual, a través de l’acreditació de competències, es pot crear un itinerari formatiu que millori les condicions de treball cobrint alhora vacants en sectors clau com la geriatria o la sanitat.
- La creació i la cobertura de noves ocupacions no només estan associades a la transició ecosocial o digital, sinó també a les necessitats i les característiques del territori (envelliment demogràfic, transports…), a més de l’accés a béns i serveis fonamental com l’habitatge.
L’Informe de prospectiva presentat identifica a més competències que cal integrar en el catàleg d’accions formatives en diversos àmbits com el turisme, la sanitat, la geriatria, l’administració o la logística. En clau de proposta finalment s’ofereixen de manera sintetitzada algunes de les reivindicacions que es consideren prioritàries a l’hora de millorar la qualitat, robustesa i cohesió del nostre teixit social i productiu. Així destaquen:
- La necessitat d’habilitar més eines en la prospecció a l’empresa, als sectors i als territoris, com facilitar l’aprofitament dels permisos de formació, l’activació del marc de relacions laborals o de la concertació territorial en aquesta matèria.
- Enfront de les oportunitats del mercat de treball hi ha la vocació professional de les persones. Ambdues s’han d’encaixar amb el suport d’una orientació que reclama de més recursos i de polítiques públiques que apostin per millorar el valor afegit sectorial.
- La demanda de contractació en origen xoca amb xifres encara punteres en l’àmbit europeu pel que fa a l’atur i també la sobrequalificació. La millor via per corregir-ho és la publicació de vacants, la intermediació i el reforç de les polítiques d’ocupació.
- Es palesa discriminació per raó de gènere, edat i origen, que margina professionals perfectament capacitats, però amb característiques que no encaixen amb estereotips sense fonament. Superar aquesta estigmatització reclama més sensibilització i més supervisió i control públics.
CCOO condemna la repressió sindical al Port Olímpic de Barcelona
Des de CCOO de Catalunya condemnem que la direcció de B:SM al Port Olímpic de Barcelona ataca greument el dret a la llibertat sindical i a la mobilització de les persones treballadores.
A la poca responsabilitat i capacitat de gestió, negant en tot moment la voluntat d’arribar a un acord per part de B:SM, i als expedients disciplinaris contra persones treballadores sindicades, ara s’hi afegeix l’acomiadament d’un company que forma part del comitè de vaga i és afiliat a CCOO.
Des de CCOO de Catalunya, condemnem la repressió sindical exercida per B:SM al Port Olímpic. Atesa la gravetat de la situació, anunciem mobilitzacions contra la repressió sindical i de suport al sindicalista acomiadat, el dia 30 de juliol del 2024, a les 12 h, davant la porta de Capitania del Port Olímpic de Barcelona.CCOO i UGT denuncien la falta de contractació necessària per cobrir les necessitats de personal de Correos a la província de Barcelona
L’ajustament sever de plantilla a la província posa en risc el repartiment diari del correu, perjudica la ciutadania i sobrecarrega el personal de Correos dels centres de la província de Barcelona, cosa que incrementa els riscos laborals.CCOO i UGT consideren urgent que Correos garanteixi l’adequada cobertura de personal, situació que, si no es remeia aviat, empitjorarà el que queda d’estiu i afectara negativament la qualitat del servei postal públic.
CCOO i UGT denuncien la falta de cobertura als centres de treball de Barcelona, de cara al període estival dels mesos d’agost i setembre, amb una retallada històrica a la província que redueix les plantilles al 50 % o menys i situa els treballadors i treballadores al límit.
Correos està aplicant un ajustament sever en la contractació, a conseqüència de la greu situació econòmica per la qual travessa, provocada per la pèssima gestió de l’anterior president que va deixar un dèficit de 1.500 milions d’euros. Durant mesos no s’han cobert amb contractació els llocs estructurals necessaris ni les absències per malaltia o permisos, cosa que afecta tots els centres de treball de Barcelona, les unitats de repartiment urbà, el repartiment rural i a les oficines i els centres de tractament, entorpint el dret de la ciutadania a rebre el correu cinc dies a la setmana.
La realitat avui dels més de 400 centres de treball i serveis rurals dependents de la província és d’especial gravetat en tots els centres de la capital amb sobrecàrrega de treball i a les poblacions de la província que estan sofrint l’ajustament de plantilla. Aquesta situació afecta negativament el normal funcionament del servei postal: en molts nuclis de població no tenen carter o cartera que truqui a la seva porta diàriament, cosa que perjudica la ciutadania, els comerços i les empreses que depenen d’aquests serveis, especialment en l’àmbit rural.
Totes dues organitzacions sindicals afirmem que després dels dos processos electorals, que la plantilla ha dut a terme sense cobertura, han fet derivar la situació en crítica i han portat els treballadors i treballadores al límit de les seves possibilitats.
Aquesta “política de retallades” que s’està duent a terme des de la direcció de Correos està provocant una sobrecàrrega de treball i estrès en els treballadors i treballadores, afectant la seva salut i seguretat, amb un impacte directe en la pèrdua de la qualitat del servei públic de Correos en els ciutadans i les ciutadanes.
CCOO i UGT estimem que les plantilles estan com a mitjana al 50 % o menys en els diferents àmbits, és a dir, xarxa d’oficines, unitats de repartiment, centres de tractament i àmbit rural de la província de Barcelona. Aquesta situació està ocasionant sobrecàrregues de treball inassumibles, i obliga a una distribució del treball impossible de complir segons marca la mateixa llei, sense poder assegurar el repartiment els cinc dies de la setmana com estableix el servei postal universal (SPU) al qual té dret la ciutadania en tot el territori.
Totes dues organitzacions sindicals hem expressat per escrit el nostre rebuig a les retallades a la província de Barcelona i hem exigit que es reverteixi la situació amb una contractació real, que cobreixi veritablement les necessitats i aposti per una empresa que doni qualitat al servei i compleixi amb l’obligació legal de prestar el servei postal universal.
EXEMPLES D’UNITATS AMB FALTA DE COBERTURA:
Centre logístic integral (CLI) Zona Franca, existeix un 40 % d’insuficiència de plantilla en els 3 torns (matí, tarda i nit).
Terrassa, unitats de repartiment 1, 2 i 3 amb més de 225.000 habitants, falta el 40 % de la plantilla.
Sabadell, unitats de repartiment 2, 3, 4 i la unitat de serveis urgents (USI 1), amb més de 217.000 habitants, falta el 50 % de la plantilla.
Sant Cugat Vallès, amb gairebé 100.000 habitants, falta el 60 % de la plantilla
Barberà del Vallès, amb prop de 34.000 habitants, falta el 66 % de la plantilla.
Montcada i Reixac, amb més de 36.000 habitants, falta el 60 % de la plantilla.
Viladecans, amb aproximadament 67.000 habitants, falta el 70 % de la plantilla.
Sant Feliu de Llobregat, amb 44.500 habitants, falta el 58 % de la plantilla.
Sant Just Desvern, amb més de 17.000 habitants, falta el 58 % de la plantilla.
Castellbisbal, amb prop dels 13.000 habitants, falta el 70 % de la plantilla.
Vilafranca del Penedès, amb més de 40.000 habitants, falta el 48 % de plantilla.
Malgrat de Mar amb més de 19.000 habitants, falta el 78 % de la plantilla.
Caldes de Montbui, amb gairebé 14.000 habitants, falta més del 80 % de plantilla.
Montmeló amb 17.000 habitants, falta el 57 % de plantilla.
Cardedeu amb més de 18.000 habitants, falta el 70 % de la plantilla.
Granollers amb 63.000 habitants, falta el 63 % de plantilla.
Mollet del Vallès amb 52.000 habitants, falta el 70 % de la plantilla.
Vic amb 48.000 habitants, falta el 40 % de la plantilla.
Tona amb més de 8.000 habitants, falta el 40 % de la plantilla.
Centelles amb gairebé 8.000 habitants, falta el 66 % de plantilla.
El Masnou amb més de 23.000 habitants, falta el 58 % de la plantilla.
A Barcelona capital amb més d’1 milió 400.000 habitants, falta més del 50 % en els centres de treball, es detallen alguns exemples:
A la unitat de repartiment 42, falta el 52 % de la plantilla.
A la unitat de repartiment 16, falta el 52 % de la plantilla.
A la unitat de repartiment 11, falta el 50 % de la plantilla.
A la unitat de repartiment 31, falta el 56 % de la plantilla.
A la unitat de repartiment 35, falta el 60 % de la plantilla.
A la unitat de repartiment 20, falta el 55 % de la plantilla.
A la unitat de repartiment 15, falta el 50 % de la plantilla.
CCOO i la resta de sindicats anunciem mobilitzacions a la Seguretat Social
La Seguretat Social necessita una reorganització per ser el servei públic que mereix la ciutadania. Després de recordar a l’Administració que ha de complir la legalitat vigent, des de la Constitució espanyola fins al reglament de la mesa delegada, així com els acords vigents signats per ells mateixos. CSIF, CCOO, CIG i ELA en unió sindical s’han vist forçats a anunciar mobilitzacions a tot el territori nacional en l’àmbit de la Seguretat Social (concentracions als centres de treball, aturs parcials o vaga).
El secretari d’Estat, Borja Suárez, el dia 16 de maig del 2023 va plasmar la seva signatura en el gran Acord pel qual s’estableixen les condicions inicials per a la implantació d’un pla estratègic de recursos humans a l’Administració de la Seguretat Social, a més d’assumptes de vital importància com l’Agència, la provisió de llocs, el treball no presencial, les productivitats, la formació, l’estabilitat en l’ocupació, l’oferta d’ocupació pública i la promoció interna.
Passat més d’un any des de la signatura de l’acord esmentat, es torna a la mateixa casella de sortida, sense tenir interlocució ni negociació. Reunions mantingudes amb escàs esforç negociador, plantilles amb enormes càrregues de treball i novament amb repercussió en el servei de qualitat que la Seguretat Social ha de prestar a la ciutadania. Durant tot aquest temps, el secretari d’Estat s’ha dedicat a donar allargues a la representació del personal.
El passat 17 de juliol del 2024, els representants del personal en l’àmbit de les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social (CSIF, CCOO, CIG i ELA) van acudir a una sorprenent reunió de la mesa delegada de la Seguretat Social convocada per la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i Pensions. L’única cosa clara abans de la reunió és que la sotssecretària del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Cristina Navarro Enterría, havia delegat mitjançant Resolució de 5 de juliol «en la persona titular de la Secretaria d’Estat de Seguretat Social i Pensions la presidència de la mesa delegada de la Seguretat Social.» En aquest cas, Borja Suárez Corujo. Cap dels dos va comparèixer a la reunió.
Les concentracions, els aturs i la vaga són mesures no desitjades, però que esperem que serveixin per treure de la seva inactivitat el secretari d’Estat de la Seguretat Social, perquè l’interès últim de CSIF, CCOO, CIG i ELA és el compliment de l’Acord que permeti reorganitzar i enfortir la Seguretat Social.CCOO de Catalunya celebra el traspàs de l’ingrés mínim vital i reclama que es traslladi a una millor gestió, qualitat i cobertura de les rendes mínimes a Catalunya
El traspàs de l’IMV a la Generalitat comporta una oportunitat per ampliar l’escut social català i fer front a un risc de pobresa o exclusió social que afecta una de cada quatre persones.
A Catalunya hi ha encara prop d’1,9 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social. La taxa corresponent, del 24,4 %, puja fins al 33,3 % en el cas dels menors de 16 anys, o fins al 29,3 % a les llars amb fills dependents. La pobresa continua essent avui un repte de primer ordre i els recursos per fer-hi front són imprescindibles a l’hora d’afavorir més cohesió social. En aquest àmbit l’aprovació de la Llei de la renda garantida de ciutadania, l’any 2017, i de l’ingrés mínim vital estatal, el 2020, van suposar iniciatives molt importants que, malauradament avui, tan sols beneficien un percentatge reduït de les persones que en tenen necessitat. Hi té a veure la manca de coneixement de la ciutadania del dret a una renda mínima, el repte d’una tramitació efectiva i les limitacions pressupostàries.
Aquestes qüestions no van ser resoltes per la introducció en paral·lel de l’ingrés mínim estatal ni van poder ser tampoc abordades en el marc de la revisió de la llei catalana de la renda garantida al Parlament, que va quedar frustrada per la convocatòria anticipada d’eleccions. El traspàs de l’ingrés mínim vital comporta, en aquest sentit, una oportunitat important, però també un repte per superar els dèficits i les insuficiències que s’han fet evidents. En aquest sentit, des de CCOO de Catalunya situem unes prioritats que s’han d’atendre a l’hora de gestionar el traspàs de l’ingrés mínim vital a la Generalitat de Catalunya:
- El traspàs de l’ingrés mínim vital i dels recursos corresponents no pot suposar una reducció dels recursos pressupostaris, sinó que ha de permetre la seva ampliació i millora.
- La revisió de la Llei de la renda garantida de ciutadania ha de preveure l’assumpció de les competències sobre l’ingrés mínim vital i una tramitació/gestió conjunta en el marc d’una cooperació interadministrativa millorada.
- Una finestreta única accessible des del conjunt del territori, a l’abast de la ciutadania i de proximitat, esdevé clau per atendre col·lectius amb necessitats diverses que requereixen respostes específiques.
- La sobrecàrrega dels professionals d’atenció social reclama una ampliació significativa del personal, una millora de les ràtios existents i protocols que incloguin l’atenció inicial, la resolució i la gestió posterior. La creació d’equips multidisciplinaris que donin una atenció integral pot garantir un servei de més qualitat.
- És clau que al marge de la resposta eficient a la sol·licitud d’una renda mínima hi hagi també una promoció del dret d’accés. En aquest sentit, pot esdevenir clau realitzar una campanya de promoció i sensibilització.
Des de CCOO de Catalunya recordem la necessitat de tractar aquesta qüestió i de definir la resposta en el marc del diàleg social. En aquest sentit, el Consell del Diàleg Social i la Comissió de Govern de la Renda Garantida són espais que poden facilitar la necessària concertació i consens.
La Inspecció de Treball dona la raó a CCOO i sanciona a Metro Barcelona per infringir la llei en matèria d’igualtat
CCOO torna a guanyar a la direcció de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona. La Inspecció de Treball ha multat l’empresa amb un total de 15.000 €, 7.500 € per incomplir el pla d’igualtat, en el qual han deixat incomplertes més del 80 % de les accions pactades, i 7.500 € pels protocols d’assetjament sexual i per raó de gènere. CCOO expressa una gran preocupació pel fet que una empresa gestionada amb fons públics sistemàticament incompleixi diferents lleis i reials decrets.
La resolució posa clarament en evidència Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona en àrees com la formació, la prevenció, la igualtat salarial, la comunicació amb llenguatge inclusiu, entre altres. A més, requereix que l’empresa no pugui dur a terme de manera unilateral accions tan importants com els protocols d’assetjament sexual i per raó de gènere, el protocol de desconnexió digital, la descripció dels llocs de treball i la seva avaluació amb una perspectiva de gènere.
Aquests punts són alguns dels preceptes que han estat infringits amb fonamentació jurídica. La gravetat d’aquests fets i la manca de transparència de l’empresa amb la part social durant molts anys han portat CCOO a presentar una denúncia que ha derivat en dos processos sancionadors per part de la Inspecció de Treball contra Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona.
Amb aquesta resolució, s’espera que cessi l’actitud empresarial d’ometre el dret a la informació de les organitzacions sindicals en les descripcions i avaluacions dels llocs de treball, com s’havia pactat en el Pla d’igualtat. Fins ara, l’empresa només s’ha preocupat per negociar els protocols d’assetjament, que estan derogats des de fa més d’un any. CCOO ja va advertir a la direcció en l’última reunió que l’objectiu és que la part social pugui vetllar tant en la prevenció com en la correcció, i que sigui una empresa externa especialitzada la que realitzi la recerca i presenti les conclusions, informant per escrit les diferents comissions paritàries d’assetjament. Les presses no són mai bones, i per això cal treballar els protocols amb la serietat que requereixen.
CCOO continuarà defensant el compliment de les lleis i exigint responsabilitats a les diferents direccions que hagin incomplert el Pla d’igualtat i eliminat la protecció contra qualsevol tipus d’assetjament en l’àmbit laboral.