CCOO de Catalunya condemna l’assassinat masclista de dues dones a Rubí i Castellbisbal a mans de la seva ex parella, que s’ha confirmat com un nou feminicidi, i expressa de nou el seu rebuig a una violència que encara avui s’exerceix vers les dones només pel fet de ser dones.

CCOO mostra la seva indignació i preocupació per fets com aquest, se suma a la demanda perquè els poders públics reconeguin la lluita pels drets de les dones i per eradicar la violència masclista com una qüestió d’Estat i destaca el seu compromís ferm en cooperar en la construcció d’una societat en la qual les dones puguin viure lliures de qualsevol violència.

Des d’aquestes línies volem expressar el nostre condol a la família i a l’entorn de les víctimes, i fer una crida a totes les persones, organitzacions i institucions que treballen per fer desaparèixer la violència masclista a sumar esforços perquè d’una vegada per totes la violència contra les dones sigui definitivament eliminada.

Avui, 21 d’agost es farà un minut de silenci a les 12:00 davant les seus de CCOO de Catalunya.

CCOO DE CATALUNYA DESTACA LES BONES DADES D’INFLACIÓ, QUE SITUEN L’ESCENARI IDONI PER INCREMENTAR SALARIS

Les dades de l’IPC corresponents al mes de juliol ens mostren una reducció considerable en l’increment de preus, que correspon a una situació de normalització en el comportament dels preus. Les bones dades d’inflació es concreten en una elevada reducció de l’índex general (de 7 dècimes a Catalunya i de 6 al conjunt de l’estat, també en una reducció de la inflació subjacent i, finalment, en una consolidació en el procés de convergència entre els índex d’inflació català i estatal respecte el del conjunt de l’eurozona. Aquest escenari situa el marc idoni per reforçar els increments salarials que, tot i que han aconseguit un increment important a través de la negociació col·lectiva, encara presenten marge de millora, la qual cosa permetria aprofundir en en el procés de recuperació de poder adquisitiu  sense riscos de generar tensions inflacionistes.

A Catalunya la variació interanual de l’IPC es situa en el 2,9 %, set dècimes per sota del mes anterior (3,6 %) i una dècima per sobre del mateix indicador pel conjunt de l’estat (2,8 %). El grup de productes que més contribueixen a la reducció són els aliments i begudes no alcohòliques (3,1 %) i l’habitatge (3,0 %). Es dona la paradoxa que aquests són dels productes amb un increment de preus més elevat però com fa un any el seu increment va ser molt major, han contribuït de manera decisiva a la reducció de la taxa de variació interanual. Per tant, observem un increment encara elevat d’aquests grups de productes però molt menor que la que veníem registrant, la qual cosa és posiitu perquè es tracta de productes de primera necessitat dels quals no es pot prescindir i que tensionen en major mesura a aquelles llars amb menors nivells de renda.

La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de -0,4.

A nivell de l’Estat, la variació interanual de l’IPC es situa  en 2,8 %, sis dècimes per sota del mateix indicador del mes anterior (3,4 %) i una dècima per sota de l’indicador per Catalunya (2,8 %). També en aquest cas destaquem els aliments i l’habitatge com aquells grups de productes que han contribuït a la moderació de preus.

La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de -0,5.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, es situa en el 2,9 % per Catalunya i en el 2,8 % pel conjunt de l’estat. Això suposa una variació de -0,4 en en cas de Catalunya i de -0,2 pel conjunt de l’estat respecte el mes passat.

La taxa de variació anual de l’ICPH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es situa en el 2,9 % (set dècimes menys que el mes anterior en que es situava en el   3,6 %) i cada cop més a prop de l’índex pel conjunt de països de l’eurozona, que s’estableix en el 2,6 %, una dècima per sobre del mes passat (2,5 %). Per tant, sembla que es consolida el procés de convergència entre els índexs del nostre país i el del nostre entorn econòmic europeu.

CCOO considera que:

• Emplacen al nou govern de la Generalitat  i a la majoria progressista del Parlament a donar compliment als acords d’investidura amb un compromís de desplegament de les polítiques laborals, d’ocupació i socials, enfortint el marc propi de relacions laborals català, entomant els grans reptes pendents relacionats amb la triple transició digital, mediambiental i demogràfica, l’accés a l’habitatge, reforçant el marc de Diàleg Social durant la legislatura, millorant el sistema de finançament autonòmic i, en definitiva, consolidant l’evolució de l’economia catalana 

• La bona evolució de la inflació, així com les bones dades del mercat de treball i de l’evolució de la productivitat, molt per sobre del nostre entorn europeu, crea les condicions idònies per aprofundir en l’evolució salarial. Cal posar en valor els increments salaris obtinguts a través de la negociació col·lectiva, que han permès recuperar bona part del poder adquisitiu perdut amb la inflació alhora que han contribuït a una dinamització de l’economia gràcies a l’increment de la demanda i a la reactivació del consum intern, però ara cal donar un pas endavant i reforçar aquesta política d’increments salarials, especialment si tenim en compte l’evolució dels marges empresarials, molt per sobre de l’evolució de preus i salaris i que han actuat com a limitació a l’hora de la recuperació salarial.  Les bones dades en l’evolució dels preus no fan més que posar en evidència que ens trobem davant del context idoni per abordar de manera decidida aquesta política d’increments salarials sense comprometre noves tensions inflacionàries.

• És inajornable la implementació de la reducció de la jornada laboral màxima. Cal impulsar la reducció del temps de treball per fer que aquesta reducció arribi al conjunt de les persones treballadores i no només a aquelles que depenen d’un conveni col·lectiu que recull aquesta millora. Aquesta reducció, inajornable després de 40 anys de no haver-se modificat a nivell general, contribuirà a millorar la productivitat i haurà de facilitar la conciliació entre la vida laboral i la personal i familiar.
• L’arribada de les vacances per una part important de les persones treballadores ens ha de fer recordar que l’increment de preus, malgrat la moderació, dificultarà el gaudi d’aquestes per una part important de les llars treballadores. Cal tenir molt present que les dades més recents de l’Enquesta de condicions de vida ens recorden que un 29,5 % de la població catalana (un    49,8 % si només compten la població en situació d’atur) no poden permetre fer una setmana de vacances a l’any. Per tant, cal continuar impulsant polítiques que facilitin la reducció de preus així com cal pressionar per incrementar salaris, en un context que ja no hi ha risc significatiu de tensionar la inflació.

El sindicat ADN, dedicat a la seguretat privada, va anunciar recentment un acord de formació amb l’organització d’extrema dreta Desokupa. Des de CCOO de Catalunya lamentem profundament que s’obrin portes a una organització que utilitza pràctiques com el xantatge i l’extorsió, per formar milers de treballadors de la seguretat privada a Catalunya, que presten serveis tant en l’àmbit públic (TMB, Correus, Ajuntament de Barcelona, etc.) com privat.

CCOO és plenament conscient dels problemes de seguretat que afronten els treballadors i treballadores dels serveis de vigilància i seguretat, on les agressions es produeixen de manera quotidiana. No obstant això, considerem que els problemes d’inseguretat i l’incivisme en aquests serveis s’han d’abordar des de la perspectiva de la prevenció de riscos laborals, amb formació homologada i una dotació adequada de recursos, i no a través de la formació en pràctiques violentes i contràries a la Llei de Seguretat Privada. Aquesta normativa regula un sector que sovint treballa en coordinació amb les Forces i Cossos de Seguretat.

A més, resulta incomprensible que les patronals de seguretat catalanes no hagin alçat la veu quan un sindicat del sector, que participa en espais de negociació sectorial a Catalunya, decideix encarregar la formació a una empresa que contravé la Llei de Seguretat Privada. Aquesta empresa no compleix amb els requisits establerts per ser acreditada en el sector i no compta amb cap tipus d’homologació en matèria de formació. Segurament, la manca de reacció es deu al fet que són conscients que la formació és una obligació que implica un cost econòmic.

CCOO de Catalunya exigeix al Departament d’Interior que actuï de manera immediata davant d’aquesta situació. Considerem imprescindible activar la col·laboració entre sindicats, patronals i administracions del sector per treballar en la professionalització del mateix, establint una formació adequada i suficient, dotació de recursos, prevenció de riscos laborals i un correcte dimensionament dels serveis. És necessari abordar la inseguretat dels treballadors i les agressions sistemàtiques des d’una perspectiva preventiva, i no introduint pràctiques violentes en els serveis de seguretat privada.

Mostrem la nostra contrarietat per la posició del TS no aplicant la llei d’amnistia i impedir la participació de Carles Puigdemont amb normalitat al Parlament.

Mostrem la nostra contrarietat també davant la voluntat de Junts d’instrumentalitzar el conflicte judicial i la  detenció per condicionar el debat d’investidura. Fets que no es corresponen amb el moment polític que els catalans i les catalanes hem decidit a les urnes.

L’acord entre PSC, ERC i Comuns per investir Salvador Illa com a President de la Generalitat dóna resposta a la voluntat majoritària de la ciutadania a les passades eleccions del 12 de maig per conformar una majoria d’esquerres.

CCOO de Catalunya pensem que obrir una nova etapa institucional a Catalunya liderada des de l’esquerra és un camí encertat que pot significar l’oportunitat per donar un impuls a un programa de reformes legislatives que enforteixen el contracte social i els serveis públics del país.

Els acords de tots tres partits signifiquen l’expressió de la voluntat de donar respostes a la salut, l’educació, els serveis socials, l’habitatge, la transformació energètica, el canvi climàtic entre les prioritats polítiques per la legislatura. Alhora que signen un compromís per reforçar el marc d’autogovern de la Generalitat impulsant un canvi en el model de finançament autonòmic, que significa un pas important amb la creació d’una agencia tributaria consorciada a Catalunya i un compromís per impulsar amb la resta de l’estat canvis a la LOFCA, per resoldre els dèficits de finançament per totes les CCAA d’un model caducat des de l’any 2013.

El sindicat pensem que per impulsar la legislatura i reforçar la solidesa de les decisions al Parlament és molt necessari reforçar el marc del Diàleg Social amb patronals i sindicats. Per aquest motiu demanem un compromís ferm al nou President per donar cobertura a les estructures del Consell del Diàleg Social desplegant decididament la llei de participació institucional de 2020.

Desplegar el diàleg social ha de servir per consolidar l’evolució de l’economia catalana i la capacitat històrica de creació d’ocupació dels darrers anys. Aprofitar la guia de transformació de model productiu que ens ofereixen el Pacte Nacional per la Indústria i l’acord per un turisme sostenible entre d’altres, per orientar des de les polítiques públiques i de concertació social la inversió pública i la inversió privada. Un model econòmic amb més valor afegit i millors condicions laborals i de vida de la classe treballadora catalana.

En aquest sentit, emplacem al nou Govern i la majoria progressista del Parlament a complementar els seus acords d’investidura amb un compromís de desplegament de les polítiques laborals i ocupació enfortint el marc de relacions laborals de Catalunya, consolidant les infraestructures democràtiques de la representació parlamentària i la participació institucional, desplegant una agenda ambiciosa del Diàleg Social.